Un estudi sobre petits mamífers al Parc posa de manifest la singular i preocupant evolució del comportament dels senglars a Collserola.
Parafrasejant la famosa frase d’Obèlix, podríem dir que els senglars semblen haver-se tornat bojos a Collserola, adoptant comportaments “vandàlics” vers artefactes humans, inaudits en altres zones. S’ha arribat a aquesta conclusió arrel de la interferència creixent dels senglars en un estudi de petits mamífers que es du a terme mitjançant paranys de captura en viu. Es tracta d’un estudi de seguiment poblacional, en el marc del projecte SEMICE (Seguiment de Micromamífers Comuns d’Espanya), coordinat des del Museu de Ciències Naturals de Granollers, què es realitza al Parc des de l’any 2008. Els darrers anys cada cop que s’ha disposat la parcel·la de mostreig, els senglars han fet autèntiques destrosses en els paranys per tal d’obtenir el “premi” que els ofereix l’esquer que contenen (una mandonguilla de farina amb tonyina).
En el treball que ha donat peu a una comunicació científica, s’ha comparat l’afectació d’aquest comportament a les estacions SEMICE establertes al Parc Natural de Collserola (dues als entorns de l’Estació Biològica de Can Balasc, i una a tocar del Centre d’Informació) amb sis altres Parcs de la Diputació de Barcelona: Montseny, Montnegre–Corredor, Sant Llorenç del Munt, Serra de Marina, Serralada Litoral, i Garraf, i, s’ha vist que, a diferència de Collserola la incidència d’atacs sobre els paranys a la resta de Parcs és mínima, malgrat que en alguns d’aquests espais protegits la densitat de senglars arriba a ser superior a la de Collserola..
El nombre de paranys inutilitzats pels senglars a Collserola ha arribat a ser tan elevat que pot generar biaixos en l’estimació poblacional dels petits mamífers. Per tal de poder prosseguir l’estudi, minimitzant les afectacions pel senglar, ha calgut dissenyar un sistema de protecció dels paranys mitjançant unes carcasses metàl·liques clavades a terra amb piquetes d’uns 40 cm de llargada.
S’arriba a la conclusió que el major contacte periurbà de Collserola i la creixent habituació dels senglars a les persones en aquest Parc ha facilitat que aquests animals associïn la presència d’elements humans amb oportunitats d’alimentació. Els actes incívics d’algunes persones -que alimenten i s’apropen temeràriament als senglars- han contribuït a alterar el comportament natural dels animals, perdent la por a l’esser humà i creant una atracció envers les possibles fonts d’aliment d’origen antròpic. En aquest sentit, cal recordar que està prohibit donar menjar als senglars.
Small mammal sampling incidents related to wild boar (Sus scrofa)in natural peri–urban areas
