• La trobada ha tingut un doble objectiu: posar en valor els seguiments dels sistemes naturals realitzats i alhora debatre sobre quines han de ser les línies de recerca a desenvolupar en un context de canvi global i tenint present el nou planejament, el PEPNat

• Celebrades els dies 1 i 2 de juny al Centre d’Educació ambiental Can Coll, a Cerdanyola del Vallès, hi han participat més de 90 persones

• El Parc Natural de la Serra de Collserola ha passat amb satisfacció aquesta revisió a fons, tot i posar de relleu les amenaces i pressions a que està sotmesa

Els dies 1 i 2 de juny han tingut lloc les Jornades de recerca al Parc Natural de la Serra de Collserola. Fa més de 20 anys de les primeres jornades, que aleshores ja van servir per fer una revisió inèdita dels estudis i avenços en el coneixement dels sistemes biològics de la serra.
Amb una participació de més de 90 persones, tècniques, gestores i investigadores relacionades d’alguna manera amb el Parc Natural, durant dos dies s’ha pogut conèixer de primera mà la situació dels principals paràmetres biològics d’aquest espai natural. La serra de Collserola ha passat amb satisfacció aquesta revisió a fons, tot i posar de relleu les amenaces i pressions a que està sotmès.

Els objectius de les jornades eren tres, principalment:

• Posar en valor els seguiments d’espècies i comunitats desenvolupats al llarg dels anys i conèixer com els seus resultats i tendències han estat essencials per a la gestió del Parc Natural de Collserola
• Analitzar les perspectives de futur d’aquests estudis, tenint present els escenaris del canvi global en els sistemes naturals del
• Debatre quines noves línies d’estudis cal afrontar per tal d’avaluar els resultats de l’aplicació del nou marc de planejament, el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola.

En un primer bloc, es van agrupar els resultats dels estudis de seguiment que han permès copsar l’estat ambiental de la serra de Collserola. Uns seguiment que han de tenir terminis llargs per poder extreure’n les tendències de les espècies i les poblacions.

En aquest sentit, destaquen els estudis dels equips de recerca del Museu de Ciències Naturals de Granollers, en el camp de les papallones (Catalan Buttefly Monitoring Scheme) i dels ratpenats, sense oblidar el seguiment dels ocells, portat a terme pels serveis tècnics del Parc Natural i l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i el d’amfibis, a càrrec de la Societat Catalana d’Herpetologia. També hi van tenir un espai els seguiments participats amb voluntariat, la confecció de l’atles de mamífers del Parc, l’estudi dels insectes de les caçades dels arbres, com a projecte innovador, l’avaluació ecològica de les rieres, un inventari de les espècies d’artròpodes de més interès i una llista de les espècies d’insectes de més interès per a la conservació, així com d’espècies invasores.

La tarda de la primera jornada es va dedicar a abordar els reptes de gestió del Parc en l’escenari del canvi global; canvis que inclouen a més del climàtic, l’arribada cada vegada més preocupant d’espècies exòtiques invasores, els canvis ecoetològics d’espècies com el senglar, la gestió de l’ús públic i la gestió forestal i la prevenció d’incendis.

La segona jornada, només matinal, es va centrar en debatre els reptes i les oportunitats del paisatge agroforestal, així com els objectius del nou planejament en l’estratègia de gestió.

La trobada va finalitzar amb una taula debat, conduïda per Raimon Roda, director gerent del Consorci, i unes primeres conclusions, de les quals destaquem:

• Collserola és i ha de continuar sent un Parc Natural, emparat sota la figura de protecció europea de la Xarxa Natura 2000. Tot i la situació complexa del Parc i les pressions que rep, Collserola té uns valors reconeguts i indiscutibles que cal conservar.
• Collserola ha estat i ha de continuar sent laboratori i escola de recerca, pionera amb l’impuls de projectes que han estat clau com a previsors de tendències.
• Tot i que Collserola acumula molta experiència en recerca de camp, hi ha grups faunístics que històricament havien estat poc investigats a causa, entre d’altres raons, de la manca d’especialistes, com ara els dípters o els himenòpters.
• Les dinàmiques naturals són complexes i s’ha de continuar aprofundint en el seu coneixement. Ecosistemes com els boscos mediterranis i les rieres, ja estan mostrant respostes d’estrès al canvi climàtic.
• És urgent incrementar la protecció i millora dels ecosistemes aquàtics (rieres, fondalades i basses) perquè són un dels hàbitats més fràgils i amenaçats.
• Cal avançar en la regeneració de paisatges oberts per diversos motius:
  • Increment de la biodiversitat
  • Recuperació sistema hídric (menys densitat arbòria, menys segrest d’aigua)
  • Resiliència als incendis
• Continuar treballant l’encaix entre conservació d’espècies i ecosistemes i l’ús públic del Parc. A vegades, la compatibilitat és molt complicada i cal anar trobant un equilibri que maximitzi els beneficis de totes les parts.
• Finalment, Collserola forma part d’un macrosistema i és una peça clau en la xarxa d’espais naturals i d’espais oberts. És el moment de plantejar les connexions entre aquests espais naturals dels espais naturals cap a les ciutats.

Les jornades es van retransmetre en directe pel canal de Youtube del Parc Natural de Collserola i estan disponibles a: https://www.youtube.com/c/ParcNaturalCollserola

El programa complet de la sessió està disponible a: https://parcnaturalcollserola.cat/jornades-de-recerca-parc-natural-2022/

Durant les properes setmanes esta previst publicar un document resum dels continguts i conclusions de la trobada.