Amb pocs mesos de diferència s’han presentat dos projectes executius per a la restauració de dues masies històriques del Parc: la Torre del Bisbe i la Torre Abadal, totes dues a Sant Feliu de Llobregat.

La Torre del Bisbe va ser declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) el 1988 i l’edifici també està inclòs en el Catàleg del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Feliu de Llobregat aprovat l’any 1989. Es tracta d’una masia formada per dos cossos adossats coberts amb teulada a doble vessant i amb una terrassa en un extrem i un clos tancat a l’altre. Destaca el cos més estret, amb una interessant galeria superior i de gran alçària sobre el torrent de les Torres, i la porta dovellada del cos principal. Al costat de la masia hi ha la font de les Torres, situada a l’interior d’una estructura de volta de canó.

Si bé l’estructura de l’edifici es conserva, en línies generals, la masia presenta nombroses patologies i afectacions en diferents zones de l’edifici, algunes de les quals posen en risc la integritat de la construcció si no es fa una actuació urgent (cobertes col·lapsades, filtracions i esquerdes importants a les façanes). Des del mes de febrer, es disposa d’un projecte bàsic i d’execució que permetrà començar les obres de restauració ben aviat.

A la mateixa finca, vora el camí de Sant Just a Sant Feliu, hi ha el Fornot de les Torres, antiquíssim forn de calç, únic al terme municipal que encara queda dempeus, i que també està inclòs en el Catàleg del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Feliu de Llobregat del 1989 com a element arqueològic.

La Torre Abadal o Ca n’Abadal, situada al vessant del puig d’Olorda, és un edifici medieval preromànic declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el 1949. Està formada per una torre medieval del segle x, de planta quadrada, i una masia annexa que antigament era coneguda com a Torre Gallifa. Actualment encara conserva un dels seus murs originals en planta i pis, tot i que se sap que originàriament havia tingut cinc pisos. La construcció annexa és del segle xviii, de planta baixa, amb una porta en arc de mig punt, pis, amb un petit balcó, i golfes.

Quant a l’estat de conservació, també presenta patologies importants, tant en els murs, amb descalçament d’alguna zona, com en les cobertes, que han col·lapsat en algun punt.

De moment, només es disposa d’un estudi estratègic preliminar que apunta unes actuacions urgents de consolidació de les estructures.

En ambdós casos i en una segona fase, caldrà estudiar i redactar un pla director i d’usos que, mitjançant consens, determini els usos i les funcions d’aquests dos edificis.