En marxa el projecte de recerca que té com a objectiu establir un inventari de les espècies d’abelles i vespes presents als diferents ambients del Parc Natural de la Serra de Collserola
En els darrers anys, i degut sobretot a les diverses problemàtiques que han afectat a escala mundial les abelles de la mel, ha anat emergint una consciència social sobre la importància dels processos de pol·linització dels quals són protagonistes les abelles. I quan diem abelles, i parlem de pol·linització, no ens estem referint només a les abelles de la mel Apis mellifera, sinó a tot un grup faunístic molt ampli, els antòfils, amb més de 16.000 espècies conegudes arreu del món.
Conscients de la importància d’aquest grup i sobretot del grau de desconeixement en l’entorn del nostre Parc Natural, aquest any s’ha iniciat un treball d’inventari preliminar de les espècies d’abelles i també de vespes, és a dir, del conjunt dels himenòpters, presents a Collserola. L’estudi desenvolupat per un expert naturalista, José Luis Romero, consistirà a inventariar sis àrees del Parc amb diferents tipologies d’hàbitats: Can Busquets, Can Catà, Santa Creu d’Olorda, Can Planes i Can Domènech.
La recerca també inclou un inventari fotogràfic que permetrà catalogar les espècies i alhora determinar-ne els desplaçaments entre parcel·les de les zones d’estudi.
Els primers resultats d’aquesta recerca són l’inventari de 127 espècies diferents d’abelles i vespes pertanyents a 33 gèneres i a 4 famílies (Andrenidae, 3 gèneres i 24 espècies; Apidae, 15 gèneres i 49 espècies; Megachilidae, 14 gèneres i 53 espècies; i Melittidae, 1 gènere i 1 espècie). Molt probablement a final d’aquest estudi el nombre d’espècies inventariades serà bastant més elevat, tot i que mai podrem donar per tancada la llista en un territori tan dinàmic com Collserola.
D’aquest treball, tot just encetat, també se’n desprendran recomanacions i alertes de cara a la gestió del medi natural. Un cas molt evident i fàcil d’entendre és el paper que duen a terme aquestes espècies als marges de camins, conreus o zones de límit de bosc. Són els ambients més adequats per trobar-hi flors i, per tant, llocs especialment adequats per a les abelles solitàries. D’altra banda, els talussos de camins suposen llocs ideals per a la construcció dels seus nius.
Darrerament, els programes d’educació ambiental basats en la construcció i col·locació d’”hotels (“refugis”) d’insectes” estan incidint de manera molt positiva en el reconeixement de la importància de conservar les espècies d’abelles solitàries, tant des del punt de vista de la biodiversitat com del seu rol ecològic en els processos de pol·linització. I òbviament conèixer-les en el nostre Parc Natural ha de ser un primer pas força important.
