El foc, declarat a l’entorn de l’avinguda Pearson (Barcelona), va afectar matollar i pineda dels termes de Barcelona, Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern. Es va detectar des de les torres de vigilància del Dispositiu de Prevenció d’Incendis i es va donar per estabilitzat en menys de dues hores i mitja.

El divendres 14 d’agost, a les 15.30 h, les torres de vigilància del Dispositiu de Prevenció d’Incendis (DPI) que coordina el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola van detectar una columna de fum al vessant de la muntanya de Sant Pere Màrtir i en van donar l’alarma immediata als cossos d’extinció (Bombers de la Generalitat i de Barcelona).

 

Els Bombers de Barcelona i els Bombers de la Generalitat hi van desplegar fins a una trentena de dotacions terrestres i quatre mitjans aeris. La vigilant de la torre de Sant Pere Màrtir va ser evacuada per precaució.

 

Segons van explicar els Bombers, el règim de marinada —el vent de mar que entra cada tarda d’estiu— va actuar com a principal motor de propagació del foc, de manera que l’estratègia va consistir a aturar-ne l’avanç en el sentit del vent i, tot seguit, encerclar-lo. Cap a les sis de la tarda l’incendi es donava per estabilitzat i durant la nit passava a ser controlat, tot i que es van mantenir dotacions a la zona per vigilar els punts calents.

 

Durant l’episodi, els cossos d’extinció van adoptar diverses mesures de seguretat: el confinament preventiu del barri de Can Caralleu, el desallotjament de l’Espai Mireia a Esplugues de Llobregat, el tancament de totes les vies i camins forestals de l’entorn i el tall de la carretera de l’Arrabassada (BP-1417) en direcció a Sant Cugat, per facilitar el treball dels mitjans d’extinció.

 

Els Agents Rurals mantenen oberta la investigació per determinar les causes del foc.

 

Superfície afectada

Un cop fet el perimetratge, el balanç definitiu del Consorci situa la superfície cremada en 8,50 hectàrees:

Tipus de vegetació	Superfície (ha)
Matollar	5,74
Arbrada	2,76
Total	8,50

 

La major part de l’afectació es concentra al terme municipal de Barcelona, amb aproximadament mitja hectàrea a Esplugues de Llobregat i mitja més a Sant Just Desvern.

La detecció ràpida, principal eina de prevenció

El Dispositiu de Prevenció d’Incendis que es gestiona des del Consorci cobreix els 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, molt més enllà dels límits del Parc Natural: un total de 63.830 hectàrees, de les quals 27.794 són sòl forestal.

 

La prevenció activa del Dispositiu s’articula al voltant d’un objectiu molt concret: reduir al mínim el temps que transcorre entre l’inici d’un foc i l’arribada dels mitjans d’extinció. Per això la feina de les torres no acaba en detectar el fum, sinó que inclou la descripció fiable de l’indret i de les característiques del foc, la informació en temps real de les situacions de risc i el suport directe als equips d’extinció.

 

Un incendi amb el nivell 3 del Pla Alfa activat

El 14 d’agost el Barcelonès es trobava en nivell 3 del Pla Alfa, el procediment del Cos d’Agents Rurals que gradua el perill d’incendi forestal. Aquest nivell indica perill molt alt  i comporta la suspensió de totes les activitats amb risc d’ignició al medi natural. Aquell mateix dia, l’Ajuntament de Barcelona havia activat en fase d’alerta el seu Pla d’Actuació Municipal per Risc d’Incendis Forestals i havia reforçat els recursos destinats a Collserola.
Per part del Consorci, la situació de nivell 3 havia comportat l’activació de mesures així com l’emissió d’avisos a la població.

Dades dels incendis del 2026 a l’àmbit metropolità

Amb data de 18 d’agost i la campanya encara oberta, el balanç de l’àmbit del Dispositiu és el següent:

 

Sector	Superfície cremada (ha)
Serra de Marina	50,853
Ordal	22,752
Garraf	22,223
Collserola	9,685
Vallès	1,716
Total àmbit metropolità	107,629

 

Dins estrictament del Parc Natural de la Serra de Collserola s’han comptabilitzat 13 incendis i 9,258 hectàrees cremades, incloent-hi el de Sant Pere Màrtir. És, doncs, aquest incendi el més important produït dins el Parc Natural.

A escala metropolitana, però, el 2026 està sent un any excepcional. La sèrie històrica de l’última dècada ho situa amb claredat:

 

Any	Núm. incendis	Superfície cremada (ha)
2026 *	81	107,629
2025	87	16,09
2024	40	1,36
2023	75	14,28
2022	114	31,45
2021	128	31,45
2020	60	10,78
2019	99	11,95
2018	74	19,90
2017	104	42,87
2016	134	50,21
2015	110	42,46

*Dades a 18/08/2026, amb la campanya encara en curs.

 

Amb menys focs que la mitjana del període 2015–2025 (93 incendis anuals), el 2026 ja acumula més del doble de superfície cremada que el pitjor any de tota la sèrie. La mitjana d’hectàrees per incendi passa de 0,27 ha al conjunt del període a 1,33 ha enguany.

Gairebé la meitat de la superfície cremada del 2026 correspon al sector de la serra de Marina, mentre que l’àmbit de Collserola representa aproximadament un 9% del total metropolità.

Malauradament, és el mateix patró que s’observa a escala catalana i europea, on les condicions meteorològiques fan que els conats creixin molt més i molt més de pressa.

 

Podeu consultar les dades actualitzades i el detall de cada incendi al panell de dades del Dispositiu: https://www.arcgis.com/apps/dashboards/b18ca22e2d674034865d09d66fa7d104.

 

Què passarà ara a la zona cremada?

 

Els serveis tècnics del Consorci ja han posat en marxa les actuacions posteriors a l’incendi:

 

• Perimetratge amb vol de dron i anàlisi detallada de la vegetació afectada, per conèixer amb precisió l’abast i la severitat del foc.
• Detecció dels arbres morts o greument afectats que puguin caure en àmbits altament freqüentats, i abatiment o retirada d’aquests exemplars concrets durant les properes setmanes.
• Seguiment de l’evolució de la coberta vegetal al llarg dels propers mesos.

 

Més enllà d’aquests treballs, no es preveu actuar sobre la zona cremada. L’arbrat ha quedat, en general, poc afectat.  La vegetació arbustiva i herbàcia d’aquesta zona, per la seva banda, disposa dels mecanismes necessaris per recuperar-se sense cap intervenció.

 

Per què, de vegades, la millor gestió és intervenir poc?

 

Pot resultar contraintuïtiu, però l’evidència científica mostra que, després d’un incendi de baixa o mitjana severitat en ecosistemes mediterranis, els processos naturals de recuperació acostumen a ser molt eficients i, en molts casos, les intervencions intensives no aporten beneficis significatius.

 

La vegetació mediterrània està adaptada al foc i presenta una elevada capacitat de regeneració. Els rebrots i les germinacions apareixen sovint pocs mesos després de l’incendi, fet que permet que les espècies presents abans de la pertorbació tornin a ocupar l’espai de manera relativament ràpida. La major part dels arbres i arbustos mediterranis disposen d’algun mecanisme de regeneració postincendi.

 

L’alzina n’és un dels exemples més representatius, ja que el rebrot constitueix el seu principal mecanisme de recuperació natural després d’una pertorbació. En canvi, espècies que depenen principalment de la germinació de llavors, com el pi blanc, requereixen períodes de recuperació més llargs, que sovint poden superar les dues dècades.

 

Per aquest motiu, les estratègies actuals de gestió postincendi prioritzen una avaluació prèvia de l’estat de l’ecosistema abans de decidir qualsevol intervenció. En molts casos es recomana conservar una part dels arbres cremats i mantenir zones amb arbres drets, ja que la fusta morta contribueix a reduir l’erosió del sòl, aporta matèria orgànica, genera microhàbitats i afavoreix tant la biodiversitat com els processos naturals de regeneració.