L’exemplar va ser alliberat a un espai natural proper a Collserola mitjançant la tècnica de l’adopció silvestre o ‘Fostering’

El pollet va ser localitzat per uns visitants del Parc que el van portar fins al Centre de Fauna de Torreferrussa. Allí, els tècnics del Centre van aconseguir que recuperés pes i millorés ràpidament. Un cop recuperat, i gràcies a l’assessorament i treball del l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona, es va procedir alliberar-lo al medi mitjançant la tècnica de l’adopció silvestre o ‘Fostering’.

Aquesta tècnica consisteix a deixar-lo en llibertat amb uns nous progenitors adoptius que ja tinguin pollets d’una mida semblant. L’individu adoptiu és alimentat pels adults durant tot el període d’emancipació, que dura uns 4 mesos, fins que té capacitat per a marxar del niu.

Cal destacar la importància del treball conjunt entre els visitants de la serra, els Guardes i Biòlegs del Consorci del Parc Natural de Collserola, els tècnics i veterinaris del Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrusa i els investigadors de l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona. El seguiment conjunt de l’evolució de l’individu ha permès posar-lo en llibertat de manera exitosa.

La causa de l’abandonament per part dels adults es desconeix, però es tracta d’un comportament estrany en aquesta espècie, ja que el Duc -igual que molts altres ocells- alimenten els pollets encara que hagin caigut o s’hagin allunyat del niu.

L’anàlisi posterior del lloc on s’ha localitzat el niu abandonat, fa pensar com una possible causa l’alta freqüentació de l’espai. La presència, a més, d’un amagatall furtiu per a fer fotografies, fa deduir que els adults van abandonar la zona degut a l’alt grau de molèsties que patien. Aprofitem per recordar que la fotografia de fauna salvatge en el medi natural està regulada per llei i necessita d’autorització expressa.

El Duc (Bubo bubo) és el rapinyaire nocturn més gran. Se’l reconeix pels seus ulls grossos i de color taronja i pels dos plomalls que té al cap i que recorden unes “orelles”. A Collserola és un nidificant escàs. Des de l’Estació Biològica del Parc Natural es fa el seguiment anual de les parelles reproductores i de l’èxit reproductiu de les mateixes.

Podeu llegir la historia complerta d’aquest Duc al web de l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona: https://www.ub.edu/biologiaconservacio/peripecies-poll-duc-collserola/