El prat sabanoide d’albellatge (Hyparrhenietum hirto-pubescentis) el localitzem, bàsicament, al vessant barceloní que coincideix amb el solell de la serra. Aquesta formació vegetal és considerada, per la comunitat científica, com una irradiació de les sabanes africanes dins del mosaic mediterrani.

En els prats sabanoides, podem observar com la vegetació s’estructura en dos estrats herbacis ben diferenciats: un d’alt, que pot superar el metre d’alçada, dominat per l’albellatge (Hyparrhenia hirta), i un de més baix, que arriba fins a uns 30 cm , definit pel llistó (Brachypodium retusum), que pot ser molt dens i ocupar tots els espais lliures. A més, hi són corrents altres espècies, com el fonoll (Foeniculum vulgare), la ruda (Ruta chalepensis) i la ginesta (Spartium junceum).

Aquests ambients oberts són àrees de gran interès ecològic, com ho demostra la fauna que hi viu, malgrat que a primer cop d’ull poden semblar espais empobrits per la manca d’arbres.

Anys enrere, el prat d’albellatge s’estengué pels vessants assolellats a causa de la tala de les zones boscoses. Durant força anys es van utilitzar per a la pastura d’ovelles i cabres, raó per la qual pastors i pastores cremaven periòdicament les mates i els arbusts que hi creixien. En desaparèixer la pastura, es va iniciar la regeneració de la vegetació llenyosa, que ha estat, en general, força reeixida. Actualment, s’observa una clara relació entre la distribució d’aquests prats i la freqüència dels incendis que es produeixen a la zona.