QUEFER_AREES_LLEURE

Descripció del lloc

Des d’aquest mirador en forma d’estrella s’ofereixen unes bones vistes panoràmiques del turó de Montcada i de la Serralada de Marina. La vegetació de la zona està formada màquies i arbusts típicament mediterranis que combinen amb prats i brolles i clapes de pineda de pi blanc i alzinar.

Descripció del lloc

Al llarg del temps, la muntanya de Sant Pere Màrtir, situada dins el Parc de Collserola, ha actuat com a punt estratègic per a la defensa del pla de Barcelona i Baix Llobregat. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), causada per un cop d’Estat militar en contra del govern legítim de la República, s’establí a la muntanya un punt de defensa antiaèria i una estació de ràdio telefonia. A més, l’actual caseta de les Aigües fou recon vertida, puntualment, en quarter general dels soldats destinats a la zona.

Descripció del lloc

Des del mirador es domina part del pla de Barcelona i tot el delta del Llobregat i les muntanyes que l’envolten. Fa uns anys, en fer-se la restauració de l’indret s’hi van afegir alguns exemplars de xiprers als tres ja existents i que van donar el nom al mirador.

Descripció del lloc

Hi trobarem uns bancs de fusta per seure i uns plafons informatius per poder gaudir d’una àmplia panoràmica del sector sud- oest del Parc Natural de la serra de Collserola.

Hi ha dos plafons informatius: un indicant els punts que des d’aquest lloc podem observar panoràmica i l’altre que ens informa de la regeneració que ha sofert aquest lloc després de l’incendi de l’any 1994 i de dues masies reconvertides en equipaments del Parc.

Descripció del lloc

És el primer espai significatiu d’entrada al Parc venint de Sarrià i se li ha donat el caràcter de porta. La major part està pavimentat i la seva part superior s’hi ha posat sauló amb uns bancs i uns cartells de benvinguda i explicacions bàsiques referides al Parc.

Descripció del lloc

És una gran esplanada que queda encaixada entre el Turó d’en Cors i el turó de l’Espinagosa, que es va anar formant per successius abocaments de runes. L’any 1990 va ser arranjat com a mirador. Disposa de bancs i pins pinyoners. Té 45 places d’aparcament. És un bon punt de partida pels itineraris de Sant Pere Màrtir.

Descripció i interpretació de la panoràmica

Des d’aquest mirador es pot veure el recorregut que segueix la vall de Sant Just, encaixada entre el Turó de Sant Pere Màrtir i la cadena de turons que va pujant des de la Penya del Moro, pel Turó Rodó fins al coll de les Torres i que culmina als Turons de Can Pasqual, a l’altra banda de la carretera. Al fons hi ha el nucli urbà de Sant Just Desvern. Més allunyats, a l’altra banda del riu Llobregat, hi ha els massissos del Garraf i l’Ordal. També es distingeix la muntanya de Sant Ramon de Gualbes, que ens permet situar altres ciutats com Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, etc. Fins i tot, en un dia clar, podem apreciar una part del delta del Llobregat.

Descripció del lloc

Ubicat en un replà de la pista que s’enfila al Turó de Montcada.  Amb una magnífica perspectiva al flanc nord-est de Collserola i al  barri de Ciutat Meridiana que s’estén al seus peus, així com a tota la plana urbanitzada que voreja el riu Besos fins a la seva desembocadura.

Descripció del lloc

És un petit mirador al vessant del Vallès, prop del Portell de Valldaura. L’espai per aparcar és a l’altre costat de la carretera, per tant, cal travessar-la per un pas de vianants. Té un parell de bancs i una barana.

Descripció i interpretació de la panoràmica

Des del mirador i a primer terme es contemplen els vessants coberts de boscos que baixen en direcció nord cap el Vallès. La masia de can Coll destaca enmig dels boscos. A segon terme, la comarca ocupada per ciutats i grans vies de comunicació.Cerdanyola, Badia, Barberà i Sabadell, Castellar del Vallès i Terrassa, Sant Cugat del Vallès i Rubí. Enfocant a l’infinit, la serralada prelitoral se’ns presenta amb tota la seva magnitud: Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els cingles de Bertí, el Montseny…, i en dies clars, els Pirineus.

Descripció del lloc

Hi trobem una gran esplanada just al costat de la carretera. Al límit del mirador hi ha uns pòrtics de fusta que ajuden a emmarcar la panoràmica. Disposa de 24 places d’aparcament.

Descripció i interpretació de la panoràmica

Des dels pòrtics centrals del mirador es pot veure una vista esplèndida sobre bona part de la ciutat de Barcelona, emmarcada entre Collserola, Montjuïc i el mar. Dins la ciutat es reconeixen el turó de la Rovira o la Muntanya Pelada i als seus peus barris com la Teixonera, el Carmel i el Guinardó. Darrera es veuen molt bé alguns carrers de l’Eixample barceloní. Entre mig de la munió de carrers i cases hi destaquen edificis singulars com la Catedral, la Sagrada Família o l’edifici d’AGBAR. Al fons de tot hi veiem el port de la Zona Franca.

Mirant cap al SO veiem alguns punts de la Serra com el Tibidabo, l’hotel Florida, el Parc d’atraccions, l’Observatori Fabra i la torre de Collserola.

Sota el mirador hi ha l’antic poble de Sant Genís del Agudells del que ens podem imaginar els límits pel tipus de construcció que en general presenten els seus edificis (cases baixes).

Si anem a l’extrem esquerre del mirador, en direcció est, veurem els barris de Nou Barris i Sant Andreu i els edificis de Diagonal Mar que despunten. Les xemeneies de la tèrmica del Besòs ens indiquen que estem veient també altres ciutats com Sant Adrià del Besòs o Badalona.

Descripció del lloc

Aquest mirador està format per dos espais encadenats on hi ha bancs i arbres de diverses espècies. És fruit de la restauració dels marges de carretera realitzada el 1989. Disposa de 24 places d’aparcament.

Descripció i interpretació de la panoràmica

Tocant al mirador i en direcció nord i nord-est, hi ha força arbres grans que no ens deixen veure el paisatge. Per evitar aquest problema hi ha uns bancs sobre els quals podem fer les nostres observacions. El pendent que tenim als nostres peus ens recorda que som a la capçalera d’una de les rieres més importants de la Serra: la riera de Sant Medir. Aquest curs d’aigua davalla lentament cap al Vallès, entre la serra de la Rabassada a l’esquerra i la de Sant Medir a la dreta. En general hi veiem una vegetació frondosa amb boscos d’alzines, roures i pins. Sota nostre també hi veiem bardissars. El paisatge s’aprecia poc alterat, amb algunes construccions aïllades dalt la carena. Al final de la vall podem veure alguns camps de conreu que abans ocupaven tot el Vallès. Estan envoltats per les ciutats de Badia, Barberà del Vallès i Sabadell. Encara més lluny, també s’aprecia Castellar del Vallès. Al fons d’aquest escenari veiem el massís de Sant Llorenç del Munt i Terrassa que tanca la vista, completament a l’esquerra.

Situada davant de l’ Espai d’interpretació del pantà de Vallvidrera.

El fondal on s’emplaça la font està emmarcat per uns vessant recoberts d’una magnífica vegetació constituïda per alzinar amb roures i pins, i també, les espècies típiques de les formacions de ribera.

Al voltant de la font, taules i bancs conviden a dinar o berenar.

Aquest sector està situat entre les poblacions del Papiol, Molins de Rei i els nuclis de Valldoreix i Vallpineda, és per tant, l’accès al Parc per l’extrem oest, visualment reconeixible per la presència del Puig de la Madrona que li dóna personalitat. L’àrea d’estada de la Salut del Papiol és l’entorn proper a l’ermita. El bosquet de pins pinoyers no té sotabosc, segurament a causa de la frequentació de l’indret. Tradicionalment la zona ha estat un punt de berenada i d’aplecs.

El paisatge de la zona és forestal. Els boscos de pi blanc predominen en la major part del territori, encara que l’alzinar també hi té un paper important. A mesura que baixem en altitud i ens acostem als nuclis urbans, el bosc dóna pas als conreus. Camps d’olivers i arbres fruiters són cultius habituals.

L’Ermita de la Salut o Santa Eulàlia de Madrona és una bella ermita romànica, situada als peus del puig Madrona, serví com a església parroquial del Papiol fins al segle XIV. La part occidental és pre-romànica. Des de l’exterior es pot distingir una línia que diferencia dues èpoques constructives: la inferior (s.IX) amb planta i absis rectangulars i la coberta suportada per cavalls de fusta; i la superior (s.XI-XIII), amb afegitó dels arcs torals i la coberta amb volta de canó.

A l’ombra del cim del Tibidabo, tocant a Vallvidrera, en un fondal d’una atracció i d’una bellesa singulars, s’amaga la Font de la Budellera, la més popular d’entre les que conserven el Parc Natural de la Serra de Collserola.

Ens trobem, com per art d’encanteri, en un espai íntim i acollidor, fresc i alhora emparat en una vegetació exuberant, que ens transmet l’agradable sensació d’estar -per uns instants- al marge del món, de la pressa i dels sorolls que conviuen a Barcelona, a l’altra banda de la carena.

Situada entremig de Torre Baró i Ciutat Meridiana enllaça dos populosos barris barcelonins a l’extrem nord-oriental del Parc. La situació del paratge, en un fondal, li confereix una sensació de recer, de protecció i d’aïllament del caos visual i acústic dels seus flancs.

El fondal on s’emplaça la font està emmarcat per uns vessant recoberts de màquies i arbusts típicament mediterranis. A la part baixa s’ha conservat una magnífica vegetació constituïda per alzinar amb roures i pins, i també, les espècies típiques de les formacions de ribera.

Al voltant de la font, taules i bancs conviden a dinar o berenar, mentre que l’ampli espai del seus límits són idonis per al joc.

L’àrea d’estada del Terral, a la vora de la carretera BV-1468 a tocar de la vila Molins de Rei, configura, per la seva ubicació la porta del Parc del Baix Llobregat.

Es tracta d’un petit espai que s’ha dividit en tres àmbits, un per al picnic amb taules i bancs, un altre únicament amb bancs i el tercer que s’ha habilitat com àrea d’aparcament.

La vegetació dels voltants la composen camps de fruiters, pinedes de pi blanc i vegetació pròpia de fondal. Per la banda interior l’àrea limita amb el fondal del torrent de Sant Bartomeu que es pot observar des d’un petit mirador que conté un seguit de cartells que il·lustren la vegetació del fondal.

És un bon punt de partida per a conèixer el parc ja que els itineraris a peu i en bicicleta que menen a Santa Creu d’Olorda surten de molt a prop.

Configurant la porta de ponent del Parc, Castellciuró s’alça sobre un petit turó, excel·lent mirador sobre el Baix Llobregat i de la serra de l’Ordal, fins al mar, i cap al nord, de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt.

Aquest paratge ofereix variades possibilitats d’esbarjo. Visitar les ruïnes tot imaginat les batalles que s’hi deuen haver lliurat, jugar a l’esplanada, fer una passejada per qualsevol dels itineraris d’interès històric i naturalístic que ofereix.

El castell, les ruïnes del qual ara veiem, fou bastit durant el segle XIV aprofitant el que quedava d’una torre de defensiva d’origen visigòtic anomenada Guadallo i que va ser destruïda per les hosts sarraïnes d’Almansur el 985.

La vegetació dominant en aquest indret és típicament mediterrània, amb llentiscles, aladerns i garrofers. Aquests darrers donen fe d’un passat agrícola anterior, la qual cosa també s’aprecia per les restes de feixes disposades als vessants.

El Parc de Can Cuiàs, al barri montcadenc d’aquest mateix nom, és la porta d’entrada al Parc de Collserola des de Montcada. Aquesta gran zona verda compta amb una extensió de 22,53 ha i disposa de tres àrees d’estada amb bancs i taules per al descans i àpats a l’aire lliure, i una xarxa de camins que recorre el Parc facilita la descoberta dels valors naturals i paisatgístics dels entorns.

Un mirador en forma d’estrella ofereix vistes panoràmiques al turó de Montcada. La vegetació de la zona està formada màquies i arbusts típicament mediterranis que combinen amb prats i brolles i clapes de pineda de pi blanc i alzinar.

Situat entre el polígon industrial de Montcada i Reixac, el barri de Can Cuiàs a Ciutat Meridiana i l’autopista C-58, aquest “parc dins del parc” és l’expressió de que no es poden donar per perduts aquests terrenys fronterers.

L’àrea de lleure, que configura la porta nord del Parc Natural, es troba en la línia de contacte entre el pla i la muntanya. Té un caràcter seminatural, on conviuen una activitat agrícola important juntament amb àrees de vegetació natural molt ben conservades.

És un indret tradicional per a la costellada i pícnic dominical i punt de partida de diversos itineraris a peu i en bicicleta. També compta amb una esplanada idònia per al joc i l’estada.

El bosc que predomina són les pinedes de pi blanc amb sotabosc d’alzines que s’estan refent després d’un llarg període d’explotació del bosc. L’espai condicionat com a àrea de lleure és una antiga peça de conreu de la finca de Can Coll. Ben a prop hi ha els torrents anomenats de Can Coll i, més avall, de Can Codina, que afegeixen diversitat ambiental. La vegetació de ribera hi té una bona representació, amb arbres de fulla caduca i plana, acompanyats d’altres plantes típiques d’ambients humits com la cua de cavall, les lianes i les molses.

La situació central d’aquest paratge, en el vessant occidental del Parc Natural de la Serra de Collserola, el fa accessible des de tots els nuclis de població pròxims: Molins de Rei, Valldoreix, Sant Feliu de Llobregat i Vallvidrera. Els elements que han configurat al llarg dels segles la fisonomia d’aquest indret –l’esplanada, els racons d’estada, l’església, la pedrera dels ocells, el puig d’Olorda i els camins que es perden sinuosos cap a les valls de Santa Creu i de Sant Feliu- són un excel·lent marc per al gaudi de tota mena de lleure.

L’indret és una clariana enmig del bosc des de la qual tenim una bona panoràmica de la vall de Sant Feliu i del delta del Llobregat.

El topònim “Olorda”, esmentat des del 986, és un mot preromà de possible origen basc que significaria “camí dels vedells”. L’església correspon a l’antiga parròquia de Santa Creu d’Olorda documentada ja el 1032 i modificada als segles XVI i XVII.

L’indret situat a recer de la muntanya de Sant Pere Màrtir és la porta meridional del Parc Natural, i una magnífica talaia des d’on albirar la vall de Sant Just, els massissos de l’Ordal i el Garraf, i el delta del Llobregat.

La muntanya de Sant Pere Màrtir és fàcilment identificable per les antenes de comunicació que té al cim i que en el seu moment van substituir una antiga ermita. A la zona podem trobar restes que recorden el seu passat agrícola. Per això, no és estrany trobar-hi ametllers, garrofers i altres arbres fruiters. L’abandonament dels conreus i els successius incendis que ha sofert aquest indret han fet que amb el temps l’espai quedés cobert per prats d’albellatge i matollars que creixen entremig d’antigues repoblacions de pi pinyer. Als fondals, on l’aigua és més abundant, també hi podem veure algunes bosquines.

La particular situació d’aquest indret el fa idoni com a punt de sortida de variats itineraris. L’existència de nombroses fonts, als peus de la mateixa àrea de lleure, dona ocasió per passejar entre fondals. Al mateix temps, l’elevada situació de l’àrea de lleure empeny cap als itineraris de cornisa, com el cim de Sant Pere Màrtir (20 min), el turó d’en Cors (30 min) i Vallvidrera (40 min).

El paratge de la Salut és una de les portes d’entrada del Parc de Collserola, un lloc de trobada lligat a la tradició dels aplecs i dels romiatges, situat molt a prop de la població de Sant Feliu de Llobregat, sobre un vessant suau modelat per la riera de la Salut i presidit per la presència destacada del puig d’Olorda. Al costat d’ametllers, oliveres i garrofers també hi podem trobar boscos de pins i alzines que ocupen els turons propers. La fàbrica de ciment, molt propera a aquest indret, també és un element del paisatge de la zona.

L’ermita de la Salut data del s. XVIII i va ser edificada sobre una altra ermita medieval. Adossada a l’ermita es troba la Casa Gran de la Gleva, una masia de finals del s. XV, que va ser remodelada el 1987.

Visites a l’ermita els dissabtes de tardor i hivern de 16 a 17 hores

S’hi arriba a peu des de Sant Feliu pel camí antic de La Salut. També s’hi pot anar a peu des de Sant Just Desvern, passant per la urbanització de la Plana Pedrosa i Can Solanes.