Itineraris-En Bici-alt

Iniciarem l’itinerari circulant molt suaument, escalfant cames per la carretera de les Aigües en direcció cap el Baix Llobregat. Arribats a la plaça Mireia iniciarem la pujada cap a Vallvidrera, a trobar els camins que ens portaran cap els Turons de Can Pasqual, un dels punts alts de la serra, des d’on podrem gaudir d’unes grans vistes en totes direccions.

Una vegada recuperem l’esforç de les pujades, anirem cap a la vall de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat en baixada llarga i pronunciada. Passarem per la Torre de Santa Margarida i la Torre del Bisbe fins arribar a Can Ferriol, on trobarem una forta pujada que ens durà fins a l’àrea de lleure de Santa Creu d’Olorda. Des d’aquí baixarem cap a Sant Bartomeu de la Quadra per anar a buscar la pista que travessa la humida i delicada zona de la Rierada. En aquesta zona, cal ser especialment respectuosos amb l’entorn.

Des del punt més baix, el creuament de la riera, iniciarem una llarg pujada que ens portarà primer a les Escletxes del Papiol i la zona del Puig Madrona; després ens conduirà per pistes i carreres de la Floresta, fins a Can Cases. En aquest punt farem una curta baixada i després d’una pujada per travessar el torrent i canviar de vall. Arribarem a Can Borrell prop de Sant Cugat del Vallès per un tram de forta baixada. Des de Can Borrell, circularem per diferents pistes que pujant i baixant ens permetran arribar per darrera, al Centre d’educació ambiental de Can Coll. Travessada la carretera i l’àrea de lleure iniciarem una continuada i en alguns moments dura pujada cap el Portell de Valldaura i la zona del Turó de la Magarola, on només podrem circular pels camins de pista amples. L’accés fins dalt del turó és restringit als ciclistes.

En arribar a la cadena seguirem amunt cap el Turó de Sant Cebrià, en forta pujada, passarem per una zona d’eucaliptus i en arribar a dalt començarem a baixar fins el Coll de l’Erola (Vista Rica) on prendrem la carretera de la Rabassada, fins a trobar la pista a l’esquerra que va al Turó de Miralluny i fins els aparcaments del parc d’atraccions. Des d’aquí només ens restarà la gran rampa asfaltada fins al punt és alt de la serra, el Tibidabo (512 metres), on gaudirem de les vistes i ens recuperarem.

Itinerari no circular que iniciarem a l’estació de Renfe de Sant Feliu i el finalitzarem a l’estació de Renfe del Papiol passant pel municipi de Molins de Rei. En aquest itinerari l’empremta humana en el territori se’ns fa molt present, el paisatge ens ensenya i recorda a cada pas el passat històric i agrícola de la zona. Aquest passat agrícola el descobrirem observant la vegetació. Antigues feixes de conreu de garrofers i oliveres, es combinen amb una vegetació emergent d’alzines, pins i arbustos. Les ruïnes com les de Castellciuró (s.XIV), el jaciment arqueològic de la plaça de les Bruixes o l’impressionant Castell del Papiol (s.XII) donen mostra d’assentaments a Collserola i d’una intensa activitat en diferents èpoques de la història.

Des de Mas Lluí, ens dirigirem cap a l’ermita de La Salut, també àrea de lleure. Travessant la carretera i vorejant per fora la cimentera, agafarem el camí cap a la Torre Abadal (FO1). Alternarem inicialment un tram de pujades i baixades, un bosc de pins ens acompanyarà al llarg del camí. Ben aviat el canvi de vessant donarà pas a l’ombra i la baixada. Aquesta serà un xic forta en algun moment. Baixarem encaixats entre hortets i parcel·les de conreu que anirem abandonant progressivament fins que tot d’una veurem davant nostre, al capdamunt d’unes oliveres, Castellciuró. A l’àrea hi trobarem una font d’aigua potable. Iniciem un ascens que ens durà ben aviat a alternar pujada i baixada per dins del bosc. Ens mourem una estona a l’entorn de finques particulars, Can Vilagut, Can Barça amb una placeta i un arbre al bell mig. Finalment, enllaçarem amb la pista semipavimentada de Can Tintorer, que ens portarà a trobar la carretera de Molins. A mig itinerari trobarem les restes iberoromanes recuperades de la plaça de les Bruixes. A la part alta del jaciment i en el camí carener hi ha el punt des d’on s’observen alhora els dos castells, a la dreta Castellciuró i a l’esquerra el castell del Papiol.

Tornarem a entrar al bosc, ens dirigirem cap a Can Planes a trobar el punt més baix d’aquest recorregut, prop de la Rierada. Iniciarem aleshores el tram d’ascens pel Coll de l’Amigonet cap a la Serra d’en Rabassa fins el Puig Madrona; l’hípica i la bòbila de Can Domènec donaran pas al tram final fins a trobar les cases i el municipi del Papiol.

Des del Velòdrom ens dirigirem cap el cementiri d’Horta, pel carrer escala Dei anirem a trobar la carretera Alta de Roquetes. Accedirem a Collserola per la pista que queda just davant la clínica Staurus. Passarem per Can Masdeu, Can Ferrer, el Turó d’en Fotjà, Portell de Valldaura i Turó de Magarola; baixarem cap a Sant Medir fins a Can Borrell per la Vall de Gausac, passarem pel Coll de la Torrefera, Torre Cendrera, Can Codonyers i Can Coll, centre d’informació del parc,obert al públic diumenges i festius. Travessada la carretera arribarem fins a Can Catà i l’ermita de Sant Iscle. Enfilarem cap el Coll de la Ventosa i Can Ferrer. Finalment, passarem de nou per Can Masdeu i sortirem per la mateixa pista d’accés al parc, l’AO3.

En ser un itinerari de llarga distància passarem per diferents punts de la serra, això ens permetrà veure indrets i paisatges força variats. Alternarem els dos vessants de la serra que observarem clarament diferents, el Barcelonès amb un pendent curt però pronunciat i el Vallès amb un pendent que davalla suaument. És un itinerari de contrastos, ja que ens endinsarem per una vall i al mateix temps farem un camí carener, combinant així solell i obaga. El conjunt d’elements que ens dibuixen el paisatge, principalment la vegetació, serà un dels aspectes a observar.

Sortirem de l’estació dels FGC de Sant Cugat del Vallès amb l’objectiu d’arribar fins el punt més alt del Parc de Collserola, el cim del Tibidabo de 512 metres. En direcció a Cerdanyola prendrem un dels carrils bici fins arribar a la rotonda que ens dóna accés a la pista de Can Borrell, un dels restaurants amb més tradició de la serra. Sense arribar-hi, agafarem la pista en direcció al coll de la Torrefera, seguirem per Torre Cendrera, la masia de Can Codonyers, i Can Coll, centre d’informació del Parc obert al públic diumenges i festius.

Travessada la carretera de Cerdanyola a Horta i, ja dins l’àrea de lleure de Can Coll, ens dirigirem cap a Can Cerdà, la pista s’enfila fins a trobar la font dels Caçadors. Després per la serra d’en Fotjà, el camí és carener fins el portell de Valldaura. Dalt de tot, travessarem de nou la carretera i farem un tram totalment planer del passeig de les Aigües, fins la cruïlla amb el Pas del Rei. A partir d’aquí iniciem una pujada que ens porta al turó de Santa Maria, farem de nou el canvi de vessant, del Barcelonès al Vallès. Tota aquesta zona ens farà gaudir d’unes vistes excepcionals, tant de la ciutat com de la plana, el coll de l’Erola i el turó de Miralluny ens permetran finalment arribar al cim.

A partir d’aquí, punt culminant de l’itinerari, iniciem un descens força directe fins a l’estació de tren del Baixador de Vallvidrera. És l’alternativa més curta si el que ens interessa és tornar a poc temps al punt d’inici. Iniciarem el descens per la carretera del Tibidabo a Vallvidrera. Arribats al mercat baixarem pel carrer Reis Catòlics fins a trobar el camí que ben a prop ens porta al pantà de Vallvidrera. Sortint a la carretera acabarem de fer els darrers metres fins a l’estació de ferrocarrils. També podrem baixar directament cap a la ciutat de Barcelona o bé, fins i tot, retornat per on hem vingut on trobarem altres alternatives si estudiem un xic el plànol general del parc.

L’inici és a l’estació de FGC de La Floresta i el primer tram circula per zona urbana. Ens endinsarem al bosc fent un suau descens pel mateix camí que el GR92. Arribarem a una clariana on conflueix la pista cap a Can Modolell, una construcció que ens sorprendrà a la dreta del camí. Davant mateix, el pontet sobre la Rierada marcarà el primer tram de pujada que, si bé comença suaument, no triga gaire a ser pronunciada i constant fins a la carretera de Molins. El tram de carretera ens permetrà el pas cap a Can Campmany, el Turó del Quirze i Santa Creu d’Olorda, que veurem just davant nostre, al capdamunt de la vall. El tram inicialment de baixada és força agradable però ben aviat la pujada serà constant fins a l’àrea de lleure de Santa Creu on hi apareixerem per darrera, just davant la Pedrera de pissarres negres. Serà el moment de la parada si ho necessitem.

Seguirem cap a la vall de Sant Feliu, la torre de guaita del Parc ens acompanyarà al llarg del camí que ara, en descens, ens durà fins a la Font de Can Ferriol, la Torre del Bisbe (masia fortalesa del s.XII), les ruïnes del convent de Santa Margarida (s.XII) i la font que porta el mateix nom. En aquest punt s’inicia el darrer tram de pendent continuat de quasi dos quilòmetres. El farem pedalant per un bosquet d’alzines joves fins arribar al Coll de les Torres. Continuant per la pista de Can Llevallol, ens sorprendrà la visió espectacular del Tibidabo i la Torre de Collserola. El camí, força planer, passa de resquitllada pels barris de Mas Sauró i Mas Guimbau (Les Planes). Pel camí del turó de l’alzinar, observarem les casetes que ocupen el vessant de la muntanya, i per una pineda de pi blanc acompanyada d’alzines, roures i alguns arboços, arribarem als coneguts berenadors de Les Planes. A dos-cents metres ens queda l’estació de FGC, punt final del recorregut.

Itinerari circular que transcorre pels dos vessants de la muntanya. Comença a Barcelona baixarem fins el Vallès i recuperarem de nou la ciutat després d’un ascens pronunciat. Com a tram important cal destacar la pujada inicial per la pista de Llars Mundet amb un fort pendent que ens connectarà amb el Passeig de les Aigües. El camí el farem per una màquia, formació arbustiva resultat d’incendis passats on destaca la presència d’alguns pins pinyers. Aquest primer tram ens permetrà gaudir d’una magnífica panoràmica de la plana litoral. Barcelona, als peus, se’n presenta com un mosaic de peces a descobrir.

Després d’un tram planer, enfilarem camí fins el Coll de la Magarola. El vessant barceloní se’ns despedeix amb el Tibidabo donant-nos l’esquena. Els roures tenyeixen de torrat la muntanya si som a la tardor, i ens confirmen que entrem a les obagues del Vallès. Connectarem amb la pista del Pas del Rei, més endavant la carretera d’Horta farà d’enllaç amb can Valldaura. Baixarem un tram de dos quilòmetres, el primer curt i pronunciat. El segon més suau, destaca per la presència de roures al llarg del camí, un d’especialment majestuós al marge dret. Seguirem baixant ara encaixats entre talussos. Cal prendre especial precaució amb la velocitat.

El camí segueix sent ombrívol i frescal, ara planer. Cal extremar les precaucions ja que la proximitat a l’àrea de lleure de can Coll fa que trobem força gent passejant. Arribarem a la zona de picnic on podrem fer una parada i descansar. Iniciem el segon tram, seguint el curs de la riera que travessarem fins a tres vegades. Passarem per una zona de conreus a l’alçada de can Codina. L’ascens el farem passejant per un bosc que manté fresca la molsa als pendents que miren al nord. Alzines, roures, marfulls i brucs ens defineixen el paisatge. Ja dalt de la carena podrem observar les dues valls. La intervenció forestal en forma de franja de protecció, a les bandes del camí, ens amplia el camp visual. Més endavant les vistes sobre la ciutat ens marquen l’inici del descens fins el Velòdrom.