Els objectius del Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola (PEPCo) són la preservació dels recursos naturals i de l’equilibri ecològic -que cal conservar, pel paper físic, social i ambiental que tenen per ells mateixos i en relació amb les ciutats de l’entorn-, així com el desenvolupament d’un Parc que suporti una part important i qualitativament diferent de les activitats de lleure dels ciutadans, recollint la tradicional utilització de la serra de Collserola com a espai d’esbarjo.
El PEPCo fou aprovat definitivament per la Corporació Metropolitana de Barcelona, en data 1 d’octubre de 1987, amb text refós aprovat per la mateixa Corporació en data 28 de gener de 1988.
El PEPCo es formulà d’acord amb l’article 208 de les Normes urbanístiques del Pla General Metropolità (PGM), que estableix que en desenvolupament de les previsions contingudes en el PGM s’elaboraran Plans Especials per a cadascun dels parcs forestals (Títol I de les Normes Urbanístiques ). D’acord amb l’article 3 de les Normes Urbanístiques del PEPCo, el contingut d’aquest el formen aquelles determinacions de caràcter normatiu definides com a tals en el conjunt de la documentació, les quals tenen plena validesa jurídica amb la publicació de l’aprovació definitiva d’aquest Pla. Aquesta publicació s’esdevingué al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona , número 58, de 8 de març de 1988.
El PEPCo inclou les àrees qualificades pel PGM de parc forestal, en les quals estableix les limitacions que han de respectar-se i les determinacions necessàries per a la conservació i el desenvolupament d’aquestes àrees dins del Parc de Collserola (Títol III de les Normes Urbanístiques ). El PEPCo estableix una definició zonal -zones segons naturalitat i ús- atenent a les característiques actuals del paisatge vegetal i a les potencialitats del territori. Les agrupa en tres grans tipus i s’introdueixen diferències o matisos al seu interior. Les zones segons naturalitat i ús són:
– Zones naturals (N) de valor ecològic i naturalístic. Inclouen al seu interior àrees de protecció especial (a. p. e.), de vegetació singular (v. s.) i àrees agrícoles. (articles 40 a 45 de les Normes Urbanístiques )
– Zones seminaturals (SN) de valor paisatgístic, en les quals trobem les de caràcter rural (r) i les de caràcter de parc (p), amb o sense peculiaritats (*). Inclou en ambdós casos àrees de vegetació singular i àrees agrícoles.(articles 46 a 51 de les Normes Urbanístiques )
– Zones agrícoles de valor paisatgístic. (articles 52 a 57 de les Normes Urbanístiques )
Així mateix, també defineix aquelles edificacions i elements d’interès que cal conservar, bé per estar integrats en el patrimoni històric i artístic en qualsevol dels nivells contemplats per la legislació vigent, bé pel seu interès arquitectònic o paisatgístic que corresponen a una estructura correcta de colonització del territori (edificacions tradicionals), bé per complir un paper dotacional suficientment important, o bé per ser elements d’interès.
Dins de l’àmbit del Parc, el PEPCo defineix unes àrees singulars en les quals el tractament no pot ser únicament de tipus forestal. Es tracta d’aquells indrets on el Pla preveu una superior utilització, sia quantitativa (nombre de persones) o qualitativa (intencional) referida bàsicament al lleure passiu. Aquestes àrees necessiten un tractament específic tant pel que fa a l’organització i construcció de l’espai com en relació als elements del paisatge que cal revaloritzar i potenciar. Són les àrees de tractament específic (Títol IV de les Normes Urbanístiques ) que conjuntament amb àrees agrícoles que s’hi troben associades i part dels nuclis urbans que les relacionen, conformen el que el PEPCo anomena àmbits de tractament paisatgístic del Parc.
Finalment, el PEPCo defineix la xarxa viària del Parc, distingint entre la xarxa arterial metropolitana, aliena al Parc i en la qual s’estableixen recomanacions i propostes de no desenvolupament, i, la xarxa del Parc, que inclou les vies d’utilització i caràcter exclusiu del propi Parc (Títol V de les Normes Urbanístiques ).
D’altra banda, dins de l’àmbit del Parc existeixen qualificacions urbanístiques diferents a les de parc forestal, en les quals el PEPCo estableix determinacions de caràcter paisatgístic, amb la finalitat d’aconseguir una integració amb el Parc i reduir-ne el seu impacte (Títol II de les Normes Urbanístiques ).
El document complet del PEPCo conté documentació escrita i gràfica (Memòria, plànols, normes urbanístiques i estudi econòmic i financer) i pot consultar-se al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya.
