El primer edifici fou construït, el segle XVII, sobre unes runes romanes i es reconstruí com a convent a començaments del segle XX. A partir de 1906, es va convertir en un hospital de leprosos amb el nom de Sant Llàtzer que es va tancar i abandonar el 1971 quan, al costat mateix, es va construir un nou hospital que no ha funcionat mai. Actualment és un centre social ocupat, residència i hort comunitari.  La majoria de diumenges s’obre el centre social i es fan activitats relacionades amb ecologia, activisme i autogestió, en les que participen un elevat nombre de persones. És propietat de la Fundación Hospital de Sant Pau i està gestionat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Arquebisbat.