Bossa de Thaumetopoea pityocampa a les branques d'un pi

Descripció

 

La processionària del pi (Thaumatopoea pityocampa), és una arna o papallona nocturna autòctona a Catalunya, coneguda com un dels insectes més devastador en la defoliació de pins, particularment en zones mediterrànies. Té un cicle vital complex, i per això, ara que arriba la primavera, solem recordar-nos d’ella en veure les processons d’erugues baixant dels arbres.

 

Les erugues surten dels ous a la tardor, i es comencen a alimentar de forma massiva de les fulles dels pins. Quan arriba l’hivern, comencem a veure el que semblen unes bosses fetes de teranyines blanques a dalt dels pins. Dins aquestes bosses s’hi refugien les erugues per poder sobreviure el fred de l’hivern, que és el moment més perillós pel cicle de l’insecte.

 

A la primavera, una vegada les fredes temperatures hivernals es comencen a fondre, les erugues surten del seu refugi i comencen a baixar de les copes dels arbres. És llavors quan comencem a veure les impressionants processons que li donen el nom de processionària a l’espècie.

 

Les erugues, una darrera l’altre, baixen en cerca d’un lloc on enterrar-se en grups, on formaran els capolls i entraran en dormició fins que les condicions siguin òptimes per poder sortir de nou, però ara si, com a papallones.

 

Si tot va bé, les papallones sortiran a l’estiu, i viuran una mitjana d’un dia! Tenen poc temps, però el dediquen a pujar volant a les capçades dels pins fecundar i pondre els ous.

 

En ser un insecte que afecta tant zones determinades del Parc com també persones i animals de companyia, el Consorci estableix cada any un seguit de mesures en el marc de la gestió del medi natural del Parc.

La processionària no és una espècie invasora

 

Al contrari del que molta gent pensa, la processionària no és una plaga invasora que s’estén pel bosc, sinó que la seva presència en les pinedes forma part de la xarxa tròfica d’aquests ecosistemes. La processionària és un insecte autòcton de Catalunya, i de fet diversos animals del Parc, com rat-penats, puputs, mallerengues, i fins i tot altres insectes, s’alimenten d’ella en diferents estatges del seu cicle vital.

 

Malgrat això, l’augment de les temperatures fruit del canvi climàtic afavoreix molt el cicle d’aquest petit animal, de manera que any rere any veiem com les seves poblacions augmenten la seva intensitat i rang de distribució.

 

Si l’afectació intensa en les pinedes es manté de forma continuada al llarg dels anys, les processionàries poden acabar provocant que els pins no es puguin recuperar de la pèrdua massiva de fulles que experimenten, i siguin molt més susceptibles a altres perills com sequeres i patògens.

Gestió al Parc per controlar la processionària del pi

 

Estudis i seguiment

 

Des de l’any 1991 el servei de Medi Natural i Territori fa un control anual d’aquest lepidòpter. El nivell d’afectació als pins es determina a partir del nombre de bosses que s’observen. Els pins poden patir greus defoliacions i també pot provocar fortes reaccions al·lèrgiques a algunes persones i animals de companyia.

 

Si bé l’objectiu del seguiment és valorar el grau d’afectació i incidència que té aquest insecte sobre les pinedes, aquests estudis també permeten determinar l’evolució que té al Parc en una sèrie llarga i continuada d’anys. Actualment, es disposa de dades de més 30 anys seguits, que permeten analitzar la seva evolució i incidència.

 

El període de seguiment de la població d’aquest insecte s’inicia als voltants del mes de juliol, i es perllonga fins al mes de setembre. Aquest control es fa mitjançant el seguiment setmanal d’unes caixes trampa instal·lades als pins, que contenen feromones. Les feromones són compostos químics naturals que atrauen els mascles quan es troben en fase de papallona. A partir del nombre d’individus capturats, s’extrapolen les dades i es fa una estimació de la seva evolució per valorar el tractament a fer. La captura d’individus es focalitza en punts de major afluència de persones i animals de companyia, com ara el passeig de les Aigües, la carretera Alta de Roquetes, Sant Pere Màrtir, etc.

Caixa trampa de feromones. Font: CPNSC

Tractament i campanya de control

 

A partir de la informació obtinguda l’any en curs, i prenent en consideració dades anteriors, s’elabora el tractament fitosanitari més adequat. El tractament també es concentra en punts de major incidència i risc per a les persones, és a dir, principalment a les àrees més freqüentades del Parc, per tal de minimitzar possibles afectacions a persones i com a mesura de prevenció en casos d’al·lèrgia.

 

Malgrat que en tinguem sobretot una imatge negativa, la processionària del pi és una peça clau per a l’ecosistema. Una gran quantitat de paràsits i depredadors s’alimenten dels seus ous, larves, crisàlides i adults; així, forma part de la dieta d’ocells, mamífers i insectes, fins i tot de fongs. En la seva fase d’eruga, és un dels aliments més desitjats per la puput (Upupa epops), que té servit l’aliment de manera fàcil i en filera.

 

Amb relació al tractament, el Consorci determina el calendari del tractament a la tardor, moment en què l’insecte es troba en la fase d’eruga, a partir del desenvolupament de les larves, que està condicionat per factors com la temperatura i les condicions meteorològiques.

 

El tractament es realitza principalment a les pinedes del vessant barceloní (S-SE) i del vessant oest de la serra, a la zona del Llobregat, a més d’alguns altres indrets concrets com àrees de lleure i miradors del Parc. El tractament només es fa a les vores dels camins freqüentats on s’ha detectat un major nombre d’individus adults (papallones) amb l’objectiu d’evitar les al·lèrgies que provoquen a persones i a animals de companyia.

 

El tractament es fa sobre el terreny mitjançant un tractor o un vehicle pick-up equipat amb canó atomitzador que fumiga un producte insecticida, bé biològic (amb el bacteri Bacillus thuringiensis) o bé químic, que afecta les larves de l’espècie, en una fase determinada del seu desenvolupament.

 

La tardor de 2023 el tractament es va fer entre el 13 i el 22 de novembre, els dies en què les condicions meteorològiques ho van permetre, és a dir, absència de pluja i de vent.

Moment del tractament. Tractor equipat amb canó atomitzador. Font: Arxiu CPNSC

Com podem saber quan i on s’executa l’actuació?

 

Abans de l’actuació, el Consorci informa a través de la pàgina web de l’inici del tractament, la localització i la durada, tenint en compte que les dates poden variar en funció de les condicions meteorològiques que es vagin succeint al llarg del període previst del tractament.

 

Així mateix, informa prèviament les persones residents a la zona, on es farà el tractament. També està en contacte amb entitats que representen persones que pateixen determinades al·lèrgies per poder-les avisar amb temps.