Una jornada tècnica analitza la situació del senglar al Parc amb l’objectiu de millorar-ne la gestió.
Dimecres 9 de desembre va tenir lloc a la seu del Consorci la jornada «Avaluació d’estratègies per a la gestió del senglar a Collserola», organitzada pel Servei d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona i pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.
La sala d’actes del Centre d’Informació del Parc va acollir més de setanta assistents, entre tècnics, gestors, científics, caçadors i públic divers. Un reflex del nivell d’interès i preocupació que genera l’actual situació dels senglars periurbans.
UN PROBLEMA GLOBAL AMB UNA ELEVADA INCIDÈNCIA A COLLSEROLA
L’expansió demogràfica del senglar i sobretot la seva creixent habituació a les àrees urbanes és un fenomen que es dóna a diversos llocs d’Europa i del món aquests darrers anys, tal com es va fer palès en un estudi publicat recentment (Butlletí del Parc, núm. 106).
A Collserola hi té una expressió especialment visible i conflictiva, ja que tot i no ser de les zones amb més densitat d’animals, està envoltada d’ambients i activitats que han afavorit el nombre d’incidències. Els senglars han augmentat sobretot a costa dels recursos que han après a explotar en l’extens contacte periurbà del Parc. La seva abundància poblacional ja no depèn únicament de la disponibilitat d’aliment natural al bosc.
La freqüència i l’abast dels conflictes que provoquen els senglars «urbanòfils» (destrosses de la jardineria, accidents, assetjament de gent amb menjar a les mans) s’han multiplicat. L’encontre esporàdic està deixant de ser l’anècdota per esdevenir un autèntic maldecap. Alguns senglars tenen una actitud cada cop més desinhibida a l’hora d’aconseguir o sostreure el menjar a les persones i s’han produït ja diversos incidents.
Un dels estudis presentats a les jornades analitza els models de creixement poblacional i conclou que caldria reduir la població més selectivament, extraient especialment els grups d’edat juvenils, però insisteix que la clau és evitar l’accés a les fonts d’aliment urbanes.
RISC SANITARI
Finalment un altre aspecte que es va destacar és el sanitari. S’està comprovant amb preocupació que l’actual expansió i contacte urbà dels senglars va lligat a una sensible mobilització de patògens. Els senglars són portadors de moltes zoonosis (malalties animals que afecten els humans, com la triquinosi o la tuberculosi) i, a la vegada, actuen de reservori d’altres malalties humanes que a ells no els afecten, com el cas de la greu hepatitis E. Per això, se subratlla la importància de no alimentar els senglars i evitar els contactes amb aquests animals, a més d’impedir el seu accés als espais urbans, jardins, parcs infantils, colònies de gats, etc., per tal d’evitar possibles contagis.
Compartir i difondre el coneixement és una de les claus per poder prendre les mesures més adequades a curt i mitjà termini per eradicar els conflictes. Des del Parc, atents a l’evolució de l’espècie des de fa molts anys, celebrem la iniciativa d’aquesta jornada que de ben segur ajudarà a coordinar les accions de la manera més eficaç.
Imatge de les jorndades i senglar al Centre d’Informació del Parc. Font: CPNSC
CPNSC, 18/12/2015
