Ara fa uns 10.000 anys, quan van enretirar-se els gels de la darrera glaciació, el clima es va anar temperant. Al sector de llevant de la península ibèrica, i a tota la zona costanera de la Mediterrània,  es va instaurar un clima nou i singular que ha arribat fins als nostres dies: el clima mediterrani.

Collserola es troba en plena àrea d’influència mediterrània, que es caracteritza per un hivern suau, sense gaires freds, un estiu calorós i força eixut sense precipitacions, determinats ambdós per l’anticicló de les Açores, i unes estacions de transició (primavera I tardor) borrascoses amb pluges molt concentrades i força irregulars, tant en el mateix any com d’un any per l’altre.

A Collserola, tot i les generalitats anteriors, és evident l’existència de microclimes, és a dir, de variacions climàtiques locals importants. Hi influeixen la topografia del terreny, l’efecte termoregulador del mar, les variacions altitudinals, el grau d’insolació dels vessants, el recobriment vegetal, etc. Tot això fa que a l’hivern hi arribi a haver diferències de més de 10 ºC de temperatura entre un lloc i un altre.

Segons les dades de l’Observatori Fabra (432 m), la temperatura mitjana anual se situa al voltant dels 14 °C. Els hiverns, no gaire freds, tenen una temperatura mitjana que generalment no baixa per sota dels 5 ºC, i els estius, al voltant dels 21 ºC.

Pel què fa a precipitacions, el total anual mitjà és relativament alt, ja que arriba als 621 mm, amb dos períodes humits: tardor (octubre, 83,1 mm) i primavera (maig, 60,4 mm) i un intens eixut estival (juliol, 10,6 mm).

Les dades recollides durant els últims deu anys a l’estació meteorològica del Consorci donen una temperatura mitjana anual de 14,1 ºC i una mitjana de precipitació anual de 526 mm. De maig a setembre, la pèrdua hídrica per evaporació supera la precipitació, sobretot als mesos de juliol i agost, quan el risc d’incendi és màxim.