Itinerari que recorre alguns dels indrets amb la vegetació més ben conservada de la serra de Collserola. Ressegueix llocs de gran interès natural, com són els itineraris de la Budellera, el Pantà de Can Borrell i els boscos que travessa. Tot plegat una magnífica excursió que permet conèixer i gaudir dels diferents ambients forestals de Collserola
Sortida: L’itinerari s’inicia al Centre d’Informació del Parc a 5 min. de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FFG
Arribada: El camí de Can Borrell, que segueix la riera de Sant Medir, arriba fins a Sant Cugat del Vallès, on hi ha una estació de FFG.
Vil·la Joana (Museu Verdaguer)
Antiga finca, existent el 1708, de caràcter agrícola anomenada Can Ferrer. A mitjan segle XIX fou adquirida per la família Miralles, que bastí l’edifici actual. És una gran mansió de tres plantes, amb galeries a les façanes anterior i posterior i coronada per una torre, Ramon Miralles l’oferí a Jacint Verdaguer quan la seva salut es malmeté; el poeta hi morí el 10 de juny de 1902, després d’una breu estada. La casa fou adquirida el 1925 per l’Ajuntament de Barcelona.
Alzinar
A l’obaga del Tibidabo, el bosc que ocupa el fondal està format per alzines i roures, dels quals sobresurten en alçada els pins. De fet, aquest bosc mixt evoluciona de manera natural cap a un alzinar sense pins. Hi ha, a més de l’alzina i el roure, els arbusts rebrotadors com el marfull, l’aladern, l’arboç, el bruc, el galzeran o l’esparraguera. També hi abunden les plantes enfiladisses, com la vidalba, l’heura i el xuclamel.
Viaducte de Can Ribes
Pont de 16 arcades construït a principi del segle XX i ben conservat. Travessa el fondal de la capçalera del torrent de la Rabassada.
Pantà de Can Borrell
Pantà de petites dimensions que reté l’aigua del torrent de l’Arrabassada. La vegetació dels entorns, a causa de les condicions d’humitat que s’hi donen, està constituïda per plantes típiques del bosc de ribera.
Can Borrell i camps de conreu
Masia dels segles XVII – XVIII, situada en un eixamplament de la vall de Sant Medir. Modificada i ben restaurada, acull un restaurant. Els camps de conreu enmig del bosc ocupen els indrets més planers, òptims per al treball de la terra.
El Pi d’en Xandri
Arbre emblemàtic. Darrerament ha estat objecte d’actes de vandalisme. S’ha fet un gran esforç per impedir la seva mort.
Torre Negra
Casa fortificada del segle XI. Rep aquest nom per la tonalitat fosca dels seus murs. El segle XVIII va ser propietat del monestir de Sant Cugat i a principis de segle va passar a mans privades. Els actuals propietaris la conserven en perfectes condicions. Una antiga llegenda conta que un túnel subterrani la comunicava amb el monestir.
