Unes obres acabades de fer a la mina de la font de la Mina de Mas Sauró han ajudat a conèixer millor com és i en quin estat es troba aquesta construcció que roman sota terra.
Molt sovint, quan pensem en una font, ens ve al cap la idea d’espai ombrívol, més o menys arranjat per poder-hi fer un mos o estar-s’hi una estona, i on hi ha un broc d’on, en funció de l’època de l’any i sobretot de les pluges, hi brolla més o menys aigua.
Aquests espais, als que recentment ens referim com a espais fontinals, atrauen fauna diversa que necessita l’aigua per al seu cicle vital, com els insectes i, lògicament, els amfibis, i també són espais visitats per mamífers que la necessiten per sobreviure. L’aigua que regalima fa possible la vida de briòfits com molses, hepàtiques, etc. En definitiva, tot un petit ecosistema!
Collserola sempre ha estat un massís on hi ha hagut moltes fonts, i tanta aigua que, a començaments del segle XX, fins i tot hi havia unes quantes empreses embotelladores, res a veure amb el que actualment ens ve al cap quan sentim aquesta paraula. Tenim força literatura que ens parla d’aquest fet.
Amb el temps moltes fonts s’han perdut a causa de la urbanització de la serra, de la construcció de vies de comunicació, etc. i sobretot per la manca de manteniment de les mines, construccions que es troben sota terra sense les quals no es recolliria i canalitzaria l’aigua, la protagonista d’aquests espais.
Són conegudes les xarxes de mines de la vall de Sant Just o de la de Sant Feliu. Si miréssim un plànol de les mines que hi ha en aquestes valls o al vessant barceloní de Collserola, segur que sentiríem admiració per la feinada que van fer els nostres avantpassats per recollir i canalitzar l’aigua per regar els camps o per viure. Les basses també formaven part d’aquest sistema.
Des del seu inici, una de les línies de treball del Consorci ha estat la catalogació i la conservació d’aquests espais fontinals i, més recentment, també dels punts d’aigua. I tot això s’ha fet en coordinació amb els municipis del Parc Natural i, sobretot, amb l’entusiasme i l’esforç de moltes persones voluntàries d’entitats, centres educatius i empreses, que han aportat a més de la seva feina, el seu coneixement de la serra.
Aquest és el cas de l’Associació de veïns i veïnes de Santa Maria de Vallvidrera-Mas Sauró i de la seva Comissió verda, que des de l’any 2017 treballa per la recuperació i la conservació del patrimoni natural i construït del barri de Mas Sauró, un barri de muntanya estretament lligat a la construcció i a l’existència del pantà de Vallvidrera. En la memòria d’alguns dels seus habitants ha quedat com era aquesta zona fa més de seixanta anys, les construccions que hi havia i quina era la seva funció.
El primer element del patrimoni on es va començar a actuar va ser la font de la Mina de Mas Sauró, que rajava de forma intermitent. Cal dir que tot això es va fer amb les reticències d’alguns veïns i veïnes que volien que aquest indret es conservés amagat i en l’anonimat per por a la possible massificació. Fins a l’actualitat i durant aquests anys s’ha anat recuperant el corriol d’accés i els de connexió amb altres elements de patrimoni existents com la bòbila, les diferents basses, etc. que van tenir un paper important en la construcció del pantà. Molt a prop també s’ha anat fent feina en un altre espai fontinal, el de Sant Tomàs i en un forn de calç que queda més amunt.
Cal dir que a més, aquesta associació veïnal també ha col·laborat econòmicament -gràcies en part a una petita subvenció de TABASA-, en la realització d’algunes millores realitzades en aquests espais com la col·locació de les portes de les fonts de Sant Tomàs i de la Mina de Mas Sauró. L’any 2023 amb el mateix import l’associació ha contribuït a la recerca, neteja i recuperació en part de la mina d’aigua que alimenta aquesta font. Ara només cal que plogui…
