Itineraris-En Bici-inicial

Sortim de l’estació de ferrocarrils i travessem la carretera pel semàfor. Cap a l’esquerra surt el camí del fondal que ens durà fins la presa del Pantà de Vallvidrera. Vorejant-lo ens adonarem de les seves dimensions, i al mateix temps tindrem la possibilitat de veure o sentir les granotes i alguns dels ocells que hi fan parada. De nou a la presa, iniciarem l’ascens pronunciat camí de Santa Maria de Vallvidrera (s.X), i l’àrea de lleure que porta el mateix nom.

Seguirem un bell passeig pel fondal fins al revolt de les Monges, on després de superar un tram d’escales de fusta, travessarem la carretera cap a la coneguda font de la Budellera. Per arribar-hi ens haurem de desviar uns 200 metres del camí, però val la pena ja que és una de les fonts més populars. Hi trobarem una escultura-reproduccció d’una obra d’Antoni Tàpies. Refets del primer esforç, un passeig de til·lers fresc i ombriu passa als peus de la Torre de Collserola i el Tibidabo. Des d’allà, prendrem a l’esquerra el camí antic de Sant Cugat.

Farem camí cap el coll del Gravat fins a una petita clariana des d’on iniciem un segon tram el recorregut que ens durà per una forta baixada a la pista C12 fins al Centre d’Informació de Collserola. Davant mateix, el Museu Casa Verdaguer. El tram final cap a l’estació es pot fer sortint a la carretera pel camí asfaltat o bé per les escales de pedra. Si escolliu aquesta darrera opció cal tenir en compte els vianants que tenen prioritat.

Itinerari circular que s’inicia al Centre d’Informació del Parc de Collserola des d’on us proposem una descoberta pels entorns de Vallvidrera. El recomanem als que en un tram relativament curt de quilòmetres, vulguin descobrir punts d’interès variats: el turó dels Mussols, la font de la Budellera, el pantà de Vallvidrera, l’església de Santa Maria de Vallvidrera (s.X), i l’àrea de lleure que porta el mateix nom. Destaquem especialment el pantà de Vallvidrera, un ambient aquàtic recuperat com a hàbitat per als amfibis del parc i la font de la Budellera, una de les més populars i de gran tradició excursionista.

En quant a la dificultat, trobarem una pujada que es concentra al primer tram. Després el camí se’ns fa planer als entorns de la Budellera. Ben aviat sortirem a les cases de Vallvidrera per fer un tram urbà (c. G.Ferrater i c. Casafranca) fins a sortir a la carretera de Vallvidrera on farem un tram de 150 m. fins al mercat. Des d’allà i en baixada arribarem al pantà, els impressionants plàtans als peus de la caseta del guarda, ens recompensaran de l’esforç. Després de vorejar-lo, i ja de retorn, passarem per l’església de Santa Maria de Vallvidrera i l’àrea de lleure. Continuarem el camí pel torrent fins a sortir a la carretera que travessarem per arribar de nou al Centre d’Informació del Parc.

El recorregut s’inicia a l’àrea de lleure de Can Coll (km 2 de la carretera de Cerdanyola a Horta). Després d’unes grans esplanades arran de riera el camí ens endinsa cap el bosc, on podrem descobrir racons frescals i observar la vegetació característica del bosc de ribera com els avellaners, els pollancres i, ja més a prop de l’aigua, les cues de cavall. Passat el pontet sobre la riera prendrem el camí cap a la masia de Can Codina fins a trobar la pista de Can Catà. Abans d’arribar a la casa, ens desviarem a l’esquerra travessant el torrent de Sant Iscle. Després d’una lleugera pujada ens tornarem a desviar per iniciar l’ascens a la serra de na Joana, a trobar el turó Pelat. Arribats al punt més alt, començarem el descens cap a una zona urbanitzada fins a trobar el Parc de la Riera que recorrerem fins la caseta d’informació. Davant mateix, recuperarem la pista de Can Catà que ens durà de retorn a l’àrea de lleure de Can Coll on podrem fer una bona parada.

L’itinerari s’inicia a l’àrea de lleure de la Salut, al municipi de Sant Feliu de Llobregat. No s’hi accedeix en transport públic, hi arribarem en bicicleta o en cotxe. Iniciada la ruta, anirem veient el canyissar que ressegueix el torrent i ens acompanya arran de camí. Travessarem el curs de la riera just davant de tres àlbers majestuosos d’uns 25-30 metres d’alçada. Els descobrirem pel color verd clar de les fulles, que destaquen sobre el fons homogeni de la vegetació. A l’hivern sense fulla, els reconeixerem pel color clar de l’escorça. També alguns pins i plàtans destaquen pel seu port i alçada alternant-se en aquest passeig de vora la riera. <

Ben aviat arribarem a una gran clariana i cruïlla de camins, ho sabrem perquè a l’esquerra un petit tram d’escales ens descobreix la font de Can Ferriol. En aquest punt ens queda un quilòmetre més de ruta pel Sol del Pi de la Mitja Hora. El farem entrant per la pista que veurem a la dreta i sortint per la de l’esquerra (EO4). És un tram que té algun pendent a l’inici però alterna amb trams planers. En el descens veurem la masia de Can Ferriol. Més endavant un àlber i un roure, un a cada banda del camí, ens marquen l’enllaç de retorn a la clariana.

Coneguda també com a carretera de les Aigües, aquesta pista ens ofereix un itinerari que, tot i ser de llarg recorregut, l’hem classificat com a fàcil ja que pràcticament no presenta desnivell, a excepció d’una rampa pavimentada que trobem al cap de poca estona d’haver iniciat el recorregut. La rampa entrega a una passera de fusta que ens porta fins el Mirador dels Xiprers on trobarem una font si cal refer-nos de l’esforç. Superat aquest desnivell, el recorregut es presenta totalment planer i permet travessar la meitat de la serra de Collserola, des de St. Pere Màrtir fins el Pla de les Maduixeres, al peu del Tibidabo (512 m.). La pista, situada a mitja muntanya, dóna una visió panoràmica primer del Baix Llobregat i, després, de la ciutat de Barcelona i els elements que la singularitzen com ara l’Eixample i alguns edificis que destaquen per la seva magnitud.

És un itinerari no circular, d’anada i tornada. L’itinerari s’inicia a la plaça Mireia d’Esplugues, però també el podem començar i acabar a l’altre extrem, al Pla de les Maduixeres (Barcelona). Una tercera possibilitat si fer tot el passeig us sembla molt llarg, és agafar el funicular de Vallvidrera, amb el que haurem connectat des de els FGC, i baixar a la parada que porta el nom de carretera de les Aigües. Quedarem pràcticament a mig camí, des d’on podrem fer mig tram en direcció a un dels dos extrems. L’itinerari ofereix unes vistes excepcionals prenent-lo en un sentit o l’altre.