A -- a

Manifestacions artístiques

 

Pintura i Fotografia

 

Una de les pintures més destacades és Barcelona des de Vallvidrera, de l’asturià Darío de Regoyos (1857-1913). Aquest pintor, amic de Ramon Casas i Santiago Rusiñol, va ser un dels precursors de la generació postmodernista catalana i va conrear un paisatgisme espontani, amb tendència al naïf. El quadre es conserva al MNAC.

També el pintor català Nicolau Raurich (1871-1945) ens presenta la seva visió de la ciutat des de Collserola. És un dels principals representants del paisatgisme català i un pintor vehement i apassionat.

Dins del folklorisme del principi del segle xx, hi ha una edició de targetes postals amb pintures anònimes de diferents indrets de la serra, dins d'una col·lecció anomenada Catalunya Artística. Durant la mateixa època, editors de postals com Àngel Toldrà Viazo, o el també fotògraf Lucien Roisin, van dur a terme una tasca documental, avui dia valuosíssima.

En el cartellisme publicitari també hi ha un apartat dedicat a Collserola, especialment en el marc del parc d’atraccions del Tibidabo i el seu entorn, el Tramvia Blau i el funicular.

Al juny del 2001 es va inaugurar una exposició a Sant Cugat, amb el títol «Collserola, íntim», del pintor Joan Tortosa. Totes les pintures exposades s’havien realitzat entre finals del 1999 i el 2001. Aquesta magnífica mostra dels valors i la bellesa del parc convida a descobrir els indrets que l’artista hi ha copsat.

També en el món audiovisual trobem expressions artístiques al voltant de la serra. Eugènia Balcells ens presenta Jardí de llum. Collserola, instal·lació permanent al vestíbul de l’estació de metro de Ciutat Meridiana, realitzada l’any 2003. Es tracta d’un jardí basat en el bosc mediterrani que inclou pins, alzines, arbusts…, en definitiva, plantes i flors de Collserola.

 

 

Escultura

 

En aquest àmbit també tenim importants manifestacions artístiques, com ara la reproducció d’una obra d’Antoni Tàpies que es pot contemplar a la font de la Budellera, i el Projecte Stalker.

Aquest projecte introdueix el concepte d’escultura ambiental, poc conegut al nostre país i amb pocs exemples en l’àmbit europeu: es tracta d’inserir escultures en un entorn natural i fer-les accessibles a tota la població. A l’estació del Baixador de Vallvidrera, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, comença aquest itinerari escultòric. Uns 450 metres de l’itinerari són accessibles per a les persones amb discapacitats físiques, i el total dels 1.100 metres del recorregut el poden seguir les persones invidents.

L’escultura inicial del recorregut és un mapa col·locat a una altura convenient perquè les persones amb discapacitats físiques el puguin observar, i alhora està adaptat al sistema braille. També s’ha dissenyat una escultura interactiva, adreçada alsinfants autistes, que té en compte que se solen mostrar més oberts quan estan en contacte amb la natura.

 

 

Literatura i poesia

 

En el món de les lletres, alguns escriptors i poetes de renom universal tenen forts lligams amb Collserola. Jacint Verdaguer, Joan Maragall i Joan Salvat-Papasseit són tres il·lustres poetes que han lloat la bellesa de la natura i les vistes de la serra de Collserola.

Jacint Verdaguer (1805-1902), o mossèn Cinto, va morir a Vil·la Joana, actualment seu del Museu Casa Verdaguer. La seva relació amb Collserola queda ben reflectida en alguns dels seus poemes: «A Barcelona», «A Santa Maria de Vallvidrera», «Santa Eulàlia» i «A un rossinyol de Vallvidrera».

La funció de mirador i talaia que té la serra de Collserola fa que hagi esdevingut un lloc comú en la literatura catalana contemporània; un gran mirador cap a les dues bandes, tal com expressa Joan Maragall en els seus versos. El seu poema «Boscos de Vallvidrera» és probablement un dels més coneguts de tots els poemes inspirats a les contrades de Collserola.

Altres referències obligades, en el marc de Collserola, són «Vida i miracles d’una ginestera» de Josep Carner, Cantata de Sant Just de Joan Margarit, Elegia de Vallvidrera de Joan Vinyoli i diverses obres de Sempronio, pseudònim d’Andreu Avel·lí Artís, en les quals trobem retrats de la serra de la primera meitat del segle xx. Tampoc no podem oblidar Catalunya, una de les Tres guies de Josep Pla. I hem remarcar també dues obres que sintetitzen perfectament la dualitat essencial de J. V. Foix: Gertrudis i Catalans de 1918.

Fins i tot en el gènere de la novel·la policíaca tenim obres de referència. A Tatuaje, novel·la de la sèrie de Pepe Carvalho, Manuel Vázquez Montalbán fa un retrat de la història recent de Vallvidrera i ens descriu amb tot detall la casa del detectiu.

 

Itinerari de Manuel Vázquez Montalbán. Del funicular de Vallvidrera a l’ermita de Santa Maria

http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp?parc=8&m=275&s=1160#funicular

 

Itinerari dels poetes de Collserola. De Vil·la Joana a la font de la Budellera

http://cultura.catalunya.com/ca/detall.php?tipus=rutes&id=24_1_73&menuId=0

Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
Ctra. de l'Església, 92. 08017 Barcelona. T: 932 803 552

MAPA WEBCONTACTEAVISOS LEGALS

Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) de tercers per recollir informació estadística sobre les consultes rebudes. Si segueixes navegant, considerem que ho acceptes.