Durant aquest 2015 s’han tractat amb herbicida 26.107 ailants al Parc Natural de Collserola, un nombre superior a tots els individus tractats fins a l’actualitat. L’actuació de control d’aquesta espècie exòtica invasora s’ha desenvolupat principalment a la zones properes a Vallvidrera i en col·laboració amb les Associacions de Veïns dels barris.
L’any 2015 s’ha fet una intervenció important de control de l’ailant a Collserola, principalment al nucli d’ailants de l’entorn de Vallvidrera, i on, des de mitjans d’abril fins a novembre, s’han injectat amb herbicida 26.107 ailants.
L’ailant és una planta exòtica invasora, àmpliament distribuïda per tot el Parc, fruit principalment de l’arribada de llavors de les plantacions dels municipis propers
Des de 2004 fins a 2014 s’havien injectat 24.855 ailants i s’havien arrencat 9.270 plançons d’ailant al Parc, prioritzant els nuclis de les zones més internes per evitar noves colonitzacions. Darrerament, per evitar al màxim la dispersió de llavors, es prioritza el tractament sobre els arbres femelles per limitar la seva capacitat d’invasió.
La important actuació d’aquest any s’emmarca en el treball conjunt que s’està fent des de 2014 amb les associacions de veïns. L’objectiu d’aquesta col·laboració és, per una banda, divulgar la problemàtica de les plantes invasores al Parc Natural i per l’altre realitzant actuacions sobre el territori amb la mapització dels ailants presents a dins de finques privades i la gestió del permís del propietari per a tractar els ailants.
Les plantes invasores al Parc Natural
En tot el Parc Natural, transportades directament o indirecta per la mà de l’home, s’hi han introduït plantes i animals de regions remotes que mai no hi haurien pogut arribar pels seus propis mitjans. Algunes d’aquestes espècies exòtiques tenen un gran poder invasor i posen en perill la biodiversitat i els ecosistemes locals.
Entre els seus impactes ecològics, els més importants són la competència directa amb espècies autòctones, les alteracions de les interaccions entre espècies, els canvis en la dinàmica de les comunitats i la modificació dels hàbitats, del paisatge i del règim de pertorbacions. L’impacte causat per les espècies invasores no queda restringit al medi natural sinó que també té fortes repercussions en l’economia, la societat i la salut pública.
Des de fa anys el seguiment i el control d’aquestes espècies preocupa i ocupa els serveis tècnics del Parc, que treballen per conèixer bé la dinàmica i la incidència de la seva expansió, i per trobar mesures eficients per a l’eradicació o mitigació de les seves poblacions. S’han dut a terme diferents experiències de control sobre moltes d’aquestes espècies exòtiques invasores, que inclouen tot tipus de tractaments: manuals, mecànics, químics i biològics.
Però quan una espècie s’ha establert en una regió és extremament difícil eradicar-la o controlar-ne la població. Així doncs, el mètode més efectiu de lluita contra les invasions biològiques vegetals s’ha de basar en la prevenció de la seva entrada, evitant la introducció i regulant l’ús d’espècies exòtiques amb potencial invasor en jardineria.
La complexitat del fenomen requereix, doncs, una tasca important de divulgació per donar-lo a conèixer i crear consciència, especialment perquè sovint el problema s’agreuja simplement perquè no és percebut com a tal. Atès que està totalment vinculat a l’activitat humana, a l’hora d’abordar-lo, és imprescindible i necessària la participació de la ciutadania.
El cas de l’ailant
La implantació de l’ailant (Ailanthus altissima) a Collserola es va iniciar fa més de mig segle. Està àmpliament distribuït per tot el Parc, fruit principalment de l’arribada de llavors de les plantacions dels municipis propers.
L’àrea de màxima implantació de l’ailant a Collserola és al vessant assolellat de Vallvidrera. En total, al Parc s’ha estimat una superfície colonitzada d’unes 40 hectàrees. Aquesta superfície no està ocupada íntegrament per aquesta espècie, sinó que pot estar acompanyada d’altres espècies arbòries i arbustives, però ja hi ha molts nuclis on l’única espècie arbòria present és l’ailant.
Per la seva gran capacitat de rebrot, elevada taxa de creixement, la gran producció de llavors, i la disminució en la biodiversitat dels llocs que ha colonitzat, és considerada com a planta exòtica invasora a la majoria dels llistats d’espècies invasores d’arreu del món i està inclosa en el catàleg espanyol d’espècies invasores.
L’any 2004, després de provar diferents mètodes experimentals, es va iniciar el tractament que es fa actualment, la injecció d’herbicida al coll de l’arrel. Es realitza de primavera a tardor, durant el cicle vegetatiu de l’arbre. Paral·lelament també s’arranquen manualment els peus més petits. Amb la mort de l’arbre no acaba el procés d’eliminació, ja que el sistema de reproducció (llavors, esqueixos i arrels) d’aquesta espècie obliga a fer un seguiment posterior durant un període no inferior a cinc anys, i a aplicar els tractaments adequats i necessaris per evitar-ne la propagació.
La participació, una eina essencial
Atesa la vinculació clara amb l’activitat humana, la problemàtica de les plantes invasores necessita un treball important de divulgació i de mecanismes per incorporar la participació ciutadana en el procés de control i eradicació de les espècies.
PROJECTE VOLUNTARIS DE COLLSEROLA
Pel que fa a la implicació i la participació ciutadana en l’eradicació de l’ailant al Parc, cal citar una experiència que es realitzar des de finals del 2003 fins a la primavera del 2007, dins del projecte Voluntaris de Collserola. A proposta d’un dels seus participants, es va començar una nova tasca amb què es va voler esbrinar quina era la resposta d’aquesta espècie a la seva tala continuada. Amb ella es va constatar que aquest mètode, no només no era eficaç per a la seva eradicació sinó que fins i tot, afavoria el creixement de més rebrots.
L’any 2004 el Consorci va començar a aplicar l’herbicida com a sistema de control d’aquesta espècie. I per ser més efectiu calia tenir situats els diferents focus on fer el tractament. Justament amb aquest objectiu, el setembre del 2007 dins d’aquest mateix projecte, es va iniciar una nova tasca, que encara es realitza actualment, i que té el nom de Control de la distribució de l’ailant . Els voluntaris/es es mouen pel Parc per detectar i caracteritzar els diferents focus que hi ha al Parc. Això significa mesurar la superfície de cadascuna de les taques, comptar el nombre d’arbres, veure com són de grans, mirar si hi ha arbres femelles, etc. Informació tota ella que serà important per decidir la urgència en fer el tractament. A més, de tot això, ja fa anys que el grup dedica un dia o dos de l’any a fer arrencada d’ailants joves.
TREBALL AMB LES ASSOCIACIONS DE VEINS DE LA ZONA DE VALLVIDRERA
Precisament un d’aquests dies d’arrencada de l’any 2014, va ser l’origen d’una experiència que amb el temps s’ha acabat convertint en un projecte interessant de col·laboració i participació. El que inicialment era una arrencada conjunta d’ailants petits a una zona de la cua del pantà – a proposta de l’associació de Veïns i Veïnes de Santa Maria de Vallvidrera i Mas Sauró- per tal de donar a conèixer la problemàtica de l’ailant, va continuar amb més actuacions. Després d’aquesta acció alguns propietaris que tenien ailants en els seus jardins van accedir a donar permís perquè el Consorci pogués fer–los el tractament herbicida.
L’experiència va ser valorada de molt positiva per part d’aquesta associació veïnal i del Consorci. Per aquest motiu es va revisar la proposta i se’n va fer difusió. En l’edició d’aquest 2015 s’ha reforçat la divulgació i la informació sobre el tema, i s’ha intentat ampliar el nombre d’associacions implicades. Això s’ha aconseguit, perquè s’han sumat al projecte l’Associació de Veïns i Propietaris de Mas Guimbau i Can Castellví, i finalment, però amb molta embranzida, l’Associació de Veïns El Sanatori del Rectoret. L’associació de Veïns de Vallvidrera va optar per informar de la problemàtica i adreçar els propietaris al Consorci. Molts d’ells ho han fet i han participat del tractament. L’any vinent segurament s’hi sumarà l’Associació de Veïns de La Floresta.
Darrere d’aquest treball sempre hi ha hagut l’objectiu de fer partícips els veïns i veïnes del fet que la solució d’aquest problema passava per la seva implicació. I una bona forma de fer-ho era aprofitant l’existència i l’experiència de les diferents associacions. La intenció és seguir el projecte durant el 2016 i si pot ser ampliar el nombre d’associacions involucrades, sempre que els recursos humans i econòmics ho facin possible.
Més informació:
CPNSC, 18 de desembre de 2015
