Administracions consorciades
El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola és un ens consorcial públic, de caràcter local i de naturalesa associativa i institucional. Està integrat per les tres INSTITUCIONS:
Mapa
Normativa i ordenances
La legislació vigent atribueix als ens locals capacitat per desenvolupar, dins del marc de les seves competències, allò que estableix la legislació autonòmica i estatal. Des d’aquest web, podeu accedir a les ordenances i els reglaments aprovats pel Consorci del Parc de Collserola.
S’adverteix que aquesta pàgina web té caràcter informatiu. Els textos no tenen validesa oficial i no substitueixen els publicats als diaris oficials, que són els únics instruments que donen fe de la seva autenticitat.
Aquest reglament té per objecte definir les condicions per utilitzar la marca de garantia “Producte de Collserola”, que serveix per individualitzar, personalitzar i reconèixer els productes agropecuaris generats al Parc.
Modificació dels articles vinculats a l’autorització d’activitats col·lectives al Parc Natural de Collserola i a les activitats de les forces armades i dels cossos de seguretat públics. Publicat al BOPB del 4 d’agost de 2017.
Marc sancionador de les ordenances sobre l’ús de la bicicleta al Parc
Aquest reglament té per objecte definir les pautes per a l’ús de la bicicleta al Parc i la proposta de sancions segons tipificació de la infracció
Reglament del Consell Consultiu
El reglament estableix les funcions, composició i normes de funcionament d’aquest òrgan consultiu del Consorci.
Reglament del Consell Científic Assessor
Aquest reglament regula les funcions, composició i funcionament del Consell Científic Assessor del CPNSC, la finalitat del qual és assessorar aquesta entitat a partir del coneixement científic.
Reglament del Centre de documentació i recursos educatius
El reglament té com a finalitat regular les normes de funcionament del Centre. El Centre té com a principal objectiu oferir informació i documentació al personal tècnic del Consorci i al públic en general, particularment a persones formadores i estudiantat universitari.
Data d’aprovació definitiva: 13/12/1998
Ordenança dels preus públics del Parc de Collserola
L’ordenança reguladora dels preus públics del Parc de Collserola té com a finalitat l’establiment, fixació, gestió i cobrament dels preus públics i taxes per a la venda de publicacions i articles i dels serveis prestats pel Consorci del Parc de Collserola.
Data d’aprovació definitiva: 5/4/2000
Reglament de funcionament i ús del Centre d’Informació del Parc de Collserola
El reglament del Centre d’Informació té com a objectiu la regulació d’aquest equipament obert al públic, amb l’establiment de les normes d’adscripció del personal del Centre, la regulació dels espais i l’accés i ús del Centre d’Informació.
Data d’aprovació definitiva: 5/4/2000
Ordenances del Parc de Collserola
Les ordenances del Parc de Collserola tenen com a finalitat principal completar les previsions de la normativa del Pla Especial d’Ordenació i de Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola, en relació amb la regulació detallada de llur freqüentació, usos i activitats admesos dins de l’àmbit del parc.
Data d’aprovació definitiva: 5/12/2000
Aquesta normativa té com a finalitat, conjuntament amb la resta de documents del Pla Especial del Parc de Collserola, regular les possibles actuacions en el seu àmbit mitjançant l’establiment de determinacions per al desenvolupament de les àrees de parc forestal i per l’integració paisatgística per aquells sòls, dins de l’àmbit del Parc de Collserola, no qualificats de parc forestal.
Data d’aprovació definitiva: 8/3/1988
Reglament de l’arxiu del Consorci del Parc de Collserola
El reglament de l’arxiu del Consorci del Parc de Collserola té com a finalitat regular el seu funcionament, el qual té per objectiu administrar, custodiar i divulgar el patrimoni documental, al mateix temps de vetllar per la integritat, la protecció, la conservació, l’acreixement, la difusió i el foment del patrimoni cultural català.
Data d’aprovació definitiva: 28/11/2001
El reglament regulador dels programes formatius de pràctiques als centres i altres equipaments d’educació ambiental del Consorci del Parc de Collserola té com a objectiu general l’apropament de l’estudiantat al món professional de l’educació ambiental.
Data d’aprovació definitiva: 28/11/2001
Reglament dels treballs silvícoles al Parc de Collserola
El reglament té com a finalitat donar les instruccions pels treballs silvícoles que s’hagin de realitzar durant l’execució de treballs derivats de la gestió forestal, de la prevenció d’incendis, del manteniment o execució de projectes de millora de camins, àrees de lleure o estada i altres indrets o bé d’obres executades a l’empara de llicència urbanística municipal, si s’escau, que es realitzin al Parc de Collserola.
Data d’aprovació definitiva: 27/5/2008
- Text articulat de les Ordenances del Parc de Collserola
- Modificació del Text articulat de les ordenances del Parc pel que fa a les autoritzacions d’activitats col·lectives físicoesportives i a les activitats de les forces armades i dels cossos de seguretat públics i privats al Parc
- Estatuts del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
Òrgans de govern
El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola és una entitat pública de caràcter associatiu i de naturalesa institucional i local que té per objectiu la gestió i desenvolupament del Pla Especial d’Ordenació i de Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola.
Està constituït per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i els nou municipis amb territori al Parc: el Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Barcelona, Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès, als quals es va afegir l’EMD Valldoreix el 2022.
La persona que ocupa la Presidència és la representant legal del Consorci i en dirigeix el govern i l’administració. Les persones que ocupen la Vicepresidència substitueixen a la Presidència en cas de vacant, absència o malaltia. Són escollides entre les persones membres de l’Assemblea General que pertanyin a la Diputació de Barcelona, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya, de forma que un càrrec sigui ostentat per una persona representant de l’Àrea Metropolitana, una altra representant de la Diputació i una altra representant de la Generalitat de Catalunya. La persona que ocupa la Vicepresidència Executiva és la responsable de la coordinació i direcció dels serveis del Consorci i és nomenada per l’Assemblea General. La persona que ocupa la Direcció Gerència exerceix el comandament directe del personal i dels serveis del Consorci i és designada per la Comissió Executiva
Les funcions dels càrrecs electes estan determinades als Estatuts
Presidència
Xesco Gomar Martin
President delegat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona
Vicepresidència
Jaume Collboni i Cuadrado
President de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Marc Vilahur i Chiaraviglio
Director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya
Vicepresidència Executiva
Xavier Paz Penche
Alcalde de Molins de Rei
Direcció i Gerència
Raimon Roda Noya
Director gerent
És l’òrgan suprem de deliberació i decisió del Consorci. També és l’òrgan rector del Parc Natural als efectes del que preveu l’article 10.2 del Decret 146/2010, de 19 d’octubre. Les persones que l’integren seran designades o cessades pels respectius òrgans de govern dels ens consorciats.
La composició de l’Assemblea General és d’1 persona membre de la Generalitat de Catalunya, 2 persones membres de la Diputació de Barcelona, 2 persones membres de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i 1 persona membre de cada ajuntament adherit al Consorci. El total de persones serà de 15.
La representació de la Generalitat de Catalunya i la dels ajuntaments tindran 1 vot cadascuna i les de la Diputació de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona tindran 3 vots cadascuna. El total de vots serà de 22.
Les funcions de l’Assemblea General del Consorci estan determinades en els seus Estatuts.
La Comissió Executiva és un òrgan operatiu l’objecte del qual és fer el seguiment i establir els mecanismes de posada en marxa de les decisions preses en l’Assemblea General. També és l’òrgan gestor del Parc Natural als efectes del que preveu l’article 10.3 del Decret 146/2010, de 19 d’octubre.
La Comissió Executiva es designarà a proposta de la Presidència i amb l’aprovació de l’Assemblea General.
La seva composició es fixarà en 15 persones de les quals 2 en representació de la Generalitat de Catalunya, 2 de la Diputació de Barcelona, 2 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i 1 de cada ajuntament adherit al Consorci; sense que les persones designades hagin de ser necessàriament membres de l’Assemblea General.
Les persones en representació de la Generalitat de Catalunya tindran 1 vot cadascuna, les de la Diputació de Barcelona i les de l’Àrea Metropolitana de Barcelona tindran 2 vots cadascuna, el de l’Ajuntament de Barcelona tindrà 3 vots i la resta de persones membres tindrà 1 vot cadascuna. El total de vots serà de 21.
Les entitats consorciades designaran lliurement una persona titular i una suplent en representació seva.
Les funcions de la Comissió Executiva del Consorci estan determinades en els seus Estatuts.
Consell Científic Assessor
El Consell Científic Assessor té per objectiu assessorar, a partir del coneixement científic, l’òrgan rector i l’òrgan gestor del Parc Natural sobre les actuacions a portar a terme. La seva creació té lloc d’acord amb l’article 13 del Decret 146/2010, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves naturals parcials de la font Groga i de la Rierada-Can Balasc.
President:
Joan Vilamú Viñas, Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
Vicepresident:
Santiago Sabaté Jorba (en funcions)
Vocals:
Dr. Santiago Sabaté Jorba – (CREAF)
Josep Germain Otzet (INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL/ CONSELL DE PROTECCIÓ DE LA NATURA, organisme consultor de la Generalitat en termes de conservació i gestió)
Dr. Robert Savé Montserrat, (INSTITUT DE RECERCA I TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIES-UAB )
Dra. Núria Bonada Caparrós, experta en ecosistemes aquàtics i directora del grup de recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM-Lab) (Secció Ecologia- Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (BEECA)- Facultat de Biologia, UNIVERSITAT DE BARCELONA)
Dr. Antonio Gómez Bolea, expert en líquens (Secció Botànica i micologia – Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (BEECA) -Facultat de Biologia, UNIVERSITAT DE BARCELONA)
Un/a investigador/a pendent de determinar (ESCOLA SUPERIOR D’ AGRICULTURA DE BARCELONA)
Secretaria:
Marcel·lí Pons Duat, Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (delegat: Antoni Puigarnau Puigarnau)
Declaració de Parc Natural
El Parc de Collserola ha recorregut un llarg camí abans d’obtenir l’estatus de parc natural el 19 d’octubre de 2010; tot i així, fins al moment de la declaració de Parc Natural ha gaudit d’altres instruments legals de protecció.
Fins ara, la màxima figura de protecció del Parc era el mateix Pla especial d’ordenació i de protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo). El PEPCo és un instrument de protecció de caràcter urbanístic que regula els usos permesos dins el Parc segons el valor paisatgístic i natural de la zona on es duen a terme, i té com a objectiu principal fer compatible el lleure al Parc amb la protecció i la conservació del medi natural. El PEPCo està gestionat pel Consorci del Parc de Collserola i dóna forma al Parc, amb una extensió de 8.460 ha, de les quals 7.516 són forestals.
D’altra banda, a partir del 1992 bona part del Parc de Collserola es va incloure en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), amb l’objectiu que, de manera preventiva, als espais delimitats pel PEIN s’apliqués el règim del sòl no urbanitzable fixat per la legislació urbanística.
Després, l’any 2006, la serra de Collserola va passar a formar part de la Xarxa Natura 2000. Creada a partir de la directiva europea relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, preveu la creació d’una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació. El Parc de Collserola s’integra en la xarxa dins de la tipologia d’espais de muntanya litoral.
Finalment, el Pla territorial metropolità de Barcelona (2010) atorga a la serra de Collserola la categoria de protecció especial pel seu interès natural i agrari dins del sistema d’espais oberts de l’àmbit metropolità.
En total, se sumaven dues figures per protegir al màxim els valors naturals del Parc, en el moment en què es van iniciar els treballs previs a la declaració de parc natural el 2002 amb l’«Estudi de mesures addicionals de protecció de la serra de Collserola», a instància del Parlament de Catalunya, segons Resolució 1347/VI, de 24 d’abril de 2002, i que van elaborar la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col•laboració del Consorci del Parc de Collserola. La finalitat d’aquest estudi era proposar mesures addicionals de protecció en resposta als importants problemes estructurals del Parc de Collserola, partint de tres grans estratègies: 1) Protegir els sistemes i garantir les funcions naturals de la serra; 2) Regular l’oferta de lleure i les noves formes de freqüentació, i 3) Implantar les activitats de custòdia ambiental.
Finalment, el 16 de març de 2009 la signatura del conveni de col•laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i el Consorci del Parc de Collserola formalitzava la voluntat de la Generalitat d’incorporar-se al Consorci com a membre consorciat, a la vegada que s’impulsava la declaració de Collserola com a Parc Natural.
Però, quins són els efectes de la declaració de Parc Natural ?
En primer lloc, la declaració de parc natural, a banda de delimitar definitivament l’espai de la superfície protegida, també implica la incorporació de la Generalitat de Catalunya al Consorci del Parc de Collserola, el qual ha estat impulsat durant 23 anys per l’administració local (Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona). A banda dels recursos econòmics que aporta, aquesta incorporació reforça la gestió del Parc, atès que la Generalitat és l’administració ambiental de Catalunya d’acord amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya, amb competències no sols sobre la gestió d’espais naturals i d’hàbitats protegits situats a Catalunya, sinó també sobre la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col•laboració en la gestió del medi ambient.
En segon lloc, la declaració de parc natural suposa reforçar l’objectiu de conservació enfront de la protecció merament urbanística. Tanmateix, això no implica que quedin derogats tots els instruments urbanístics o territorials amb incidència sobre la serra de Collserola, com és el cas del Pla general metropolità (PGM). Les qualificacions urbanístiques del PGM i l’aplicació del PEPCo continuen plenament vigents.
I en tercer lloc, altres aspectes que reforcen la gestió del parc de Collserola amb la declaració de parc natural són la protecció penal davant de conductes il•lícites i d’infraccions administratives; la declaració d’utilitat pública i drets d’adquisició preferent de tots els terrenys afectats a efectes d’expropiació, no solament de les obres i actuacions previstes; i la possibilitat que l’òrgan de gestió del parc natural emeti informe preceptiu previ a l’atorgament d’autoritzacions necessàries per a l’execució de qualsevol pla, obra, moviment de terres o explotacions naturals, a l’interior o a l’exterior de l’espai protegit i que poden afectar-lo.
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat)
Amb la publicació el 9 d’abril de 2021 al DOGC de l’ ACORD GOV/48/2021, de 6 d’abril, es fa pública l’aprovació del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), un instrument que busca garantir la màxima protecció i conservació d’aquests sistemes naturals de vital importància per a tot l’espai metropolità.
La declaració, l’any 2010, de Parc Natural (decret 146/2010 de 19 d’octubre), implicava l’aprovació d’un nou Pla que substituís el Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola (PEPCo) de l’any 1987. El nou document de planejament urbanístic ha esdevingut una oportunitat per repensar el Parc i per afrontar els nous reptes d’aquest espai natural enmig d’una gran conurbació urbana
En paral·lel a la redacció del PEPNat, s’ha aprovat la Modificació puntual del Pla general metropolità en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola (MPGM), per tal adaptar el planejament metropolità, de 1976 a la realitat existent, a la legislació més recent i al mateix PEPNat.
L’àmbit d’aplicació del Pla inclou la totalitat de l’espai del PEIN Serra de Collserola, que coincideix amb el lloc d’importància comunitària i zona especial de conservació (codi ES5110024), tot incorporant el Parc Natural i les reserves naturals parcials, d’acord amb la delimitació definitiva establerta pel Decret 146/2010 i les posteriors modificacions aprovades pel Govern i publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. També s’inclouen terrenys de l’interior o l’exterior de l’espai protegit atesa la seva funció rellevant per garantir el compliment dels objectius bàsics de la declaració de Parc Natural. Aquests terrenys situats fora de l’espai PEIN es defineixen com a «espai funcional».
La superfície de l’àmbit del Parc Natural és de 8.156 ha i abasta terrenys dels termes municipals de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac. La superfície de l’espai funcional és de 3.676 ha i abasta, a més dels municipis de l’àmbit del PEPNat, els municipis de Castellbisbal, Sant Joan Despí, Ripollet i Santa Coloma de Gramenet.
El nou Pla defineix un model basat en dos eixos fonamentals: la preservació de la biodiversitat i la potenciació dels serveis ecosistèmics en el marc d’una gestió dinàmica i adaptativa.
El PEPNat té com a eix vertebrador i transversal una estratègia ecològica que defineix un model de parc estructurat en els sis àmbits següents:
- Preservació i millora dels valors ecològics de la serra a partir de quatre eixos: millora de la connectivitat, conservació dels elements de valor ecològic, control de les pertorbacions i foment de l’economia verda.
- Valorització dels recursos naturals, amb l’objectiu de fomentar el mosaic agroforestal i l’economia verda.
- Infraestructures i serveis, en que s’aposta per minimitzar l’ocupació i la fragmentació dels espais lliures de Collserola.
- Espai funcional. Es crea un espai de transició entre les zones naturals i urbanes, que té un paper regulador en les dinàmiques de l’espai natural: les activitats i usos es concentren en aquests «espais de vora».
- Ús públic. Es defineix una xarxa bàsica per a l’ús públic a partir de la infraestructura existent amb l’objectiu de fomentar el Parc com a espai de salut, benestar i coneixement.
- Patrimoni construït. No s’admeten noves edificacions i s’aposta pel manteniment i la millora del patrimoni arquitectònic, històric i cultural existent, a través del catàleg de masies i de l’inventari del patrimoni cultural. Es preveu l’eliminació progressiva de les construccions implantades il·legalment
Finalment, el mes de desembre de 2014, la Comissió aprova l’Avanç de Pla Especial, un document que recull els principals objectius i línies mestres que haurà de tenir el definitiu Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat). El nou Pla Especial s’ha configurat com un pla urbanístic que substituirà completament el vigent Pla Especial d’Ordenació. Per això, abans d’aprovar-se definitivament és necessària la modificació puntual associada del Pla General Metropolità (PGM).
Un cop publicat el 16 de febrer de 2015, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), s’inicia el període d’informació pública del document, així com un intens procés de participació ciutadana, que permetrà la discussió i incorporació de propostes d’entitats i administracions.
Entre el 2015 i 2018 es realitza un treball tècnic per a l’elaboració del document complet mitjançant comissions i ponències a les quals han participat totes les administracions implicades: la Generalitat de Catalunya, l’AMB, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (CPNSC), la Diputació de Barcelona i els 9 ajuntaments que formen part del Parc.
Un cop enllestits els diferents documents, el mes de juliol de 2018 s’aprova inicialment el document del PEPNat i la modificació puntual del PGM que se’n deriva.
Posteriorment, s’inicia el període d’exposició pública i un procés de participació que permet enriquir el document amb la incorporació de les aportacions per part de la ciutadania. Paral·lelament, es resolen les al·legacions rebudes i els informes sectorials.
Finalment, el Consell de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) aprova provisionalment el nou Pla, el 30 d’abril de 2019. El document es tramet a la Generalitat per a la seva aprovació definitiva.
Amb la publicació el 9 d’abril de 2021 al DOGC de l’ ACORD GOV/48/2021, de 6 d’abril, es fa pública l’aprovació del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat).
Xarxa Natura 2000
La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, preveu la creació d’una xarxa ecològica europea de zones especials de conservació: la xarxa Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per les zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que continguin hàbitats o espècies considerades d’interès comunitari d’acord amb l’inventari i criteris que la mateixa Directiva estableix.
En aquest sentit, l’Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 5 de setembre de 2006, pel qual s’aprovala proposta de llocs d’importància comunitària (LIC) inclou la Serra de Collserola, que correspon a la totalitat de l’espai inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural. La Serra de Collserola acull importants poblacions i mostres d’espècies i hàbitats d’interès comunitari en molt bon estat de conservació, i, a més, disposa d’una situació estratègica pel que fa a la millora de la connectivitat ecològica de la xarxa. La Serra de Collserola esdevé un dels espais més emblemàtics que s’incorporen a la proposta, catalogada dins dels espais de muntanya litoral.
Finalment, amb la proposta de LIC es pretén donar compliment, pel que fa a Catalunya, als requeriments i procediments d’infracció que la Comissió Europea ha obert contra Espanya per incompliment de les directives europees que atenyen Natura 2000. La proposta aposta per ampliar la protecció fins el 30,2 % del seu territori, i pretén millorar la connectivitat biològica dels espais protegits. També es converteix Catalunya en la primera autonomia en aprovar unes Directrius de gestió de la Xarxa Ecològica Europea Natura 2000.
Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN)
El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), aprovat per Decret 328/1992, de 14 de desembre, de la Generalitat de Catalunya, desenvolupa la previsió del capítol III de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.
El PEIN estableix una xarxa de 165 espais naturals representatius de l’àmplia varietat d’ambients i formacions presents a Catalunya.
L’àmbit de protecció de la Serra de Collserola és el mateix que el Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola excloent les zones qualificades de sòl urbà i de sòl urbanitzable.
Què implica a nivell legal?
A tots els espais inclosos en el PEIN és d’aplicació un règim preventiu bàsic, que inclou un règim urbanístic incompatible amb els processos urbanitzadors i altres mesures de caràcter preventiu relatives a la implantació d’usos, instal•lacions i altres activitats susceptibles de lesionar significativament els valors protegits.
De conformitat amb l’article 13.1 d’aquest Decret, als espais delimitats pel PEIN s’aplica d’una manera preventiva el règim del sòl no urbanitzable fixat per legislació urbanística. Actualment, aquesta referència correspon a l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost .
Publicacions
Més informació
Pla Especial d'Ordenació i de Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola (PEPCo)
Els objectius del Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola (PEPCo) són la preservació dels recursos naturals i de l’equilibri ecològic -que cal conservar, pel paper físic, social i ambiental que tenen per ells mateixos i en relació amb les ciutats de l’entorn-, així com el desenvolupament d’un Parc que suporti una part important i qualitativament diferent de les activitats de lleure dels ciutadans, recollint la tradicional utilització de la serra de Collserola com a espai d’esbarjo.
El PEPCo fou aprovat definitivament per la Corporació Metropolitana de Barcelona, en data 1 d’octubre de 1987, amb text refós aprovat per la mateixa Corporació en data 28 de gener de 1988.
El PEPCo es formulà d’acord amb l’article 208 de les Normes urbanístiques del Pla General Metropolità (PGM), que estableix que en desenvolupament de les previsions contingudes en el PGM s’elaboraran Plans Especials per a cadascun dels parcs forestals (Títol I de les Normes Urbanístiques ). D’acord amb l’article 3 de les Normes Urbanístiques del PEPCo, el contingut d’aquest el formen aquelles determinacions de caràcter normatiu definides com a tals en el conjunt de la documentació, les quals tenen plena validesa jurídica amb la publicació de l’aprovació definitiva d’aquest Pla. Aquesta publicació s’esdevingué al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona , número 58, de 8 de març de 1988.
El PEPCo inclou les àrees qualificades pel PGM de parc forestal, en les quals estableix les limitacions que han de respectar-se i les determinacions necessàries per a la conservació i el desenvolupament d’aquestes àrees dins del Parc de Collserola (Títol III de les Normes Urbanístiques ). El PEPCo estableix una definició zonal -zones segons naturalitat i ús- atenent a les característiques actuals del paisatge vegetal i a les potencialitats del territori. Les agrupa en tres grans tipus i s’introdueixen diferències o matisos al seu interior. Les zones segons naturalitat i ús són:
– Zones naturals (N) de valor ecològic i naturalístic. Inclouen al seu interior àrees de protecció especial (a. p. e.), de vegetació singular (v. s.) i àrees agrícoles. (articles 40 a 45 de les Normes Urbanístiques )
– Zones seminaturals (SN) de valor paisatgístic, en les quals trobem les de caràcter rural (r) i les de caràcter de parc (p), amb o sense peculiaritats (*). Inclou en ambdós casos àrees de vegetació singular i àrees agrícoles.(articles 46 a 51 de les Normes Urbanístiques )
– Zones agrícoles de valor paisatgístic. (articles 52 a 57 de les Normes Urbanístiques )
Així mateix, també defineix aquelles edificacions i elements d’interès que cal conservar, bé per estar integrats en el patrimoni històric i artístic en qualsevol dels nivells contemplats per la legislació vigent, bé pel seu interès arquitectònic o paisatgístic que corresponen a una estructura correcta de colonització del territori (edificacions tradicionals), bé per complir un paper dotacional suficientment important, o bé per ser elements d’interès.
Dins de l’àmbit del Parc, el PEPCo defineix unes àrees singulars en les quals el tractament no pot ser únicament de tipus forestal. Es tracta d’aquells indrets on el Pla preveu una superior utilització, sia quantitativa (nombre de persones) o qualitativa (intencional) referida bàsicament al lleure passiu. Aquestes àrees necessiten un tractament específic tant pel que fa a l’organització i construcció de l’espai com en relació als elements del paisatge que cal revaloritzar i potenciar. Són les àrees de tractament específic (Títol IV de les Normes Urbanístiques ) que conjuntament amb àrees agrícoles que s’hi troben associades i part dels nuclis urbans que les relacionen, conformen el que el PEPCo anomena àmbits de tractament paisatgístic del Parc.
Finalment, el PEPCo defineix la xarxa viària del Parc, distingint entre la xarxa arterial metropolitana, aliena al Parc i en la qual s’estableixen recomanacions i propostes de no desenvolupament, i, la xarxa del Parc, que inclou les vies d’utilització i caràcter exclusiu del propi Parc (Títol V de les Normes Urbanístiques ).
D’altra banda, dins de l’àmbit del Parc existeixen qualificacions urbanístiques diferents a les de parc forestal, en les quals el PEPCo estableix determinacions de caràcter paisatgístic, amb la finalitat d’aconseguir una integració amb el Parc i reduir-ne el seu impacte (Títol II de les Normes Urbanístiques ).
El document complet del PEPCo conté documentació escrita i gràfica (Memòria, plànols, normes urbanístiques i estudi econòmic i financer) i pot consultar-se al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya.
Memòries institucionals
Memòries de gestió
El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola ha publicat la memòria de gestió de l’any 2025, aprovada per l’Assemblea General en la sessió del passat dilluns 22 de juny de 2026.
La memòria ofereix un recorregut pels projectes i les actuacions desenvolupats al llarg dels dotze mesos en àmbits com la conservació de la biodiversitat, la millora del paisatge, l’educació ambiental i la gestió de les pertorbacions, els riscos i l’ús públic al Parc Natural. Un any que queda, en part, condicionat pel brot de pesta porcina africana (PPA), declarat a finals de 2025.
Alhora, el document presenta els aspectes organitzatius del Consorci al llarg de l’any, des de l’activitat dels seus òrgans de govern i la dinamització de la governança fins a l’activitat administrativa i jurídica i el pressupost de l’ens.
Memòries tècniques. Dispositiu prevenció d’incendis
