Ermita d’origen romànic, del segle XII, que ha sofert nombroses modificacions al llarg dels segles. Es trobava en estat ruïnós el 1786 i fou refeta al segle XIX.

L’edifici és d’una sola nau amb coberta a dues vessants, de teula àrab i amb campanar d’espadanya. Està construïda amb la mateixa llicorella del sòl on està assentada. A l’interior hi ha un petit altar d’estil plateresc.

Consagrada a sant Cebrià i santa Justina, és lloc tradicional de romiatges i s’hi celebra l’aplec el 26 de setembre. Segons les inscripcions en llatí i català que hi ha a l’altar, van passar per aquest lloc Francesc d’Assís i Ignasi de Loiola. L’any 1493 s’hi establí una comunitat de frares mínims de Sant Francesc de Paula, sota la protecció de Ferran II. Amb el temps passà a ser propietat dels marquesos d’Alfarràs, però continua conservant el seu caràcter d’ermita.