La gestió jurídicoadministrativa facilita els procediments de moltes de les funcions de la institució.
Assessoria jurídica
La funció bàsica de l’assessoria jurídica del Consorci és la d’assessorar i donar suport tècnic en aquesta matèria tant a nivell intern (serveis i unitats del mateix Consorci) com a nivell extern (entitats locals, altres institucions i usuaris en general) i establir les directrius per a la redacció, tramitació i arxiu de les resolucions juridicoadministratives, informes i qualsevol altre tipus de documentació complementària.
Convenis i col·laboracions
Des del Parc se signen programes de col·laboració amb institucions, entitats públiques i privades per a l’execució d’estudis i desenvolupament d’investigacions adreçades a la protecció i conservació, com també a la captació d’aportacions econòmiques per al desenvolupament de projectes i altres vies de col·laboracions institucionals dins del marc de cooperació interadministrativa.
Gestió comptable
L'àmbit de gestió econòmica té com a finalitat principal la gestió del pressupost de l'entitat i de totes les obligacions formals que se'n deriven, des de la tresoreria i la comptabilitat a la liquidació d'impostos, presentació de declaracions informatives i altres gestions diverses.
Des de la finestra dels despatxos del Servei d’Administració i Contractació...
--Seguir llegint--Des de la finestra dels despatxos del Servei d’Administració i Contractació de l’òrgan gestor del Parc, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (el Patronat Metropolità del Parc de Collserola de la primera època), s’albira un espai natural que commemora el trentè aniversari de l’aprovació del Pla Especial que marca un punt rellevant a la historia recent de Collserola.
La gestió d’aquest espai s’ha dut a terme en aquest període mitjançant l’eina d’una administració pública institucional, que s’afegia a les que ja estaven presents en el terreny de joc del sector públic. Certament, la concertació pública en la gestió del territori s’ha consolidat, partint d’uns inicis en què s’exercia en exclusiva des de la governança metropolitana de Barcelona (Corporació Metropolitana de Barcelona i Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona) a l’època actual en què el model administratiu que s’ha implementat permet la col·laboració de diferents administracions amb competències sobre el territori: des de l’administració autonòmica (la Generalitat de Catalunya), a l’administració local (representada aquí pels ajuntaments amb part de terme municipal al Parc, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona).
Aquests trenta anys han permès madurar una administració que s’obrí pas tímidament en un entorn ple d’institucions amb competències al territori fins el punt que actualment el seu reconeixement és molt rellevant, fruit del treball d’un equip humà que ha buidat el seu esforç professional en aquest Parc des de diversos àmbits i, també, des de l’administratiu.
L’ens gestor s’ha desenvolupat en un entorn, el sector públic, que requeria una funció estructuradora del funcionament de la institució, amb l’objectiu de fer possible el procediment per tal que es poguessin assolir les funcions finalistes dels altres serveis de l’entitat pública en el desenvolupament del Pla Especial. En aquest context i des de la rereguarda de l’àmbit més burocràtic i discret de la institució s’ha treballat de manera constant per tal de fer possible l’acció quotidiana dels altres serveis de l’organisme gestor, vertebrant línies de treball d’assessoria jurídica, d’assistència als òrgans de govern i de consulta, de gestió econòmica, de recursos humans, de gestió del patrimoni, de polítiques dels serveis centrals, de convenis amb administracions públiques i entitats privades, de col·laboració amb el món universitari i els centres educatius, d’arxiu i, més recentment, de transparència i administració electrònica.
Un aspecte interessant a subratllar dels que preveia el Pla Especial és el relatiu al patrimoni quant al règim de propietat del Parc. S’ha assumit el repte de ser rigorosos amb el deure de gestionar un gran parc forestal per a Barcelona que s’aconseguí fruit de la política d’adquisició de sòl desenvolupada per l’ajuntament de Barcelona, primer, i per la Corporació Metropolitana de Barcelona, després, abans de l’aprovació del Pla Especial. En el decurs dels darrers 30 anys s’ha incrementat lleugerament la hisenda pública de sòl, de tal manera que actualment computem a Collserola unes 3.200 ha en mans públiques.
Un dels objectius de patrimoni ha estat formalitzar jurídicament la gestió ordinària duta a terme per l’òrgan gestor de les finques públiques del Parc. En aquest sentit, en la darrera etapa s’ha dut a terme una rellevant tasca per identificar, sol·licitar i acceptar l’adscripció de l’ús i la gestió de finques públiques dins l’àmbit del Parc. En aquests anys s’han administrat pressupostos equivalents en euros constants de 2017 entre els cinc i els vuit milions d’euros anuals. Cal assenyalar, en aquest punt, el paper finançador destacat de la Corporació Metropolitana de Barcelona, en el seu dia, i de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, més tard, en la primera etapa; així com la incorporació de la Diputació de Barcelona a partir de 1999 i de la Generalitat de Catalunya, més modestament, a partir de la declaració de Collserola con a Parc Natural, l’octubre de 2010.
Durant aquest període s’han conformat uns serveis administratius i jurídics que a data d’avui ja són madurs i tenen les bases el suficientment sòlides com per afrontar els reptes de futur i defensar els interessos del Parc Natural de Collserola amb solidesa. L’àmbit de feina té elements comuns generalistes similars a altres administracions públiques, però alhora s’ha anat especialitzant progressivament en els aspectes específics d’aquest espai natural protegit. En definitiva, aquesta és una administració que ha demostrat en el decurs dels anys de creixement i majoria d’edat que s’ha consolidat, que és un actor rellevant més al que cal escoltar i tenir present en qualsevol acció que pugui afectar al Parc Natural.
Sens dubte cercar la fórmula més adient de finançament i el model més adequat d’organització administrativa que ha de gestionar el territori en el futur és un dels reptes més interessants que tenim sobre la taula.
[Una reflexió inclosa en l'edició especial del butlletí del Parc, en motiu dels 30 anys de gestió]