El foc, en fase de control, ha afectat principalment vegetació arbustiva a un sector de la serra que ja va patir un important incendi el setembre de 2016

L’incendi declarat dimarts a la tarda al turó d’en Segarra, entre Barcelona i Montcada i Reixac, ha afectat, provisionalment 52 hectàrees de terreny forestal i s’ha convertit en el segon foc més important registrat al Parc Natural de la Serra de Collserola des del gran foc de 1994.

El foc ha obligat a mobilitzar nombrosos efectius d’emergència, a desallotjar preventivament habitatges propers i a confinar temporalment diversos barris del nord de Barcelona.

L’evolució de l’incendi

A primera hora del matí de dimecres 26 d’agost, els mitjans d’extinció han donat per estabilitzat l’incendi que es va iniciar la tarda del dimarts a la carretera Alta de Roquetes, a la vessant barcelonina del Parc Natural de la Serra de Collserola.

Després que el Dispositiu de Prevenció d’Incendis (DPI), coordinat pel Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, detectés la columna de fum i n’alertés els serveis d’emergència, es va activar un ampli operatiu d’extinció que va mobilitzar 17 dotacions dels Bombers de Barcelona i fins a 48 dotacions dels Bombers de la Generalitat, inclosa una dotzena de mitjans aeris. També hi van participar efectius de les ADF i dels cossos de seguretat, que van treballar tant en les tasques d’extinció com en la protecció de la ciutadania.

Atesa la situació actual vinculada amb el control de la pesta porcina africana al Parc Natural, els Agents Rurals van desplegar un operatiu específic per a la desinfecció de vehicles i equips com a mesura de bioseguretat destinada a evitar la propagació del focus.

Durant les primeres hores de l’incendi, les elevades temperatures, la baixa humitat relativa i la presència de vent, en unes condicions conegudes com a regla del 30/30/30, van afavorir una ràpida propagació del foc. Aquesta situació va provocar la formació d’un front principal i de diversos focus secundaris a prop del límit entre els dos municipis.

Amb el pas de la tarda, però, els treballs d’extinció van permetre estabilitzar l’incendi. A més, el fet que la vegetació afectada fos principalment arbustiva, i per tant amb una càrrega de combustible relativament baixa, va contribuir a reduir la intensitat de les flames i a evitar fenòmens extrems de comportament del foc, com la formació de pirocúmuls, un fet que hagués complicat l’evolució de l’incendi.

56,9 hectàrees cremades

Un cop estabilitzat, i segons el perimetratge realitzat pels serveis tècnics del Consorci en el terreny i amb el suport de les imatges captades amb vol de dron, el nombre d’hectàrees cremades és de 56,9.

Durant l’incendi, els cossos d’extinció van adoptar diverses mesures de seguretat com el desallotjament preventiu d’una trentena de veïns dels habitatges més propers a l’espai afectat i el confinament dels barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana a causa de la presència de fum.

Per altra banda, s’estima que les flames han causat danys materials en algunes infraestructures, com ara una torre elèctrica de mitja tensió o els elements de senyalètica presents a les pistes forestals de l’àrea afectada.

En els propers dies es continuarà la valoració dels efectes ecològics de l’incendi amb una anàlisi detallada de la vegetació.

El foc més important de Collserola des de 1994

Les prop de 57 hectàrees afectades converteixen aquest incendi en el més important registrat al Parc Natural de la Serra de Collserola des del gran foc del Turó del Fumet de l’any 1994, que va cremar 142 hectàrees entre els municipis de Barcelona i Sant Cugat del Vallès.

Fins ara, l’incendi més extens registrat al Parc en aquest període havia estat el que es va produir el setembre de 2016 al turó d’en Segarra, precisament a la mateixa zona afectada ara, amb una superfície cremada de 21,23 hectàrees. Aquell any va estar marcat per diversos episodis destacats d’incendi forestal, entre els quals també un foc rellevant a l’entorn de Sant Pere Màrtir.

Justament, el passat 14 d’agost a Sant Pere Màrtir, que va afectar 8,5 hectàrees.

Un estiu excepcionalment crític

L’excepcionalitat de la campanya d’incendis de 2026 també es reflecteix en el conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona. A la pràctica, els registres de la campanya de prevenció d’incendis d’enguany contrasten negativament amb la tendència a la baixa de les darreres dècades.

La campanya de 2026 registra la superfície forestal cremada més elevada de l’última dècada, amb prop de 160 hectàrees afectades.

Tot i registrar menys incendis que la mitjana del període 2015-2025 (93 anuals), el 2026 acumula (provisionalment) ja 159,6 hectàrees cremades, més del triple que el pitjor any de l’última dècada.

La superfície mitjana afectada per incendi s’ha disparat fins a 1,95 hectàrees enguany, set vegades més que la mitjana del període 2015-2025 (0,27 ha).

Malauradament, aquest augment de la incidència i de l’impacte dels incendis forestals s’emmarca en la tendència observada aquest estiu al conjunt del sud d’Europa, afavorida per unes condicions meteorològiques especialment extremes.

Així, l’any 2026 ha batut diversos rècords de temperatura en un episodi excepcional que ha estat definit per alguns experts com una «bombolla càlida». A Barcelona, al llarg de l’estiu l’Observatori Fabra ha registrat 70 dies amb temperatures màximes superiors als 30 °C, el doble de la mitjana dels darrers cinc anys. Així mateix, s’han comptabilitzat 13 dies amb temperatures màximes per sobre dels 35 °C, uns valors rècord que han començat a registrar-se recentment i que eren inexistents abans de l’any 2020.

Aquesta anomalia tèrmica se suma a les escasses precipitacions registrades durant l’estiu: només 12,2 litres per metre quadrat, una quantitat que representa el 15% de la precipitació mitjana acumulada en els darrers quatre estius (86,2 l/m²). Aquest dèficit pluviomètric ha contribuït a accentuar les condicions d’aridesa excepcionals que han caracteritzat enguany.

Com es treballa per a recuperar la zona cremada

La zona afectada per l’incendi està dominada principalment per formacions arbustives, amb màquies, ginestars i prats secs on predominen gramínies sabanoides com l’albellatge (Hyparrhenia hirta). De manera puntual, també hi són presents exemplars de pi blanc (Pinus halepensis), pi pinyer (Pinus pinea) i alzina (Quercus ilex).

Aquestes comunitats vegetals presenten, en general, una bona capacitat de regeneració després d’un incendi forestal. Per aquest motiu, les perspectives de recuperació de la coberta vegetal són moderadament favorables i permeten preveure una regeneració relativament ràpida de bona part de la superfície afectada.

Actualment, les estratègies de gestió postincendi recomanen avaluar amb detall l’estat de l’ecosistema abans d’emprendre actuacions de restauració. En aquest sentit, sovint es considera convenient conservar una part dels arbres cremats i mantenir zones amb arbres drets, ja que la fusta morta contribueix a reduir l’erosió, aporta matèria orgànica al sòl, genera microhàbitats i facilita tant la recuperació de la fauna com els processos naturals de regeneració.

Paral·lelament, serà fonamental dur a terme un seguiment acurat de l’evolució de la zona afectada per avaluar la recuperació de la vegetació i de la biodiversitat. Aquest seguiment tindrà un interès especial per a les espècies de fauna associades als ambients arbustius, un tipus d’hàbitat menys abundant al Parc Natural que els ecosistemes forestals. A més, aquesta àrea compta amb programes de seguiment d’ocells actius des de fa anys, fet que permetrà comparar l’evolució postincendi amb dades històriques prèvies.

Finalment, a mesura que es disposi d’informació sobre la resposta de l’ecosistema, es valorarà la necessitat d’aplicar mesures específiques de restauració ecològica destinades a minimitzar possibles impactes, com ara l’erosió del sòl, la pèrdua de matèria orgànica o la degradació dels hàbitats.