• Jaume Collboni, nomenat president del Consorci, que agrupa l’AMB, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i els 9 municipis inclosos dins del territori del parc

• El nou mandat afronta la prevenció d’incendis en un context de sequera greu i la gestió de la gran afluència de visitants, que superen els 5 milions anuals de visites

• Les línies de treball inclouen la consolidació de projectes forestals sostenibles, la compatibilització d’usos i la recerca de noves formes de finançament, entre d’altres

Avui, 10 de novembre, ha tingut lloc la constitució del nou mandat del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola per als pròxims quatre anys. Durant la constitució, Jaume Collboni, president de l’AMB i alcalde de Barcelona, ha estat nomenat també president del Consorci.

 

Amb l’inici de la nova etapa, aquest gran Parc Natural, peça clau de la infraestructura verda metropolitana, afronta reptes tant ambientals com respecte a les inversions que permetin una gestió adequada d’un espai que combina biodiversitat, patrimoni i una gran varietat i intensitat d’usos.

 

Durant l’acte, Collboni ha manifestat que “el nou mandat, que aplega l’AMB, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i els 9 municipis que configuren el Consorci, ha de representar una oportunitat per fer avançar el Parc Natural de la Serra de Collserola. Ho ha de fer des de la reivindicació del mateix Parc, des de la potenciació de les eines de gestió incorporades els darrers anys i des de la demanda de més aportació econòmica del Govern català”.

 

Finançament del Consorci

Amb la declaració de parc natural el 2010, la Generalitat va entrar a formar part del Consorci. Aquest fet havia de comportar un increment del pressupost, igualant l’aportació de la Generalitat amb la de les altres parts, fet que mai no ha estat una realitat.

 

Així, l’any passat, l’AMB i la Diputació van aportar conjuntament el 84 % dels ingressos pressupostats del Consorci, l’aportació dels ajuntaments va sumar el 9 %, mentre que la contribució de la Generalitat es va quedar en 200.200 euros (3 %).

 

Aquesta limitació de recursos ha fet que en els últims exercicis el Consorci no hagi pogut afrontar plenament els nous reptes ni materialitzar les fites marcades en el recentment aprovat Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola, o PEPNat. Aquests objectius, bàsics per a la prosperitat de l’espai, passen per la preservació i millora dels valors ambientals, la valorització dels recursos naturals, la preservació i regularització del patrimoni construït dins dels límits del Parc i, de manera especialment important, tota l’estratègia de prevenció d’incendis forestals.

 

Reptes del nou mandat

Durant la constitució del nou mandat, s’han identificat les necessitats més immediates d’aquest espai, que si no es resolen, posen en perill la sostenibilitat de la serra:

• El Parc veu amb preocupació la situació d’emergència climàtica, sobretot els darrers estius, i especialment per l’excepcional sequera actual. La situació d’alguns espais forestals, així com l’increment dels dies amb alt risc d’incendi, fan que sigui necessari continuar treballant per promoure un mosaic agroforestal resilient a aquestes noves condicions climàtiques, tenint present, a més, que més del 60 % del Parc és de titularitat privada.
• Collserola és un territori vital per a la ciutadania metropolitana, amb més de 3.000.000 de persones al seu voltant i que acull més de 14.000 residents a l’interior del Parc. El Parc està sotmès a una forta pressió dels visitants. L’any 2022 va superar els 5 milions de visites, amb diferents motivacions i objectius, un fet que impacta sobre la conservació dels seus valors. A més, aquesta alta densitat combinada amb la pràctica de determinades disciplines esportives regulades, genera conflictes entre usuaris.
• El Consorci que gestiona el Parc natural ha de continuar avançant en noves formes de governança i organització aplicades a la gestió sostenible del Parc, que vol esdevenir un catalitzador i referent d’un model territorial amb la consolidació una infraestructura verda metropolitana.

 

Principals línies de treball

Durant l’inici del nou mandat, s’han marcat diversos objectius com a prioritats en què cal aprofundir:

• Intensificar el suport als productors agraris amb instruments com el Contracte agrari, que permeten treballar un espai forestal amb discontinuïtats que ajudi en cas d’incendis forestals, així com mantenir i potenciar l’activitat ramadera, eina també cabdal en la prevenció dels incendis.
• Que els propietaris forestals del Parc avancin conjuntament, donant suport a iniciatives de gestió forestal adaptativa a les seves finques i consolidant projectes forestals sostenibles en les finques públiques perquè mantinguin la biodiversitat, la capacitat de regeneració, la vitalitat i el potencial de complir les funcions ecològiques, econòmiques i socials rellevants.
• Enfortir la prevenció i gestió dels impactes de la crisi climàtica, com poden ser fenòmens meteorològics extrems o el risc d’incendi forestal.
• Treballar en àrees especialment sensibles, com ara illes de tranquil·litat o la riera de Vallvidrera, per tal d’enfortir les connectivitats del parc i garantir-hi els processos naturals.
• Continuar treballant per compatibilitzar l’ús esportiu i recreatiu amb la preservació dels valors d’aquest espai natural protegit, tot promovent l’educació per a la sostenibilitat i alhora l’ordenació dels usos per evitar la generació de conflictes entre els diferents usuaris.
• Recercar noves formes de finançament per tal de poder portar a terme les inversions previstes en el PEPNat, i especialment, avançar en l’augment de finançament per part de la Generalitat.

 

En el marc de millora del Parc, el nou lideratge del Consorci vol buscar noves sinergies i l’execució de diverses inversions que permetrien la diversificació del mateix Parc i la millora en la gestió dels fluxos de visitants. Un exemple d’aquest objectiu podria ser la inversió per tal d’allargar el passeig de les Aigües.

 

En la seva intervenció, Collboni també ha manifestat que “Collserola és un espai natural únic a Europa, sense el qual la nostra àrea metropolitana no seria el mateix. Aquesta excepcionalitat, la seva preservació, la feina miraculosa que s’ha fet fins ara, i sens dubte la seva alineació amb els ODS 2030, s’han de veure com una gran oportunitat per fer el salt que el mateix parc reclama, i que ha de permetre impulsar el sempre difícil equilibri entre espai protegit i alhora gran pulmó verd d’una zona urbana densament poblada com és l’àrea metropolitana de Barcelona”.

Finalitats dels òrgans de govern i consultius del Parc

L’Assemblea General és l’òrgan suprem de deliberació i decisió del Consorci. També és l’òrgan rector del Parc Natural als efectes del que preveu l’article 10.2 del Decret 146/2010, de 19 d’octubre de declaració de Parc Natural de la Serra de Collserola.

 

La Comissió Executiva és un òrgan operatiu l’objecte del qual és fer el seguiment i establir els mecanismes de posada en marxa de les decisions preses en l’Assemblea General. També és l’òrgan gestor del Parc Natural als efectes del que preveu l’article 10.3 del Decret 146/2010, de 19 d’octubre.

 

El Consell Consultiu és l’òrgan de caràcter consultiu, on s’integraran els sectors socials, acadèmics, culturals, professionals, econòmics i entitats privades sense finalitat de lucre, que persegueixin finalitats d’interès general concurrents amb les pròpies del Consorci.

 

El Consell Científic Assessor té per objectiu assessorar, a partir del coneixement científic, l’òrgan rector i l’òrgan gestor del Parc Natural sobre les actuacions que cal portar a terme. La seva creació té lloc d’acord amb l’article 13 del Decret 146/2010, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc.