La primera referència documental de l’ermita és de l’any 1001. Més tard, el 1032, l’ermita ja és esmentada en un testament, fent-se notar que era dedicada a Sant Pere; així , la capella devia consagrar-se entre aquestes dues dates. L’any 1248 pertanyia al senyor de la terra i del segle XII al XVII passà per diverses mans particulars. Al segle XVII s’adossà una petita torre de planta quadrangular amb finalitats de guaita i senyals. La guerra de Successió portà l’abandonament de l’ermita encara que l’any 1838 rebé llicència per celebrar-hi missa. Durant la guerra Civil queda molt malmesa i després de diverses restauracions avui dia ha tornat a caure en estat d’abandonament.