Configurant la porta de ponent del Parc, Castellciuró s’alça sobre un petit turó, excel·lent mirador sobre el Baix Llobregat i de la serra de l’Ordal, fins al mar, i cap al nord, de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt.

Aquest paratge ofereix variades possibilitats d’esbarjo. Visitar les ruïnes tot imaginat les batalles que s’hi deuen haver lliurat, jugar a l’esplanada, fer una passejada per qualsevol dels itineraris d’interès històric i naturalístic que ofereix.

El castell, les ruïnes del qual ara veiem, fou bastit durant el segle XIV aprofitant el que quedava d’una torre de defensiva d’origen visigòtic anomenada Guadallo i que va ser destruïda per les hosts sarraïnes d’Almansur el 985.

La vegetació dominant en aquest indret és típicament mediterrània, amb llentiscles, aladerns i garrofers. Aquests darrers donen fe d’un passat agrícola anterior, la qual cosa també s’aprecia per les restes de feixes disposades als vessants.