El projecte LIFE MetroForest a Collserola
Eines i processos innovadors per al foment de la gestió agroforestal adaptativa, la conservació i la millora de la biodiversitat i els serveis ecosistèmics dels boscos metropolitans mediterranis. El Parc Natural de la Serra de Collserola com a banc de proves.
LIFE METROFOREST és un projecte d’innovació dels instruments de planificació de la gestió agroforestal amb l’objectiu de restaurar la natura i millorar la resiliència dels sistemes forestals davant del canvi climàtic en entorns metropolitans.
El projecte pren com a banc de proves el Parc Natural de la Serra de Collserola, un territori de més de 8.000 hectàrees ubicat a l’interior de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i que és el paradigma d’una situació singular però que preocupa molts territoris de la Unió Europea. Es tracta de boscos de caràcter mediterrani, per tant, més vulnerables al canvi climàtic, on la gestió és més urgent encara, però alhora menys rendible des d’una perspectiva clàssica. Uns boscos que, en molts casos, s’integren a la Xarxa Natura 2000 i, per tant, presenten un alt valor ecològic. En bona part són de titularitat privada, fet que fragmenta la propietat i en dificulta la presa de decisions estratègiques. A més, el seu caràcter periurbà n’incrementa la pressió antròpica però també el valor social, i obliga a replantejar la priorització dels serveis ecosistèmics per damunt dels criteris de la gestió forestal convencional.
Accions
Per a donar resposta als reptes de gestió dels boscos metropolitans mediterranis, el projecte LIFE METROFOREST planteja el desenvolupament d’uns instruments de planificació innovadors:
-
-
- Una eina multicriteri (EMC) digital avançada, basada en Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), que permeti una presa de decisions de gestió àgil, objectiva —basada en dades— i adaptativa.
- Una estratègia de gestió a escala de massís o espai natural, focalitzada en els serveis ecosistèmics, que defineixi les prioritats de gestió de forma territorialitzada i que permeti superar una ordenació forestal secular a escala de finca i amb els paràmetres convencionals de la silvicultura.
- Un instrument de planificació de la gestió agroforestal i la restauració de la natura a escala de finca que, sobre la base de l’estratègia de massís, permeti detectar les oportunitats, fer una anàlisi de cost-benefici, prioritzar les actuacions i vincular-les als procediments d’autorització i de col·laboració publico-privada.
-
Aquestes eines d’anàlisi i diagnòstic pretenen facilitar la planificació i actuació agroforestal privada i coordinar la intervenció pública en un marc de cogestió territorial a gran escala. En última instància, el que es proposa és un nou paradigma que, tenint en compte la insuficiència dels recursos econòmics, permeti una planificació eficient, faciliti l’accés a instruments de finançament, concentri la inversió en allò que és prioritari i alineï tota actuació pública o privada amb una estratègia comuna.
Consulteu tota la informació del projecte al web LIFE METROFOREST
Durada
01/01/2026 – 31/12/2030
Pressupost total
2.196.496,00 €
Finançament UE
60% de cofinançament (Programa LIFE)
Tema
Gestió agroforestal
Líder coordinador
Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
El control de la pesta porcina africana a Collserola. Què hem de saber?
Espai de Preguntes Freqüents sobre les mesures decretades per la Generalitat de Catalunya en relació amb la situació d’emergència sanitària provocada per la pesta porcina africana i la gestió adoptada al Parc Natural de la Serra de Collserola.
Les restriccions d’accés per contenir la pesta porcina africana (PPA) es mantenen sense excepcions, també durant l’eclipsi. Els miradors resten tancats i no es pot accedir a cap dels punts elevats del Parc —cims i carenes— des d’on habitualment s’observen aquests fenòmens.
La pesta porcina africana (PPA) és una malaltia hemorràgica que només afecta als porcs domèstics i salvatges (senglars).
Està causada per un virus i és altament contagiosa i provoca una alta mortalitat als individus contagiats.
La malaltia només afecta els porcs (senglars o de granja), no a les persones.
Per a més informació sobre la malaltia, podeu consultar la següent pàgina de la Generalitat de Catalunya: Pesta porcina africana (malatia).
Aquesta pesta té un impacte social i econòmic molt alt arreu on apareix, sobretot perquè no existeix cap vacuna comercial eficaç i obliga a mesures dràstiques per controlar-la.
La Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), manté actives mesures excepcionals de control, prevenció i bioseguretat per evitar la propagació del virus de la pesta porcina africana (PPA).
Aquestes mesures comporten restriccions d’accés al medi natural del Parc Natural de la Serra de Collserola amb l’objectiu de reduir la mobilitat dins l’espai forestal i facilitar les actuacions de control de la població de senglar.
A efectes d’aquestes mesures, es considera medi natural l’espai forestal, camins i pistes no pavimentades del Parc.
Accés al Parc
❌ No es pot accedir al medi natural del Parc Natural de la Serra de Collserola.
✔️ Sí que es permet l’accés a:
-
Habitatges. Les persones que viuen dins del Parc poden accedir als seus domicilis.
-
Centres educatius, equipaments i activitats econòmiques situades a l’interior del Parc.
-
Estacions de transport públic.
-
Carreteres asfaltades, on es permet la circulació.
Quan es passa d’un camí forestal no asfaltat a una zona pavimentada, cal desinfectar rodes i calçat.
Si no s’abandonen carreteres o camins pavimentats, no és necessari fer desinfecció.
Activitats que es poden realitzar
✔️ Treballs forestals vinculats a la prevenció d’incendis.
✔️ Tasques professionals de manteniment, com la recollida de residus o la neteja d’espais de lleure.
✔️ Actuacions de gestió i control de fauna autoritzades per les administracions competents.
Activitats prohibides
❌ Accedir a l’espai forestal, camins i pistes no pavimentades del Parc.
❌ Realitzar activitats forestals no vinculades a la prevenció d’incendis.
❌ Alimentar senglars o altres animals salvatges.
❌ Manipular trampes o altres elements instal·lats per al control de fauna.
En cas d’atropellament d’un senglar o en cas de trobar-ne un de mort o moribund, no el toquis i truca al 112.
Seguint amb les mesures decretades per la Generalitat de Catalunya, les accions en marxa en compliment d’aquestes són:
- Senyalització a les vies d’entrada al Parc Natural sobre la limitació d’accés al medi natural per realitzar activitats de lleure i esportives a títol individual en els municipis on aquesta activitat està restringida.
- Anul·lació de totes les activitats organitzades prèviament autoritzades i no autorització de noves fins a nou avís.
- Tancament dels equipaments del Centre d’Educació Ambiental Can Coll i l’Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, que depenen del Consorci.
- Realització de material comunicatiu i campanyes de divulgació de la situació d’emergència sanitària.
- Coordinació entre personal tècnic i cossos policials dels ajuntaments dins l’àmbit del Parc Natural.
Tot l’àmbit del Parc Natural es troba en zona d’alt risc, per tant resten tancades les àrees de lleure i d’estada i els aparcaments associats. Sí que es pot accedir a aquests àmbits en cas de fer ús dels serveis de restauració.
Els equipaments amb activitats econòmiques (com ara restaurants, instal·lacions esportives o hípiques) a l’interior del Parc Natural mantenen la seva activitat, que s’ha de limitar dins dels espais tancats o perimetrats.
Per accedir-hi, cal utilitzar els accessos delimitats.
Per contenir el brot, s’estableix una zona de contenció conformada pels municipis de la zona infectada d’alt risc, responent a criteris tècnics i adaptant-se a l’evolució epidemiològica. S’inclouen en aquesta zona els municipis on s’ha detectat almenys un cas positiu, així com aquells que es troben molt a prop d’un municipi amb positius. Aquests animals infectats poden alliberar el virus a través de la sang, altres secrecions i excrecions i contaminar el medi. Per motius de bioseguretat i precaució, es tanca l’accés al medi natural, s’hi instal·len barreres físiques i químiques i s’activa un dispositiu de vigilància i control.
Les mesures adoptades tenen l’objectiu de disminuir el risc de propagació del virus a les zones amb presència de senglars, els entorns forestals.
Una de les mesures adoptades és la restricció d’accés al medi natural, que té com a finalitats:
-
Reduir la mobilitat de la fauna, en part causada per la presència de persones al medi natural.
-
Evitar el transport involuntari del virus.
-
Facilitar les tasques de vigilància, captura i control sanitari.
Actualment, es prioritza la senyalització dels principals accessos i camins del Parc Natural. S’hi han instal·lat rètols informatius i, en alguns punts d’entrada, també s’han tancat físicament amb cinta.
No es preveu la col·locació de senyalització específica en tots els camins tant d’accès com interiors del Parc Natural.
Aquestes actuacions es duen a terme de manera coordinada amb:
- Les policies locals i guàrdies urbanes.
- Protecció Civil.
- Les ADF (Associacions de Defensa Forestal) dels municipis del Parc Natural.
- Cos d’Agents Rurals
Tot i que no tots els accessos estiguin físicament barrats, l’accés per a activitats de lleure i esportives no està permès a tot l’àmbit del Parc Natural.
Les mesures de desinfecció a aplicar abans de sortir dels espais naturals de la zona infectada d’alt risc inclouen aquestes possibilitats:
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (enllaç)
– Centre d’Informació: es manté obert el Centre d’Informació del Parc Natural per reforçar la comunicació d’aquestes mesures a la ciutadania.
– Centre d’Educació Ambiental Can Coll, que disposa de granja, roman tancat al públic per reduir el risc de contagi, seguint les indicacions de les veterinàries del DARPA.
– Espai d’Interpretació del Pantà de Vallvidrera: roman tancat al públic.
– Activitats educatives: s’ha cancel·lat les activitats del programa El Curs al Parc fins a nou avís.
Des del 1988 es realitza un seguiment de la població de senglar a tot Catalunya, un programa impulsat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Desprès d’assolir màxims poblacionals als anys 2012/2013 (amb uns 14 individus per km2), la densitat de senglars ha disminuït a Collserola gràcies als programes de captura engegats el 2014 per tal de reforçar les batudes. Els darrers anys hi ha hagut una marcada disminució molt probablement associada a la sequera, estimant-se actualment en 4 individus/km2, valor per sota de la mitjana catalana (que s’estima en uns 6.4 individus/km2).
Font: Dades de l’Observatori de Collserola del Programa de seguiment del senglar a Catalunya. Generalitat de Catalunya
Le Direcció General de Boscos i Gestió del Medi de la Generalitat de Catalunya aprova anualment el Pla tècnic de gestió cinegètic de la Zona de Caça Controlada de Collserola en què es publica una estimació de la densitat de la població de senglars mitjançant les dades recopilades del seguiment de les batudes, obtenint una mitjana de 9,2 invididus/km2.
Evolució de la densitat estimada de la població de porc senglar a la ZCC de Collserola (la barra indica l’interval de confiança del 95%). Font: PTGC de la Zona de Caça Controlada de Collserola. Generalitat de Catalunya.
Els càlculs de densitats poblacions es realitzen a través de mètodes indirectes ja que un càlcul directe no és possible. Per tant, usant les dues estimacions de densitats poblacionals de la temporada 2024/25, el número de senglars a Collserola seria d’entre 400-900 exemplars. Cal tenir en compte que poden distribuir-se heterogèniament en el territori, concentrant-se a les zones on localitzen menjar i aigua.
D’altra banda, durant el 2024 i 2025 s’han mantingut els treballs de la Taula del Senglar de Collserola, una iniciativa liderada per la Generalitat de Catalunya que té per objectiu debatre amb tots els agents del territori la problemàtica que comporta aquest mamífer als municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Més informació
DEPARTAMENT D’AGRICULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA:
- Pesta porcina africana (Generalitat de Catalunya)
- Què podem fer per evitar la difusió de la pesta porcina africana (DARPA, Març 2026)
- FAQs Afectacions activitats forestals
RESOLUCIONS APROVADES
- Resolució ARP/709/2026, de 12 de març
- Resolució ARP/645/2026, de 6 de març
- Resolució ARP/407/2026, de 17 de febrer
- Resolució ARP/381/2026, de 13 de febrer
- Resolució ARP/219/2026, de 30 de gener
- Resolució ARP/4748/2025, de 20 de desembre
- Resolució ARP/4546/2025, de 5 de desembre
- Resolució ARP/4434/2025, de 29 de novembre
- Resolució ARP/4435/2025, de 29 de novembre
Projecte de restauració de 13 espais fontinals de Collserola
El projecte de restauració de 13 espais fontinals del Parc Natural de la Serra de Collserola al vessant barceloní busca millorar l’entorn natural i patrimonial, restaurar elements històrics i consolidar els valors ambientals de la zona, garantint-ne la compatibilitat amb l’ús públic del parc. Els principals objectius de l’actuació se centren en:
- Preservar i posar en valor el patrimoni natural i històric de les fonts i el seu entorn.
- Recuperar la biodiversitat i millorar la sostenibilitat mitjançant la restauració dels sistemes hídrics.
- Promoure la descentralització turística de Barcelona, posant en valor nous espais d’interès del Parc Natural.
- Ordenar l’ús públic del parc, millorant l’accessibilitat, la senyalització i la integració en l’entorn natural.
Els criteris de restauració i recuperació són reparar i consolidar allò que existia, treure els elements que no es poden recuperar i intentar reproduir l’estat originari, en el cas que es tingui la documentació necessària. Les actuacions es centren a consolidar el sistema hídric, impermeabilitzant els paraments i fixant brocs. L’entorn immediat de cada font (espai fontinal) també s’adequarà segons si l’objectiu és ordenar l’ús públic i/o promoure la biodiversitat vinculada als ambient humits. Aquestes intervencions inclouen, entre d’altres, actuacions sobre els camins d’accés i sobre la vegetació, amb desbrossades selectives i retirada de residus.
Set de les tretze fonts naturals a restaurar estan situades al districte de Sarrià-Sant Gervasi, tres a Horta-Guinardó i tres a Nou Barris. En el següent mapa interactiu podeu localitzar-les i fent clic trobareu la fitxa de les actuacions previstes en cadascuna d’elles:
Les fonts del Parc Natural de la Serra de Collserola són una part essencial del seu paisatge i contribueixen significativament a la seva riquesa natural i atractiu per als amants de la natura i els usuaris de l’espai. Aquestes fonts emergeixen de la serralada i, pels torrents, doten al Parc Natural d’una exuberant vegetació i proveeixen d’aigua a la fauna i flora de l’entorn.
Cada font a Collserola té la seva pròpia història i encant que les fa úniques. Algunes són conegudes per la seva bellesa paisatgística mentre que d’altres tenen un significat cultural, tradicional i de trobada per a les comunitats locals. D’aquí que la millora i restauració d’alguna d’aquestes fonts hagi estat reclamada durant molts anys pel teixit dels districtes a les quals pertanyen.
A més, el canvi climàtic està fent estralls a Collserola i qui està resultant més afectat és la fauna, en particular els amfibis, motiu pel qual l’aigua és un recurs imprescindible a preservar i garantir-ne la seva presència.
Les fases del projecte han implicat la redacció de l’avantprojecte i del projecte executiu, la direcció d’obra (LANDEM), l’assistència tècnica projectista (Topiarq Studio), l’assistència tècnica ambiental (Galanthus, entitat dedicada a l’estudi i a la divulgació del medi ambient) i l’execució d’obra (BIMSA).
És important destacar la participació d’entitats i equipaments vinculats a les zones d’actuació en diverses sessions de treball durant les diferents fases del projecte. El projecte ha comptat amb la col·laboració de: AVV Santa Maria de Vallvidrera – Mas Sauró, APV Mas Guimbau – Can Castellví, L’Olivera, Grup d’Estudis El Pou, Fes Fonts Fent Fonting, Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, Castell de Torre Baró i Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova.
Per tal d’aconseguir el finançament necessari per arranjar aquests espais fontinals, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola va sol·licitar el finançament corresponent a través del Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació Barcelona (PSTD) de l’Ajuntament de Barcelona, inclòs en la convocatòria del Pla de Modernització i Competitivitat del Sector Turístic de 2022 (finançat amb els fons europeus Next Generation).
Les fonts i els seus entorns són espais que des de sempre han comptat amb la presència de persones, entitats, grups excursionistes, i d’altres que les han utilitzat i estimat, i que com a conseqüència, les han anat arranjant i mantenint.
A tot això cal sumar la feina que des de l’inici del projecte Voluntaris de Collserola, van fer les persones participants. La catalogació, recuperació i la millora d’aquests espais va ser una de les tasques que més els va motivar. Des de l’any 1991 fins al 2016 es van catalogar vora un centenar de fonts.
L’any 2008 algunes entitats també van començar a demanar de col·laborar amb el Consorci per fer aquest tipus d’actuacions i ho han estat fent fins a l’actualitat dins del marc de programes com el Col·laborem amb el Parc o les activitats de RSC de les empreses.
En tots aquests anys ha estat realment valuosa l’aportació de moltes persones i entitats implicades quant al coneixement dels indrets i l’entusiasme per recuperar aquests espais.
L’any 2018 els ajuntaments de Barcelona, Sant Cugat del Vallès i el Papiol, dins de diferents contexts, van decidir impulsar l’arranjament d’un total de 24 fonts dins l’àmbit del Parc Natural. Es va aprofitar el context per crear diversos espais de participació vinculats als diferents projectes. La necessitat de tenir informació gràfica, de saber com eren històricament aquests llocs, d’intercanviar posicions i desitjos de gent estudiosa, veïnatge, cos tècnic etc. i de finalment, consensuar les propostes, ha portat a la creació de grups de treball al voltant dels diferents espais fontinals.
Pla Estratègic d'Educació Ambiental del Parc Natural de la Serra de Collserola 2026 - 2035
Des que la serra de Collserola es va començar a gestionar com a un espai natural protegit, el seu ens gestor ha considerat l’educació ambiental com una eina de gestió clau. Un fet i una aposta innovadora que ha situat el Parc Natural de la Serra de Collserola com un referent històric en l’aplicació de l’educació ambiental en un espai natural protegit.
Davant els nous reptes ambientals —globals i locals— i del canvi organitzatiu iniciat el 2023, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola impulsa un nou marc de l’educació ambiental actualitzant els enfocaments i reforçant la participació dels agents del territori. Aquest procés es concreta en el Pla Estratègic d’Educació Ambiental 2026–2035, integrat en el Pla Estratègic del Consorci i orientat a guiar l’acció educativa, la comunicació i la participació ciutadana a Collserola.
Documentació principal
Resum executiu
Document de síntesi del procés d’elaboració i principals infografies del PEEA.
- Descarregar | 12 pàg. | 6,10 Mb
Fonaments d'educació ambiental
Definició del marc conceptual de l’educació ambiental i el context de Collserola.
- Descarregar | 39 pàg. | 1,58 Mb
Diagnosi
Anàlisi exhaustiva de l’evolució i la radiografia present de l’educació ambiental al Parc Natural.
- Descarregar | 97 pàg. | 4,84 Mb
Marc estratègic i operatiu
Treball de definició col·lectiva dels objectius i les principals fites a assolir en els pròxims 10 anys a partir dels reptes identificats a la fase de diagnosi.
- Descarregar | 47 pàg. | 1,17 Mb
Procés d'elaboració
Aquesta fase ha servit per obtenir una radiografia de la situació actual de l’educació ambiental a Collserola a partir de la informació, les dades i els indicadors existents, i de tots els programes i instruments desenvolupats fins al moment. Es descriu i s’analitza el context històric, territorial i conceptual en els quals s’emmarca l’acció del Consorci en matèria d’educació ambiental. S’identifiquen els principals reptes per rellançar l’educació ambiental al Parc Natural per tal que esdevingui una eina eficaç que ha de contribuir a la conservació de l’espai natural protegit.
Aquesta fase, entre la diagnosi i la planificació, estableix el marc estratègic de l’educació ambiental al Parc Natural, és a dir, les bases i fonaments que inspiren el conjunt del Pla i l’acció d’educació ambiental, durant els anys vinents: la missió, la visió i els valors. TEs defineixen i prioritzen els diversos destinataris de l’acció del Consorci en aquesta matèria.
A partir dels reptes, els destinataris i el marc estratègic del pla, en aquesta fase es determina l’assignació d’esforços, les prioritats i les accions concretes a impulsar. També s’implementa un sistema de seguiment dels indicadors del Pla coherent amb les eines de seguiment del mateix Consorci.
Un cop definits els documents del Pla Estratègic d’Educació Ambiental, aquests han estat validats pels òrgans de govern del Consorci. Durant la reunió de la comissió executiva realitzada el 17 de març de 2026, es va presentar el Pla, que va ser validat i elevat a l’aprovació final de l’Assemblea General. Al seu torn, l’Assemblea General el va aprovar el passat 26 de juny. Amb aquesta aprovació definitiva, el document esdevé plenament vigent i s’incorpora com a eina de planificació de l’educació ambiental al Parc Natural de Collserola.
Procés participatiu
El procés participatiu associat a l’elaboració del Pla Estratègic s’ha plantejat amb els objectius següents:
-
- Implicar els principals agents vinculats a l’educació ambiental a Collserola en l’elaboració del Pla Estratègic.
- Obrir el debat a agents diversos que permeti ampliar mirades i incorporar nous plantejaments que fins ara no s’han incorporat a l’Educació Ambiental al Parc Natural.
- Aconseguir que els agents del territori es facin seu el Pla Estratègic, i així millorar la implementació del Pla.
- Aconseguir el compromís, la participació i la corresponsabilitat dels diferents agents del Parc Natural, per assolir una bona qualitat de l’oferta de serveis i programes d’educació ambiental.
El procés s’ha desenvolupat amb diversos mecanismes de participació adaptats a les fases d’elaboració del Pla Estratègic, i també als diversos graus de rellevància i incidència dels agents convocats. Ha tingut un vessant intern (Consorci) i un vessant extern (altres agents).
En el marc de la participació interna, es va crear un grup motor que dissenya i lidera el procés i també un grup de treball ampliat amb personal del Consorci vinculat a l’educació ambiental (i a altres àrees) que ha intervingut en les diverses fases d’elaboració del Pla.
En el marc de la participació externa, s’han convocat sessions amb agents externs del Consorci i s’ha ofert informació (via web i altres instruments de comunicació) sobre els avenços del Pla estratègic.
Promotor:
Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
Amb el suport de:
Processionària del pi. Què hem de saber?
Descripció
La processionària del pi (Thaumatopoea pityocampa), és una arna o papallona nocturna autòctona a Catalunya, coneguda com un dels insectes més devastador en la defoliació de pins, particularment en zones mediterrànies. Té un cicle vital complex, i per això, ara que arriba la primavera, solem recordar-nos d’ella en veure les processons d’erugues baixant dels arbres.
Les erugues surten dels ous a la tardor, i es comencen a alimentar de forma massiva de les fulles dels pins. Quan arriba l’hivern, comencem a veure el que semblen unes bosses fetes de teranyines blanques a dalt dels pins. Dins aquestes bosses s’hi refugien les erugues per poder sobreviure el fred de l’hivern, que és el moment més perillós pel cicle de l’insecte.
A la primavera, una vegada les fredes temperatures hivernals es comencen a fondre, les erugues surten del seu refugi i comencen a baixar de les copes dels arbres. És llavors quan comencem a veure les impressionants processons que li donen el nom de processionària a l’espècie.
Les erugues, una darrera l’altre, baixen en cerca d’un lloc on enterrar-se en grups, on formaran els capolls i entraran en dormició fins que les condicions siguin òptimes per poder sortir de nou, però ara si, com a papallones.
Si tot va bé, les papallones sortiran a l’estiu, i viuran una mitjana d’un dia! Tenen poc temps, però el dediquen a pujar volant a les capçades dels pins fecundar i pondre els ous.
En ser un insecte que afecta tant zones determinades del Parc com també persones i animals de companyia, el Consorci estableix cada any un seguit de mesures en el marc de la gestió del medi natural del Parc.
La processionària no és una espècie invasora
Al contrari del que molta gent pensa, la processionària no és una plaga invasora que s’estén pel bosc, sinó que la seva presència en les pinedes forma part de la xarxa tròfica d’aquests ecosistemes. La processionària és un insecte autòcton de Catalunya, i de fet diversos animals del Parc, com rat-penats, puputs, mallerengues, i fins i tot altres insectes, s’alimenten d’ella en diferents estatges del seu cicle vital.
Malgrat això, l’augment de les temperatures fruit del canvi climàtic afavoreix molt el cicle d’aquest petit animal, de manera que any rere any veiem com les seves poblacions augmenten la seva intensitat i rang de distribució.
Si l’afectació intensa en les pinedes es manté de forma continuada al llarg dels anys, les processionàries poden acabar provocant que els pins no es puguin recuperar de la pèrdua massiva de fulles que experimenten, i siguin molt més susceptibles a altres perills com sequeres i patògens.
Gestió al Parc per controlar la processionària del pi
Estudis i seguiment
Des de l’any 1991 el servei de Medi Natural i Territori fa un control anual d’aquest lepidòpter. El nivell d’afectació als pins es determina a partir del nombre de bosses que s’observen. Els pins poden patir greus defoliacions i també pot provocar fortes reaccions al·lèrgiques a algunes persones i animals de companyia.
Si bé l’objectiu del seguiment és valorar el grau d’afectació i incidència que té aquest insecte sobre les pinedes, aquests estudis també permeten determinar l’evolució que té al Parc en una sèrie llarga i continuada d’anys. Actualment, es disposa de dades de més 30 anys seguits, que permeten analitzar la seva evolució i incidència.
El període de seguiment de la població d’aquest insecte s’inicia als voltants del mes de juliol, i es perllonga fins al mes de setembre. Aquest control es fa mitjançant el seguiment setmanal d’unes caixes trampa instal·lades als pins, que contenen feromones. Les feromones són compostos químics naturals que atrauen els mascles quan es troben en fase de papallona. A partir del nombre d’individus capturats, s’extrapolen les dades i es fa una estimació de la seva evolució per valorar el tractament a fer. La captura d’individus es focalitza en punts de major afluència de persones i animals de companyia, com ara el passeig de les Aigües, la carretera Alta de Roquetes, Sant Pere Màrtir, etc.
Tractament i campanya de control
A partir de la informació obtinguda l’any en curs, i prenent en consideració dades anteriors, s’elabora el tractament fitosanitari més adequat. El tractament també es concentra en punts de major incidència i risc per a les persones, és a dir, principalment a les àrees més freqüentades del Parc, per tal de minimitzar possibles afectacions a persones i com a mesura de prevenció en casos d’al·lèrgia.
Malgrat que en tinguem sobretot una imatge negativa, la processionària del pi és una peça clau per a l’ecosistema. Una gran quantitat de paràsits i depredadors s’alimenten dels seus ous, larves, crisàlides i adults; així, forma part de la dieta d’ocells, mamífers i insectes, fins i tot de fongs (enllaç). En la seva fase d’eruga, és un dels aliments més desitjats per la puput (Upupa epops), que té servit l’aliment de manera fàcil i en filera.
Amb relació al tractament, el Consorci determina el calendari del tractament a la tardor, moment en què l’insecte es troba en la fase d’eruga, a partir del desenvolupament de les larves, que està condicionat per factors com la temperatura i les condicions meteorològiques.
El tractament es realitza principalment a les pinedes del vessant barceloní (S-SE) i del vessant oest de la serra, a la zona del Llobregat, a més d’alguns altres indrets concrets com àrees de lleure i miradors del Parc. El tractament només es fa a les vores dels camins freqüentats on s’ha detectat un major nombre d’individus adults (papallones) amb l’objectiu d’evitar les al·lèrgies que provoquen a persones i a animals de companyia.
El tractament es fa sobre el terreny mitjançant un tractor o un vehicle pick-up equipat amb canó atomitzador que fumiga un producte insecticida, bé biològic (amb el bacteri Bacillus thuringiensis) o bé químic, que afecta les larves de l’espècie, en una fase determinada del seu desenvolupament.
Com podem saber quan i on s’executa l’actuació?
Abans de l’actuació, el Consorci informa a través de la pàgina web de l’inici del tractament, la localització i la durada, tenint en compte que les dates poden variar en funció de les condicions meteorològiques que es vagin succeint al llarg del període previst del tractament.
Així mateix, informa prèviament les persones residents a la zona, on es farà el tractament. També està en contacte amb entitats que representen persones que pateixen determinades al·lèrgies per poder-les avisar amb temps.
Alimentem Collserola
Promoció de la transició agroecològica a Collserola
El projecte «Alimentem Collserola! Promoció de la Transició Agroecològica a Collserola» té per objectiu promoure sistemes alimentaris locals més justos i sostenibles i la reactivació de l’activitat agrària en l’àmbit d’influència del Parc Natural de la Serra de Collserola.
Consisteix en una estratègia d’intervenció en el territori que incorpora i articula tant els diferents tipus de coneixements i visions que tenen els agents locals com les qüestions d’índole socioeconòmica, ecològica i cultural. Mitjançant un procés participatiu ampli i transversal, s’identifiquen els reptes i es dissenyen i implementen les accions per millorar el sistema alimentari local. La producció agropecuària, el consum de proximitat i ecològic, l’educació agroecològica o el patrimoni agroalimentari són alguns dels àmbits que es treballen al llarg del procés.
El projecte està impulsat pel Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i els Ajuntaments de Sant Cugat del Vallès, EMD Valldoreix, Barcelona, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern,Cerdanyola del Vallès, Barcelona, Molins de Rei i El Papiol amb l’equip tècnic de la cooperativa L’Ortiga Cooperativa.
Accions en marxa
Notícies
Segueix-nos a 
dlaecollserola 
alimentemcollserola 
AlimentemCollserola
#AlimentemCollserola
dlaecollserola alimentemcollserola AlimentemCollserola
Vuit anys de transició agroecològica al Parc Natural: programa Alimentem Collserola 2016-2024
El Consorci publica la memòria d’activitats del programa Alimentem Collserola amb una retrospectiva del procés impulsat al llarg de vuit anys al Parc Natural.
La llavor del tomàquet Mandó de Collserola, en mans de la pagesia
Can Coll acull i garanteix la plantació de tomaqueres de la varietat tradicional de tomàquet Mandó de Collserola. L’associació Collserola Pagesa ha estat l’encarregada d’obtenir-ne les llavors aquesta darrera temporada.
Fins sempre, Xiscu
Malauradament, avui hem d’acomiadar en Francisco Javier García Gutiérrez, Xiscu, guarda forestal del Parc Natural de la Serra de Collserola, número 105
Òrgans de participació
Entitats impulsores
Fases del procés
Can Coll. Centre d'Educació Ambiental
Afectacions als equipaments del Parc Natural
En el marc de les mesures de control del brot de Pesta Porcina Africana, el Centre d'Educació Ambiental Can Coll queda temporalment tancat al públic fins a nou avís.
Can Coll CEA és un punt de referència per al professorat que vol incloure el Parc de Collserola com a proposta educativa. Els diumenges, esdevé centre difusor dels valors de Collserola a la ciutadania.
_
La masia de Can Coll està situada a l’extrem nord-est del Parc de Collserola, dins del municipi de Cerdanyola del Vallès, i la finca té una extensió de 236 hectàrees. La masia, ja documentada des de l’any 1495, conserva tota la bellesa i l’originalitat del món rural vallesà. Des de 1988 és un equipament municipal, restaurat i gestionat pel Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.
El novembre de 1988 es van iniciar les activitats com a centre d’educació ambiental. Fou el primer equipament públic obert per l’aleshores denominat Patronat del Parc de Collserola. Actualment, els dies laborables és centre d’educació ambiental, amb una oferta d’activitats educatives El Curs al Parc dirigides a l’educació formal, des de llars d’infants, escoles de primària, instituts, universitats, fins a escoles d’adults i d’educació especial i també activitats formatives dirigides a l’educació del lleure. Els diumenges és Centre d’Informació i acollida de visitants del Parc amb propostes de descoberta del seu entorn natural i rural.
Can Coll també és la seu del Centre de Recursos Educatius del Parc Natural que assessora, informa, ofereix recursos i préstec de material a estudiants i docents dels centres educatius.
Entre setmana, el treball pedagògic del centre d’educació ambiental Can Coll, es basa en l’oferta d’experiències educatives i lúdiques que estimulin l’exploració, l’aprenentatge, l’estimació, el gaudi, el diàleg i la participació, tenint com a protagonista absolut l’ambient natural de la serra de Collserola.
S’utilitzen mètodes d’ensenyament – aprenentatge basats en el descobriment lliure o guiat i en la resolució de problemes. Són processos viscuts sempre en primera persona. No es pretén donar informació perquè l’alumnat l’assimili, sinó que el que es busca és la construcció d’un coneixement conjunt, mitjançant accions cooperatives, de síntesi, d’informació, d’experimentació i d’investigació. Sentiment-emoció-coneixement, estan ben presents en tots els programes. Anualment i d’acord amb el resultat de les avaluacions de professorat, alumnat i del propi equip educatiu del centre, es fa una revisió complerta de cadascun dels programes de l’oferta d’activitats educatives.
Acull majoritàriament escolars d’educació infantil, primària i secundària que fan activitats d’una jornada, de dilluns a divendres. Hi ha més de 20 propostes diferenciades per nivells d’edat, aprofundiment i temàtica. A més, es fan programes personalitzats a grups d’alumnat universitari, escoles d’estudis superiors, de persones adultes i d’educació especial. Trobareu detallades totes les propostes a l’apartat El Curs al Parc.
L’accés a la informació és una eina bàsica. El CRE és un servei de suport a la gestió de Collserola, amb un accent especial a la difusió dels recursos pedagògics que genera el propi Parc Natural. La feina s’estructura en els següents àmbits: documentació, recursos educatius i coordinació amb altres centres de documentació.
Els diumenges al matí, de 9.30 a 14.30 h Can Coll està obert a tothom.
Hi trobareu un servei d’informació i venda de publicacions del Parc Natural, podreu descobrir la masia i el seu entorn rural i participar en diferents activitats.
La masia es pot visitar de manera lliure. La planta baixa conserva l’estructura de les masies de finals de segle XVII i XVIII i a la primera planta s’aprecia l’aspecte més senyorial que va anar adquirint a mitjan segle XIX i principis del XX. Dins trobareu l’exposició l’Home i el medi a Collserola, que mostra la manera de viure de la pagesia antigament.
Els corrals de la granja de Can Coll es poden visitar també d’11 h a 13.30 h de manera lliure.
També podreu visionar els audiovisuals: Això és Collserola i Can Coll 500 anys i fer jocs de descoberta per a famílies.
Podreu fer, pel vostre compte, alguna de les 6 passejades senyalitzades pels voltants, que us permetran passejar pel bosc i descobrir les vistes panoràmiques del Vallès o els ambients frescals dels torrents.
Del primer diumenge de novembre a l’últim diumenge de febrer, de 10 a 13.30 h es poden fer observacions d’aus hivernants a la Feixa dels Ocells. Servei de préstec gratuït si no porteu els vostres prismàtics. Descarregueu-vos el tríptic: Feixa dels ocells.
Periòdicament, s’hi celebren activitats de l’Agenda del Parc Natural, com la Festa dels Ocells, visites guiades a la masia i a la granja, tallers de primavera … Consulteu l’Agenda d’Activitats al Parc Natural
L’equipament està tancat de Nadal a Reis, per Pasqua i a l’estiu del 24 de juny a l’11 de setembre.
Com arribar-hi
Accés en transport públic:
RENFE (estació Cerdanyola) i autobús urbà Can Coll Canaletes (de dilluns a dissabte)
Accés rodat:
Ctra. de Cerdanyola a Horta, km 2
Coordenades: lat. 41.473554, long. 2.124503
Ubicació: ATENCIÓ!
El navegador Google Maps no navega correctament si introdueixes “Can Coll”. És molt important arribar per la carretera BV-1415.
Troba’ns a les xarxes
Us proposem
| Passejades a l'entorn de Can Coll | |
| Autor: | Serveis Tècnics del CPNSC |
| Descripció de 6 itineraris per fer a peu, al voltant de Can Coll, Centre d'Educació Ambiental i l'àrea de lleure del Torrent de Can Coll. Els itineraris estan senyalitzats en el terreny i tenen diferents nivells de dificultat i durada. Fulletó en color amb informació cartogràfica detallada | |
| Benvinguts a Can Coll Centre d’Educació Ambiental | |
| Autor: | Serveis Tècnics del Parc |
| Edició: | Consorci Parc de Collserola, 2010. |
| Format: | 10 x15 cm (tancat) |
| Fullet desplegable d’informació general i funcionament de Can Coll CEA. Pinzellades d’història útils per a la visita a l’equipament. | |
Itineraris al voltant
Centre d'Informació del Parc
Afectacions als equipaments del Parc Natural
En el marc de les mesures de control del brot de Pesta Porcina Africana, el Centre d'Informació del Parc Natural exclusivament per rebre consultes i reforçar la comunicació envers la ciutadania.
Amb un emplaçament idoni, envoltat de natura, cèntric i ben comunicat, aquest edifici, inaugurat el 1990, és la seu del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. A la planta inferior alberga el Centre d’Informació i a la superior els Serveis tècnics.
És el punt d’acollida i de referència del Parc. Ofereix una informació general bàsica i pràctica: indrets, possibilitats, transports, serveis, etc., suggereix activitats encaminades al coneixement del Parc i dels seus valors i en promou un ús educatiu i respectuós.
Els dies feiners el centre compagina la funció d’atenció de visites amb activitats adreçades a les escoles de primària, secundària i centres universitaris. Són propostes educatives de primer contacte amb el Parc Natural.
Consulteu «El curs al Parc».
Hi trobareu:
-
- Punt d’atenció personalitzada
- Exposició permanent Pensada per fer pensar
- Sala de projeccions de vídeos
- Venda de mapes i publicacions relacionades amb la serra
- Exposicions temporals
- Els caps de setmana disposa d’una oferta d’activitats guiades. (Entres setmana les activitats són a demanda)
- Cafeteria i serveis adaptats
Us proposem:
Com arribar
Amb transport públic: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, estació del Baixador de Vallvidrera.
Per carretera: Carretera de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7 Accés senyalitzat. Pàrquing recomanat a l’Àrea de Lleure de Sant Maria de Vallvidrera.
No es pot accedir amb autocar fins el Centre.
Agenda
Nothing found.
Itineraris al voltant
Dispositiu de Prevenció d'Incendis
Els focs no són només un problema de l’estiu, cal treballar durant l’hivern per poder evitar-los disminuint al màxim les causes que els provoquen. Per això, el programa de prevenció d’incendis s’estructura en dos apartats: la prevenció passiva i la prevenció activa, cadascun dels quals té uns objectius i unes tasques específiques.
La prevenció passiva engloba totes aquelles actuacions orientades a disminuir la vulnerabilitat del territori respecte els incendis forestals
- Sensibilització i divulgació: Distribució de fulletons informatius i introducció de la prevenció d’incendis forestals dins els continguts pedagògics dels centres d’educació ambiental.
- Vigilància del compliment de la legislació vigent: Tasques de control que realitza el cos de guardes del Parc, vetllant pel compliment de les normatives.
- Actuacions sobre la vegetació
La realització i manteniment de franges de protecció a les zones urbanitzades i forestals es basa en la tala selectiva d’arbrat i desbrossada de matolls per tal de rebaixar la quantitat de combustible, en una amplada mitjana de 25 metres a l’entorn de zones urbanitzades (FU) i a banda i banda de camins principals de la Xarxa Bàsica, amb l’objectiu de definir unes franges on els bombers puguin treballar amb seguretat i eficàcia.
- Arranjament i conservació de la Xarxa viària bàsica
La Xarxa Viària Bàsica està formada per una xarxa de camins aptes per a la circulació de vehicles de vigilància i d’extinció, degudament senyalitzats sobre el terreny. La longitud total és de 206,52 Km i es classifiquen, segons el criteri establert en el Pla INFOCAT en camins primaris (34,10 km), camins secundaris (135,39 km) i camins terciaris (37,03 km). El Consorci assumeix el compromís de mantenir aquesta xarxa viària bàsica en estat operatiu, sobretot durant l’època d’alt risc d’incendi, efectuant les tasques de manteniment necessàries.
- Manteniment del sistema d’hidrants i bases per helicòpters
El Consorci disposa dins el Parc d’11 basses per a l’alimentació d’helicòpters bombarders alimentades a través d’una canonada de polietilè que les connecta a la xarxa d’aigua o bé a un dipòsit emmagatzemador d’uns 30 m3, segons el cas.
- Control d’usos perillosos
Principalment es controlen dos àmbits:
- Línies elèctriques
- Neteja de la brossa als marges de carreteres, camins i altres llocs del Parc
És una de les claus per minimitzar la superfície cremada per incendi al intentar reduir al màxim el temps d’arribada dels mitjans d’extinció.
El Dispositiu adopta les següents mesures:
- Informació de les situacions de risc en temps real
- Detecció
- Descripció fiable de l’indret i característiques del foc
- Col·laboració amb els mitjans d’extinció
- Infraestructures de recolzament a l’extinció
- Vigilància mòbil
El quadre de comandament que es mostra a continuació, presenta les dades de la campanya de vigilància d’incendis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona d’aquest any.
S’hi mostra, de forma individualitzada, i agregada, la relació d’incendis forestals registrats durant la campanya anual a mida que es van succeint en el temps. Les llistes, ordenades per àmbits, o sectors del dispositiu. estan sincronitzades amb un mapa que permet identificar la informació associada a les columnes de fum i als perímetres cremats.
Nombrosos gràfics amb dades agregades aporten vistes de conjunt, per àmbits diversos: sectors del DPI, regió de bombers, municipis, o districtes. Una finestra lateral també permet filtrar les dades per àmbits o per dates del succés.
Memòries tècniques. Dispositiu de Prevenció d’Incendis
