Quinze anys després de la seva construcció, s’ha renovat la bassa situada a la masia de Can Balasc, seu de l’Estació Biològica del Parc. La intervenció ha permès diversificar els hàbitats d’aquest espai augmentant-ne la biodiversitat.

Després de diverses intervencions de control de la vegetació i retirada de sediments acumulats, la làmina d’aigua d’aquesta bassa creada per a potenciar les diferents espècies d’amfibis presents al Parc, havia perdut impermeabilitat. Per aquest motiu, a finals de 2019 es va licitar la renovació, valorada en 16.000 € que ha executat l’empresa Naturalea.

Ha estat una actuació que va més enllà de la pròpia impermeabilització de la bassa. S’ha realitzat una renovació que, a través de la creació i instal·lació de diferents estructures, potencia la diversificació d’hàbitats i espècies, tant a la pròpia làmina d’aigua com al punt de surgència de l’aigua que l’alimenta.

Les principals actuacions realitzades encaminades a potenciar la biodiversitat d’aquest espai han estat:

• Recuperació del perímetre amb rotlles de fibra de coco que faran, en primera instància, de barrera física front als sediments que puguin arribar amb aigües d’escorrentiu del talús. El perímetre també s’ha revegetat amb plantes aquàtiques (helòfits) instal·lant unes plataformes d’ 1m d’amplada, a poca profunditat, on podran arrelar-hi.
• Reintroducció del plantatge aquàtic (Alisma plantago-aquatica ), recuperat de l’anterior bassa, i introducció d’una alga caròfita, Chara sp, per ajudar a l’oxigenació de la bassa.
• Creació d’una zona arbustiva al marge de la bassa, just a la zona de depressió creada al punt de sobreeixidor, permetent una nova zona d’ombra i d’humitat.
• Arranjament del punt d’entrada de l’aigua amb grans blocs de llicorella amb diversos objectius: la generació d’una zona de recirculació d’aigua en cascada (amb una bomba de recirculació afavorint l’oxigenació de l’aigua de la bassa; la creació d’un ambient previ a la bassa constantment humit amb aigua que regalima i esquitxa les roques afavorint la proliferació de molses i líquens; creació d’unes petites zones d’acumulació d’aigua, lliures de sediments, per tenir punts de bany i abeurador pels ocells.

Aquesta nova bassa, també ovoide com l’anterior, té aproximadament 9m de longitud màxima i 4m d’amplada màxima, amb una fondària decreixent fins a 1,2m al punt màxim i amb un perímetre resultant de 26m.

Durant els propers mesos la vegetació recuperarà l’espai de vora i serà de nou un punt important per als amfibis però també un punt d’aigua permanent per a la resta de fauna del Parc.