MPGM: documentació

S’adverteix que aquesta pàgina web té caràcter informatiu. Els documents oficials són els publicats al Registre del Planejament Urbanístic de Catalunya, disponibles al següent enllaç: https://dtes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureFitxa&codiPublic=2016/61997/M&set-locale=ca

Documentació principal


Publicació al DOGC de la resolució de la Comissió de Territori de Catalunya sobre l’aprovació del text refós de la Modificació puntual del Pla general metropolità en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola, promogut i tramès per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 


Document esquemàtic que resumeix la modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola


Document que desenvolupa les directrius de la modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola


Text normatiu que desenvolupa les directrius de la modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola.


Instrument de prevenció ambiental que s’aplica a aquells plans i programes urbanístics que poden tenir efectes significatius sobre el medi ambient. 


Document on es defineix l’agenda d’actuacions previstes i la viabilitat econòmica de les mateixes necessàries, si s’escau, per desenvolupar la modificació puntual del PGM en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola  


Fitxes descriptives completes de totes les masies i cases rurals catalogades dins el Parc Natural de la Serra de Collserola i les determinacions normatives vinculades a cada construcció. El primer volum inclou les fitxes de les finques situades dins els TM de Sant Cugat del Vallès, Molins de Rei, El Papiol, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. 


Fitxes descriptives completes de totes les masies i cases rurals catalogades dins el Parc Natural de la Serra de Collserola i les determinacions normatives vinculades a cada construcció. El primer volum inclou les fitxes des de les finques situades als TM de Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac i Barcelona. 

Annex

Plànols d'informació

Es poden consultar al recull de la pàgina del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat).

Plànols d'ordenació

Plànols d’ordenació
1 Classificació del sòl proposada 1:25.000 Descarregar |  33,83 Mb
2 Qualificació del sòl proposada 1:25.000 Descarregar |  12,69 Mb
3 Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en SNU 1:25.000 Descarregar |  9,07 Mb
4 Classificació del sòl proposada
A1 1:5.000 Descarregar |  16,84 Mb
A2 1:5.000 Descarregar |  18,65 Mb
A3 1:5.000 Descarregar |  17,9 Mb
A4 1:5.000 Descarregar |  14,04 Mb
B1 1:5.000 Descarregar |  10,84 Mb
B2 1:5.000 Descarregar |  19,25 Mb
B3 1:5.000 Descarregar |  22,18 Mb
B4 1:5.000 Descarregar |  12,46 Mb
C1 1:5.000 Descarregar |  21,75 Mb
C2 1:5.000 Descarregar |  31,14 Mb
C3 1:5.000 Descarregar |  21,39 Mb
D1 1:5.000 Descarregar |  10,03 Mb
D2 1:5.000 Descarregar |  19,78 Mb
D3 1:5.000 Descarregar |  17,83 Mb
E1 1:5.000 Descarregar |  12,3 Mb
E2 1:5.000 Descarregar |  18,2 Mb

 

5 Qualificació del sòl proposada (1:5.000)
A1 1:5.000 Descarregar |  10,98 Mb
A2 1:5.000 Descarregar |  12,02 Mb
A3 1:5.000 Descarregar |  11,36 Mb
A4 1:5.000 Descarregar |  8,68 Mb
B1 1:5.000 Descarregar |  11,00 Mb
B2 1:5.000 Descarregar |  12,51 Mb
B3 1:5.000 Descarregar |  13,73 Mb
B4 1:5.000 Descarregar |  12,66 Mb
C1 1:5.000 Descarregar |  14,49 Mb
C2 1:5.000 Descarregar |  19,78 Mb
C3 1:5.000 Descarregar |  13,26 Mb
D1 1:5.000 Descarregar |  6,75 Mb
D2 1:5.000 Descarregar |  13,22 Mb
D3 1:5.000 Descarregar |  11,67 Mb
E1 1:5.000 Descarregar |  7,93 Mb
E2 1:5.000 Descarregar |  11,85 Mb

6 Qualificació del sòl proposada (1:1.000)
Fulls 1 i 2 1:1.000 Descarregar |  8,23 Mb
Fulls 3 i 4 1:1.000 Descarregar |  8,5 Mb
Fulls 5 i 6 1:1.000 Descarregar |  7,08 Mb
Full 7 1:1.000 Descarregar |  7,96 Mb
Full 8 1:1.000 Descarregar |  8,32 Mb
Full 9 1:1.000 Descarregar |  7,62 Mb
Full 10 1:1.000 Descarregar |  5,48 Mb
Full 11 1:1.000 Descarregar |  6,83 Mb


PEPNat: documentació

S’adverteix que aquesta pàgina web té caràcter informatiu. Els documents oficials són els publicats al Registre del Planejament Urbanístic de Catalunya, disponibles al següent enllaç: https://dtes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureFitxa&codiPublic=2015/56783/M&set-locale=ca 

Documentació principal


Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya on s’aprova, a proposta del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, el Pla Especial. Incorpora el text complet de la normativa de desplegament del PEPNat.


Llistat de documents que incorpora el Pla Especial de protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola


Document esquemàtic que resumeix el PEPNat


Document principal del Pla on es defineixen els objectius, dels reptes i l’ordenació proposada.


Document que desenvolupa les directrius del PEPNat i concreta la normativa per a les diferents activitats i usos que es poden desenvolupar al Parc Natural.


Instrument de prevenció ambiental que s’aplica a aquells plans i programes urbanístics que poden tenir efectes significatius sobre el medi ambient. S’inclou en els document de PEPNat ja que l’aprovació d’aquest implica una modificació del planejament urbanístic (MPGM) redactat en paral·lel. 


Programa de Participació Ciutadana realitzat per tal de facilitar tant la divulgació i la comprensió dels objectius i del contingut dels treballs de planejament, com la formulació d’al·legacions, suggeriments o propostes en el marc del tràmit d’informació pública. 


Document que inclou l’agenda d’actuacions previstes a més de la valoració i priorització de les mateixes per tal de definir un pla d’inversions viable i sostenible. També incorpora un llistat d’aquelles altres actuacions com ara plans, normes i programes específics a desenvolupar per l’òrgan gestor i/o altres administracions.

Annex

Plànols d'informació

Àmbit d’actuació
1 Situació 1:50.000 Descarregar |  1,57 Mb
2 Topogràfic i toponímic 1:25.000 Descarregar |  2,29 Mb
3 Ortofoto 1:25.000 Descarregar |  3,32 Mb
Estat i evolució dels valors ecològics del Parc
4 Factors abiòtics: Geologia 1:25.000 Descarregar |  5 Mb
5 Factors abiòtics: Cicle de l’aigua 1:25.000 Descarregar |  6 Mb
6 Factors abiòtics: Relleu 1:25.000 Descarregar |  2 Mb
7 Factors biòtics: Hàbitats CORINE 1:25.000 Descarregar |  6 Mb
8 Factors biòtics: HIC 1:25.000 Descarregar |  6 Mb
9 Factors biòtics: Zones d’interès de fauna i flora 1:25.000 Descarregar |  7 Mb
10 Factors biòtics: Connectivitat ecològica 1:25.000 Descarregar |  2 Mb
11 Paisatge 1:25.000 Descarregar |  3 Mb
12 Riscos Naturals 1:25.000 Descarregar |  2 Mb
13 Riscos Tecnològics 1:25.000 Descarregar |  3 Mb
14 Complexitat i funcionalitat ecològica (EMC) 1:25.000 Descarregar |  1 Mb
15 Vulnerabilitat (EMC) 1:25.000 Descarregar | 6 Mb
16 Acumulació de pertorbacions antròpiques (EMC) 1:25.000 Descarregar |  6,37 Mb
Valorització dels recursos naturals
17 Usos del sòl 1:25.000 Descarregar |  5,59 Mb
18 Estructura de la propietat 1:25.000 Descarregar |  7,42 Mb
19 Gestió Forestal 1:25.000 Descarregar |  5,63 Mb
20 Síntesi del medi socioeconòmic 1:25.000 Descarregar |  5,8 Mb
21 Horts marginals 1:25.000 Descarregar |  5 Mb
Ús social
22 Infraestructura del lleure i transport col·lectiu 1:25.000 1:25.000 Descarregar |  6 Mb
Infraestructures
23 Xarxa rodada 1:25.000 1:25.000 Descarregar |  5 Mb
24 Infraestructures de serveis 1:25.000 1:25.000 Descarregar |  6 Mb
Planejament territorial, sectorial i urbanístic
25 Pla territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona 1:50.000 Descarregar |  1,78 Mb
26 Decret 146/2010 1:25.000 Descarregar |  5,01 Mb
27 PGM classificació del sòl. Planejament vigent 1:25.000 Descarregar |  11,18 Mb
28 PGM qualificació urbanística. Planejament vigent 1:25.000 Descarregar |  13 Mb
29 PGM classificació del sòl. MPGM en l’àmbit del PNSC 1:25.000 Descarregar |  11 Mb
30 PGM qualificació urbanística. MPGM en l’àmbit del PNSC 1:25.000 Descarregar |  13 Mb
31 PEPCo 1:25.000 Descarregar6 Mb

Plànols d'ordenació

Estructura del Pla
1 Estructura del Pla 1:25.000 Descarregar |  3,51Mb
Àmbit
2 Àmbit del Pla 1:25.000 Descarregar |  2,81 Mb
Model de preservació i millora dels valors ecològics
3 Àmbits d’ordenació específica del Parc Natural 1:25.000 Descarregar |  3,03 Mb
4 Projectes estratègics per a la millora de la connectivitat 1:25.000 Descarregar |  3,5 Mb
Model de valorització dels recursos naturals
5 Usos i activitats agrícoles, ramaderes, forestals i de valorització dels recursos naturals 1:25.000 Descarregar |  2,92 Mb
Model de valorització dels recursos naturals
6 Model d’ús públic 1:25.000 Descarregar |  3,2 Mb
7 Estratègies i actuacions de la xarxa dinàmica d’ús públic 1:25.000 Descarregar |  3,04 Mb
Síntesi del model de Parc
8 Síntesi del model de Parc per sectors  1:5.000 Descarregar |  59,75 Mb

 

A1 1:5.000 Descarregar |  4 Mb
A2 1:5.000 Descarregar |  4 Mb
A3 1:5.000 Descarregar |  4 Mb
A4 1:5.000 Descarregar |  4 Mb
B1 1:5.000 Descarregar |  4 Mb
B2 1:5.000 Descarregar |  4 Mb
B3 1:5.000 Descarregar |  4 Mb
B4 1:5.000 Descarregar |  4 Mb
C1 1:5.000 Descarregar |  4 Mb
C2 1:5.000 Descarregar |  4 Mb
C3 1:5.000 Descarregar |  4 Mb
D1 1:5.000 Descarregar |  4 Mb
D2 1:5.000 Descarregar |  4 Mb
D3 1:5.000 Descarregar |  4 Mb
E1 1:5.000 Descarregar |  4 Mb
E2 1:5.000 Descarregar |  4 Mb

 

Model en relació amb el patrimoni construït
9 Inventari del Patrimoni cultural 1:25.000 Descarregar |  2,79 Mb
10 Delimitació ERE 1. Àmbits d’ordenació específica 1:25.000 Descarregar |  2,95 Mb
11 Delimitació ERE 1. Àmbits d’ordenació específica 1:5.000 Descarregar |  3,15 Mb
Model en relació amb el patrimoni construït
12 Infraestructures de vialitat 1:25.000 Descarregar |  6,13 Mb
13 Inventari de la xarxa de camins 1:25.000 Descarregar |  3,12 Mb
14 Localització dels trams conflictius de col·lisió d’aus rapinyaires amb infraestructures elèctriques 1:25.000 Descarregar |  3,44 Mb
Espai funcional adjacent al PEPNat
15 Delimitació de l’Espai funcional 1:25.000 Descarregar |  3,87 Mb


Equipaments

Equipaments de referència en la gestió i l’atenció al públic adscrits al Consorci del Parc Natural de Collserola


Consell Consultiu

El Consell Consultiu és l’òrgan de caràcter consultiu on hi ha representació dels diferents sectors socials, acadèmics, culturals, professionals, econòmics i entitats privades sense finalitat de lucre, que persegueixin finalitats d’interès general concurrents amb les pròpies del Consorci.
Consell Consultiu del 29 de juny de 2017
Sessió del Consell Consultiu  | Arxiu del Parc

President:

Raimon Roda Noya
Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola

 

Membres:

Àrea Metropolitana de Barcelona

Pendent de nomenament

 

Diputació de Barcelona

Carles Dalmases Llordés

 

Ajuntaments

AJUNTAMENT DEL PAPIOL

Albert Querol Lacarte – Jordi Bou Compte (suplent)

AJUNTAMENT SANT JUST DESVERN

Just Fosalva Sanjuan

AJUNTAMENT DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

Eulàlia Mimó Viader

AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT

Pendent de nomenament

AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Francesc Duch Altet – Alba Gordó Vilaseca (suplent)

AJUNTAMENT BARCELONA

Pendent de nomenament

AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC

Oriol Serratusell Basachs

AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

Pendent de nomenament

AJUNTAMENT DE MOLINS DE REI

Pendent de nomenament

 

Entitats

ADENC

Vicenç Lladó Florez – Xavier Jordà Sanuy

AMICS DE LA NATURA DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

Enric Llorella Muruzábal

ASSOCIACIÓ COLLSEROLA VERDA

Pere Aceiton Marin – Joan Carles Riera Castro – Mercè Torres

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I PROPIETARIS DEL BARRI DE MAS GUIMBAU-CAN CASTELLVÍ

Ma Antonia Ferrer Solé – Sonia Quintana Cayuelas – Carolina Gil Chamorro

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL BARRI DE MAS FORTUNY

Abel Cebrián Aleña – Manuel Fernández Carrasco

ASSOCIACIÓ VEÏNS I VEÏNES DE MONTCERDÀ DEL BOSC I ALTRES

Jesús Zapata Calero – Emilio Zapata Calero – Marta Voldú Martí

ASSOCIACIÓ DE MASIES COLLSEROLA

Josep Ramon Vilagut – Manuel López Prados

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE MONT D’ORSÀ – VALLVIDRERA

Salvador Ferran i Raubert – Roser Argemí Abadal – Damià Gibernet Pahissa

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE S. MARIA VALLVIDRERA-MAS SAURÓ

Encarna Larrey Izquierdo – Carles Mamano Bauçà

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT JUST DESVERN

Jaume Taxé Fàbregas – José Miguel Sebastián

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL BARRI DE MONTBAU

Antonio Mateo

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I PROPIETARIS SOL I AIRE

Manel Soler Mateu – Jorge Novials Val

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES D’ESPLUGUES

Jordi Raventós Isart

ASSOCIACIÓ FES FONTS FENT FONTING

Marcel Oliveres Jené – Ignacio Fita Rodríguez – Joan Calvet Borull

CAN PUJADES

Nicolas Pirotte – Karel Geldhof – Salvador Ferran Raubert

CENTRE EXCURSIONISTA ELS BLAUS

Jordi Campos Nogueres – Albert Arbós Arqués – Marc Beramendi Nualart – Jaume Montoliu Marcet

CENTRE D’ECOLOGIA I PROJECTES ALTERNATIUS (CEPA)

Eva Mas Trepat

CENTRE D’ESTUDIS SANTJUSTENCS

Pere Aceitón Marín – Francesc Blasco Urpinell

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Miquel Rafa Fornieles

CLUB MUNYANYENC SANT CUGAT

Silvano Bendinelli

CLUB VELERS COLLSEROLA

Josep Closas i Solà

COL.LECTIU AGUDELLS-ECOLOGISTES EN ACCIÓ CATALUNYA

Juli Fontoba Sogas

COMISSIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA (CCOO)

Laura Diéguez Ferrer – José Manuel Jurado Villena

CONSORCI DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA

Marià Martí Viudes

DEPANA

Jordi Gimisó Conejero

ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA DE VALLDOREIX

Susana Herrada Cortés

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ARQUITECTURA DEL VALLÈS

Victor Segí Santana – Pere Fuertes Pérez

FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Josep Lluís Salazar Máñez

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA

Jesús Luis Escarra Gómez

FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA

Esther Argelich Martínez – Leonor Pérez Zafón

FEDERACIÓ D’ECOLOGISTES DE CATALUNYA

Josep Lluís Moner Tomàs

FEDERACIÓ ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA

Antoni Pardinilla Rovira – Jordi Merino Urbano

FUNDACIÓ CATALANA DE L’ESPLAI

Gisela Balanyà

FUNDACIÓ PRIVADA SANT CUGAT

Joan Gaya Beltran

GRUP D’ESTUDIS LOCALS SANT CUGAT

Domènec Miquel i Serra

IaaC-INSTITUTE FOR ADVANCED ARCHITECTURE OF CATALONIA

Vicente Guallart Furió

INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL (ICHN)

Xavier Escuté Gasulla

INSTITUT CATALÀ D’ORNITOLOGIA

Marc Recasens Anton

LA NOVA FITA

Marc Ràfols Aparicio – Mònica Aguilera Viladomiu

ÒMNIUM CULTURAL (Territorial del Baix Llobregat)

Pendent de nomenament

SECCIÓ EXCURSIONISTA “SEAS”

Maria Teresa Reverter Salas – Pere Aceitón Marín

SERVEI DE PREVENCIÓ, EXTINCIÓ D’INCENDIS I SALVAMENT AJUNTAMENT DE BARCELONA

Joan Pedreny Abella – Santiago Rovira Vallhonesta

SOCIETAT CAÇADORS DE SANT JUST DESVERN

Àngel Obiols i Augè – Lluis Creus Mendiola

SOCIETAT CAÇADORS L’ARDILLA CERDANYOLA VALLÈS

Marcelino Hernández Honorato – Jaume Estapé Martín

SOCIETAT CAÇADORS L’HARMONIA D’HORTA

Santiago Cortés Alarcón – Juan Carlos Montagut Viñas

SOCIETAT CATALANA D’EDUCACIÓ AMBIENTAL

Pendent de nomenament

SOCIETAT CATALANA D’HERPETOLOGIA

Jordi Roca Burón

UNIÓ DE PAGESOS BAIX LLOBREGAT

Francesc Bancells Borràs – Josep Cuscó Moyes – Ramon Figueras Garriga

UNIÓ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA DE GRÀCIA

Jordi Font Plana

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Jordina Belmonte Soler

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE BIOLOGIA

Antoni Gómez Bolea

Actes resumides de les darreres sessions

Sessió de 9 de desembre de 2019

El 9 de desembre de 2019, va tenir lloc la segona sessió ordinària de l’any. En el decurs d’aquesta sessió, es va presentar la Taula d’entitats col·laboradores del Parc, constituïda per 40 membres, amb l’objectiu, entre d’altres, de preservar, restaurar i potenciar els recursos naturals del Parc, així com el seu equilibri ecològic. També es va fer especial incidència a la prohibició de la pràctica de l’escalada esportiva i altres tècniques de progressió vertical amb cordes a les Escletxes del Papiol. Finalment, cal destacar l’adopció, per unanimitat, d’un acord relatiu a l’adopció de mesures tècniques pal·liatives en els permisos de construcció de les noves edificacions al Parc per evitar el xoc de les aus als vidres.

Sessió de 29 d’octubre de 2019

En data 29 d’octubre de 2019, va tenir lloc una sessió extraordinària , per tractar de manera monogràfica  l’ordenació de l’ús públic al Parc. En el decurs d’aquesta reunió,  es van presentar les conclusions de dos estudis: un,  sobre l’afluència, la freqüentació i la caracterització dels visitants del Parc als termes municipals de Barcelona, Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès, a càrrec de la Universitat de Lleida; l’altre,  sobre l’estat dels corriols, a càrrec de l’ambientòleg, senyor Guim Úrsul. Així mateix, es va presentar una proposta del Consorci relativa a les accions reguladores de l’ús públic, a desenvolupar en el període 2019-2020. Finalment, la Plataforma Collserola Sport Respecte Ciclisme va exposar la seva proposta de crear un Trail Center a Collserola.

Sessió de 2 de juliol de 2019

En la sessió ordinària del 2 de juliol de 2019, es va presentar l’avantprojecte d’accés a la Font del Bacallà des de Can Gener i la II fase del Projecte de restauració de fonts al terme municipal de Barcelona. També es van aprovar per unanimitat dues propostes de les entitats membres. En virtut d’una d’elles, en forma de moció, es va demanar l’agilització en l’aplicació de mesures de control de l’ús de la bicicleta al Parc amb caràcter d’urgència i es va emplaçar els ajuntaments consorciats a tramitar de forma urgent l’aprovació definitiva d’una proposta d’ordenança per a la regulació de la circulació de bicicletes. L’objecte de l’altra proposta va ser la derogació, en l’àmbit del Parc, de l’article 8 activitat b de l’Ordenança municipal d’activitats i d’intervenció integral de l’administració ambiental de Barcelona, que prohibeix la pràctica de l’activitat ramadera en aquest terme municipal.


Administracions consorciades

El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola és un ens consorcial públic, de caràcter local i de naturalesa associativa i institucional. Està integrat per les tres INSTITUCIONS:

i els nou MUNICIPIS de l’Àrea Metropolitana que tenen part del seu terme en el Parc Natural:

Mapa


Normativa i ordenances

La legislació vigent atribueix als ens locals capacitat per desenvolupar, dins del marc de les seves competències, allò que estableix la legislació autonòmica i estatal. Des d’aquest web, podeu accedir a les ordenances i els reglaments aprovats pel Consorci del Parc de Collserola.

S’adverteix que aquesta pàgina web té caràcter informatiu. Els textos no tenen validesa oficial i no substitueixen els publicats als diaris oficials, que són els únics instruments que donen fe de la seva autenticitat.

Reglament d’ús per als productes agropecuaris acollits a la marca de garantia “Producte de Collserola”

Aquest reglament té per objecte definir les condicions per utilitzar la marca de garantia “Producte de Collserola”, que serveix per individualitzar, personalitzar i reconèixer els productes agropecuaris generats al Parc.

Modificació del Text articulat de les ordenances del Parc pel que fa a les autoritzacions d’activitats col·lectives físicoesportives i a les activitats de les forces armades i dels cossos de seguretat públics i privats al Parc  

Modificació dels articles vinculats a l’autorització d’activitats col·lectives al Parc Natural de Collserola i a les activitats de les forces armades i dels cossos de seguretat públics. Publicat al BOPB del 4 d’agost de 2017.

Marc sancionador de les ordenances sobre l’ús de la bicicleta al Parc

Aquest reglament té per objecte definir les pautes per a l’ús de la bicicleta al Parc i la proposta de sancions segons tipificació de la infracció

Reglament del Consell Consultiu

El reglament estableix les funcions, composició i normes de funcionament d’aquest òrgan consultiu del Consorci.

descarregar pdfReglament del Consell Científic Assessor

Aquest reglament regula les funcions, composició i funcionament del Consell Científic Assessor del CPNSC, la finalitat del qual és assessorar aquesta entitat a partir del coneixement científic.

descarregar pdfReglament del Centre de documentació i recursos educatius

El reglament té com a finalitat regular les normes de funcionament del Centre. El Centre té com a principal objectiu oferir informació i documentació al personal tècnic del Consorci i al públic en general, particularment a persones formadores i estudiantat universitari.
Data d’aprovació definitiva: 13/12/1998

descarregar pdfOrdenança dels preus públics del Parc de Collserola

L’ordenança reguladora dels preus públics del Parc de Collserola té com a finalitat l’establiment, fixació, gestió i cobrament dels preus públics i taxes per a la venda de publicacions i articles i dels serveis prestats pel Consorci del Parc de Collserola.
Data d’aprovació definitiva: 5/4/2000

descarregar pdf Reglament de funcionament i ús del Centre d’Informació del Parc de Collserola

El reglament del Centre d’Informació té com a objectiu la regulació d’aquest equipament obert al públic, amb l’establiment de les normes d’adscripció del personal del Centre, la regulació dels espais i l’accés i ús del Centre d’Informació.
Data d’aprovació definitiva: 5/4/2000

descarregar pdfOrdenances del Parc de Collserola

Les ordenances del Parc de Collserola tenen com a finalitat principal completar les previsions de la normativa del Pla Especial d’Ordenació i de Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola, en relació amb la regulació detallada de llur freqüentació, usos i activitats admesos dins de l’àmbit del parc.
Data d’aprovació definitiva: 5/12/2000

descarregar pdfNormes urbanístiques del Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola

Aquesta normativa té com a finalitat, conjuntament amb la resta de documents del Pla Especial del Parc de Collserola, regular les possibles actuacions en el seu àmbit mitjançant l’establiment de determinacions per al desenvolupament de les àrees de parc forestal i per l’integració paisatgística per aquells sòls, dins de l’àmbit del Parc de Collserola, no qualificats de parc forestal.

Data d’aprovació definitiva: 8/3/1988

descarregar pdfReglament de l’arxiu del Consorci del Parc de Collserola

El reglament de l’arxiu del Consorci del Parc de Collserola té com a finalitat regular el seu funcionament, el qual té per objectiu administrar, custodiar i divulgar el patrimoni documental, al mateix temps de vetllar per la integritat, la protecció, la conservació, l’acreixement, la difusió i el foment del patrimoni cultural català.
Data d’aprovació definitiva: 28/11/2001

descarregar pdfReglament regulador dels programes formatius de pràctiques als centres i altres equipaments d’educació ambiental del Consorci del Parc de Collserola

El reglament regulador dels programes formatius de pràctiques als centres i altres equipaments d’educació ambiental del Consorci del Parc de Collserola té com a objectiu general l’apropament de l’estudiantat al món professional de l’educació ambiental.
Data d’aprovació definitiva: 28/11/2001

descarregar pdfReglament dels treballs silvícoles al Parc de Collserola

El reglament té com a finalitat donar les instruccions pels treballs silvícoles que s’hagin de realitzar durant l’execució de treballs derivats de la gestió forestal, de la prevenció d’incendis, del manteniment o execució de projectes de millora de camins, àrees de lleure o estada i altres indrets o bé d’obres executades a l’empara de llicència urbanística municipal, si s’escau, que es realitzin al Parc de Collserola.
Data d’aprovació definitiva: 27/5/2008


Òrgans de govern

El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola és una entitat pública de caràcter associatiu i de naturalesa institucional i local que té per objectiu la gestió i desenvolupament del Pla Especial d’Ordenació i de Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola.

Està constituït per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i els nou municipis amb territori al Parc: el Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Barcelona, Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès, als quals es va afegir l’EMD Valldoreix el 2022.

La persona que ocupa la Presidència és la representant legal del Consorci i en dirigeix el govern i l’administració. Les persones que ocupen la Vicepresidència substitueixen a la Presidència en cas de vacant, absència o malaltia. Són escollides entre les persones membres de l’Assemblea General que pertanyin a la Diputació de Barcelona, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya, de forma que un càrrec sigui ostentat per una persona representant de l’Àrea Metropolitana, una altra representant de la Diputació i una altra representant de la Generalitat de Catalunya. La persona que ocupa la Vicepresidència Executiva és la responsable de la coordinació i direcció dels serveis del Consorci i és nomenada per l’Assemblea General. La persona que ocupa la Direcció Gerència exerceix el comandament directe del personal i dels serveis del Consorci i és designada per la Comissió Executiva

Les funcions dels càrrecs electes estan determinades als Estatuts

Presidència

Xesco Gomar Martin
President delegat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona

 

Vicepresidència 

Jaume Collboni i Cuadrado
President de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Marc Vilahur i Chiaraviglio
Director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya

 

Vicepresidència Executiva

Xavier Paz Penche
Alcalde de Molins de Rei

 

Direcció i Gerència

Raimon Roda Noya
Director gerent

És l’òrgan suprem de deliberació i decisió del Consorci. També és l’òrgan rector del Parc Natural als efectes del que preveu l’article 10.2 del Decret 146/2010, de 19 d’octubre. Les persones que l’integren seran designades o cessades pels respectius òrgans de govern dels ens consorciats.

La composició de l’Assemblea General és d’1 persona membre de la Generalitat de Catalunya, 2 persones membres de la Diputació de Barcelona, 2 persones membres de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i 1 persona membre de cada ajuntament adherit al Consorci. El total de persones serà de 15.

La representació de la Generalitat de Catalunya i la dels ajuntaments tindran 1 vot cadascuna i les de la Diputació de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona tindran 3 vots cadascuna. El total de vots serà de 22.

Les funcions  de l’Assemblea General del Consorci estan determinades en els seus Estatuts.

Relació de càrrecs i persones membres

La Comissió Executiva és un òrgan operatiu l’objecte del qual és fer el seguiment i establir els mecanismes de posada en marxa de les decisions preses en l’Assemblea General. També és l’òrgan gestor del Parc Natural als efectes del que preveu l’article 10.3 del Decret 146/2010, de 19 d’octubre.

La Comissió Executiva es designarà a proposta de la Presidència i amb l’aprovació de l’Assemblea General.

La seva composició es fixarà en 15 persones de les quals 2 en representació de la Generalitat de Catalunya, 2 de la Diputació de Barcelona, 2 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i 1 de cada ajuntament adherit al Consorci; sense que les persones designades hagin de ser necessàriament membres de l’Assemblea General.

Les persones en representació de la Generalitat de Catalunya tindran 1 vot cadascuna, les de la Diputació de Barcelona i les de l’Àrea Metropolitana de Barcelona tindran 2 vots cadascuna, el de l’Ajuntament de Barcelona tindrà 3 vots i la resta de persones membres tindrà 1 vot cadascuna. El total de vots serà de 21.

Les entitats consorciades designaran lliurement una persona titular i una suplent en representació seva.

Les funcions  de la Comissió Executiva del Consorci estan determinades en els seus Estatuts.

Relació de càrrecs i persones membres


Consell Científic Assessor

El Consell Científic Assessor té per objectiu assessorar, a partir del coneixement científic, l’òrgan rector i l’òrgan gestor del Parc Natural sobre les actuacions a portar a terme. La seva creació té lloc d’acord amb l’article 13 del Decret 146/2010, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves naturals parcials de la font Groga i de la Rierada-Can Balasc.
Consell Científic Assessor | Foto: Arxiu Parc

President:

Joan Vilamú Viñas, Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola

Vicepresident:

Santiago Sabaté Jorba (en funcions)

Vocals:

Dr. Santiago Sabaté Jorba – (CREAF)

Josep Germain Otzet (INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL/ CONSELL DE PROTECCIÓ DE LA NATURA, organisme consultor de la Generalitat en termes de conservació i gestió)

Dr. Robert Savé Montserrat, (INSTITUT DE RECERCA I TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIES-UAB )

Dra. Núria Bonada Caparrós, experta en ecosistemes aquàtics i directora del grup de recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM-Lab) (Secció Ecologia- Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (BEECA)- Facultat de Biologia, UNIVERSITAT DE BARCELONA)

Dr. Antonio Gómez Bolea, expert en líquens (Secció Botànica i micologia – Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (BEECA) -Facultat de Biologia, UNIVERSITAT DE BARCELONA)

Un/a investigador/a pendent de determinar (ESCOLA SUPERIOR D’ AGRICULTURA DE BARCELONA)

Secretaria:

Marcel·lí Pons Duat, Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (delegat: Antoni Puigarnau Puigarnau)


Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat)

Amb la publicació el 9 d’abril de 2021 al DOGC de l’ ACORD GOV/48/2021, de 6 d’abril, es fa pública l’aprovació del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), un instrument que busca garantir la màxima protecció i conservació d’aquests sistemes naturals de vital importància per a tot l’espai metropolità. 

La declaració, l’any 2010, de Parc Natural (decret 146/2010 de 19 d’octubre), implicava l’aprovació d’un nou Pla que substituís el Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola (PEPCo) de l’any 1987. El nou document de planejament urbanístic ha esdevingut una oportunitat per repensar el Parc i per afrontar els nous reptes d’aquest espai natural enmig d’una gran conurbació urbana

En paral·lel a la redacció del PEPNat, s’ha aprovat la Modificació puntual del Pla general metropolità en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola (MPGM), per tal adaptar el planejament metropolità, de 1976 a la realitat existent, a la legislació més recent i al mateix PEPNat.

L’àmbit d’aplicació del Pla inclou la totalitat de l’espai del PEIN Serra de Collserola, que coincideix amb el lloc d’importància comunitària i zona especial de conservació (codi ES5110024), tot incorporant el Parc Natural i les reserves naturals parcials, d’acord amb la delimitació definitiva establerta pel Decret 146/2010 i les posteriors modificacions aprovades pel Govern i publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. També s’inclouen terrenys de l’interior o l’exterior de l’espai protegit atesa la seva funció rellevant per garantir el compliment dels objectius bàsics de la declaració de Parc Natural. Aquests terrenys situats fora de l’espai PEIN es defineixen com a «espai funcional».

La superfície de l’àmbit del Parc Natural és de 8.156 ha i abasta terrenys dels termes municipals de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac. La superfície de l’espai funcional és de 3.676 ha i abasta, a més dels municipis de l’àmbit del PEPNat, els municipis de Castellbisbal, Sant Joan Despí, Ripollet i Santa Coloma de Gramenet.

El nou Pla defineix un model basat en dos eixos fonamentals: la preservació de la biodiversitat i la potenciació dels serveis ecosistèmics en el marc d’una gestió dinàmica i adaptativa.

El PEPNat té com a eix vertebrador i transversal una estratègia ecològica que defineix un model de parc estructurat en els sis àmbits següents:

  • Preservació i millora dels valors ecològics de la serra a partir de quatre eixos: millora de la connectivitat, conservació dels elements de valor ecològic, control de les pertorbacions i foment de l’economia verda.
  • Valorització dels recursos naturals, amb l’objectiu de fomentar el mosaic agroforestal i l’economia verda.
  • Infraestructures i serveis, en que s’aposta per minimitzar l’ocupació i la fragmentació dels espais lliures de Collserola.
  • Espai funcional. Es crea un espai de transició entre les zones naturals i urbanes, que té un paper regulador en les dinàmiques de l’espai natural: les activitats i usos es concentren en aquests «espais de vora».
  • Ús públic. Es defineix una xarxa bàsica per a l’ús públic a partir de la infraestructura existent amb l’objectiu de fomentar el Parc com a espai de salut, benestar i coneixement.
  • Patrimoni construït. No s’admeten noves edificacions i s’aposta pel manteniment i la millora del patrimoni arquitectònic, històric i cultural existent, a través del catàleg de masies i de l’inventari del patrimoni cultural. Es preveu l’eliminació progressiva de les construccions implantades il·legalment

L’any 2013 es configura la Comissió Institucional de redacció del Pla, on hi són representades totes les entitats del territori: Generalitat de CatalunyaÀrea Metropolitana de Barcelona (AMB)Diputació de Barcelona, Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i els nou ajuntaments amb territori al Parc.

Finalment, el mes de desembre de 2014, la Comissió aprova l’Avanç de Pla Especial, un document que recull els principals objectius i línies mestres que haurà de tenir el definitiu Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat).  El nou Pla Especial s’ha configurat com un pla urbanístic que substituirà completament el vigent Pla Especial d’Ordenació. Per això, abans d’aprovar-se definitivament és necessària la modificació puntual associada del Pla General Metropolità (PGM).

Un cop publicat el 16 de febrer de 2015, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), s’inicia el període d’informació pública del document, així com un intens procés de participació ciutadana, que permetrà la discussió i incorporació de propostes d’entitats i administracions.

Entre el 2015 i 2018 es realitza un treball tècnic per a l’elaboració del document complet mitjançant comissions i ponències a les quals han participat totes les administracions implicades: la Generalitat de Catalunya, l’AMB, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (CPNSC), la Diputació de Barcelona i els 9 ajuntaments que formen part del Parc.

Un cop enllestits els diferents documents, el mes de juliol de 2018 s’aprova inicialment el document del PEPNat i la modificació puntual del PGM que se’n deriva.

Posteriorment, s’inicia el període d’exposició pública i un procés de participació que permet enriquir el document amb la incorporació de les aportacions per part de la ciutadania. Paral·lelament, es resolen les al·legacions rebudes i els informes sectorials.

Finalment, el Consell de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) aprova provisionalment el nou Pla, el 30 d’abril de 2019. El document es tramet a la Generalitat per a la seva aprovació definitiva. 

Amb la publicació el 9 d’abril de 2021 al DOGC de l’ ACORD GOV/48/2021, de 6 d’abril, es fa pública l’aprovació del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat).

Cronologia de la redacció del PEPNat Collserola - Autor AMB

Xarxa Natura 2000

La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, preveu la creació d’una xarxa ecològica europea de zones especials de conservació: la xarxa Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per les zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que continguin hàbitats o espècies considerades d’interès comunitari d’acord amb l’inventari i criteris que la mateixa Directiva estableix.

En aquest sentit, l’Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 5 de setembre de 2006, pel qual s’aprovala proposta de llocs d’importància comunitària (LIC) inclou la Serra de Collserola, que correspon a la totalitat de l’espai inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural. La Serra de Collserola acull importants poblacions i mostres d’espècies i hàbitats d’interès comunitari en molt bon estat de conservació, i, a més, disposa d’una situació estratègica pel que fa a la millora de la connectivitat ecològica de la xarxa. La Serra de Collserola esdevé un dels espais més emblemàtics que s’incorporen a la proposta, catalogada dins dels espais de muntanya litoral.

Finalment, amb la proposta de LIC es pretén donar compliment, pel que fa a Catalunya, als requeriments i procediments d’infracció que la Comissió Europea ha obert contra Espanya per incompliment de les directives europees que atenyen Natura 2000. La proposta aposta per ampliar la protecció fins el 30,2 % del seu territori, i pretén millorar la connectivitat biològica dels espais protegits. També es converteix Catalunya en la primera autonomia en aprovar unes Directrius de gestió de la Xarxa Ecològica Europea Natura 2000.

Zonificació de la Xarxa Natura 2000 a Collserola


Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN)

El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), aprovat per Decret 328/1992, de 14 de desembre, de la Generalitat de Catalunya, desenvolupa la previsió del capítol III de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.

El PEIN estableix una xarxa de 165 espais naturals representatius de l’àmplia varietat d’ambients i formacions presents a Catalunya.

L’àmbit de protecció de la Serra de Collserola és el mateix que el Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola excloent les zones qualificades de sòl urbà i de sòl urbanitzable.

Què implica a nivell legal?

A tots els espais inclosos en el PEIN és d’aplicació un règim preventiu bàsic, que inclou un règim urbanístic incompatible amb els processos urbanitzadors i altres mesures de caràcter preventiu relatives a la implantació d’usos, instal•lacions i altres activitats susceptibles de lesionar significativament els valors protegits.

De conformitat amb l’article 13.1 d’aquest Decret, als espais delimitats pel PEIN s’aplica d’una manera preventiva el règim del sòl no urbanitzable fixat per legislació urbanística. Actualment, aquesta referència correspon a l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost .

 

Zonificació del PEIN a Collserola


Pla Especial d'Ordenació i de Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola (PEPCo)

Els objectius del Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola (PEPCo) són la preservació dels recursos naturals i de l’equilibri ecològic -que cal conservar, pel paper físic, social i ambiental que tenen per ells mateixos i en relació amb les ciutats de l’entorn-, així com el desenvolupament d’un Parc que suporti una part important i qualitativament diferent de les activitats de lleure dels ciutadans, recollint la tradicional utilització de la serra de Collserola com a espai d’esbarjo.

El PEPCo fou aprovat definitivament per la Corporació Metropolitana de Barcelona, en data 1 d’octubre de 1987, amb text refós aprovat per la mateixa Corporació en data 28 de gener de 1988.

El PEPCo es formulà d’acord amb l’article 208 de les Normes urbanístiques del Pla General Metropolità (PGM), que estableix que en desenvolupament de les previsions contingudes en el PGM s’elaboraran Plans Especials per a cadascun dels parcs forestals (Títol I de les Normes Urbanístiques ). D’acord amb l’article 3 de les Normes Urbanístiques del PEPCo, el contingut d’aquest el formen aquelles determinacions de caràcter normatiu definides com a tals en el conjunt de la documentació, les quals tenen plena validesa jurídica amb la publicació de l’aprovació definitiva d’aquest Pla. Aquesta publicació s’esdevingué al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona , número 58, de 8 de març de 1988.

El PEPCo inclou les àrees qualificades pel PGM de parc forestal, en les quals estableix les limitacions que han de respectar-se i les determinacions necessàries per a la conservació i el desenvolupament d’aquestes àrees dins del Parc de Collserola (Títol III de les Normes Urbanístiques ). El PEPCo estableix una definició zonal -zones segons naturalitat i ús- atenent a les característiques actuals del paisatge vegetal i a les potencialitats del territori. Les agrupa en tres grans tipus i s’introdueixen diferències o matisos al seu interior. Les zones segons naturalitat i ús són:

– Zones naturals (N) de valor ecològic i naturalístic. Inclouen al seu interior àrees de protecció especial (a. p. e.), de vegetació singular (v. s.) i àrees agrícoles. (articles 40 a 45 de les Normes Urbanístiques )

– Zones seminaturals (SN) de valor paisatgístic, en les quals trobem les de caràcter rural (r) i les de caràcter de parc (p), amb o sense peculiaritats (*). Inclou en ambdós casos àrees de vegetació singular i àrees agrícoles.(articles 46 a 51 de les Normes Urbanístiques )

– Zones agrícoles de valor paisatgístic. (articles 52 a 57 de les Normes Urbanístiques )

Així mateix, també defineix aquelles edificacions i elements d’interès que cal conservar, bé per estar integrats en el patrimoni històric i artístic en qualsevol dels nivells contemplats per la legislació vigent, bé pel seu interès arquitectònic o paisatgístic que corresponen a una estructura correcta de colonització del territori (edificacions tradicionals), bé per complir un paper dotacional suficientment important, o bé per ser elements d’interès.

Dins de l’àmbit del Parc, el PEPCo defineix unes àrees singulars en les quals el tractament no pot ser únicament de tipus forestal. Es tracta d’aquells indrets on el Pla preveu una superior utilització, sia quantitativa (nombre de persones) o qualitativa (intencional) referida bàsicament al lleure passiu. Aquestes àrees necessiten un tractament específic tant pel que fa a l’organització i construcció de l’espai com en relació als elements del paisatge que cal revaloritzar i potenciar. Són les àrees de tractament específic (Títol IV de les Normes Urbanístiques ) que conjuntament amb àrees agrícoles que s’hi troben associades i part dels nuclis urbans que les relacionen, conformen el que el PEPCo anomena àmbits de tractament paisatgístic del Parc.

Finalment, el PEPCo defineix la xarxa viària del Parc, distingint entre la xarxa arterial metropolitana, aliena al Parc i en la qual s’estableixen recomanacions i propostes de no desenvolupament, i, la xarxa del Parc, que inclou les vies d’utilització i caràcter exclusiu del propi Parc (Títol V de les Normes Urbanístiques ).

D’altra banda, dins de l’àmbit del Parc existeixen qualificacions urbanístiques diferents a les de parc forestal, en les quals el PEPCo estableix determinacions de caràcter paisatgístic, amb la finalitat d’aconseguir una integració amb el Parc i reduir-ne el seu impacte (Títol II de les Normes Urbanístiques ).

El document complet del PEPCo conté documentació escrita i gràfica (Memòria, plànols, normes urbanístiques i estudi econòmic i financer) i pot consultar-se al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya.

 


Memòries institucionals

Memòries de gestió

L’any 2022 el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola va actualitzar el format i l’estructura de la memòria de gestió anual per facilitar la lectura i comprensió de la informació, adaptant els continguts per destacar els projectes i les accions més significatives de l’any i millorant el tractament gràfic de la informació i de les dades. El resultat va ser una nova memòria de gestió, més sintètica i visual, i que marca el nou format de presentació anual de l’activitat portada a terme pel Consorci.

Memòries tècniques. Dispositiu prevenció d’incendis