Serveis de neteja de residus
Moltes persones que venen a gaudir de la natura a Collserola es pregunten com es realitza la neteja dels diferents indrets del Parc, i amb quina periodicitat. Aquesta preocupació per l’estat i la preservació de l’espai natural fa que el Consorci rebi avisos de persones usuàries que indiquen punts concrets on han descobert un abocament de runa o un escampall de deixalles que està malmetent i degradant l’entorn.
A banda de la degradació de l’entorn, les deixalles esdevenen un perill potencial, donat que poden ser l’origen d’un incendi, sobretot les que es troben als vorals de les carreteres i camins.
Actuacions ordinàries: les neteges de residus setmanals
El Consorci disposa de dos equips de neteja que tenen distribuïdes les diferents zones del Parc Natural. Cada equip té una ruta determinada, amb una dedicació setmanal de 45 hores entre els dos equips. Amb aquesta planificació s’aborda el màxim del territori possible, tenint en compte que l’extensió és de més de 8.000 ha i que el visiten més de 5 milions de persones a l’any.
Actualment, hi ha 71 punts de neteja repartits entre aparcaments, àrees d’estada i de lleure, camins i carreteres, equipaments, fonts, miradors i portes del Parc. A aquest circuit de neteja, s’hi afegeix un altre circuit que contempla el pas per les diferents carreteres i camins del Parc, i que cobreix uns 45 km de neteja dels marges i vorals.
El mapa de recollida de residus del Parc conté la informació dels punts i rutes per on passa cada equip de neteja.
Durant l’any 2024, s’han recollit en aquests circuits un total de 68.091 kg de deixalles, de les següents
- El 23,3% del total de deixalles recollides en neteges ordinàries (15.913 kg) corresponen a un únic punt: l’àrea de lleure de Sant Pere Màrtir a Esplugues de Llobregat.
- El 46,3% del total de kg recollits en neteges ordinàries té lloc en el conjunt de les 7 àrees de lleure del Parc Natural.
- Destaquen també els miradors (27,7% del total de deixalles recollides ordinàriament) i les àrees d’estada i entrades de Parc (15,8% del total de deixalles recollides ordinàriament).
Actuacions extraodinàries
A més de la neteja diària, quan es té coneixement d’un abocament, se li dona caràcter extraordinari i tractament d’urgència.
Durant el 2024 es van recollir prop de 8.920 kg de residus d’abocaments:
Tipus de residu |
Quantitat |
| Barreja | 3.597 kg |
| Plàstics | 2.415 kg |
| Fibrociment | 1.348 kg |
| Fusta | 683 kg |
| Runa | 421 kg |
| Altres | 456 kg |
TOTAL |
8.920 kg |
Altres intervencions de caràcter extraordinari són les vinculades a la neteja de deixalles que apareixen quan es fa una actuació forestal, com ara una franja de prevenció d’incendis. Si fa molt de temps que en un indret no s’ha intervingut, quan es fa una estassada poden aflorar deixalles acumulades amb els anys que la crescuda de la vegetació ha anat cobrin i que l’actuació deixa al descobert. És aleshores quan, amb posterioritat a la intervenció de la franja de prevenció i vinculada a l’actuació forestal, es fa una neteja extraordinària.
Pressupost destinat i procediment conceptual
El pressupost destinat pel Consorci del Parc Natural per a la neteja de deixalles al medi natural és de 233.827 €.
El servei de neteja es presta mitjançant la contractació d’una empresa externa amb concursos plurianuals. Si teniu interès en aquesta qüestió o en d’altres que atanyen a la gestió del Parc, podeu consultar la Memòria anual de gestió de l’ens.
Col·laboració amb entitats, empreses i particulars
Des de l’àrea de Foment de la participació i el suport al voluntariat, diversos programes inclouen accions de recollida de deixalles als espais naturals en col·laboració amb entitats, amb empreses i amb particulars, com ara “Vols col·laborar?”, o campanyes com “Let’s Clean Up Europe”.
Mapa
Recollida de residus al Parc
Documents i recursos del projecte Alimentem Collserola
Documents publicats
Diagnosi tècnica: Les experiències de producció agrària del Parc Natural de la Serra de Collserola
- Elaboració: Associació Arran de Terra. Eines per la Dinamització Local
Agroecològica. - Redacció: Ariadna Pomar León, Annaïs Sastre Morató i Guillem Tendero Acin,
amb la col·laboració de Daniel López Garcia. - Lloc i data d’elaboració: Collserola, març 2017
- Estudi realitzat per encàrrec del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Cugat del
Vallès i la Diputació de Barcelona.
Diagnosi del sistema alimentari de Collserola. Reptes i potencialitats per a la Transició Agroecològica!
- Elaboració: Associació Arran de Terra. Eines per la Dinamització Local Agroecològica, amb la
col·laboració de la Fundación Entretant@s. - Redacció: Guillem Tendero Acin, Ariadna Pomar León i Annaïs Sastre Morató.
- Lloc i data d’elaboració: Collserola, març 2018
Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i la Diputació de Barcelona.
Pla d’acció per la Transició agroecològica a Collserola. Període 2018-2020.
- Elaboració: Associació Arran de Terra. Eines per la Dinamització Local Agroecològica, amb la col·laboració de la Fundación Entretant@s.
- Redacció: Guillem Tendero Acin, Ariadna Pomar León i Annaïs Sastre Morató.
- Lloc i data d’elaboració: Collserola, juny 2018
Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Ajuntament de Molins de Rei, Ajuntament de Cerdanyola i l’Ajuntament de Sant Feliu.
Recursos
Catàleg de la Pagesia de Collserola. Directori d’experiències de producció agrària de Collserola.
Vine a tastar un Parc per sucar-hi pa!
- Equip tècnic: Arran de terra. Eines per a la dinamització local agroecològica i serveis tècnics del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
- Disseny i edició: Espai Nòmada i Serveis tècnics del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
- Fotografies: Imatges cedides per la pagesia de Collserola
Amb el suport de:
- Diputació de Barcelona
- Ajuntament de Barcelona
- Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Guia d’elaboració de compost ric en carboni
- Elaboració i redacció: elaborat per l’Espigall en el marc de Tornasòl, projecte de recerca participativa en finca al Parc Natural de la Serra de Collserola, impulsat per la Secció de Sanitat Ambiental i Edafologia de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració del Consorci del Parc Natural de Collserola, l’Espigall i Arran de terra, així com les finques participants: La Rural de Collserola, l’Ortiga, Can Capellans i Can Domènech.
- Disseny: Espai Nòmada
Amb el suport de:
- Diputació de Barcelona
- Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
- Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
- Campus de l’Alimentació. Universitat de Barcelona
- Universitat de Barcelona
Alimentem Collserola: Fases del procés
Fase I. Diagnosi tècnica pagesia (2016 – 2017)
Objectiu: identificar quines són les principals potencialitats i reptes que afronta la pagesia del Parc i dissenyar, amb la pagesia mateixa, les línies de treball per tractar de superar els reptes identificats..
Fase II. Diagnosi i planificació participativa (2017-2018)
Objectiu: diagnosticar la situació de tot el sistema alimentari en l’àmbit del Parc Natural, per tal d’identificar els principals reptes de la transició agroecològica a Collserola. I alhora, dissenyar el Pla d’Acció, per mitjà del qual es tractaran de superar els reptes identificats.
Fase III. Acció participativa (2018-2020)
Objectiu: posar en marxa els eixos que s’estableixin en el Pla d’acció i. Serà el moment de la creació dels grups de treball sectorials (GTS) que impulsaran les accions
Fase IV. Avaluació (2020)
Objectiu: tanca el primer cicle complet del procés, tot i que no el finalitza ja que el projecte de transició agroecològica haurà de seguir actiu
Avaluació
Fase IV del projecte de promoció de la Transició agroecològica a Collserola (2020)
Aquesta fase tanca un primer cicle complet del procés d’investigació participativa, ja que el procés de Transició Agroecològica sempre estarà en construcció. L’avaluació del procés haurà de tenir en compte els resultats als que s’ha arribat, tant en els seus aspectes més materials i simbòlics com en l’evolució del mapa social. També caldrà avaluar l’abast social del propi projecte, en relació a la quantitat i la qualitat de la participació de la població local. Per avaluar el procés es realitzaran tallers que permetran una avaluació operativa i participativa dels resultats assolits, a la vegada que es replantejaran els objectius per una eventual continuïtat del procés.
Òrgans de participació
El Grup Motor té la funció de dinamitzar i protagonitzar el procés d’acció-reflexió-acció, i de promoure la implicació de la població local en el procés participatiu. Estarà integrat per les persones amb perfil tècnic dinamitzadores del procés, i per persones de la població local sense càrrecs formals en entitats o administracions públiques que tinguin coneixements sobre la matèria, xarxa de contactes, i ganes i disponibilitat per implicar-se en el projecte de forma voluntària i altruista
El plenari de la pagesia és l’espai de coordinació dels grups de treball de la pagesia on s’aborden els reptes prioritzats.
Es troba aproximadament cada dos mesos i es convida a tota la pagesia que opera dins els límits del PNSC.
La Comissió de Seguiment té la funció de monitoritzar el procés, dotar-lo de legitimitat política i social i aconseguir el recursos necessaris per impulsar-lo. Està integrada pels representants de les administracions públiques compromeses amb el projecte, i de les entitats locals vinculades amb l”àmbit agroalimentari i/o interessades en la promoció de la Transició Agroecològica a Collserola. La Comissió de Seguiment es reunirà de forma puntual però periòdica, un cop al trimestre aproximadament.
Els GTS són grups creats per desenvolupar de forma estable un eix d’acció dins el procés participatiu. Són grups mixtes composats per personal tècnic de les administracions o les entitats implicades en el procés, i per persones voluntàries. La seva funció és dissenyar, executar i avaluar les mesures sectorials proposades des del procés participatiu i recollides al PAIS, constituint-se d’aquesta manera en els seus òrgans executius.
Actualment el projecte compte amb els següents grups de treball sectorials:
- Banc de Terres
- Xarxa d’Horts Rurals
- Mercats de pagès
- Educació agroecològica
- Comunicació
A més es compta amb el treball que es realitza des del Plenari de la pagesia i el grup motor.
Acció participativa
Fase III del projecte de promoció de la Transició agroecològica a Collserola
El principal objectiu en aquesta tercera fase del projecte és posar en marxa els Eixos d’Acció o les línies de treball previstes en el Pla d’Acció, per tal de superar els reptes identificats en la Fase II i promoure d’aquesta manera la Transició Agroecològica a Collserola.
Per acomplir aquest objectiu és necessària la participació del Plenari de la Pagesia, del Grup Motor i la Comissió de Seguiment, per tal de desenvolupar les línies de treball recollides en el Pla d’Acció participatiu 2018-2020 del projecte Alimentem Collserola
Línies estratègiques del Pla d'acció
PRODUCCIÓ AGRARIA PROFESSIONAL
Fomentar la sostenibilitat econòmica, ecològica i social de la producció agrària professional, la incorporació de nova pagesia i la recuperació de terres en desús
Accions proposades i agents que les lideren:
- Arrela’t: Servei de suport a la pagesia (Equip tècnic / Consorci) En marxa
- Banc de terres (Equip tècnic / Consorci/ Pagesia) En marxa
- Contracte agrari de Collserola (Equip tècnic / Consorci) En preparació
- TornaSòl (Equip tècnic / Consorci) En marxa
- Articulació de la pagesia (Pagesia) En marxa
TRANSFORMACIÓ
Fomentar la sostenibilitat econòmica, ecològica i social dels projectes de transformació alimentària artesana i el sorgiment de noves iniciatives
Accions proposades i agent/s que les lideren:
- Servei integral d’assessorament i acompanyament (Equip tècnic / Consorci) En marxa
- Catàleg d’elaboradors/es (Equip tècnic / Consorci) Pendent
- Obrador polivalent d’ús col·lectiu (Equip tècnic / Entitats / Ajuntaments) En preparació
COMERCIALITZACIÓ I CONSUM
Fomentar els Circuits Curts de Comercialització i el consum de productes agroecològics
Accions proposades i agents que les lideren:
- Menjadors escolars ecològics (Pagesia) En marxa
- Marca de Garantia Producte de Collserola (Equip tècnic / Consorci) En marxa
- Mercats de pagès (Entitats) En marxa
- Recursos compartits per a la comercialització conjunta (Pagesia / Equip tècnic) En marxa
- Catàleg de punts de venda de productes de Collserola (Equip tècnic / Consorci) Pendent
PATRIMONI
Donar a conèixer la pagesia, la producció agrària i el patrimoni agroalimentari de Collserola
Accions proposades i agents que les lideren:
- Catàleg de la pagesia (Equip tècnic / Consorci) En marxa
- Fira Agrícola de Collserola (Entitats) En marxa
- Fires agroalimentàries (Equip tècnic / Consorci) En marxa
- Paisatges amb sabors d’aquí (Consorci) En marxa
- Jornades de la vinya i el vi (Consorci) En marxa
EDUCACIÓ
Fomentar l’Educació Agroecològica
Accions proposades i agents que les lideren:
- Programes educatius agroecològics (Entitats) En preparació
PRODUCCIÓ AGRÀRIA D’AUTOCONSUM
Fomentar la sostenibilitat ecològica i social de la producció agrària d’autoconsum i la recuperació de terres en desús
Accions proposades i agent/s que les lideren:
- Xarxa d’horts rurals de Collserola (Entitats) En preparació
- Planta de compostatge de la fracció vegetal (Entitats) En preparació
COMUNICACIÓ
Donar a conèixer el projecte a la població als visitants del Parc Natural
Accions proposades i agents que les lideren:
- Espai web i butlletí del projecte (Equip tècnic / Consorci) En marxa
- Material divulgatiu (Equip tècnic / Consorci) En marxa
- Xarxes socials (Equip tècnic / Consorci) En marxa
- Mitjans de comunicació locals i generalistes (Equip tècnic / Consorci) En marxa
Diagnosi tècnica de la pagesia de Collserola
Fase I del projecte de promoció de la Transició agroecològica a Collserola (2016-2017)
L’objectiu principal d’aquesta fase preliminar de treball és, per una banda, identificar quines són les principals potencialitats i reptes que afronta la pagesia que cultiva dins els límits del PN; i, per altra banda, dissenyar amb la mateixa pagesia línies de treball per tractar de superar els reptes identificats. Més concretament, s’han identificat quines són les dificultats que té la pagesia de la serra a l’hora de promoure la viabilitat econòmica, ecològica i social de les iniciatives de producció agrària que impulsa, i per mitjà de quines estratègies d’intervenció poden superar-se aquestes dificultats.
Per acomplir els objectius d’aquesta fase:
- s’ha consultat fonts d’informació secundàries
- s’ha entrevistat a les experiències de producció agrícola professional que operen dins el límits del Parc Natural (12 entrevistes)
- s’han realitzat dues sessions de treball participatives.
Document resultant
Acompanyament a la pagesia
Visitem els diferents projectes productius per entrevistar-los i conèixer de primera mà com treballen i amb quines problemàtiques es troben. A la vegada, mirem de donar resposta als aspectes que ens plantegen a nivell individual i dinamitzem trobades i espais de treball col·lectius.
Grups de treball
El principals resultat de les dues sessions de treball participatives que es van realitzar amb la pagesia de la serra va ser la creació de tres grups de treball:
- Accés a la terra: dinamitzar l’accés a la terra a Collserola per consolidar la pagesia actual i facilitar la incorporació de nova pagesia.
- Danys de la fauna salvatge: cercar formes de prevenir i evitar els danys que produeix el senglar i altra fauna cinegètica als cultius
- Marca de Garantia: millorar la participació de la pagesia en la Marca de Garantia de productes de Collserola
Plenaris
- Taller de validació de la «Diagnosi tècnica de la situació de la pagesia i l’activitat agrària al PNSC» i Priorització de reptes. 14 de desembre de 2016
- Taller de concreció dels reptes ena les actuacions: Definició dels Grups de Treball i altres actuacions. 17 de febrer de 2017
Diagnosi i planificació participativa del sistema alimentari
Fase II del projecte de promoció de la Transició agroecològica a Collserola (2017-2018)
Aquesta segona fase respon a dos objectius principals. En primer lloc, diagnosticar en l’àmbit del PN la situació de tot el sistema alimentari (inclou les diferents vàlues de la cadena alimentària i els aspectes socioculturals) per tal d’identificar els principals reptes de la Transició Agroecològica a Collserola. En segon lloc, dissenyar el Pla d’Acció, per mitjà del qual es tractaran de superar els reptes identificats en la diagnosi.
Per acomplir aquests objectius
- s’han seguit consultant fonts d’informació secundàries;
- s’ha realitzat una nova ronda d’entrevistes a una vintena d’agents locals dels diferents municipis del parc i dels diferents àmbits del sistema alimentari
- s’ha posat en marxa el procés de participació ciutadana, que es concreta en la creació dels òrgans formals de participació i en la realització de diversos tallers i sessions de treball participatives;
- s’ha continuat acompanyant la pagesia en el seu procés d’articulació i de millora de la viabilitat de la seves explotacions.
Documents publicats
- Diagnosi partipativa del sistema alimentari de Collserola(PDF)
- Pla d’Acció per promoure la Transició Agroecològica a Collserola en el període 2018 – 2020 (PDF)
La diagnosi s’ha dut a terme tenint en compte dues dimensions. Per una banda, la dimensió de «cadena alimentària», que inclou els àmbits de la producció agrària professional, la indústria alimentària, la distribució i la comercialització d’aliments i el consum alimentari. Per altra banda, la «dimensió sociocultural», que engloba els àmbits de la producció agrària per l’autoconsum, el patrimoni agroalimentari i l’ús públic i l’Educació Agroecològica.
Les conclusions fan referència a les potencialitats i els reptes de cada àmbit per la Transició Agroecològica. Es va publicar el passat mes de març de 2018, un cop validada pels diferents òrgans de participació del projecte.
Sessions participatives
Grup Motor
- Validació de la diagnosi tècnica de la pagesia. 8 de juny de 2017
- Mapa social. 10 de juliol de 2017
- Enriquiment diagnosi cadena alimentària. 12 de setembre de 2017
- Enriquiment de la diagnosi sociocultural. 9 d’octubre de 2017
- Reptes per la Transició Agroecològica. 6 de novembre de 2017
Comissió de Seguiment
- Validació de la diagnosi del sistema alimentari. 7 de novembre de 2017
Jornades participatives
- Diagnòstic participatiu. 18 de novembre de 2017, Centre Cívic Torreblanca (Sant Cugat)
Documents publicats
El Pla d’Acció defineix 7 línies estratègiques i 21 actuacions per avançar cap a la Transició Agroecològica del sistema alimentari de Collserola. Les actuacions principalment estaran liderades pel Consorci i l’equip tècnic (Arran de terra), però també s’incorporen altres actuacions impulsades per entitats i col·lectius del territori.
En el Pla d’Acció destaquen les actuacions per fomentar la sostenibilitat integral de la producció agrària professional, com la creació d’un servei d’assessorament i acompanyament, o la creació d’un banc de terres per facilitar l’accés a la terra i aturar l’abandonament de sòl agrari. També es proposen actuacions d’educació i sensibilització agroecològica, com la creació d’un Catàleg de punts de venda o programes educatius per escoles.
La versió final de Pla d’Acció ha estat validada, per una banda, per les entitats del territori, en el marc de la 12a edició de la Fira Agrícola de Collserola, realitzada el 6 de maig del 2018 a Vallvidrera; i, per altra banda, per la Comissió de Seguiment del projecte, en el marc de la reunió que va tenir lloc a la seu del Consorci del Parc Natural el 16 de maig del 2018.
Abast del procés participatiu
El Pla d’Acció per promoure la Transició Agroecològica a Collserola durant el període 2018 – 2020 és fruit d’un procés participatiu ampli i transversal que s’ha desenvolupat durant dos anys (entre abril del 2016 i maig del 2018) i que ha tingut el mèrit d’implicar una gran diversitat d’agents socials (44 entitats) i institucionals (14 administracions públiques) del territori. A continuació es detallen algunes de les principals fites del procés participatiu:
- 31 entrevistes a tècnics, pagesia, membres d’entitats i responsables d’administracions
públiques. - 3 reunions plenàries amb la pagesia de Collserola (participació mitjana de 19 persones).
- 9 sessions de treball amb el Grup Motor del projecte (participació mitjana de 13 persones).
- 4 reunions de la Comissió de Seguiment del projecte (participació mitjana de 14 persones).
- Taller de validació de la diagnosi participativa (53 persones).
- Taller de disseny participatiu del Pla d’Acció (81 persones).
Sessions participatives
Grup Motor
- Disseny del procés per elaborar Pla d’Acció. 11 de novembre de 2017
- Definició de les línies estratègiques i accions. 15 de gener de 2018
- Priorització de les línies estratègiques. 5 de febrer de 2018
- Avaluació i redefinició dels espais formals de participació. 12 de març de 2018
Comissió de Seguiment
- Validació del Pla d’acció. 6 de febrer de 2018
Jornades participatives
- Passem a l’acció. 24 de febrer de 2018, Casa de l’Aigua de Trinitat Nova (Barcelona)
- Validació del Pla d’Acció. 6 de maig de 2018. Centre Cívic Vázquez-Montalban (Vallvidrera)
Línies estratègiques que recull el Pla d’Acció:
- Fomentar la sostenibilitat econòmica, ecològica i social de la producció agrària professional, la incorporació de nova pagesia i la recuperació de terres en desús
- Fomentar la sostenibilitat econòmica, ecològica i social dels projectes de transformació alimentària artesana i el sorgiment de noves iniciatives
- Fomentar els Circuits Curts de Comercialització i el consum de productes agroecològics
- Donar a conèixer la pagesia, la producció agrària i el patrimoni agroalimentari de Collserola
- Fomentar l’Educació Agroecològica
- Fomentar la sostenibilitat ecològica i social de la producció agrària d’autoconsum i la recuperació de terres en desús
- Donar a conèixer el projecte a la població als visitants del Parc Natural
Documents publicats
Formacions
- Formació en gestió econòmica d’explotacions agràries i ramaderes. 25 de setembre de 2017
- Jornada tècnica. Quan l’aigua és un bé escàs. Estratègies d’aprofitament hídric en finca
Plenaris
- Estat dels grups de treball i properes actuacions. 18 de setembre de 2017
- Definició i priorització de les actuacions de l’àmbit de producció agrària professional del Pla d’Acció. 19 de març de 2018
Altres actuacions
- Seguiment dels Grups de treball: accés a la terra, danys de la fauna salvatge i marca de garantia «Producte de Collserola»
- Catàleg de la pagesia de Collserola: Catàleg on-line i Document en PDF .Presentació el 3 de febrer del 2018 a la Fira de la Candelera de Molins de Rei
Can Balasc. Estació biològica del Parc Natural
Equipament del Consorci adscrit al Servei de Medi Natural i Territori i ubicat a la finca de Can Balasc. Aquesta finca, de 78,5 ha de superfície i que inclou diverses edificacions, és propietat de l’Ajuntament de Barcelona, està situada dins el terme municipal de la ciutat i adscrita per conveni al Consorci.
És la base per a la realització dels diversos estudis de recerca i seguiment del medi natural que es duen a terme al Parc, directament o en conveni amb institucions científiques.
Gestió forestal
La gestió forestal del Parc es desenvolupa mitjançant diferents línies de treball que van des de la redacció de Plans tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF) dels boscos públics, la prevenció d’incendis, el seguiment de les repoblacions, el control de les plagues forestals o les invasions biològiques.
El Parc Natural de Collserola té un àmbit territorial de 8.295 hectàrees que inclou part dels nou municipis consorciats, de les quals unes 3.200 hectàrees són de propietat pública.
La redacció dels Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) dels boscos públics de Collserola es fa gràcies a la concessió de l’explotació d’aquests terrenys a empreses privades, que en redacten els Plans, sempre amb el seguiment dels Serveis Tècnics del Consorci. Com a principal contrapartida, les empreses executen aquest pla i n’extreuen biomassa forestal. L’aprofitament de la biomassa s’ha convertit, doncs, en una oportunitat per a la millora de la gestió dels nostres boscos.
Quan parlem de prevenció d’incendis, l’eliminació del sotabosc, l’anomenada “neteja de bosc”, és la mesura preventiva que es considera, popularment, més necessària. És un terme poc afortunat, perquè sovint es confon la vegetació densa i entortolligada, típicament mediterrània, amb la brutícia i l’abandonament. Per eliminar de manera generalitzada el sotabosc, les tales s’haurien de fer de forma reiterada i freqüent, perquè les espècies són bàsicament rebrotadores. Això, a més de significar un cost econòmic elevat, generaria una quantitat de residus vegetals difícils d’eliminar.
En general, al parc, el control del sotabosc es limita als marges dels camins, a les perifèries de les urbanitzacions i a les àrees de lleure, on el risc d’incendi és més elevat. Són les anomenades franges de protecció, en les quals s’elimina l’estrat arbustiu i un determinat nombre d’arbres, a banda i banda dels camins forestals, per tal de reduir la massa de vegetació. L’objectiu de les franges de protecció no és tant arribar a aturar el foc com facilitar les tasques d’extinció, aconseguint temps de maniobra i fugida.
Si bé és cert que en reduir la biomassa es redueix la combustibilitat, també ho és que augmenta la inflamabilitat, és a dir, la facilitat amb què es pot encendre la vegetació. En eliminar la vegetació, disminueix la humitat relativa de l’aire i augmenta la lluminositat a la zona. Les noves condicions ambientals afavoreixen l’aparició d’espècies més ben adaptades a la sequera, però molt més inflamables, com per exemple les plantes aromàtiques.
Per la mateixa raó, tampoc no es fan tallafocs. El tallafoc es pot convertir en un corredor per on el foc avanci amb més velocitat en trobar poc combustible i unes condicions d’inflamabilitat molt altes. Amb el mateix criteri, tampoc s’elimina tota la vegetació que hi ha sota les línies elèctriques d’alta tensió, només la que supera l’alçada de seguretat.
Les actuacions forestals després del foc acostumen a anar acompanyades, normalment, d’una certa polèmica en relació a la conveniència de treure els troncs dels arbres morts. A la serra, tenim bons exemples de regeneració de la vegetació en zones on no s’ha fet cap intervenció forestal. Per això, l’extracció dels troncs cremats no és una actuació prioritària, i encara menys si tenim en compte que això obliga l’avifauna forestal a desplaçar-se del lloc. Tinguem en compte que la regeneració del bosc s’accelera gràcies a la disseminació de llavors que fan aquests ocells en posar-se sobre els arbres cremats.
La conveniència o no de les repoblacions és un tema que cal considerar. Als anys quaranta es van repoblar moltes zones de la serra, sobretot al vessant de Barcelona. L’any 1985 es va dur a terme novament un pla de repoblació, en total unes cent hectàrees, bàsicament de pi pinyer (Pinus pinea).
Actualment, les repoblacions només es fan a les zones cremades que ja havien estat repoblades anteriorment. La bona regeneració natural que experimenta la vegetació mediterrània no fa necessària la repoblació. A més, cal tenir present que la gestió del medi natural té com a prioritat el manteniment de la diversitat biològica i la conservació i millora del mosaic de paisatges existent a la serra.
La vegetació de ribera és la comunitat vegetal que presenta més dificultats a l’hora de recuperar els espais perduts, a causa de la separació física entre torrents, que fa difícil la recolonització natural del seu hàbitat. Per això, als darrers anys s’han fet algunes plantacions puntuals de vegetació de ribera.
Respecte als flagells forestals, cal destacar la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa), que afecta cíclicament algunes zones de la serra. Des del 1991, es fa un control anual del vol de mascles adults mitjançant paranys de feromones. A partir de finals d’octubre, únicament quan és necessari, es fan tractaments fitosanitaris en repoblacions joves i a les àrees més freqüentades pels visitants, com a mesura de prevenció dels casos d’al·lèrgia.
Periòdicament, hi pot haver una certa incidència de l’escarabat perforador dels pins (Tomicus destruens), del qual es fa un seguiment visual de la població. En les èpoques de més incidència, es talen i es retiren els troncs dels pins afectats.
En observar les alzines, ens adonem que algunes tenen part del brancatge sec. Es tracta d’una malaltia produïda per dues espècies d’insectes homòpters (Kermococcus vermilio i K. roboris),que asseca els branquillons, però que no arriba a posar en perill la supervivència de l’arbre.
Pel que fa a malures, el que s’observa més fàcilment són els efectes del fong Ceratocystis ulmi, causant de la grafiosi o malaltia holandesa de l’om, que comença assecant les puntes de les branques a partir de finals de primavera i pot arribar a provocar la mort de l’arbre. Els transmissors d’aquest fong són els escarabats de la família dels escolítids (Scolytus sp.).
Finalment, episodis naturals d’origen climàtic (nevades, ventades, pluges torrencials i calamarsades) poden provocar la destrucció de grans extensions de bosc en poques hores. A aquesta destrossa física de la vegetació, s’hi ha de sumar l’efecte negatiu de les plagues i malures, que aprofiten les ferides obertes en troncs i branques per multiplicar-se i augmentar així els danys.
A tot el Parc, transportades directa o indirectament per la mà humana, s’hi han introduït plantes i animals de regions remotes que mai no hi haurien pogut arribar pels seus propis mitjans. Algunes d’aquestes espècies exòtiques tenen un gran poder invasor i posen en perill la biodiversitat i els ecosistemes locals.
Des de fa anys el seguiment i el control d’aquestes espècies preocupa i ocupa els serveis tècnics del Parc, que treballen per conèixer bé la dinàmica i la incidència de la seva expansió i per trobar mesures eficients per a la eradicació o mitigació de les seves poblacions.
La complexitat del fenomen requereix també una tasca important de divulgació per donar-lo a conèixer i crear consciència, especialment perquè sovint el problema s’agreuja simplement perquè no és percebut com a tal.
En la vegetació és on ara per ara s’evidencia més l’impacte de les invasores i on s’han dedicat més esforços per estudiar-les i controlar-les. En les pàgines de l’informe adjunt trobareu molta informació sobre les plantes exòtiques a la serra i tota la feina de gestió que s’hi fa.
Les espècies vegetals exòtiques al Parc Natural de la Serra de CollserolaDes de l’Ajuntament de Barcelona també s’està duent a terme un pla ambiciós per a conèixer i controlar el fenomen de les invasions, que compta amb l’estreta col·laboració del Parc.
Manteniment i infraestructures de lleure
Lorem ipsum sem arcu neque id ligula. Vel augue nibh leo, Cras aliquet tincidunt gravida lobortis amet, tempus, velit ac tempor quam vitae pharetra ac ornare. Pharetra Vestibulum in id urna massa nibh vel a imperdiet Cras lorem. Imperdiet sollicitudin nec ac eget at ultricies augue
Lorem ipsum vitae ipsum volutpat odio at ut volutpat, a augue nibh ex, eget efficitur, tempus Vestibulum mi porttitor mi in a volutpat, ornare. Lorem. Turpis Suspendisse eu augue nec sollicitudin aliquet condimentum finibus nec congue dapibus Suspendisse erat. Quam dolor nunc massa mattis augue odio. Ac himenaeos. Urna lectus. Ac, eget Nam faucibus neque fringilla Suspendisse lorem at urna inceptos hendrerit at pulvinar ac ipsum fermentum vitae. Ac neque, metus, Donec risus euismod. Elit tortor dui quam. Ipsum turpis ad tortor Praesent ligula. Finibus vitae eget Donec eu egestas, molestie. Nam vitae adipiscing inceptos eget metus eu in urna.
Lorem ipsum vitae ipsum volutpat odio at ut volutpat, a augue nibh ex, eget efficitur, tempus Vestibulum mi porttitor mi in a volutpat, ornare. Lorem. Turpis Suspendisse eu augue nec sollicitudin aliquet condimentum finibus nec congue dapibus Suspendisse erat. Quam dolor nunc massa mattis augue odio. Ac himenaeos. Urna lectus. Ac, eget Nam faucibus neque fringilla Suspendisse lorem at urna inceptos hendrerit at pulvinar ac ipsum fermentum vitae. Ac neque, metus, Donec risus euismod. Elit tortor dui quam. Ipsum turpis ad tortor Praesent ligula. Finibus vitae eget Donec eu egestas, molestie. Nam vitae adipiscing inceptos eget metus eu in urna.
Lorem Ipsum es simplemente el texto de relleno de las imprentas y archivos de texto. Lorem Ipsum ha sido el texto de relleno estándar de las industrias desde el año 1500, cuando un impresor (N. del T. persona que se dedica a la imprenta) desconocido usó una galería de textos y los mezcló de tal manera que logró hacer un libro de textos especimen. No sólo sobrevivió 500 años, sino que tambien ingresó como texto de relleno en documentos electrónicos, quedando esencialmente igual al original. Fue popularizado en los 60s con la creación de las hojas “Letraset”, las cuales contenian pasajes de Lorem Ipsum, y más recientemente con software de autoedición, como por ejemplo Aldus PageMaker, el cual incluye versiones de Lorem Ipsum.
Lorem Ipsum es simplemente el texto de relleno de las imprentas y archivos de texto. Lorem Ipsum ha sido el texto de relleno estándar de las industrias desde el año 1500, cuando un impresor (N. del T. persona que se dedica a la imprenta) desconocido usó una galería de textos y los mezcló de tal manera que logró hacer un libro de textos especimen. No sólo sobrevivió 500 años, sino que tambien ingresó como texto de relleno en documentos electrónicos, quedando esencialmente igual al original. Fue popularizado en los 60s con la creación de las hojas “Letraset”, las cuales contenian pasajes de Lorem Ipsum, y más recientemente con software de autoedición, como por ejemplo Aldus PageMaker, el cual incluye versiones de Lorem Ipsum.
Lorem Ipsum es simplemente el texto de relleno de las imprentas y archivos de texto. Lorem Ipsum ha sido el texto de relleno estándar de las industrias desde el año 1500, cuando un impresor (N. del T. persona que se dedica a la imprenta) desconocido usó una galería de textos y los mezcló de tal manera que logró hacer un libro de textos especimen. No sólo sobrevivió 500 años, sino que tambien ingresó como texto de relleno en documentos electrónicos, quedando esencialmente igual al original. Fue popularizado en los 60s con la creación de las hojas “Letraset”, las cuales contenian pasajes de Lorem Ipsum, y más recientemente con software de autoedición, como por ejemplo Aldus PageMaker, el cual incluye versiones de Lorem Ipsum.
Lorem Ipsum es simplemente el texto de relleno de las imprentas y archivos de texto. Lorem Ipsum ha sido el texto de relleno estándar de las industrias desde el año 1500, cuando un impresor (N. del T. persona que se dedica a la imprenta) desconocido usó una galería de textos y los mezcló de tal manera que logró hacer un libro de textos especimen. No sólo sobrevivió 500 años, sino que tambien ingresó como texto de relleno en documentos electrónicos, quedando esencialmente igual al original. Fue popularizado en los 60s con la creación de las hojas “Letraset”, las cuales contenian pasajes de Lorem Ipsum, y más recientemente con software de autoedición, como por ejemplo Aldus PageMaker, el cual incluye versiones de Lorem Ipsum.
Vigilància i Control
Lorem ipsum sem arcu neque id ligula. Vel augue nibh leo, Cras aliquet tincidunt gravida lobortis amet, tempus, velit ac tempor quam vitae pharetra ac ornare. Pharetra Vestibulum in id urna massa nibh vel a imperdiet Cras lorem. Imperdiet sollicitudin nec ac eget at ultricies augue
Lorem ipsum vitae ipsum volutpat odio at ut volutpat, a augue nibh ex, eget efficitur, tempus Vestibulum mi porttitor mi in a volutpat, ornare. Lorem. Turpis Suspendisse eu augue nec sollicitudin aliquet condimentum finibus nec congue dapibus Suspendisse erat. Quam dolor nunc massa mattis augue odio. Ac himenaeos. Urna lectus. Ac, eget Nam faucibus neque fringilla Suspendisse lorem at urna inceptos hendrerit at pulvinar ac ipsum fermentum vitae. Ac neque, metus, Donec risus euismod. Elit tortor dui quam. Ipsum turpis ad tortor Praesent ligula. Finibus vitae eget Donec eu egestas, molestie. Nam vitae adipiscing inceptos eget metus eu in urna.
Lorem ipsum vitae ipsum volutpat odio at ut volutpat, a augue nibh ex, eget efficitur, tempus Vestibulum mi porttitor mi in a volutpat, ornare. Lorem. Turpis Suspendisse eu augue nec sollicitudin aliquet condimentum finibus nec congue dapibus Suspendisse erat. Quam dolor nunc massa mattis augue odio. Ac himenaeos. Urna lectus. Ac, eget Nam faucibus neque fringilla Suspendisse lorem at urna inceptos hendrerit at pulvinar ac ipsum fermentum vitae. Ac neque, metus, Donec risus euismod. Elit tortor dui quam. Ipsum turpis ad tortor Praesent ligula. Finibus vitae eget Donec eu egestas, molestie. Nam vitae adipiscing inceptos eget metus eu in urna.
Lorem Ipsum es simplemente el texto de relleno de las imprentas y archivos de texto. Lorem Ipsum ha sido el texto de relleno estándar de las industrias desde el año 1500, cuando un impresor (N. del T. persona que se dedica a la imprenta) desconocido usó una galería de textos y los mezcló de tal manera que logró hacer un libro de textos especimen. No sólo sobrevivió 500 años, sino que tambien ingresó como texto de relleno en documentos electrónicos, quedando esencialmente igual al original. Fue popularizado en los 60s con la creación de las hojas “Letraset”, las cuales contenian pasajes de Lorem Ipsum, y más recientemente con software de autoedición, como por ejemplo Aldus PageMaker, el cual incluye versiones de Lorem Ipsum.
Lorem Ipsum es simplemente el texto de relleno de las imprentas y archivos de texto. Lorem Ipsum ha sido el texto de relleno estándar de las industrias desde el año 1500, cuando un impresor (N. del T. persona que se dedica a la imprenta) desconocido usó una galería de textos y los mezcló de tal manera que logró hacer un libro de textos especimen. No sólo sobrevivió 500 años, sino que tambien ingresó como texto de relleno en documentos electrónicos, quedando esencialmente igual al original. Fue popularizado en los 60s con la creación de las hojas “Letraset”, las cuales contenian pasajes de Lorem Ipsum, y más recientemente con software de autoedición, como por ejemplo Aldus PageMaker, el cual incluye versiones de Lorem Ipsum.
Lorem Ipsum es simplemente el texto de relleno de las imprentas y archivos de texto. Lorem Ipsum ha sido el texto de relleno estándar de las industrias desde el año 1500, cuando un impresor (N. del T. persona que se dedica a la imprenta) desconocido usó una galería de textos y los mezcló de tal manera que logró hacer un libro de textos especimen. No sólo sobrevivió 500 años, sino que tambien ingresó como texto de relleno en documentos electrónicos, quedando esencialmente igual al original. Fue popularizado en los 60s con la creación de las hojas “Letraset”, las cuales contenian pasajes de Lorem Ipsum, y más recientemente con software de autoedición, como por ejemplo Aldus PageMaker, el cual incluye versiones de Lorem Ipsum.
Lorem Ipsum es simplemente el texto de relleno de las imprentas y archivos de texto. Lorem Ipsum ha sido el texto de relleno estándar de las industrias desde el año 1500, cuando un impresor (N. del T. persona que se dedica a la imprenta) desconocido usó una galería de textos y los mezcló de tal manera que logró hacer un libro de textos especimen. No sólo sobrevivió 500 años, sino que tambien ingresó como texto de relleno en documentos electrónicos, quedando esencialmente igual al original. Fue popularizado en los 60s con la creación de las hojas “Letraset”, las cuales contenian pasajes de Lorem Ipsum, y más recientemente con software de autoedición, como por ejemplo Aldus PageMaker, el cual incluye versiones de Lorem Ipsum.
Seguiment i Estudis
Lorem ipsum sem arcu neque id ligula. Vel augue nibh leo, Cras aliquet tincidunt gravida lobortis amet, tempus, velit ac tempor quam vitae pharetra ac ornare. Pharetra Vestibulum in id urna massa nibh vel a imperdiet Cras lorem. Imperdiet sollicitudin nec ac eget at ultricies augue
Lorem ipsum vitae ipsum volutpat odio at ut volutpat, a augue nibh ex, eget efficitur, tempus Vestibulum mi porttitor mi in a volutpat, ornare. Lorem. Turpis Suspendisse eu augue nec sollicitudin aliquet condimentum finibus nec congue dapibus Suspendisse erat. Quam dolor nunc massa mattis augue odio. Ac himenaeos. Urna lectus. Ac, eget Nam faucibus neque fringilla Suspendisse lorem at urna inceptos hendrerit at pulvinar ac ipsum fermentum vitae. Ac neque, metus, Donec risus euismod. Elit tortor dui quam. Ipsum turpis ad tortor Praesent ligula. Finibus vitae eget Donec eu egestas, molestie. Nam vitae adipiscing inceptos eget metus eu in urna.
Lorem ipsum vitae ipsum volutpat odio at ut volutpat, a augue nibh ex, eget efficitur, tempus Vestibulum mi porttitor mi in a volutpat, ornare. Lorem. Turpis Suspendisse eu augue nec sollicitudin aliquet condimentum finibus nec congue dapibus Suspendisse erat. Quam dolor nunc massa mattis augue odio. Ac himenaeos. Urna lectus. Ac, eget Nam faucibus neque fringilla Suspendisse lorem at urna inceptos hendrerit at pulvinar ac ipsum fermentum vitae. Ac neque, metus, Donec risus euismod. Elit tortor dui quam. Ipsum turpis ad tortor Praesent ligula. Finibus vitae eget Donec eu egestas, molestie. Nam vitae adipiscing inceptos eget metus eu in urna.
Lorem Ipsum es simplemente el texto de relleno de las imprentas y archivos de texto. Lorem Ipsum ha sido el texto de relleno estándar de las industrias desde el año 1500, cuando un impresor (N. del T. persona que se dedica a la imprenta) desconocido usó una galería de textos y los mezcló de tal manera que logró hacer un libro de textos especimen. No sólo sobrevivió 500 años, sino que tambien ingresó como texto de relleno en documentos electrónicos, quedando esencialmente igual al original. Fue popularizado en los 60s con la creación de las hojas “Letraset”, las cuales contenian pasajes de Lorem Ipsum, y más recientemente con software de autoedición, como por ejemplo Aldus PageMaker, el cual incluye versiones de Lorem Ipsum.
Lorem Ipsum es simplemente el texto de relleno de las imprentas y archivos de texto. Lorem Ipsum ha sido el texto de relleno estándar de las industrias desde el año 1500, cuando un impresor (N. del T. persona que se dedica a la imprenta) desconocido usó una galería de textos y los mezcló de tal manera que logró hacer un libro de textos especimen. No sólo sobrevivió 500 años, sino que tambien ingresó como texto de relleno en documentos electrónicos, quedando esencialmente igual al original. Fue popularizado en los 60s con la creación de las hojas “Letraset”, las cuales contenian pasajes de Lorem Ipsum, y más recientemente con software de autoedición, como por ejemplo Aldus PageMaker, el cual incluye versiones de Lorem Ipsum.
Lorem Ipsum es simplemente el texto de relleno de las imprentas y archivos de texto. Lorem Ipsum ha sido el texto de relleno estándar de las industrias desde el año 1500, cuando un impresor (N. del T. persona que se dedica a la imprenta) desconocido usó una galería de textos y los mezcló de tal manera que logró hacer un libro de textos especimen. No sólo sobrevivió 500 años, sino que tambien ingresó como texto de relleno en documentos electrónicos, quedando esencialmente igual al original. Fue popularizado en los 60s con la creación de las hojas “Letraset”, las cuales contenian pasajes de Lorem Ipsum, y más recientemente con software de autoedición, como por ejemplo Aldus PageMaker, el cual incluye versiones de Lorem Ipsum.
Lorem Ipsum es simplemente el texto de relleno de las imprentas y archivos de texto. Lorem Ipsum ha sido el texto de relleno estándar de las industrias desde el año 1500, cuando un impresor (N. del T. persona que se dedica a la imprenta) desconocido usó una galería de textos y los mezcló de tal manera que logró hacer un libro de textos especimen. No sólo sobrevivió 500 años, sino que tambien ingresó como texto de relleno en documentos electrónicos, quedando esencialmente igual al original. Fue popularizado en los 60s con la creación de las hojas “Letraset”, las cuales contenian pasajes de Lorem Ipsum, y más recientemente con software de autoedición, como por ejemplo Aldus PageMaker, el cual incluye versiones de Lorem Ipsum.
