Els boscos de ribera hi són molt limitats en tota la serra de Collserola. La distribució es concentra al llarg del curs dels torrents i petites rieres, però també en les fondalades prou humides de les vessants nord de la serra. Les espècies que integren els boscos de ribera són sempre molt exigents en humitat edàfica i, en general, de fulla caduca.

A Collserola aquests ambients de ribera només estan ben representats a la riera de Sant Medir i els torrents de la mateixa conca, la riera de Vallvidrera i la Rierada, el torrent de Sant Iscle i la riera de Sant Cugat.

Hi podem distingir diferents tipus de formacions vegetals, que trobem més o menys properes a l’aigua: gatelleda, salzeda, freixeneda, pollancreda i avellanosa.

L’estrat arbustiu en general està ben representat, amb espècies com el roldor (Coriaria myrtifolia), el saüc (Sambucus nigra) o el sanguinyol (Cornus sanguinea). A l’estrat herbaci, hi destaquen la cua de cavall grossa (Equisetum telmateia), la sarriassa (Arum italicum), els joncs (Juncus sp.), els créixens (Rorippa sp.), la corona de rei (Doronicum pardalianches) i els ja esmentats càrexs. A les vores dels camins que ressegueixen el curs d’aigua, es troba una planta nitròfila molt tòxica, l’évol (Sambucus ebulus), que sovint es confon amb el saüc per la similitud de les seves inflorescències, però que podem diferenciar perquè és una planta herbàcia anual sense cap olor característica.

Els ambients de ribera són especialment vulnerables a l’antropització i a l’establiment d’espècies invasores. Per això, lamentablement, a Collserola també trobem punts més degradats, amb espècies introduïdes, com la robínia (Robinia pseudoacacia), l’ailant (Ailanthus altissima), el plàtan (Platanus hispanica) o el plàtan fals (Acer pseudoplatanus).

Gatelleda

La gatelleda (Carici-Salicetum catalaunicae) és una franja estreta de vegetació que se situa just a tocar de l’aigua. Sota els gatells (Salix atrocinerea ssp. catalaunicae) destaca l’estrat herbaci, bastant exuberant, on predominen la cua de cavall grossa (Equisetum telmateia) i els càrexs (Carex sp.). En alguns punts de la Rierada, de forma excepcional, encara trobem alguns verns (Alnus glutinosa).

Salzeda, freixeneda i pollancreda

Sense arrelar ben bé a tocar l’aigua, i més allunyades d’ella que la gatelleda, seguint igualment el seu curs se situen diverses formacions vegetals amb diferents espècies de salzes (Salix sp.), freixes (Fraxinus angustifolia i F. excelsior), àlbers (Populus alba) i pollancres (Populus nigra) i alguns oms (Ulmus minor) que rebroten amb força en aquells punts on no han quedat tan afectats per la plaga de la grafiosi. No hi falten els llorers (Laurus nobilis), els saücs (Sambucus nigra), alguns cirerers (Prunus avium) i alguna servera (Sorbus sp).

Avellanosa

En alguns punts de les torrenteres i els fondals, als vessants més ombrívols i humits, apareix l’avellanosa amb falgueres (Polysticho-Coryletum). A l’avellaner (Corylus avellana), gairebé sempre amb port arbustiu o arbori baix,  l’acompanya una falguera gran, el polístic setífer (Polystichum setiferum) i altres espècies força rares a la serra, com la sanícula (Sanicula europaea).Crea, així, un ambient humit, propi de les contrades centre-europees, on predominen les plantes caducifòlis i planifòlies.