Avui, la serra de Collserola és un Parc Natural extensament boscós, però, històricament no sempre ha estat així. A finals del segle XIX bona part del territori estava ocupat per masies i àrees agrícoles que és dedicaven principalment al conreu de la vinya. Amb el segle XX, es va iniciar un procés d’expansió urbanística i d’abandonament agrícola que, lligat a un creixent ús de lleure, ha anat transformant profundament el paisatge, fins als nostres dies. Fruit d’aquests processos i transformacions i de la presència humana, trobem per tota la serra una sèrie d’elements patrimonials construïts. Al seu costat els arbres singulars, que tot i ser naturals, han estat condicionats també per l’activitat humana.

Així, els arbres singulars no només estan enmig dels boscos sinó que, també, els trobem al costat de masies, camins, fonts, àrees agrícoles, etc. Molts d’ells són plantats, altres són naturals, però darrere la majoria de casos hi ha, o hi ha hagut, una voluntat de conservació. D’una manera o altra tots ells formen part del nostre patrimoni natural, cultural i històric i com a tals són mereixedors de protecció.

Els arbres singulars destaquen per una o més característiques que els fan rellevants enfront als altres individus de la seva mateixa espècie: dimensions, bellesa, edat, raresa, fets històrics ocorreguts al seu entorn, singularitat del lloc, etc. Actualment cap d’aquests arbres de Collserola està inclòs al catàleg d’arbres monumentals de la Generalitat de Catalunya (regulats pel Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d’arbres monumentals i posteriors ampliacions) però si en el catàleg que alguns municipis han començat a elaborar sobre el seu patrimoni botànic, com és el cas de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, on es defineix el nivell de protecció de cada exemplar.

Els cens d’arbres singulars del Parc, s’atansa ja als 200 exemplars i en resten bastants per catalogar. L’inventari és encara un projecte obert, que duen a terme tècnics del Parc amb el suport de diferents entitats col·laboradores.