Els estudis de seguiment del senglar al Parc mostren una tendència d’augment de la població al llarg dels darrers 20 anys. Increment que es deu, sobretot, a canvis en el paisatge i usos del sòl -amb l’augment del bosc en detriment dels espais agrícoles-, unit a la manca de depredadors naturals i a una gran capacitat reproductora i adaptativa de l’espècie.

Cada any la Generalitat autoritza batudes a la Zona de Caça Controlada de Collserola, així com captures excepcionals fora de les zones de caça. L’any 2019 el nombre total de captures d’exemplars al Parc es van disparar i va passar dels 474 el 2018 a 746 el 2019. L’augment es deu bàsicament al nombre de captures d’animals habituats a les zones de seguretat.

A Collserola, les densitats de senglar dels darrers anys se situen en nivells entremitjos, similars a molts d’altres indrets de Catalunya, d’entre 4 i 8 individus per km2. La densitat de senglar a la Zona de Caça Controlada de Collserola ha anat disminuint respecte a les temporades anteriors i actualment es situa al voltant de 5,5 individus/km2. Però al conjunt de la serra, incloent-hi les zones de seguretat, on molts animals es refugien, la densitat és més alta.

D’altra banda, la hibridació amb exemplars de porc vietnamita ha fet agreujar el problema, ja que suposa una intrusió de gens estranya a la població de senglar autòcton i, com a conseqüència, un increment en el nombre de cries per part.

L’alta densitat de senglar, a banda del risc sanitari que suposa, comporta un alt nivell de conflictivitat, especialment d’accidents a les carreteres i danys als conreus, amb reclamacions reiterades de pagesos i ramaders. Per aquestes raons és important seguir reduint l’excés de densitat d’aquesta espècie.

El veïnatge de Collserola amb la metròpoli fa que, sovint, el senglar entri a les zones urbanes de la perifèria del parc. Això sol originar conflictes amb veïns i instal·lacions d’aquestes zones. El problema s’accentua quan hi ha qui s’ha acostumat a donar-los menjar; com a conseqüència, hi ha animals que s’atansen a les àrees urbanes, fins i tot quan disposen d’aliment abundant al bosc.

Amb tot, les batudes cinegètiques no poden resoldre els conflictes amb el senglar a Collserola. Cal aplicar-hi solucions més adaptades al context metropolità, com ara les campanyes d’informació i sensibilització ciutadana, la gestió de vegetació i zones verdes, l’adaptació de papereres i contenidors de residus (anti bolcades) i la instal·lació de tanques perimetrals.