El control de la pesta porcina africana a Collserola. Què hem de saber?
Espai de Preguntes Freqüents sobre les mesures decretades per la Generalitat de Catalunya en relació amb la situació d’emergència sanitària provocada per la pesta porcina africana i la gestió adoptada al Parc Natural de la Serra de Collserola.
La pesta porcina africana (PPA) és una malaltia hemorràgica que només afecta als porcs domèstics i salvatges (senglars).
Està causada per un virus i és altament contagiosa i provoca una alta mortalitat als individus contagiats.
La malaltia només afecta els porcs (senglars o de granja), no a les persones.
Per a més informació sobre la malaltia, podeu consultar la següent pàgina de la Generalitat de Catalunya: Pesta porcina africana (malatia).
Aquesta pesta té un impacte social i econòmic molt alt arreu on apareix, sobretot perquè no existeix cap vacuna comercial eficaç i obliga a mesures dràstiques per controlar-la.
La Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), manté actives mesures excepcionals de control, prevenció i bioseguretat per evitar la propagació del virus de la pesta porcina africana (PPA).
Aquestes mesures comporten restriccions d’accés al medi natural del Parc Natural de la Serra de Collserola amb l’objectiu de reduir la mobilitat dins l’espai forestal i facilitar les actuacions de control de la població de senglar.
A efectes d’aquestes mesures, es considera medi natural l’espai forestal, camins i pistes no pavimentades del Parc.
Accés al Parc
❌ No es pot accedir al medi natural del Parc Natural de la Serra de Collserola.
✔️ Sí que es permet l’accés a:
-
Habitatges. Les persones que viuen dins del Parc poden accedir als seus domicilis.
-
Centres educatius, equipaments i activitats econòmiques situades a l’interior del Parc.
-
Estacions de transport públic.
-
Carreteres asfaltades, on es permet la circulació.
Quan es passa d’un camí forestal no asfaltat a una zona pavimentada, cal desinfectar rodes i calçat.
Si no s’abandonen carreteres o camins pavimentats, no és necessari fer desinfecció.
Activitats que es poden realitzar
✔️ Treballs forestals vinculats a la prevenció d’incendis.
✔️ Tasques professionals de manteniment, com la recollida de residus o la neteja d’espais de lleure.
✔️ Actuacions de gestió i control de fauna autoritzades per les administracions competents.
Activitats prohibides
❌ Accedir a l’espai forestal, camins i pistes no pavimentades del Parc.
❌ Realitzar activitats forestals no vinculades a la prevenció d’incendis.
❌ Alimentar senglars o altres animals salvatges.
❌ Manipular trampes o altres elements instal·lats per al control de fauna.
En cas d’atropellament d’un senglar o en cas de trobar-ne un de mort o moribund, no el toquis i truca al 112.
Seguint amb les mesures decretades per la Generalitat de Catalunya, les accions en marxa en compliment d’aquestes són:
- Senyalització a les vies d’entrada al Parc Natural sobre la limitació d’accés al medi natural per realitzar activitats de lleure i esportives a títol individual en els municipis on aquesta activitat està restringida.
- Anul·lació de totes les activitats organitzades prèviament autoritzades i no autorització de noves fins a nou avís.
- Tancament dels equipaments del Centre d’Educació Ambiental Can Coll i l’Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, que depenen del Consorci.
- Realització de material comunicatiu i campanyes de divulgació de la situació d’emergència sanitària.
- Coordinació entre personal tècnic i cossos policials dels ajuntaments dins l’àmbit del Parc Natural.
Tot l’àmbit del Parc Natural es troba en zona d’alt risc, per tant resten tancades les àrees de lleure i d’estada i els aparcaments associats. Sí que es pot accedir a aquests àmbits en cas de fer ús dels serveis de restauració.
Els equipaments amb activitats econòmiques (com ara restaurants, instal·lacions esportives o hípiques) a l’interior del Parc Natural mantenen la seva activitat, que s’ha de limitar dins dels espais tancats o perimetrats.
Per accedir-hi, cal utilitzar els accessos delimitats.
Per contenir el brot, s’estableix una zona de contenció conformada pels municipis de la zona infectada d’alt risc, responent a criteris tècnics i adaptant-se a l’evolució epidemiològica. S’inclouen en aquesta zona els municipis on s’ha detectat almenys un cas positiu, així com aquells que es troben molt a prop d’un municipi amb positius. Aquests animals infectats poden alliberar el virus a través de la sang, altres secrecions i excrecions i contaminar el medi. Per motius de bioseguretat i precaució, es tanca l’accés al medi natural, s’hi instal·len barreres físiques i químiques i s’activa un dispositiu de vigilància i control.
Les mesures adoptades tenen l’objectiu de disminuir el risc de propagació del virus a les zones amb presència de senglars, els entorns forestals.
Una de les mesures adoptades és la restricció d’accés al medi natural, que té com a finalitats:
-
Reduir la mobilitat de la fauna, en part causada per la presència de persones al medi natural.
-
Evitar el transport involuntari del virus.
-
Facilitar les tasques de vigilància, captura i control sanitari.
Actualment, es prioritza la senyalització dels principals accessos i camins del Parc Natural. S’hi han instal·lat rètols informatius i, en alguns punts d’entrada, també s’han tancat físicament amb cinta.
No es preveu la col·locació de senyalització específica en tots els camins tant d’accès com interiors del Parc Natural.
Aquestes actuacions es duen a terme de manera coordinada amb:
- Les policies locals i guàrdies urbanes.
- Protecció Civil.
- Les ADF (Associacions de Defensa Forestal) dels municipis del Parc Natural.
- Cos d’Agents Rurals
Tot i que no tots els accessos estiguin físicament barrats, l’accés per a activitats de lleure i esportives no està permès a tot l’àmbit del Parc Natural.
Les mesures de desinfecció a aplicar abans de sortir dels espais naturals de la zona infectada d’alt risc inclouen aquestes possibilitats:
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (enllaç)
– Centre d’Informació: es manté obert el Centre d’Informació del Parc Natural per reforçar la comunicació d’aquestes mesures a la ciutadania.
– Centre d’Educació Ambiental Can Coll, que disposa de granja, roman tancat al públic per reduir el risc de contagi, seguint les indicacions de les veterinàries del DARPA.
– Espai d’Interpretació del Pantà de Vallvidrera: roman tancat al públic.
– Activitats educatives: s’ha cancel·lat les activitats del programa El Curs al Parc fins a nou avís.
Des del 1988 es realitza un seguiment de la població de senglar a tot Catalunya, un programa impulsat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Desprès d’assolir màxims poblacionals als anys 2012/2013 (amb uns 14 individus per km2), la densitat de senglars ha disminuït a Collserola gràcies als programes de captura engegats el 2014 per tal de reforçar les batudes. Els darrers anys hi ha hagut una marcada disminució molt probablement associada a la sequera, estimant-se actualment en 4 individus/km2, valor per sota de la mitjana catalana (que s’estima en uns 6.4 individus/km2).
Font: Dades de l’Observatori de Collserola del Programa de seguiment del senglar a Catalunya. Generalitat de Catalunya
Le Direcció General de Boscos i Gestió del Medi de la Generalitat de Catalunya aprova anualment el Pla tècnic de gestió cinegètic de la Zona de Caça Controlada de Collserola en què es publica una estimació de la densitat de la població de senglars mitjançant les dades recopilades del seguiment de les batudes, obtenint una mitjana de 9,2 invididus/km2.
Evolució de la densitat estimada de la població de porc senglar a la ZCC de Collserola (la barra indica l’interval de confiança del 95%). Font: PTGC de la Zona de Caça Controlada de Collserola. Generalitat de Catalunya.
Els càlculs de densitats poblacions es realitzen a través de mètodes indirectes ja que un càlcul directe no és possible. Per tant, usant les dues estimacions de densitats poblacionals de la temporada 2024/25, el número de senglars a Collserola seria d’entre 400-900 exemplars. Cal tenir en compte que poden distribuir-se heterogèniament en el territori, concentrant-se a les zones on localitzen menjar i aigua.
D’altra banda, durant el 2024 i 2025 s’han mantingut els treballs de la Taula del Senglar de Collserola, una iniciativa liderada per la Generalitat de Catalunya que té per objectiu debatre amb tots els agents del territori la problemàtica que comporta aquest mamífer als municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Més informació
DEPARTAMENT D’AGRICULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA:
- Pesta porcina africana (Generalitat de Catalunya)
- Què podem fer per evitar la difusió de la pesta porcina africana (DARPA, Març 2026)
- FAQs Afectacions activitats forestals
RESOLUCIONS APROVADES
- Resolució ARP/709/2026, de 12 de març
- Resolució ARP/645/2026, de 6 de març
- Resolució ARP/407/2026, de 17 de febrer
- Resolució ARP/381/2026, de 13 de febrer
- Resolució ARP/219/2026, de 30 de gener
- Resolució ARP/4748/2025, de 20 de desembre
- Resolució ARP/4546/2025, de 5 de desembre
- Resolució ARP/4434/2025, de 29 de novembre
- Resolució ARP/4435/2025, de 29 de novembre
Bones pràctiques a rieres, torrents i punts d'aigua
-
Els espais fluvials són vitals per a la fauna, la flora i les persones.
-
Són zones de protecció especial que ens aporten un munt de beneficis. Tinguem cura d’aquests espais durant la nostra visita.
Beneficis vitals
Normatives i recomanacions
- Porta el teu gos lligat. Recorda recollir els seus excrements per evitar el risc de transmissió de malalties entre animals de companyia i fauna salvatge.
- El bany de persones i gossos està prohibit. Així s’evita la transmissió de bacteris, virus i fongs o l’alliberament de productes químics com insecticides, que poden comprometre l’equilibri d’aquests hàbitats i de les espècies que hi viuen, especialment invertebrats, amfibis i peixos.
- No alliberis cap animal als punts d’aigua.
- No surtis dels camins senyalitzats per evitar obrir dreceres. No trepitgis ni alteris l’entorn de les lleres. Recorda creuar rieres i torrents només pels passos habilitats, ja sigui a peu, en bicicleta o a cavall.
- No donis menjar als animals salvatges.
Collserola és un Parc Natural, no un jardí urbà. Tenir-ne cura és cosa de tothom, tant de les persones qui hi viuen a prop com de les que el visitem. Respectant les normes i les recomanacions, millorarem la convivència i garantirem la conservació dels hàbitats.
Processionària del pi. Què hem de saber?
Descripció
La processionària del pi (Thaumatopoea pityocampa), és una arna o papallona nocturna autòctona a Catalunya, coneguda com un dels insectes més devastador en la defoliació de pins, particularment en zones mediterrànies. Té un cicle vital complex, i per això, ara que arriba la primavera, solem recordar-nos d’ella en veure les processons d’erugues baixant dels arbres.
Les erugues surten dels ous a la tardor, i es comencen a alimentar de forma massiva de les fulles dels pins. Quan arriba l’hivern, comencem a veure el que semblen unes bosses fetes de teranyines blanques a dalt dels pins. Dins aquestes bosses s’hi refugien les erugues per poder sobreviure el fred de l’hivern, que és el moment més perillós pel cicle de l’insecte.
A la primavera, una vegada les fredes temperatures hivernals es comencen a fondre, les erugues surten del seu refugi i comencen a baixar de les copes dels arbres. És llavors quan comencem a veure les impressionants processons que li donen el nom de processionària a l’espècie.
Les erugues, una darrera l’altre, baixen en cerca d’un lloc on enterrar-se en grups, on formaran els capolls i entraran en dormició fins que les condicions siguin òptimes per poder sortir de nou, però ara si, com a papallones.
Si tot va bé, les papallones sortiran a l’estiu, i viuran una mitjana d’un dia! Tenen poc temps, però el dediquen a pujar volant a les capçades dels pins fecundar i pondre els ous.
En ser un insecte que afecta tant zones determinades del Parc com també persones i animals de companyia, el Consorci estableix cada any un seguit de mesures en el marc de la gestió del medi natural del Parc.
La processionària no és una espècie invasora
Al contrari del que molta gent pensa, la processionària no és una plaga invasora que s’estén pel bosc, sinó que la seva presència en les pinedes forma part de la xarxa tròfica d’aquests ecosistemes. La processionària és un insecte autòcton de Catalunya, i de fet diversos animals del Parc, com rat-penats, puputs, mallerengues, i fins i tot altres insectes, s’alimenten d’ella en diferents estatges del seu cicle vital.
Malgrat això, l’augment de les temperatures fruit del canvi climàtic afavoreix molt el cicle d’aquest petit animal, de manera que any rere any veiem com les seves poblacions augmenten la seva intensitat i rang de distribució.
Si l’afectació intensa en les pinedes es manté de forma continuada al llarg dels anys, les processionàries poden acabar provocant que els pins no es puguin recuperar de la pèrdua massiva de fulles que experimenten, i siguin molt més susceptibles a altres perills com sequeres i patògens.
Gestió al Parc per controlar la processionària del pi
Estudis i seguiment
Des de l’any 1991 el servei de Medi Natural i Territori fa un control anual d’aquest lepidòpter. El nivell d’afectació als pins es determina a partir del nombre de bosses que s’observen. Els pins poden patir greus defoliacions i també pot provocar fortes reaccions al·lèrgiques a algunes persones i animals de companyia.
Si bé l’objectiu del seguiment és valorar el grau d’afectació i incidència que té aquest insecte sobre les pinedes, aquests estudis també permeten determinar l’evolució que té al Parc en una sèrie llarga i continuada d’anys. Actualment, es disposa de dades de més 30 anys seguits, que permeten analitzar la seva evolució i incidència.
El període de seguiment de la població d’aquest insecte s’inicia als voltants del mes de juliol, i es perllonga fins al mes de setembre. Aquest control es fa mitjançant el seguiment setmanal d’unes caixes trampa instal·lades als pins, que contenen feromones. Les feromones són compostos químics naturals que atrauen els mascles quan es troben en fase de papallona. A partir del nombre d’individus capturats, s’extrapolen les dades i es fa una estimació de la seva evolució per valorar el tractament a fer. La captura d’individus es focalitza en punts de major afluència de persones i animals de companyia, com ara el passeig de les Aigües, la carretera Alta de Roquetes, Sant Pere Màrtir, etc.
Tractament i campanya de control
A partir de la informació obtinguda l’any en curs, i prenent en consideració dades anteriors, s’elabora el tractament fitosanitari més adequat. El tractament també es concentra en punts de major incidència i risc per a les persones, és a dir, principalment a les àrees més freqüentades del Parc, per tal de minimitzar possibles afectacions a persones i com a mesura de prevenció en casos d’al·lèrgia.
Malgrat que en tinguem sobretot una imatge negativa, la processionària del pi és una peça clau per a l’ecosistema. Una gran quantitat de paràsits i depredadors s’alimenten dels seus ous, larves, crisàlides i adults; així, forma part de la dieta d’ocells, mamífers i insectes, fins i tot de fongs (enllaç). En la seva fase d’eruga, és un dels aliments més desitjats per la puput (Upupa epops), que té servit l’aliment de manera fàcil i en filera.
Amb relació al tractament, el Consorci determina el calendari del tractament a la tardor, moment en què l’insecte es troba en la fase d’eruga, a partir del desenvolupament de les larves, que està condicionat per factors com la temperatura i les condicions meteorològiques.
El tractament es realitza principalment a les pinedes del vessant barceloní (S-SE) i del vessant oest de la serra, a la zona del Llobregat, a més d’alguns altres indrets concrets com àrees de lleure i miradors del Parc. El tractament només es fa a les vores dels camins freqüentats on s’ha detectat un major nombre d’individus adults (papallones) amb l’objectiu d’evitar les al·lèrgies que provoquen a persones i a animals de companyia.
El tractament es fa sobre el terreny mitjançant un tractor o un vehicle pick-up equipat amb canó atomitzador que fumiga un producte insecticida, bé biològic (amb el bacteri Bacillus thuringiensis) o bé químic, que afecta les larves de l’espècie, en una fase determinada del seu desenvolupament.
Com podem saber quan i on s’executa l’actuació?
Abans de l’actuació, el Consorci informa a través de la pàgina web de l’inici del tractament, la localització i la durada, tenint en compte que les dates poden variar en funció de les condicions meteorològiques que es vagin succeint al llarg del període previst del tractament.
Així mateix, informa prèviament les persones residents a la zona, on es farà el tractament. També està en contacte amb entitats que representen persones que pateixen determinades al·lèrgies per poder-les avisar amb temps.
Beneficis Vitals: producció ecològica i de proximitat
Molts dels beneficis vitals que ens aporta el Parc Natural de Collserola queden sovint amagats i passen desapercebuts,
vols descobrir-los?
Conreus i pastures augmenten la biodiversitat i mantenen una pagesia activa.
Sabies que…
Els conreus i pastures de Collserola augmenten la biodiversitat, són bàsics per la gestió dels incendis forestals i mantenen una pagesia activa. A Collserola hi ha més de 250 hectàrees de conreus i la superfície creix cada any doncs s’estan recuperant antigues feixes de conreu. 3 de cada 4 pagesos del Parc fan producció ecològica i de proximitat i alguns productes com el tomàquet mandó, el xai, les mandarines o la mel tenen, a més, una marca pròpia de qualitat #ProductedeCollserola al ser varietats agro-ramaderes tradicionals. La pagesia del Parc i els conreus i les pastures que gestionen a Collserola són un Benefici Vital!
Recorda
Collserola és un Parc Natural amb un munt de beneficis ambientals i socials per això és vital respectar els consells i les normes per conservar-lo:
🌱 Respecta els camps de conreu
🐝 No t’apropis als apiaris
🐶 Porta sempre el gos lligat per garantir la seguretat dels ramats
🍅 Busca productes ecològics i de proximitat
Més informació
Beneficis Vitals: espai de salut
Molts dels beneficis vitals que ens aporta el Parc Natural de Collserola queden sovint amagats i passen desapercebuts,
vols descobrir-los?
El contacte directe i tranquil amb la natura té múltiples beneficis físics i emocionals.
Sabies que…
Els espais de tranquil·litat com els boscos de la Serra milloren la salut integral de les persones i la seva qualitat de vida. El Parc impulsa 5 espais amb una superfície total de 2.494 hectàrees anomenats “Illes de tranquil.litat” amb la meitat de soroll que els espais urbans. El Parc té 17 miradors i 336 kilòmetres d’itineraris senyalitzats on es pot practicar activitats a l’aire lliure i gaudir tot respectant la resta d’usuaris del Parc.
Els boscos i paisatges de Collserola ens aporten benestar i salut, són Beneficis Vitals.
Recorda
Collserola és un Parc Natural amb un munt de beneficis ambientals i socials per això és vital respectar els consells i les normes per conservar-lo:
💥 Evita cridar i fer sorolls forts
🚶 Hi ha 336 km d’itineraris senyalitzats, ressegueix-los, no facis dreceres
🚴 282 km formen part de la xarxa ciclista i on cal anar a un màxim de 20km/h
Més informació
Beneficis Vitals: Reservori d'aigua
Molts dels beneficis vitals que ens aporta el Parc Natural de Collserola queden sovint amagats i passen desapercebuts,
vols descobrir-los?
Rius fonts i basses, biodiversitat única.
Sabies que…
La pluja alimenta les rieres, fonts i aqüífers subterranis de tota la Serra de Collserola. El Parc té 210 quilòmetres de rieres i torrents, més de 200 fonts naturals i 16 hectàrees de boscos i bosquines de ribera. Aquests ambients de ribera són essencials per la preservació d’espècies i per garantir la connectivitat ecològica de la xarxa d’espais naturals metropolitans.
Vetllem per la seva qualitat ecològica, l’aigua a Collserola és un Benefici Vital!
Recorda
Collserola és un Parc Natural amb un munt de beneficis ambientals i socials per això és vital respectar els consells i les normes per conservar-lo:
🐸 No permetis el bany de gossos a rieres i punts d’aigua.
🌱 Observa plantes i molses sense malmetre-les
💧 No alteris els ambients aqüàtics del Parc
Més informació
Beneficis Vitals: Sòl fèrtil
Molts dels beneficis vitals que ens aporta el Parc Natural de Collserola queden sovint amagats i passen desapercebuts,
vols descobrir-los?
La base orgànica que sustenta la vida i cal protegir de l’erosió.
Sabies que…
El sòl de Collserola és la base orgànica que sustenta la vida. Les plantes protegeixen els sòls i la seva fertilitat de l’erosió. El pas continuat de persones i vehicles provoca erosió i pèrdua de sòl. El Parc rep més de 6 milions de visites cada any i té zones amb una altra freqüentació i massificació. Prevenir l’erosió del sòl és clau per assegurar l’emmagatzematge i la recirculació dels nutrients. El sòl i el subsòl de Collserola no el veiem normalment quan passegem pel Parc, però fa una funció ecosistèmica Vital!
Recorda
Collserola és un Parc Natural amb un munt de beneficis ambientals i socials per això és vital respectar els consells i les normes per conservar-lo:
🚴 En bicicleta o 🏇 a cavall ves per camins i pistes amples, evita els corriols.
🚶 Caminant ressegueix els camins senyalitzats i no feu dreceres.
Més informació
Beneficis Vitals: Cultura i natura
Molts dels beneficis vitals que ens aporta el Parc Natural de Collserola queden sovint amagats i passen desapercebuts,
vols descobrir-los?
Un entorn privilegiat amb més de 1.000 anys d’història i patrimoni per gaudir amb respecte
Sabies que…
Prop de 15.000 persones tenen el Parc com a lloc de residència o treball i, alhora, Collserola és un entorn privilegiat amb més de 1.000 anys d’història i patrimoni, hi ha 225 masies, 18 esglésies, 5 museus i fins a 165 punts d’interès històric i arqueològic. També és un espai de lleure, amb més de 20 àrees d’estada i fins i tot un parc d’atraccions com El Tibidabo. Consulta l’agenda d’activitats programades per conèixer la cultura i la natura del Parc, cada any s’ofereixen més de 150 activitats.
El patrimoni de Collserola és un Benefici Vital, gaudim-lo amb respecte i civisme!
Recorda
Collserola és un Parc Natural amb un munt de beneficis ambientals i socials per això és vital respectar els consells i les normes per conservar-lo:
🌧️ Prepara la teva estada, informa’t de les condicions meteorològiques
ℹ️ Consulta tots els recursos i serveis que t’ofereix el Parc
👩🌾 Respecta el patrimoni, les propietats i les feines dels qui viuen i treballen al Parc
Més informació
Beneficis Vitals: embornal de carboni
Molts dels beneficis vitals que ens aporta el Parc Natural de Collserola queden sovint amagats i passen desapercebuts,
vols descobrir-los?
Els boscos absorbeixen carboni i, així contribueixen a mitigar l’escalfament global
Sabies que…
El canvi climàtic global és manifesta amb l’escalfament del planeta. A Collserola, l’Observatori Fabra ha constatat un increment de la temperatura de 0,14ºC cada 10 anys. El CO2 és un dels principals gasos que causen aquest escalfament global. Els espais forestals de la Serra contribueixen a fixar el CO2 atmosfèric, mitigant així aquest fenomen; de fet, són l’embornal més important de tota l’Àrea metropolitana de Barcelona: acumulen més de 260.000 tones de carboni i absorbeixen més de 40.000 noves tones de CO2 cada any.
El bosc de Collserola és un embornal de carboni Vital!
Recorda
Collserola és un Parc Natural amb un munt de beneficis ambientals i socials per això és vital respectar els consells i les normes per conservar-lo:
🔥 El risc d’incendi forestal és molt alt a Collserola! Està prohibit fer foc o barbacoes fora dels espais i períodes habilitats.
💥 en període d’alt risc d’incendi està prohibit ⛔ fer foc o fer activitats que generin guspires a menys de 500 m de terreny forestal 🌳
☎ Truca al 112 si observes foc o una columna de fum
Més informació
Beneficis Vitals: entorn educatiu
Molts dels beneficis vitals que ens aporta el Parc Natural de Collserola queden sovint amagats i passen desapercebuts,
vols descobrir-los?
Un espai proper d’aprenentatge i participació envers la protecció de la natura i la sostenibilitat
Sabies que…
Collserola és un lloc d’aprenentatge on educar i sensibilitzar per l’estima a la natura i la preservació del Parc. Cada any, el Parc acull 35.000 visitants en els seus equipaments d’informació i divulgació i acull a 16.000 infants i joves a les més de 40 propostes educatives per a escoles i entitats. A més, el Parc crea complicitats amb la ciutadania pel coneixement i la preservació del Parc, ja hi ha 2.300 col·laboradors/ores en programes de participació activa.
La natura de Collserola és un Benefici Vital, la conservació del Parc és cosa de tots i totes!
Recorda
Collserola és un Parc Natural amb un munt de beneficis ambientals i socials per això és vital respectar els consells i les normes per conservar-lo:
📆 Consulta l’Agenda d’activitats del Parc, hi trobaràs un munt de propostes per gaudir i conèixer el Parc Natural
🚍 Agafa el transport públic o 🚶🚶🏽♀️vine a peu o 🚴 en bicicleta al Parc
♻️ Emporta’t les deixalles i utilitza els espais de reciclatge habilitats
Més informació
Beneficis Vitals: Qualitat de l'aire
Molts dels beneficis vitals que ens aporta el Parc Natural de Collserola queden sovint amagats i passen desapercebuts,
vols descobrir-los?
Les plantes aporten oxigen i filtren la contaminació de l’aire
Sabies que…
La vegetació de Collserola millora la qualitat de l’aire de tota l’àrea metropolitana de Barcelona. Ens aporta l’oxigen necessari per respirar i redueix la contaminació de l’aire, filtrant gasos i partícules que emeten, principalment, els vehicles. Els 7,5 milions d’arbres del Parc filtren 300 tones de partícules contaminants de l’aire i alliberen 60.000 tones d’oxigen cada any.
La millora de la qualitat de l’aire que genera la Serra de Collserola és un Benefici Vital!
Recorda
Collserola és un Parc Natural amb un munt de beneficis ambientals i socials per això és vital respectar els consells i les normes per conservar-lo:
🚍 Agafa el transport públic
🚶🚶🏽♀️ vine a peu
🚴 vine en bicicleta al Parc,
reduiràs les emissions de gasos contaminants i el soroll.
Més informació
Beneficis Vitals: regulació del clima
Molts dels beneficis vitals que ens aporta el Parc Natural de Collserola queden sovint amagats i passen desapercebuts,
vols descobrir-los?
Les cobertes de vegetació suavitzen les temperatures, aturen el vent i augmenten la humitat ambiental
Sabies que…
Collserola millora molt l’habitabilitat de Barcelona i els entorns urbans metropolitans en l’escenari de canvi climàtic i escalfament global. La vegetació ajuda a crear microclimes més agradables gràcies a l’efecte ombra que redueix la temperatura i a l’evapotranspiració que augmenta la humitat ambiental, especialment a l’estiu, quan les condicions són més extremes i es donen períodes d’onades de calor. El bosc de Collserola i els seu microclima és Vital!
Recorda
Collserola és un Parc Natural amb un munt de beneficis ambientals i socials per això és vital respectar els consells i les normes per conservar-lo:
🔥 El risc d’incendi forestal és molt alt a Collserola! Està prohibit fer foc o barbacoes fora dels espais i períodes habilitats
En episodis d’onada de calor:
🧢 Protegeix-te del sol, posa’t crema solar, gorra…
💦 Porta aigua i hidrata’t durant tot el recorregut pel Parc. Informa’t bé de l’estat de les fonts, no totes tenen aigua a l’estiu
🕑 Evita accedir als espais naturals a les hores centrals del dia (12-16h) i fer exercici físic a l’exterior
Més informació
- Flora del Parc. Espècies comunes
- Arbres singulars
- Clima i meteorologia
- Bones pràctiques al Parc
- Dispositiu de prevenció d’incendis
Beneficis Vitals: Biodiversitat
Molts dels beneficis vitals que ens aporta el Parc Natural de Collserola queden sovint amagats i passen desapercebuts,
vols descobrir-los?
Un mosaic ric de paisatges on conviuen més de 5.500 espècies de flora i fauna
Sabies que…
A Collserola s’han identificat més de 5.500 espècies de les quals més de 250 són animals vertebrats que viuen al Parc : 180 ocells, 27 mamífers, 17 rèptils, 10 amfibis i 8 peixos.
Un 66% de la serralada de Collserola són hàbitats d’interès comunitari (HIC): boscos, ambients naturals i conreus essencials per la dinàmica natural i la conservació dels ecosistemes (pol·linitzadors, dispersors de llavors, descomponedors, control de plagues, etc.) i també per la connectivitat ecològica de la xarxa d’espais naturals metropolitans.
La Biodiversitat de Collserola és un gran Benefici Vital!
Recorda
Collserola és un Parc Natural amb un munt de beneficis ambientals i socials per això és vital respectar els consells i les normes per conservar-lo:
🐗Respecta la fauna salvatge, no deixis menjar al seu abast doncs altera la seva salut i el seu comportament
🐢 No alliberis mai animals domèstics al Parc
🐶 Porta sempre el gos lligat.
Més informació
La vespa asiàtica. Què hem de saber?
La vespa asiàtica és també mal anomena vespa assassina… Una comparació lluny de la realitat. No és una espècie més verinosa ni més agressiva que les vespes autòctones. Potser la seva picada és una mica més dolorosa però, en general, davant la presència d’individus o nius de vespa asiàtica, cal actuar com ho faríem amb qualsevol vespa o abella. Cal tenir en compte que, si som davant d’un niu i les vespes se senten amenaçades, ens poden atacar molts exemplars alhora. Per tant, el més prudent és no apropar-se al niu i, sobretot, no manipular-lo.
Per què és una espècie preocupant?
La vespa asiàtica (Vespa velutina nigrithorax) és una espècie exòtica invasora que ha arribat per quedar-se a casa nostra. Actualment ja es troba a tot el territori català. El principal perill de la vespa asiàtica és per als altres insectes del nostre ecosistema, com ara les abelles de la mel, que són capturats per les obreres per alimentar les larves. A més, també hi pot haver afectacions importants en els cultius, ja que les vespes adultes s’alimenten de la fruita, entre altres substàncies amb sucres.
La proliferació de la vespa asiàtica té un efecte indirecte sobre la pol·linització de les plantes conreades i de la flora silvestre que també acaba afectant la producció de mel, de cera i d’altres productes apícoles.
I també té un efecte indirecte sobre la biodiversitat del Parc Natural, un fet preocupant.
He d’anar amb compte si…
Els col·lectius que han d’anar més amb compte són:
- Les persones al·lèrgiques
- Professionals de l’apicultura
- Les persones que treballen fent tasques de jardineria, de treballs forestals i en l’agricultura
Així mateix, també cal ser prudent quan es fan treballs de jardineria a casa.
Al Parc Natural de Collserola hi ha vespa asiàtica?
A Collserola, s’ha detectat la presència d’obreres i reines de vespa asiàtica, sobretot en zones on hi ha apiaris (ruscos artificials per a la producció de mel i derivats). També s’han detectat nius sobretot a les zones urbanes properes. Des del parc, es duu a terme el seguiment de la presència d’aquesta espècie i es col·labora amb estudis elaborats per la Universitat de Barcelona. Trobareu més informació a https://parcnaturalcollserola.cat/seguiment-de-la-de-vespa-asiatica-al-parc-natural-de-la-serra-de-collserola/
Com és i com s’identifica?
Què faig si em pica una vespa asiàtica?
- Cal actuar de la mateixa manera que ho faríem amb una picada o mossegada de qualsevol insecte. Podeu consultar les recomanacions del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya a l’enllaç següent:canalsalut.gencat.cat/ca/sistema-de-salut/urgencies/primers_auxilis/picades_i_mossegades/
- En el cas que sigui vespa asiàtica (cal identificar-la prèviament), hem de trucar al 061 si…
- Tenim més d’una picada o s’han produït dins la boca.
- Som persones al·lèrgiques o no sabem si ho som.
On fan els nius les vespes?
Les vespes asiàtiques fan dos tipus de nius: els primaris (més petits i resguardats de la pluja) i els secundaris (molt més grans i generalment en un lloc elevat, però també es poden trobar a nivell de terra).
Nius primaris o embrionaris
A la primavera, les reines que han passat l’hivern amagades inicien una nova colònia construint petits nius, dins els quals la reina cria les primeres vespes obreres, que seran les que més endavant, després de l’estiu, construiran el niu secundari o definitiu. Aquests nius es poden trobar en cornises de teulades, garatges, porxos o apiaris abandonats, i, per tant, en llocs habitats.
Nius secundaris
Són com una gran bola de paper i poden arribar a fer més de 60 centímetres de diàmetre. Normalment, els construeixen a les branques més altes dels arbres, però també es poden trobar en edificacions abandonades o, fins i tot, a terra.
Què faig si trobo un niu de vespa asiàtica?
Cal tenir en compte que, si som davant d’un niu i les vespes se senten amenaçades, ens poden atacar molts exemplars. Per tant, el més prudent és no apropar-se al niu i, sobretot, no manipular-lo.
Per tal d’evitar el risc de picades, es recomana eliminar els nius mitjançant una empresa especialitzada:
- Si el niu es troba en un edifici privat, cal que la propietat contracti aquest servei a una empresa de control de plagues.
- Si el detecteu a la via pública o en espais que poden suposar un perill, com en escoles bressol, etc., cal informar a l’ajuntament corresponent, que se’n farà càrrec.
D’altra banda, en qualsevol cas és recomanable utilitzar l’aplicació mòbil SITMUNcat Vespa asiàtica per introduir les dades de nius detectats.
Per a informació de més detall sobre els protocols d’actuació podeu consultar el document: Protocols d’actuació i de seguiment de la vespa asiàtica
Què puc fer perquè no vinguin a casa?
No hi ha cap mètode per evitar la presència de vespes a casa nostra. A més, no es recomana la instal·lació de trampes amb líquid atraient. Aquest mètode no és gens selectiu, i les trampes atrapen moltíssimes altres espècies d’invertebrats. D’altra banda, qualsevol acció de captura dins d’un espai natural ha de tenir l’autorització de l’òrgan competent.
Fonts d'informació i documentació:
-
- Espai web de la Generalitat de Catalunya sobre la vespa asiàtica
- Protocol d’actuació i de seguiment de la vespa asiàtica (2023). Generalitat de Catalunya
- Fitxa de la Vespa asiàtica del DARPA
- Aplicació mòbil de recollida de dades sobre la Vespa asiàtica. SITMUNcat-vespa
- Espai web sobre la vespa asiàtica de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
- Fitxa descriptiva de l’espècie del Ministerio
Reportatge Betevé (oct 2018)
Niucam
Nidificació de mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus) al Centre d’Informació del Parc per setè any consecutiu.
Diari de la primavera de 2019
- 3 d’Abril: Comencem a detectar activitat a la caixa-niu.
- 11 d’Abril: El niu ja té una bona forma, tot i que encara no està acabat. La mallarenga encara està treballant de valent, recollint branquillons i plomes.
- 23 d’Abril: 6 ous! La mallerenga ja ha posat els ous i ara els cobarà fins que eclosionin.
- 26 d’Abril: 11 ous!! Comença la incubació.
- 10 de Maig: Ja han nascut els pollets!
- 27 de Maig: 8 polls han crescut forts i sans i sembla que d’aquí poc ja podran emprendre el vol
- 30 de Maig: Avui, 20 dies després de sortir de l’ou, els polls s’han sentit preparats per emprendre el vol i abandonar el niu. Entre les 9:30 i les 10:30 els li hem dit adeu als 8 polls i els hi hem desitjat molta sort!
Coneixeu la mallerenga blava?
La Mallerenga blava és un dels ocells més característics i abundant dels boscos del Parc. Ocell geniüt, molt actiu i gran acròbata. La veureu sovint penjada cap per avall cercant aliment a les branques més fines dels arbres.
És també una espècie molt prolífica, que pot criar habitualment entre 6 i 8 polls. En els anys de primaveres més generoses la nostra mallerenga ha arribat a fer postes espectaculars de 9 i 10 ous.
Si voleu conèixer més detalls de les mallerengues podeu consultar el SIOC (Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya)
Si us interessa la nidificació dels ocells us recomanem el PROJECTE NIUS, de seguiment i participació, promogut per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO)
Flora del Parc. Espècies comunes
El paisatge natural de Collserola és sobretot la seva vegetació. Arbres, arbustos i una colla d’herbes donen color, textura i volum al mosaic ecològic del Parc i son responsables de molts dels serveis ambientals que ofereix la serra.
Destaquem un centenar d’espècies de plantes vasculars (arbres, arbustos, herbes,…) que representen àmpliament les diverses comunitats vegetals i els hàbitats que hi son associats. És una actualització digital de les làmines publicades a la Guia de Natura del Parc. Mitjançant el formulari és poden filtrar per hàbitat, per forma biològica o pel nivell d’abundància.
Publicacions relacionades
- Llibre: Recerca al Parc Natural de la Serra de Collserola 1983-2013 Síntesi dels estudis i treballs realitzats
- Guia de Natura del Parc de Collserola
- Col·leccions de fitxes d’arbres i arbusts
Enllaços d'interès
Clima i meteorologia
Ara fa uns 10.000 anys, quan van enretirar-se els gels de la darrera glaciació, el clima es va anar temperant. Al sector de llevant de la península ibèrica, i a tota la zona costanera de la Mediterrània, es va instaurar un clima nou i singular que ha arribat fins als nostres dies: el clima mediterrani.
Collserola es troba en plena àrea d’influència mediterrània, que es caracteritza per un hivern suau, sense gaires freds, un estiu calorós i força eixut sense precipitacions, determinats ambdós per l’anticicló de les Açores, i unes estacions de transició (primavera I tardor) borrascoses amb pluges molt concentrades i força irregulars, tant en el mateix any com d’un any per l’altre.
A Collserola, tot i les generalitats anteriors, és evident l’existència de microclimes, és a dir, de variacions climàtiques locals importants. Hi influeixen la topografia del terreny, l’efecte termoregulador del mar, les variacions altitudinals, el grau d’insolació dels vessants, el recobriment vegetal, etc. Tot això fa que a l’hivern hi arribi a haver diferències de més de 10 ºC de temperatura entre un lloc i un altre.
Segons les dades de l’Observatori Fabra (432 m), la temperatura mitjana anual se situa al voltant dels 14 °C. Els hiverns, no gaire freds, tenen una temperatura mitjana que generalment no baixa per sota dels 5 ºC, i els estius, al voltant dels 21 ºC.
Pel què fa a precipitacions, el total anual mitjà és relativament alt, ja que arriba als 621 mm, amb dos períodes humits: tardor (octubre, 83,1 mm) i primavera (maig, 60,4 mm) i un intens eixut estival (juliol, 10,6 mm).
Les dades recollides durant els últims deu anys a l’estació meteorològica del Consorci donen una temperatura mitjana anual de 14,1 ºC i una mitjana de precipitació anual de 526 mm. De maig a setembre, la pèrdua hídrica per evaporació supera la precipitació, sobretot als mesos de juliol i agost, quan el risc d’incendi és màxim.
Funcions i beneficis
Els espais naturals tenen una funció de primer ordre en la protecció del sòl, en la regulació dels recursos hídrics i, fins i tot, del clima. Els beneficis ecològics d’aquest gran espai natural que és Collserola tenen una repercussió directa sobre la salut dels milions de persones que vivim al seu voltant.
D’altra banda, els terrenys forestals (boscos, matollars, prats i conreus d’arbres) són una important font de recursos per a l’economia d’un país. A més de la fusta, i tot el que se’n deriva, cal tenir en compte els bolets, les plantes remeieres, les fruites, la caça, les pastures, etc. Tots són recursos renovables.
Finalment, els espais naturals són importants llocs de lleure i un marc educatiu essencial per a una societat en què la població urbana augmenta cada cop més. El parc és un lloc de trobada, un lloc d’arrelament de tradicions, llegendes i costums populars; sense oblidar el valor estètic que possibilita experiències positives de contacte amb la natura, de desenvolupament artístic, de descoberta.
Així doncs, podem parlar de tres grans funcions dels espais naturals: ecològica, productiva i social.
Els boscos propers a les ciutats alliberen oxigen (O2) i fixen el diòxid de carboni (CO2), filtren les partícules de pols i amorteixen el soroll. A més, regulen i purifiquen l’aigua, i els corrents d’aire més frescs de l’interior del bosc ajuden a dissipar la calor i la contaminació produïda per les indústries, les calefaccions i els automòbils.
Les principals funcions ecològiques dels espais forestals són:
Regulació del cicle hidrològic
Les plantes retenen l’aigua de la pluja i l’alliberen a poc a poc, frenant el risc d’inundacions. Per tant, els boscos són uns reguladors dels recursos hídrics, i per extensió, del clima.
Els boscos emmagatzemen i purifiquen l’aigua. Quan l’aigua transpirada pel bosc entra en contacte amb una massa d’aire fred, es condensa i forma boires i núvols. Aquestes boires poden deixar precipitacions importants. Està comprovat que plou més a les zones boscoses que a les desforestades.
La vegetació absorbeix els nutrients dels residus orgànics de l’aigua, que no són tòxics per a les plantes, i d’aquesta manera la vegetació ajuda a reduir la contaminació i a millorar la qualitat de les aigües.
Als ecosistemes forestals mediterranis fins el 90% de l’aigua de pluja pot retornar a l’atmosfera per evapotranspiració, es a dir, la suma de l’evaporació de l’aigua que ha mullat superficialment la vegetació i el terra, i de l’aigua que, un cop al sòl, és absorbida i transpirada per les plantes. Així, un arbre pot evaporar 5,7 litres d’aigua/hora .
Reducció de l’erosió
La vegetació té un paper essencial en la retenció de l’aigua de pluja i en la protecció del sòl. Les arrels de les plantes protegeixen el sòl de l’acció erosiva de l’aigua i prevenen els esllavissaments de terres, al mateix temps que eviten o redueixen els efectes negatius de les riuades.
Un sòl sense vegetació corre el risc de degradar-se per la força de l’aigua, sobretot en les regions mediterrànies, on les pluges poden ser torrencials i endur-se grans quantitats de terra.
Qualitat de l’aire
Els boscos són uns regeneradors importants de l’oxigen que respirem, alhora retenen el diòxid de carboni atmosfèric. També filtren les partícules en suspensió i retenen la pols, cosa que resulta de gran importància a les àrees urbanes voltades de boscos o parcs, on la quantitat de pols és molt gran. L’aire resultant és net i pur.
Les plantes, en alimentar-se, transformen el CO2 i l’H2O; el resultat de la reacció química són, per una banda, compostos orgànics (CH2O) i per una altra, oxigen (O2) que retorna a l’atmosfera.
La vegetació emmagatzema el CO2, contribuint a minimitzar el canvi climàtic al actuar com a “abocador” d’aquest gas responsable de l’efecte hivernacle. Així, un bosc absorbeix de 3 a 15 tones de CO2/ha i allibera unes 5 tones d’O2 anuals, la quantitat necessària perquè respirin 10 persones durant un any.
Presència d’espècies vegetals i animals
Els espais naturals són la font de diversitat biològica i de manteniment d’algunes varietats de plantes d’ús humà tradicional. Aquests espais també són un refugi per a animals pol·linitzadors de cultius, per als controladors de plagues agrícoles i per als disseminadors de llavors.
La diversitat biològica no és limita únicament a les espècies catalogades. També s’estén entre les diferents poblacions d’una mateixa espècie que hi viuen a la serra i, finalment, entre els diferents individus d’una mateixa població animal o vegetal. Aquestes tres fonts de variació són fonamentals perquè les espècies puguin sobreviure i evolucionar positivament davant els possibles canvis.
Les espècies biològiques de Collserola no constitueix solament un potencial científic i cultural. La preservació de la seva diversitat és una condició necessària per garantir el futur dels sistemes naturals.
Pantalla de soroll
El so local és determinat por l’absorció de l’atmosfera, la refracció i la dispersió de la energia sonora, que actuen en combinació des de l’emissor fins el receptor. Encara que la quantitat d’energia sonora absorbida d’aquesta manera per una sola fulla és molt petita, aquest mecanisme pot contribuir en gran manera a l’atenuació del so per les plantes i les comunitats vegetals, ja que el nombre de fulles d’un arbre adult pot estar al voltant de 2 × 105. Així, un bosc pot arribar a tenir un efecte de reducció fins a 20 o 30 decibels, i, per tant, funciona com a pantalles acústiques que esmorteeixen els sorolls.
Regulació del microclima urbà
La presència d’espais verds a les ciutats, o de parcs a prop seu, apart de crear espais amb ombra, ajuden a atenuar les temperatures extremes, tant màximes com mínimes, ja que el material vegetal és molt poc eficient com a emmagatzemador d’energia calorífica, i desseguida intercanvia la calor amb l’entorn i refresca el seu entorn. A més, amb el procés d’evapotranspiració, la vegetació fa augmentar la humitat ambiental. Tot plegat, la vegetació a les ciutats ajuda a reduir la despesa energètica dels espais urbans.
La natura és un recurs vital en l’economia mundial. Els hàbitats naturals i conreus formen part del nostre paisatge i de la nostra vida, i els recursos que en podem extreure són renovables (tot i que no inesgotables, si no se’n fa un abús).
Tradicionalment, s’han tractat els espais naturals com un lloc on s’explotava el recurs de la fusta, però en zones on la producció de fusta és baixa o que tenen algun producte molt més preuat, com per exemple les tòfones o les pinyes, aquests recursos poden arribar a ser tan o més importants que els recursos fusters. Així, els espais naturals ens ofereixen un gran nombre de recursos: terreny on desenvolupar l’agricultura i les pastures, aigua potable, fusta, plantes medicinals, aromàtiques i ornamentals, aliments com els bolets, fruites del bosc, etc. Cal imposar, doncs, uns criteris tècnics i uns mètodes productius que tendeixin cap un aprofitament dels recursos que resulti compatible amb la conservació dels sistemes naturals.
Els espais naturals són una part essencial del patrimoni de la humanitat. Han proporcionat l’oportunitat de viure experiències positives a generacions i generacions. Durant els últims decennis l’augment de la renda i del temps d’oci, i les millores en els sistemes de comunicació que han facilitat l’accessibilitat, han col·laborat per fer que l’oferta de serveis recreatius i culturals dels espais naturals hagi adquirit una importància creixent en les societats desenvolupades.
Els aspectes més rellevants de la funció social del Parc de Collserola són els següents:
Valor paisatgístic i espai de descoberta.
Collserola és un gran espai de lleure amb un reconegut valor estètic i un marc educatiu essencial per a una societat en què la població urbana augmenta dia a dia.
Els espais naturals han estat vehicle d’inspiració i de curiositat en totes les èpoques. No és gratuït afirmar que afecten l’estat anímic i espiritual de qui els visita. Són font d’inspiració i desenvolupament artístic, com ho demostren les nombroses manifestacions artístiques relacionades amb la serra.
També ens possibiliten experiències positives de contacte i lligam amb la natura. Són el lloc de descoberta per excel·lència i una oportunitat d’aprenentatge. Naturalistes i associacions d’estudis que han sorgit en aquest territori en són una bona mostra.
Valors culturals.
Durant segles les comunitats humanes han creat forts lligams amb la natura que han tingut manifestacions ben diverses, segons els moments històrics o els costums locals.
La natura ha estat un lloc d’arrelament de tradicions, llegendes i costums populars:
–Aplecs i romeries de llarga tradició: Sant Medir, Sant Iscle, la Salut, el Rocío.
–Llegendes, com la de sant Medir o la del Gegant del Pi.
–Fontades: L’inici del segle xx va marcar una època de gran arrelament de les fontades com a activitat popular a la serra; per exemple treballadores i treballadors de les fàbriques, que cercaven un lloc saludable per compensar l’activitat industrial. S’han trobat unes 250 referències de fonts a la serra.
–Associacions excursionistes amb llarga tradició de caminades populars.
Al mateix temps, els espais naturals són el lloc idoni per al recolliment, per poder gaudir de la quietud o la soledat, tot escoltant els sons de la natura o buscant el silenci.
Geografia i geologia
El massís de Collserola s’integra al sector central de la Serralada Litoral Catalana. Els límits són ben precisos: a l’est limita amb el riu Besòs; a l’oest, amb el riu Llobregat; les rieres de Sant Cugat i de Rubí són el límit per la banda nord, i el pla de Barcelona, pel sud.
La serra de Collserola té unes dimensions aproximades d’11.100 ha de superfície, amb una llargada de 17 km i 6 km d’amplada. Presenta un relleu suau i força asimètric: mentre les carenes vallesanes són llargues i amb un descens suau, els vessants orientats a mar són curts i amb un pendent pronunciat.
Collserola forma part de tres comarques: el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Barcelonès. El cim del Tibidabo, alçada màxima de la serra (512 m), és el vèrtex natural de separació de les tres comarques.
Hi ha nou poblacions que tenen part del seu terme municipal dins l’àmbit de la serra: Barcelona, Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, El Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat.
La xarxa hidrogràfica de la serra és de dimensions reduïdes. Tanmateix, l’ampli recobriment forestal i la impermeabilitat de la roca afavoreixen la retenció de l’aigua en el sòl i l’escolament lent cap a les rieres. Tot plegat fa que hi hagi una important circulació subterrània que aflora en nombroses fonts.
L’aigua es distribueix en tres conques: Llobregat, Besòs o directament al mar. La conca del Llobregat és la més important per extensió. Recull les aigües de la banda occidental de la serra, la zona compresa entre Sant Just Desvern i el Papiol. Hi destaca la riera de Vallvidrera, l’únic curs d’aigua gairebé permanent a la serra.
La conca del Besòs recull l’aigua dels vessants nord i est de la serra. Gairebé tots els torrents conflueixen a la riera de Sant Cugat, que desemboca al riu Ripoll. Només alguns petits torrents de la zona de Montcada i del pla de Barcelona són tributaris pel seu compte del Besòs.
Els corrents d’aigua que recull el vessant barceloní desguassen directament al mar, passant per la xarxa de clavegueram de la ciutat.
La serra de Collserola s’aixeca entre dues conques sedimentàries: la fossa del Vallès i al sud-est i el pla del litoral. Les alçades discretes i les formes suaus ens indiquen l’antiguitat de la serra. És una unitat geològica integrada quasi exclusivament per roques ígnies i metamòrfiques de l’era primària (paleozoic) afectades pels moviments de l’escorça terrestre que coneixem com a orogènia herciniana.
En la primera fase de l’orogènia herciniana es va produir la transformació de les roques lutítiques (originades a partir de fangs sedimentaris) en pissarres i fil•lites, que són les roques més abundants a la serra. També en aquesta fase es van generar la major part dels filons de quars.
Posteriorment, es va produir la intrusió de magma, que va donar lloc a granitoides; l’augment brusc i fort de temperatura i pressió va originar l’alteració i transformació en les roques encaixants, aquest fenomen s’anomena metamorfisme de contacte. Acompanyant la intrusió dels granitoides, es va produir l’emplaçament de dics de pòrfir al llarg de fractures.
Durant l’orogènia alpina, a l’era secundària, tingué lloc l’aixecament de les serralades costaneres. Posteriorment, la serra de Collserola es va configurar com un bloc alçat delimitat per falles normals. El mar va inundar el pla de Barcelona i s’endinsà per la vall del Llobregat. La sedimentació marina d’aquesta etapa va donar lloc a la formació de calcàries d’escull, com les que es troben al Papiol.
Més recentment, durant el quaternari, la serra ha quedat sotmesa a l’acció de l’erosió, i a les zones més deprimides, com ara valls i torrents, s’hi han anat sedimentant contínuament materials detrítics.
Tipus de roques
Les roques canvien contínuament. Tanmateix la lentitud amb què es produeixen els canvis fa que siguin difícils d’apreciar. Aquestes transformacions les poden emmarcar dins el que s’anomena el cicle geològic, el qual dóna lloc a la formació dels diversos tipus de roques que observem a Collserola.
Publicacions recomanades
| Guia de geologia de Collserola | |
| Autor: | Serveis Tècnics del Parc, F. Centelles,G. Alías, M. Inglés, M.Liesa, L.Rosell. |
| Edició: | Consorci del Parc de Collserola |
| Format: | 21 x 16,5 cm | 174 pàgines |
| Publicació que ens acosta de manera divulgativa a la geologia de la serra, i proposa 5 itineraris detallats per a descobrir-la sobre el terreny. | |
| Guia de natura del parc de Collserola | |
| Autor: | Serveis Tècnics del Parc |
| Edició: | Consorci del Parc de Collserola |
| Format: | 28 x16,5 cm | 240 pàgines |
| Descripció il·lustrada àmpliament dels sistemes naturals del Parc, flora i fauna, ordenada d’acord amb els diferents sectors biogeogràfics de la serra, i catàleg exhaustiu i actualitzat dels vertebrats del Parc. Inclou CD interactiu i 2 desplegables amb mapa i ortofotomapa. |
|
Arbres singulars
Avui, la serra de Collserola és un Parc Natural extensament boscós, però, històricament no sempre ha estat així. A finals del segle XIX bona part del territori estava ocupat per masies i àrees agrícoles que és dedicaven principalment al conreu de la vinya. Amb el segle XX, es va iniciar un procés d’expansió urbanística i d’abandonament agrícola que, lligat a un creixent ús de lleure, ha anat transformant profundament el paisatge, fins als nostres dies. Fruit d’aquests processos i transformacions i de la presència humana, trobem per tota la serra una sèrie d’elements patrimonials construïts. Al seu costat els arbres singulars, que tot i ser naturals, han estat condicionats també per l’activitat humana.
Així, els arbres singulars no només estan enmig dels boscos sinó que, també, els trobem al costat de masies, camins, fonts, àrees agrícoles, etc. Molts d’ells són plantats, altres són naturals, però darrere la majoria de casos hi ha, o hi ha hagut, una voluntat de conservació. D’una manera o altra tots ells formen part del nostre patrimoni natural, cultural i històric i com a tals són mereixedors de protecció.
Els arbres singulars destaquen per una o més característiques que els fan rellevants enfront als altres individus de la seva mateixa espècie: dimensions, bellesa, edat, raresa, fets històrics ocorreguts al seu entorn, singularitat del lloc, etc. Actualment cap d’aquests arbres de Collserola està inclòs al catàleg d’arbres monumentals de la Generalitat de Catalunya (regulats pel Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d’arbres monumentals i posteriors ampliacions) però si en el catàleg que alguns municipis han començat a elaborar sobre el seu patrimoni botànic, com és el cas de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, on es defineix el nivell de protecció de cada exemplar.
Els cens d’arbres singulars del Parc, s’atansa ja als 200 exemplars i en resten bastants per catalogar. L’inventari és encara un projecte obert, que duen a terme tècnics del Parc amb el suport de diferents entitats col·laboradores.
Catàleg
Mapa
Collserola amb ulls d'artista
Collserola és font d’inspiració i estímul per a la creativitat. Al llarg del temps, diferents artistes ens han descobert la serra utilitzant diferents llenguatges i suports expressius: el cartellisme i la pintura del XIX, la fotografia, la mirada des de la literatura o les manifestacions més vanguardistes. Us n’oferim una petita mostra.
Una de les pintures més destacades és Barcelona des de Vallvidrera, de l’asturià Darío de Regoyos (1857-1913). Aquest pintor, amic de Ramon Casas i Santiago Rusiñol, va ser un dels precursors de la generació postmodernista catalana i va conrear un paisatgisme espontani, amb tendència al naïf. El quadre es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
També el pintor català Nicolau Raurich (1871-1945) ens presenta la seva visió de la ciutat des de Collserola. És una de les figures més representatives del paisatgisme català i un pintor vehement i apassionat.
El cartellisme publicitari també dibuixa el paisatge de Collserola, especialment en el marc del parc d’atraccions del Tibidabo i el seu entorn, el Tramvia Blau i el funicular.
En el camp de la fotografia, les primeres imatges de la serra s’engloben en el folklorisme de finals del segle XIX i principi del XX. En destaquen les postals d’Àngel Toldrà Viazo, o les del fotògraf Lucien Roisin, que van dur a terme una tasca documental avui dia valuosíssima.
A remarcar també el retrat de Collserola que feien excursionistes i persones aficionades a la fotografia que en aquella època caminaven per la serra. Una mostra d’aquesta època són les imatges de l’exposició “Entorn 1900“, de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
També en el món audiovisual trobem expressions artístiques vinculades a la serra. Per exemple el treball de l’Eugenia Balcells, Jardí de llum. Collserola, una instal·lació permanent al vestíbul de l’estació de metro de Ciutat Meridiana, realitzada l’any 2003. Es tracta d’un jardí basat en el bosc mediterrani que inclou pins, alzines, arbusts, on la natura esdevé una finestra a la nostra imaginació o, com diu l’autora: “El jardí com a lloc d’encontre entre l’ésser humà i la natura i entre la natura i l’art.“
Altrament, amb l’evolució de la fotografia moderna són nombroses les persones professionals de la fotografia que han plasmat amb diferents mirades i tècniques artístiques el patrimoni natural i cultural del Parc.
La natura a Collserola és recurs creatiu i alhora escenari artístic. A la font de la Budellera destaca la reproducció d’una escultura d’Antoni Tàpies; als entorns del Centre d’Informació del Parc al Baixador de Vallvidrera les escultures ambientals del Projecte Stalker: un itinerari escultòric i integrador inserit a la natura dissenyat per a interactuar amb els elements de pedra.
També la natura esdevé la inspiració creativa de l’escultor japonès Kan Masuda i el seu “Missatge del bosc: veu d’arrel”, una exposició que recollia la seva particular visió dels estralls que van ocasionar les ventades i nevades del 2009 als boscos de Collserola.
I entre l’art, el paisatge i el disseny, els artistes Ariane Patout i René Müller treballen des del 2009 en un projecte que intenta donar vida els arbres morts, transformant la matèria en cadires i altres objectes quotidians com a metàfora natural per a fer renéixer vides que s’imaginaven acabades. Intervencions que els va valdre el Premi FAD de 2014 per l’obra Wild Furniture – la auténtica silla de Barcelona.
Molts escriptors, escriptores i poetes tenen forts lligams amb Collserola. Jacint Verdaguer, Joan Maragall i Joan Salvat-Papasseit són tres il·lustres poetes que han lloat la bellesa de la natura i les vistes de la serra de Collserola.
“L’altra banda de la serra té un encís que no he dit mai,
per la joia que m’espera cada pi em dona la mà”.
Jacint Verdaguer (1805-1902), o mossèn Cinto, va morir a Vil·la Joana, actualment seu del MUHBA Vil·la Joana. Casa Verdaguer de la Literatura. La seva relació amb Collserola queda ben reflectida en alguns dels seus poemes: «A Barcelona», «A Santa Maria de Vallvidrera», «Santa Eulàlia» i «A un rossinyol de Vallvidrera».
“Rossinyol, bon rossinyol,
he sentida la teva arpa,
l’he sentida un dematí
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l’aigua” […]
La funció de mirador i talaia que té la serra de Collserola fa que hagi esdevingut un lloc comú en la literatura catalana contemporània; un gran mirador cap a les dues bandes, tal com expressa Joan Maragall en els seus versos. El seu poema «Boscos de Vallvidrera» és probablement un dels més coneguts de tots els poemes inspirats a les contrades de Collserola.
Ai, boscos de Vallvidrera!
quines sentors m’heu donat!
Tenia el mar al darrera
i al davant el Montserrat,
i als peus els llocs del poeta
que ja és a l’eternitat…
Altres referències obligades, en el marc de Collserola, són «Vida i miracles d’una ginestera» de Josep Carner, «Cantata de Sant Just» de Joan Margarit, «Elegia de Vallvidrera» de Joan Vinyoli i diverses obres de Sempronio, pseudònim d’Andreu Avel·lí Artís, en les quals trobem retrats de la serra de la primera meitat del segle xx. Tampoc no podem oblidar Catalunya, una de les tres guies de Josep Pla, on ens fa una descripció dels vessants obacs:
“ Els vessants de la divisòria del Vallès són, per contrast, gairebé un paradís terrenal. Els aiguavessants són literalment coberts de pins, d’alzines i d’alguns roures, amb boscatges magnífics. De vegades el sotabosc és impenetrable. La part obaga de la carena és una veritable delícia i algunes de les seves petites valls tenen tal densitat vegetal que es difícil de trobar paisatges semblants en muntanyes força més elevades.”
I hem remarcar també dues obres que sintetitzen perfectament la dualitat essencial de J. V. Foix: Gertrudis i Catalans de 1918.
Fins i tot en el gènere de la novel·la policíaca tenim obres de referència. A Tatuaje, novel·la de la sèrie de Pepe Carvalho, Manuel Vázquez Montalbán fa un retrat de la història recent de Vallvidrera i ens descriu amb detall la seva casa a Vallvidrera. O alguns dels seus escrits de crítica social i política:
“En cierta ocasión se me ocurrió definir Collserola como una Amazonia en pequeña escala e insisto en ello, però desde la evidencia de que sobre nuestra sierra se ciernen amenazas cualitativamente similares a las que tratan de convertir la Amazonia en un casi infinito horizonte de autopistas y parcelas roturadas.”
Un altre escriptor que ens submergeix en la geografia íntima de la serra és Xavier Moret amb el llibre Collserola pas a pas, o amb la novel·la policíaca: L’home que adorava a Janis Joplin.
Us hi deixem alguns recorreguts literaris:
Per saber-ne més sobre literatura i territori, us recomanem ENDRETS, una Geografia Literària dels Països Catalans.
Territori Vital
Collserola és un parc natural, no un jardí urbà. Això vol dir que és un espai on la natura és salvatge amb un equilibri ecològic propi, és a dir, un territori vital per als animals i les plantes que hi viuen, però també per a nosaltres.
Tenir-ne cura és cosa de tothom; de les persones que hi vivim i de les que el visitem de tant en tant. Respectant les normes millorarem la convivència i garantirem la conservació dels hàbitats, el futur del Parc Natural és a les nostres mans!
El Parc Natural de la Serra de Collserola és un territori vital per la fauna, la flora i les persones. Tots en formem part d’aquest espai viu que ens aporta un munt de beneficis vitals com:
És vital respectar les normes de convivència al Parc Natural!
Normativa i recomanacions
-
- Vine en transport públic.
- No surtis dels camins senyalitzats ni facis dreceres.
- No donis menjar als animals.
- Evita molestar als animals i porta el gos lligat.
- Observa les plantes sense malmetre-les.
- Recull les deixalles.
- Respecta els camps de conreu.
- Evita cridar i fer sorolls forts.
- Està prohibit fer foc o barbacoes fora dels espais habilitats.
- Recorda que està prohibit passar per corriols en bicicleta o a cavall.
- Si vens en bicicleta, utilitza el mapa de camins per a ús ciclista, cedeix el pas als vianants i recorda que no pots anar a més de 20 Km/h.
- Si organitzes una activitat en grup, recorda que has de demanar autorització.
Més sobre les bones pràctiques al Parc
Bones pràctiques al Parc Natural de Collserola
Cuides el Parc quan…
- Vens en transport públic com a prioritat. I circules amb prudència, no aparcant als vorals de conreus o sobre la vegetació del Parc, si vas en vehicle privat.
- Evites sons i crits innecessaris per què tothom pugui gaudir de la tranquil·litat del Parc.
- T’enduus les deixalles que has generat conscient de la dificultat que té buidar papereres al cor del Parc.
- Respectes les propietats, les masies, esglésies i els elements patrimonials.
- No alliberes espècies exòtiques que alteren els ecosistemes del Parc, ni afavoreixes la domesticació dels senglars, donant-los de menjar.
Mapa d’accés al Parc en transport públic
A Collserola hi trobaràs diferents itineraris senyalitzats de diferents dificultats. Des de les Àrees de lleure, des dels municipis o des de les estacions de tren, pots accedir al Parc caminant, una de les millors maneres de descobrir aquest espai natural:
Bones pràctiques a peu:
-
- Ho fas per camins i corriols marcats sense obrir nous camins de pas.
- Portes bastons amb protecció de goma per evitar l’erosió en camins freqüentats. Respectes la vegetació, no talles plantes ni arrenques molsa.
- Tens cura dels teus animals de companyia . El portes lligat i vigiles que no entri en conreus ni propietats.
A Collserola hi trobaràs diferents itineraris senyalitzats de diferents dificultats. Des de les Àrees de lleure, des dels municipis o des de les estacions de tren, pots accedir en bicicleta a diferents espais del Parc.
Itineraris senyalitzats en bicicleta:
-
- Passejades en família
- Dificultat baixa
- Dificultat mitjana
- Dificultat alta
Consulta tots els itineraris al següent enllaç.
Tots els camins per circular en bicicleta al Mapa d’ús ciclista:
NORMATIVA CICLISTA AL PARC DE COLLSEROLA, segons les ordenances del Parc, aprovades i en vigor des de l’any 2000
-
- Circuleu només per la Xarxa d’Ús ciclista del Parc. (camins i pistes de 3 metres) i les rutes senyalitzades, amb diferents dificultats
- El límit de velocitat és de 20 km/h..
- No es pot circular per corriols perquè és l’únic lloc on la fauna hi troba descans
- No es poden fer curses
Recomanacions
-
- Cediu el pas a la resta de persones; penseu que sovint no us senten o no us veuen a venir
- Passeu a una distància prudent quan us trobeu persones que van a peu.
- Eviteu ensurts i freneu quan trobeu persones caminant.
- Eviteu fer cridòria sobretot si aneu en colla, tant pel bé de la fauna del Parc com de la resta de persones que volen gaudir de la tranquil·litat de la natura.
- Vigileu d’interferir en altres apropaments a la serra com ara l’observació d’ocells o la passejada familiar.
