Castell de Torre Baró
Construït abans de l’any 1930, data en la qual l’edifici està representat a l’emblema de la Patrona del barri de Santa Engràcia, la primera referència de Torre Baró data de 1339, quan n’era propietari Guillern d’Argentona. L’any 1714 les tropes borbòniques enderroquen la torre, aleshores propietat del baró Bernat de Planós. Es construeix una segona torre l’any 1797 que, tot i que fou inclosa en el catàleg d’edificis històrics de l’Ajuntament, va ser enderrocada l’any 1968 per tal de permetre el pas de la prolongació de la Meridiana.
A finals del segle XIX, la família Sivatte va comprar els terrenys de Torre Baró, incloses les muntanyes de les Roquetes. Per alguns, Manuel Sivatte i Llopart va construir l’edifici com a casa de repòs per a la seva filla malalta en un lloc privilegiat pel seu clima i aquesta va morir abans de finalitzar les obres, deixant l’edifici per acabar. Segons altres fons, l’edifici te el seu origen en un projecte de la “Compañia Urbanizadora de las alturas del noroeste de Horta”, en la qual figurava Manuel Sivatte coma conseller d’administració, segons el qual es pretenia urbanitzar la zona de les Roquetes o Sierra de los Pinares i la construcció d’un hotel al centre de la futura urbanització, que fou conegut amb el nom de Torre Baró o Torre d’en Sivatte.
Actualment és un punt d’informació i educació ambiental del Parc Natural de de la Serra de Collserola gestionat per l’Ajuntament de Barcelona.
- Passejada amb història Castell de Torre Baró
- Facebook del Castell de Torre Baró
- Pàgina de l’Ajuntament de Barcelona sobre el Castell de Torre Baró
Itineraris
Castell Fortí
Construcció militar d’origen incert. Fou polvorí. Queden en peu només algunes restes dels murs externs.
Castellciuró
En un petit turó, sobre la vila de Molins de Rei, es troben les ruïnes del castell que fou bastit el segle XIV sobre les restes d’una antiga torre defensiva circular, anomenada Guadall o Guadallo, d’origen visigòtic (s. VIII), és a dir, preromànica. Ho confirma les restes d’un pany de mur que aprofità un parament d’ opus spicatum característic d’aquella època. A la façana de ponent s’aixeca una torre de tres estrats on es conserva la porta i dues obertures, una de reconstruïda actualment. També s’observen restes de la planta trapezoïdal, una petita torre adossada a la roca, els murs de la torre Guadall i les restes d’una gran cisterna, parcialment foradada a la roca i protegida per una volta de canó (segles X i XII).
Castell del Papiol
El castell s’alça al punt més alt del municipi, clavat a la roca viva i dominant la vall. Conserva restes dels segles Xi XII, i la torre quadrada és del segle XIII. Fou reconstruït després del terratrèmol del 1448, que afectà gran part de Catalunya. A l’interior, molt reformat, s’hi conserva mobiliari, armes i vestits antics, i també una interessant pinacoteca. Ha estat habitat, fins fa poc, per la família propietària.
Fortificació medieval Penya del Moro
Al terme de Sant Just Desvern, en el límit amb Sant Feliu de Llobregat es troba la fortificació medieval, en el turó de la Penya del Moro, antigament Puig Castellar, i al costat del poblat ibèric. Les restes del basament circular, segons Pagès (1992), corresponen al “castrum” que es menciona en un document del 1050, com el que hi havia en un lloc elevat sobre la població i la parròquia de Sant Just Desvern. La torre de la fortificació es va construir sobre les ruïnes d’una torre ibera. Encara que al principi es parlava únicament d’una torre, les excavacions van revelar una estructura més àmplia amb tres espais addicionals circumdats per una muralla, que van portar a la requalificació del jaciment com a castell.
