Cal evitar que el senglar s’habituï a la presència humana, per minimitzar l’impacte social generat a tot Europa

El senglar és un magnífic animal feréstec amb una gran resistència i, actualment, el mamífer silvestre més gran de Collserola. La població ha augmentat els darrers anys, tant a Catalunya com a tot Europa. Els últims estudis ens indiquen que l’abundància d’aquesta espècie, al Parc, es troba molt per sobre de la densitat desitjable.

A Catalunya s’observa una estreta relació entre la densitat de porc senglar i la presència de boscos de frondoses, i la producció de fruits forestals de fagàcies, els principals recursos de refugi i aliment d’aquesta espècie. No obstant, les poblacions de Collserola, com en algunes altres zones metropolitanes d’Europa, assoleixen una densitat superior degut a l’accés de menjar fàcil que les zones urbanes i periurbanes ofereixen, així com els espais verds urbans naturalitzats on l’espècie troba refugi per viure-hi i reproduir-se.

A l’àmbit del Parc es podria diferenciar, segons el seu comportament, entre el porc senglar:

–       salvatge que fuig de la presència humana i es mou per les zones més naturals, menjant al bosc i en zones agrícoles.

–       semi habituatque menja al bosc i en zones agrícoles, però ocasionalment pot arribar a les zones urbanes.

–       habituatque es mou per les zones urbanes i immediacions, menja casi sempre de l’home i eventualment al bosc o zones agrícoles.

Està comprovat que les femelles dels grups habituats tenen un pes superior i, en conseqüència, una taxa reproductiva més alta. Això ha contribuït a l’increment de la població de senglar periurbana. Alguns individus s’estan tornant cada cop més exigents i agressius per obtenir el menjar. Cal reduir, urgentment, la població de senglar a tot el Parc per minimitzar el seu impacte social: els danys a l’agricultura i als jardins, les col·lisions amb vehicles, els ensurts i lesions a persones i animals de companyia, o les incursions a les zones urbanes i, sobretot, el risc sanitari per la transmissió de diferents malalties. És el risc sanitari el que fa més necessària l’aplicació del marc sancionador existent, a aquelles persones que els hi donin de menjar.

Cal recordar que el senglar no és una espècie protegida, sinó cinegètica, i el control directe de les poblacions es fa mitjançant batudes i aguaits nocturns. Malgrat aquestes mesures de control que s’han portat a terme a Collserola, durant més de 25 anys, la situació actual exigeix la implementació de noves mesures que permetin per una banda, reduir la població el més aviat possible i, per una altra, evitar que els exemplars salvatges s’habituïn a la presència humana, a les zones urbanes, i que tinguin accés a aliments fàcils d’origen humà.

D’aquí la importància que tant els visitants com els veïns, del parc i els seus voltants, coneguin les mesures preventives i puguin col·laborar en la resolució del problema.

Més informació:

• Nota de premsa 

• Espai web sobre el senglar