Els espais naturals tenen una funció de primer ordre en la protecció del sòl, en la regulació dels recursos hídrics i, fins i tot, del clima. Els beneficis ecològics d’aquest gran espai natural que és Collserola tenen una repercussió directa sobre la salut dels milions de persones que vivim al seu voltant.
D’altra banda, els terrenys forestals (boscos, matollars, prats i conreus d’arbres) són una important font de recursos per a l’economia d’un país. A més de la fusta, i tot el que se’n deriva, cal tenir en compte els bolets, les plantes remeieres, les fruites, la caça, les pastures, etc. Tots són recursos renovables.
Finalment, els espais naturals són importants llocs de lleure i un marc educatiu essencial per a una societat en què la població urbana augmenta cada cop més. El parc és un lloc de trobada, un lloc d’arrelament de tradicions, llegendes i costums populars; sense oblidar el valor estètic que possibilita experiències positives de contacte amb la natura, de desenvolupament artístic, de descoberta.
Així doncs, podem parlar de tres grans funcions dels espais naturals: ecològica, productiva i social.
Els boscos propers a les ciutats alliberen oxigen (O2) i fixen el diòxid de carboni (CO2), filtren les partícules de pols i amorteixen el soroll. A més, regulen i purifiquen l’aigua, i els corrents d’aire més frescs de l’interior del bosc ajuden a dissipar la calor i la contaminació produïda per les indústries, les calefaccions i els automòbils.
Les principals funcions ecològiques dels espais forestals són:
Regulació del cicle hidrològic
Les plantes retenen l’aigua de la pluja i l’alliberen a poc a poc, frenant el risc d’inundacions. Per tant, els boscos són uns reguladors dels recursos hídrics, i per extensió, del clima.
Els boscos emmagatzemen i purifiquen l’aigua. Quan l’aigua transpirada pel bosc entra en contacte amb una massa d’aire fred, es condensa i forma boires i núvols. Aquestes boires poden deixar precipitacions importants. Està comprovat que plou més a les zones boscoses que a les desforestades.
La vegetació absorbeix els nutrients dels residus orgànics de l’aigua, que no són tòxics per a les plantes, i d’aquesta manera la vegetació ajuda a reduir la contaminació i a millorar la qualitat de les aigües.
Als ecosistemes forestals mediterranis fins el 90% de l’aigua de pluja pot retornar a l’atmosfera per evapotranspiració, es a dir, la suma de l’evaporació de l’aigua que ha mullat superficialment la vegetació i el terra, i de l’aigua que, un cop al sòl, és absorbida i transpirada per les plantes. Així, un arbre pot evaporar 5,7 litres d’aigua/hora .
Reducció de l’erosió
La vegetació té un paper essencial en la retenció de l’aigua de pluja i en la protecció del sòl. Les arrels de les plantes protegeixen el sòl de l’acció erosiva de l’aigua i prevenen els esllavissaments de terres, al mateix temps que eviten o redueixen els efectes negatius de les riuades.
Un sòl sense vegetació corre el risc de degradar-se per la força de l’aigua, sobretot en les regions mediterrànies, on les pluges poden ser torrencials i endur-se grans quantitats de terra.
Qualitat de l’aire
Els boscos són uns regeneradors importants de l’oxigen que respirem, alhora retenen el diòxid de carboni atmosfèric. També filtren les partícules en suspensió i retenen la pols, cosa que resulta de gran importància a les àrees urbanes voltades de boscos o parcs, on la quantitat de pols és molt gran. L’aire resultant és net i pur.
Les plantes, en alimentar-se, transformen el CO2 i l’H2O; el resultat de la reacció química són, per una banda, compostos orgànics (CH2O) i per una altra, oxigen (O2) que retorna a l’atmosfera.
La vegetació emmagatzema el CO2, contribuint a minimitzar el canvi climàtic al actuar com a “abocador” d’aquest gas responsable de l’efecte hivernacle. Així, un bosc absorbeix de 3 a 15 tones de CO2/ha i allibera unes 5 tones d’O2 anuals, la quantitat necessària perquè respirin 10 persones durant un any.
Presència d’espècies vegetals i animals
Els espais naturals són la font de diversitat biològica i de manteniment d’algunes varietats de plantes d’ús humà tradicional. Aquests espais també són un refugi per a animals pol·linitzadors de cultius, per als controladors de plagues agrícoles i per als disseminadors de llavors.
La diversitat biològica no és limita únicament a les espècies catalogades. També s’estén entre les diferents poblacions d’una mateixa espècie que hi viuen a la serra i, finalment, entre els diferents individus d’una mateixa població animal o vegetal. Aquestes tres fonts de variació són fonamentals perquè les espècies puguin sobreviure i evolucionar positivament davant els possibles canvis.
Les espècies biològiques de Collserola no constitueix solament un potencial científic i cultural. La preservació de la seva diversitat és una condició necessària per garantir el futur dels sistemes naturals.
Pantalla de soroll
El so local és determinat por l’absorció de l’atmosfera, la refracció i la dispersió de la energia sonora, que actuen en combinació des de l’emissor fins el receptor. Encara que la quantitat d’energia sonora absorbida d’aquesta manera per una sola fulla és molt petita, aquest mecanisme pot contribuir en gran manera a l’atenuació del so per les plantes i les comunitats vegetals, ja que el nombre de fulles d’un arbre adult pot estar al voltant de 2 × 105. Així, un bosc pot arribar a tenir un efecte de reducció fins a 20 o 30 decibels, i, per tant, funciona com a pantalles acústiques que esmorteeixen els sorolls.
Regulació del microclima urbà
La presència d’espais verds a les ciutats, o de parcs a prop seu, apart de crear espais amb ombra, ajuden a atenuar les temperatures extremes, tant màximes com mínimes, ja que el material vegetal és molt poc eficient com a emmagatzemador d’energia calorífica, i desseguida intercanvia la calor amb l’entorn i refresca el seu entorn. A més, amb el procés d’evapotranspiració, la vegetació fa augmentar la humitat ambiental. Tot plegat, la vegetació a les ciutats ajuda a reduir la despesa energètica dels espais urbans.
La natura és un recurs vital en l’economia mundial. Els hàbitats naturals i conreus formen part del nostre paisatge i de la nostra vida, i els recursos que en podem extreure són renovables (tot i que no inesgotables, si no se’n fa un abús).
Tradicionalment, s’han tractat els espais naturals com un lloc on s’explotava el recurs de la fusta, però en zones on la producció de fusta és baixa o que tenen algun producte molt més preuat, com per exemple les tòfones o les pinyes, aquests recursos poden arribar a ser tan o més importants que els recursos fusters. Així, els espais naturals ens ofereixen un gran nombre de recursos: terreny on desenvolupar l’agricultura i les pastures, aigua potable, fusta, plantes medicinals, aromàtiques i ornamentals, aliments com els bolets, fruites del bosc, etc. Cal imposar, doncs, uns criteris tècnics i uns mètodes productius que tendeixin cap un aprofitament dels recursos que resulti compatible amb la conservació dels sistemes naturals.
Els espais naturals són una part essencial del patrimoni de la humanitat. Han proporcionat l’oportunitat de viure experiències positives a generacions i generacions. Durant els últims decennis l’augment de la renda i del temps d’oci, i les millores en els sistemes de comunicació que han facilitat l’accessibilitat, han col·laborat per fer que l’oferta de serveis recreatius i culturals dels espais naturals hagi adquirit una importància creixent en les societats desenvolupades.
Els aspectes més rellevants de la funció social del Parc de Collserola són els següents:
Valor paisatgístic i espai de descoberta.
Collserola és un gran espai de lleure amb un reconegut valor estètic i un marc educatiu essencial per a una societat en què la població urbana augmenta dia a dia.
Els espais naturals han estat vehicle d’inspiració i de curiositat en totes les èpoques. No és gratuït afirmar que afecten l’estat anímic i espiritual de qui els visita. Són font d’inspiració i desenvolupament artístic, com ho demostren les nombroses manifestacions artístiques relacionades amb la serra.
També ens possibiliten experiències positives de contacte i lligam amb la natura. Són el lloc de descoberta per excel·lència i una oportunitat d’aprenentatge. Naturalistes i associacions d’estudis que han sorgit en aquest territori en són una bona mostra.
Valors culturals.
Durant segles les comunitats humanes han creat forts lligams amb la natura que han tingut manifestacions ben diverses, segons els moments històrics o els costums locals.
La natura ha estat un lloc d’arrelament de tradicions, llegendes i costums populars:
–Aplecs i romeries de llarga tradició: Sant Medir, Sant Iscle, la Salut, el Rocío.
–Llegendes, com la de sant Medir o la del Gegant del Pi.
–Fontades: L’inici del segle xx va marcar una època de gran arrelament de les fontades com a activitat popular a la serra; per exemple treballadores i treballadors de les fàbriques, que cercaven un lloc saludable per compensar l’activitat industrial. S’han trobat unes 250 referències de fonts a la serra.
–Associacions excursionistes amb llarga tradició de caminades populars.
Al mateix temps, els espais naturals són el lloc idoni per al recolliment, per poder gaudir de la quietud o la soledat, tot escoltant els sons de la natura o buscant el silenci.
