La conservació i el manteniment de les fonts cal abordar-lo des de diferents perspectives: la patrimonial, la d’espais naturals i la d’espais a construir de forma compartida
Des de sempre, les fonts han estat llocs de trobada, d’estada, llocs frescals i agradables que han atret caminants i excursionistes. Són espais que els seus habitants, al llarg de la història, han anat construint amb l’objectiu de captar i canalitzar, per a usos agrícoles, la poca quantitat d’aigua de què es disposa anualment a la serra, i que juntament amb les mines, canalitzacions i basses, constitueixen una veritable xarxa. Totes tenen més o menys valor constructiu, i els elements inicials no sempre s’han conservat.
La major part d’aquestes estan situades en fondals on viuen espècies com els plàtans, verns, avellaners, etc., que l’aigua afavoreix i que difícilment trobem a la resta del Parc. En alguns d’aquests fondals encara hi podem trobar una vegetació de ribera una mica desenvolupada, que les emmarca. En molts casos, allà mateix també hi ha alguns arbres singulars plantats per fer ombra.
Dins d’aquesta relació de beneficiaris, no ens podem oblidar de la fauna, per a la qual l’aigua és un recurs imprescindible sobretot dins del context mediterrani, on no és gens abundant. L’existència de les fonts ha fet possible la presència d’amfibis, i també d’altres espècies faunístiques. La supervivència de totes, però, no és gaire compatible amb una continuada i massiva presència humana.
Tot el que hem comentat ens porta a pensar, què cal fer amb els punts d’aigua? Cal arranjar-los tots com a fonts amb espais i construccions per a l’ús dels visitants? La resposta sovint depèn d’on es posa l’accent. Una bona gestió implica conciliar en la mesura del possible, totes les funcions.
Les fonts, espais de patrimoni construït
Una de les tasques que va fer des del seu inici l’aleshores Patronat del Parc de Collserola va ser l’arranjament i el condicionament de les fonts de Collserola. Es va fer un inventari de totes les fonts existents i del seu estat de conservació, i es van tirar endavant projectes de més o menys envergadura com el realitzat a la font de la Budellera –un dels primers.
Amb els anys les actuacions han estat supeditades, sobretot, a la disponibilitat de recursos econòmics i humans i s’han centrat en la realització de tasques de recerca, conservació i manteniment.
Per la seva pròpia ubicació en fondals i torrenteres, quan plou aquests espais es rebleixen sovint de terres i pedres, i això demana un manteniment continuat. També són indrets que pateixen tota mena de vandalisme, fet que demana molts esforços i recursos econòmics extres de què les administracions sovint no disposen.
En tots aquests anys hi ha hagut ajuts de la Diputació de Barcelona i d’alguns ajuntaments que han permès fer obres de millora en algunes fonts, els seus espais i accessos. Totes aquestes tasques sempre s’han fet en col·laboració amb els propietaris, els mateixos ajuntaments i moltes entitats del territori del Parc.
L’any 2018 els ajuntaments de Barcelona, Sant Cugat i el Papiol, dins de diferents contexts, van decidir impulsar l’arranjament d’un total de 24 fonts. Cadascuna d’aquestes rebrà un tractament o altre, segons el seu estat i l’ús que es considera que cal que tingui. Els projectes s’estan acabant d’enllestir. A hores d’ara, les perspectives de futur són positives.
Les fonts, espais de patrimoni natural
L’existència de l’aigua és vital per a la fauna i per a la viabilitat d’algunes espècies vegetals a Collserola. De fet, els ambients fontinals estan sent objecte d’estudis multidisciplinaris per tal de remarcar la seva biodiversitat. En el Parc es farà un estudi sobre l’ecosistema de quatre fonts del Parc Natural.
Els resultats dels primers treballs realitzats han posat de relleu l’existència d’un important nombre d’espècies lligades a les fonts. Estudis de caràcter comparatiu han posat de manifest a més que cadascuna d’aquestes presenta uns valors i unes característiques força pròpies.
Per aquest motiu, actualment s’està fent una revisió detallada de cadascun dels projectes de millora de les fonts que s’estan elaborant, per tal d’incorporar-hi, a més de tots els elements d’obra i manteniment, tots aquells que puguin resultar rellevants de cara a la biodiversitat.
Algunes fonts com per exemple la del Bacallà, al districte d’Horta-Guinardó, amb una forta tradició d’us social, s’arranjarà per a l’ús públic, mentre que d’altres com la font dels Verns, a Mas Guimbau, rebrà un tractament diferent, perquè està absolutament naturalitzada i és de difícil accés. En aquests casos les actuacions se centraran a mantenir-les com a punts d’aigua, com a ambients fontinals naturals, prioritzant la conservació dels valors naturals.
A més, ara s’aprofitarà per instal·lar rampes d’accés i de sortida dels animals en fonts, safarejos i basses.
Espais viscuts i per repensar entre tots
Des de sempre Collserola ha comptat amb la presència de persones, grups excursionistes, d’amics, etc. que han utilitzat i estimat les seves fonts, i que com a conseqüència, les han anat arranjant i mantenint.
A les feines realitzades pels tècnics del Consorci, cal sumar-hi les que des de l’inici del projecte Voluntaris de Collserola, van fer els seus participants. La catalogació, recuperació i el manteniment d’aquests espais va ser una de les tasques que més els va motivar. Des de l’any 1991 fins al 2016 es van catalogar vora un centenar de fonts.
Cap al 2008 algunes entitats també van començar a demanar de col·laborar amb el Consorci per fer aquest tipus d’actuacions, i cal remarcar que fins a l’actualitat més de 80 fonts estan apadrinades per alguna entitat, centre escolar, fundació o associació del món de lleure. Això suposa que de forma més o menys periòdica s’hi fan aquelles tasques que són necessàries a cada indret. També ha estat realment valuosa l’aportació de tots ells quant al coneixement dels indrets i l’entusiasme per recuperar els diferents racons.
La possibilitat de tirar endavant nous projectes d’arranjament de fonts ha fet que s’hagin obert diferents espais de participació en relació amb aquest tema. La necessitat de tenir informació gràfica, de saber com eren els espais a arranjar, d’intercanviar posicions i desitjos d’estudiosos, veïns, tècnics, etc. I, finalment, consensuar els projectes ha portat a la creació de diferents grups de treball al voltant de les diferents fonts.
