Font redescoberta el 1997 per la Colla dels Dimarts després d’haver estat perduda i soterrada durant dècades i restaurada pel CPNSC al 1998 a partir de les restes descobertes, fotografies i documentació antiga. Amb tot es va configurar un àmbit d’estada limitat per un mur de formigó, un paviment de fusta calada i la recuperació del banc existent. La deu d’aigua natural es va substituir per aigua potable de xarxa. Per accedir a l’espai de la font es van construir una passera de pedra llicorella que permet creuar el torrent i una escala de fusta i així es va incorporar a l’itinerari de passejada.