Avui, 23 de març, amb motiu del Dia Mundial de la Meteorologia, compartim una conversa amb en Joaquim Ibáñez, meteoròleg aficionat amb dades de Collserola des de fa més de 17 anys.

Quim, prens dades a l’estació meteorològica del Centre d’Educació Ambiental Can Coll i ho fas des de fa molts anys. Deus tenir un munt d’episodis d’interès…

Sí, m’agrada especialment la climatologia històrica, podríem dir-li així. Conec el temps, fins i tot, des de fa segles. D’ençà que estic a Can Coll, pel fet de venir cada dia, tinc registrats fets molt rellevants.

Recordo precisament l’any 2009 que vam tenir, em sembla que va ser un 24 de gener, una ventada brutal aquí a Collserola que es va emportar la tira de pins. El pi és un arbre que pot ser molt alt en una arrel superficial i, com vam tenir vents de 120 i 130 quilòmetres per hora, gairebé un huracà, van caure milers d’arbres.

També recordo, per exemple, la nevada del 8 de març del 2010, que a Can Coll vam tenir un pam de neu. Vaig haver de deixar el cotxe a baix perquè no es podia pujar per la quantitat de neu, ni amb cadenes. Vaig pujar caminant, però, la veritat, les vistes que hi havia s’ho valia.

I també altres episodis, en aquest cas de pluges. Un dia de desembre de fa dos o tres anys, van caure 280 litres d’aigua, va ser la pluja més gran que ha caigut a Can Coll en un sol dia. Va desbordar el pluviòmetre, que en caben 220. Vull dir, una pluja brutal, va ser una cosa bestial, es van emportar el camí, va fer destrosses a tot arreu, les rieres baixaven fins a dalt.

Aquests dies plou, però venim d’una temporada sense aigua. La gent que treballem a Can Coll mai havíem vist la bassa totalment seca.

Sí, perquè hem tingut els tres anys més secs, ja no parlo només de l’estació meteorològica de Can Coll, sinó que parlo, per exemple, de les dades de l’Observatori Fabra, que és una estació que registra dades des de l’any 1905, que mai havíem tingut tanta sequera.

Trobem, a principis del segle XIX, entre el 1812 i el 1824, períodes tan secs com els que hem tingut ara o més. Aquests nivells de pluja són els propis de climes desèrtics o subdesèrtics.

Que a poc a poc va fent, va fent, va fent… i l’acumulació de temps de no ploure, seca basses, seca pantans i seca boscos. I el que avui dia és un bosc, que és el que va passar al Sàhara fa mil·lennis, es converteix en un desert. I esperem que això no passi, perquè l’any passat ja vam tenir unes pluges normals i aquest any anem amb superàvit.

Parles de molts contrasts, i Can Coll està a l’altre cantó de l’Observatori Fabra, al vessant del Vallès. Quines diferències climàtiques hi ha d’un lloc a un altre de la serra?.

La serra de Collserola, per la situació que té, que va paral·lela a la línia de la costa, fa variar molt el clima. Tot i que no és una serra molt alta, no és el Montseny, perquè ens entenem, aquí només els 400-500 metres que tenim de carena ja fa prou de barrera. Tota la zona que dona cap a Barcelona seria un clima marítim, plenament marítim. Tot és clima mediterrani, però seria un clima amb influència marítima important.

I això, per exemple, es nota sobretot a les nits. Les nits al Fabra, les nits a Barcelona, són molt més suaus que no pas cap a l’interior. A la zona del Vallès, tenim una influència no tant del mar sinó més de l’interior, afavorint que l’aire fred es quedi i la marinada no ens afecti. Llavors, les nits poden ser molt fredes, a l’hivern sobretot, podem trobar, no és estrany, temperatures mínimes al Fabra de 6, 7, 8 graus sobre 0 al matí i, en canvi, a Can Coll podem arribar a trobar-ho tot gebrat, amb temperatures de 0, o d’1 o 2 graus sota 0.

També és cert que el riu Besòs i el riu Llobregat fan de passadís d’aquests aires, tant dels vents marins, la marinada, com de l’aire fred de l’interior. L’aire fred que entra des del Vallès se’n va cap a les zones properes de Barcelona. El barri de la Trinitat, Sant Andreu, Santa Coloma són molt més freds, per exemple, que la zona de Sarrià.

Són diferències climàtiques, bàsicament, per l’orografia. A Collserola, a vegades, tenim valls molt fredes. La zona de les Planes, Can Borrell, etc. poden ser com “olles de fred”, zones tancades que poden tenir temperatures molt baixes.

Quim, aquesta entrevista ha anat més enllà d’una conversa d’ascensor, on, sovint, parlar del temps és un tòpic. Quines aportacions més interessants. Moltes gràcies per compartir el teu coneixement.

La meteorologia és la meva passió, per la qual estic disposat sempre.

El Dia Mundial de la Meteorologia és la primera de les efemèrides ambientals seleccionada el 2025 per la xarxa DocAmbCat, de la qual forma part el Centre de Documentació i Recursos Educatius de Can Coll (CDRE). Cada any, les biblioteques i centres amb documentació ambiental de Catalunya (DocAmbCat) celebren quatre efemèrides ambientals per tal de donar a conèixer el fons bibliogràfic propi, fomentar accions col·laboratives entre diversos centres i transmetre més consciència ambiental.

Podeu consultar les efemèrides ambientals de 2025 a l’enllaç següent: 2025 efemèrides ambientals amb #DocAmbCat