A -- a

http://www.parcnaturalcollserola.cat/kml/SigMapsCapesCAT.htm?../provesPHP/barraques.php

Barraques de vinya
Veure mapa en Google maps
Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d’aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra des de temps immemorials, i que comparteixen com a trets comuns la senzillesa i l’enginy. Les barraques van ser elements importants estretament lligats a l’aprofitament agrícola de la serra fins a la primera meitat del segle passat. La transformació dels usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posteriors van comportar, però, que s’anessin degradant fins a arribar, en molts casos, a un estat ruïnós o, fins i tot, a desaparèixer. Malgrat tot, encara avui en resten un centenar, més o menys recognoscibles, concentrades sobretot al vessant del Llobregat.

En aquestes modestes construccions, els pagesos es protegien de les inclemències meteorològiques durant les jornades de feina al camp i hi guardaven algunes eines i l’avituallament del dia. El sistema constructiu és d’una gran economia perquè utilitza els materials existents a l’entorn (pedra) i no requereix materials d’unió (morter). La tipologia més comuna és la de cabana de pedra seca, de planta circular, quadrada, rectangular o irregular, gairebé sempre formada per una sola estança i amb la volta tancada per aproximació de filades.
 

Una variant constructiva que trobem sovint a Collserola són els aixoplucs, habitualment de dimensions inferiors a les cabanes. Els aixoplucs es podien fer aprofitant balmes o petites coves naturals en les quals es construïa un petit parament frontal de pedra seca, buidant parets argiloses per crear-hi artificialment una cova o bé utilitzant espais buits a l’interior dels marges de pedra seca quan es construïa el mateix marge.
 

Tradicionalment a les barraques no hi havia porta i la coberta estava formada per una sèrie de capes a partir de la pedra de la mateixa cúpula: pedra petita, terra i vegetació. A l’interior de les barraques es poden trobar elements com ara seients, armaris, espitlleres, xemeneies, etc., i a l’exterior hi pot haver diferents elements complementaris, com ara corones, viseres, contraforts, murs, escales i basses per preparar la suspensió per sulfatar les vinyes.
 

Les barraques de vinya formen un patrimoni agrícola tradicional que cal mantenir, conservar i millorar. En aquest sentit, aquests darrers anys el Parc està dedicant un esforç significatiu a catalogar i conèixer més bé totes les que hi ha; a més, s’ha dut a terme la restauració de tres d’aquestes singulars construccions, amb un acord de col·laboració amb l’ajuntament de Sant Feliu. En algunes d’aquestes tasques també hi participen de forma activa, els Voluntaris de Collserola.

 

Tipologies de barraques de vinya a la serra de Collserola

Les barraques de vinya de Collserola presenten un gran ventall de tipologies a causa, principalment, de la diversitat geomorfològica de la mateixa serra, on els tipus de terrenys i de roques són molt variats, tot i que també hi influeix l’època de construcció i el mateix constructor.

Cabanes de pedra seca:

Són les més comunes i tenen unes dimensions mitjanes o grans. La roca més utilitzada és la llicorella, però també se’n fan servir d’altres, com la calcària i la quarsita. Poden estar aïllades o recolzades al terreny (normalment per la part posterior). L’interior està format per una sola estança (només amb una excepció, en què la cabana té una paret divisòria al centre). Tot i la diversitat de plantes existents, la cúpula quasi sempre és troncocònica per aproximació de filades i tancada amb una llosa anomenada clau de volta, excepte en cabanes de grans dimensions la coberta de les quals està formada per un embigat de fusta de pi cobert amb teules àrabs. Algunes barraques han sofert modificacions posteriors: parets d’obra, arrebossats de morter, cobertes d’uralita, etc.

Dintre d’aquest grup trobem diferents formes de barraques:

   Planta circular
   Planta quadrada
   Planta rectangular
   Volta de canó: Només n’hi ha un exemple a Collserola. És una barraca gran, amb una volta de canó de pedra seca i tancada als dos extrems per parets verticals. A la paret frontal hi ha la porta.

Aixoplucs al marge de pedra seca: Acostumen a ser de dimensions més petites que les cabanes i estan integrats als marges. La seva construcció coincideix amb la del mateix marge. La cúpula també es fa per aproximació de filades, excepte en el cas de les més petites, en què la mateixa llinda ja fa de coberta.

Aixoplucs al marge d’argila: Estan construïdes amb la tècnica del buidatge del terreny. Tot i que tenen una planta bàsica rodona, molts aixoplucs presenten allargaments cap a un costat i, en alguns casos, hi ha una petita cambra en forma de rebost o celler. L’obertura a l’exterior pot ser baixa i semicircular (en forma de volta de canó) o bé alta i amb laterals verticals, i a vegades es reforça amb un marc de pedra..

Coves i balmes: De dimensions variables, en molts casos s’observa un eixamplament artificial per guanyar espai interior. Quan l’obertura a l’exterior és massa gran, es construeixen paraments de pedra seca per reduir-la.

Barraques amb peces ceràmiques i morter: Són de construcció més recent (segurament de la primera meitat del segle xx) i tenen unes dimensions considerables. Les parets estan construïdes amb pedra i peces ceràmiques, i unides amb morter. La coberta pot ser plana, a dues vessants o de volta de canó i construïda amb peces ceràmiques (en les darreres modificacions apareixen les uralites).

La diversitat constructiva de les barraques de vinya a Collserola es fa més evident si observem els acabats que algunes presenten. Així, a la part superior exterior de les barraques, hi podem trobar elements decoratius i funcionals a la vegada: el voladís o ràfec, que sobresurt uns 20 cm en l’acabat superior de la façana i evita que l’aigua regalimi per les parets, i la corona, que augmenta l’alçària interior.
 

A l’àrea de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, on eren molt comunes les mines d’aigua, per a la construcció de les barraques s’utilitzaven puntualment materials ceràmics propis de les mines, com la volta de maons que tanca els pous de buidatge de la mina i que es fa servir aquí com a interior de la cúpula, o la volta d’estrebada (formada per dues peces d’un quart de circumferència) que tanca el sostre de la mina i que aquí s’utilitza com a llinda.
 

Tradicionalment la porta de la barraca de vinya és una obertura sense tancaments que acostuma a tenir els laterals verticals, amb una llinda formada per pedres grosses i planes (habitualment dues: una d’exterior i una altra d’interior) a la part superior. Com a excepcions, es conserven a Collserola una porta troncocònica (amb la part superior més estreta que la inferior), una porta troncocònica invertida (amb la part superior més ampla que la inferior) i una porta cònica (amb la part superior apuntada i sense llinda).

Característiques de les barraques de vinya a Collserola

El nom de barraca de vinya és el que s’ha donat tradicionalment a aquest tipus de construccions a Collserola. Tanmateix, en altres llocs de Catalunya, com ara el Bages, també s’anomena així qualsevol aixopluc lligat a aquest conreu i ubicat dins la mateixa parcel·la agrícola.

La serra de Collserola té dues grans àrees agrícoles tradicionals: la vessant del Llobregat, des de Sant Just Desvern fins al Papiol, i la plana del Vallès, des de Sant Cugat del Vallès fins a Montcada i Reixac. Les principals diferències entre aquestes dues àrees són geomorfològiques i socials. La vessant del Llobregat està orientada al sud-oest i presenta uns pendents molt importants, una alta insolació, terrenys soms i pedregosos i una estructura de la propietat del sòl molt compartimentada amb gran quantitat de masos amb diversos arrendataris. La vessant del Vallès està orientada al nord, és més planera, amb sòls més profunds i la propietat del sòl es concentra en mans d’uns pocs terratinents. Aquestes característiques fan que a la serra de Collserola només trobem barraques de vinya a la vessant del Llobregat, en una franja de poc més de 8 quilòmetres de llarg i 2,5 quilòmetres d’amplada, des de la riera de Sant Just al sud fins a Roques Blanques al nord.

Les barraques de vinya acostumen a estar ubicades a les vessants solanes o a les carenes, gairebé mai a les obagues, i tenen la porta orientada quasi sempre al sud: això serveix per aprofitar al màxim l’escalfor del sol baix de l’hivern i evitar el sol alt de l’estiu.

La majoria de barraques de vinya de Collserola estan situades entre 100 i 200 metres sobre el nivell del mar. Tot i això, podem trobar barraques des de la cota 69 fins a la 276.

Només s’ha trobat dues barraques de vinya amb data de construcció (1882 i 1933) mentre que en altres llocs de Catalunya sí que és comú trobar marcada la data de construcció a la llinda o a l’interior. Malgrat això, es creu que la majoria de barraques, sobretot les de pedra seca, són del segle xix, quan el conreu de la vinya va adquirir més importància i es van artigar més costers per plantar-hi vinyes.

 Amb l’arribada de la fil·loxera a Collserola, entre els anys 1883 i 1886, moltes vinyes es van substituir per altres conreus, principalment plantacions de fruiters secà a la vessant del Llobregat. Així, els conreus dominants a aquesta vessant a principis del segle XX eren ametllers i garrofers a Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, oliveres i fruita dolça a Molins de Rei i cireres al Papiol. Després de la gran gelada de la Candelera (2 de febrer) de 1956 molts d’aquests camps de fruiters de secà es van abandonar definitivament, començant pels terrenys més durs i més difícilment mecanitzables. Tot aquest procés va afectar directament a les barraques de vinya i per això avui en dia les podem trobar dins les pinedes o bé en matollars amb ametllers, garrofers o oliveres. Les primeres es correspondrien a les parcel·les de conreu que es va abandonar per la fil·loxera i les altres en les etapes posteriors. A les planes de Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès es va replantar la vinya després de la fil·loxera i es va mantenir el seu conreu fins a mitjans del segle XX que es va substituir pels cereals.

Conservació de les barraques de vinya a Collserola

L’estat de conservació de les barraques de vinya a Collserola és molt divers, des de les poques barraques que estan en perfecte estat fins a les que estan totalment en ruïnes. A més, hi ha referències d’altres barraques que estan desaparegudes però que en coneixem l’existència gràcies a diferents publicacions de la dècada de 1980.

De les 126 barraques de vinya, 38 estan en un bon estat de conservació, 16 requereixen petites actuacions de consolidació, principalment per esllavissaments  laterals o de la coberta, 9 conserven encara la llinda però s’hauria de refer tota la coberta i 63 conserven només part de les parets.

Entre 2008 i 2012 es van restaurar 4 barraques de vinya a la finca pública de Can Ferriol (Sant Feliu de Llobregat). D’aquestes barraques, 3 presentaven un estat totalment ruïnós on només en restava la base i una reduïda part de les parets. La quarta barraca només tenia la coberta enfonsada. El cost d’aquestes actuacions, executades per una empresa especialitzada en treballs de pedra seca (Naturalea Conservació SL), estava entre 1.300,00 €, la restauració d’un sostre enfonsat, fins a 10.000,00 €, la restauració total d’una barraca on només restava la base de les parets i s’havia de buscar la pedra fora de l’àmbit més proper.

La catalogació i el manteniment de les barraques de vinya del Parc Natural de la Serra de Collserola s’està duent a terme amb tres grups de Voluntaris del Parc i coordinats des dels serveis tècnics del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. La catalogació consisteix en omplir una fitxa de cada barraca de vinya amb una sèrie de dades, mesures i esquemes, mentre que el manteniment consisteix principalment en la neteja de vegetació de l’entorn més proper a la construcció i la retirada de residus que hi pugui haver al seu interior o a l’entorn més immediat.

Els voluntaris que realitzen les tasques de catalogació i manteniment de barraques de vinya han expressat repetidament la idea de poder fer intervencions de restauració a les barraques. Per tal de poder aprendre a fer aquestes restauracions s’ha demanat un pressupost a l’empresa Naturalea per realitzar unes jornades de formació. Aquest pressupost inclou l’actuació sobre 3 barraques de la finca de Can Capellans (Molins de Rei) i 1 de Ca n’Albareda (Sant Feliu de Llobregat). Les dues finques són privades i ja s’ha contactat amb els propietaris que han donat el seu vist-i-plau a aquesta activitat

Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
Ctra. de l'Església, 92. 08017 Barcelona. T: 932 803 552

MAPA WEBCONTACTEAVISOS LEGALS

Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) de tercers per recollir informació estadística sobre les consultes rebudes. Si segueixes navegant, considerem que ho acceptes.