Fins ara, la màxima figura de protecció del Parc era el mateix Pla especial d’ordenació i de protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo). El PEPCo és un instrument de protecció de caràcter urbanístic que regula els usos permesos dins el Parc segons el valor paisatgístic i natural de la zona on es duen a terme, i té com a objectiu principal fer compatible el lleure al Parc amb la protecció i la conservació del medi natural. El PEPCo està gestionat pel Consorci del Parc de Collserola i dóna forma al Parc, amb una extensió de 8.460 ha, de les quals 7.516 són forestals.

D’altra banda, a partir del 1992 bona part del Parc de Collserola es va incloure en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), amb l’objectiu que, de manera preventiva, als espais delimitats pel PEIN s’apliqués el règim del sòl no urbanitzable fixat per la legislació urbanística.

Després, l’any 2006, la serra de Collserola va passar a formar part de la Xarxa Natura 2000. Creada a partir de la directiva europea relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, preveu la creació d’una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació. El Parc de Collserola s’integra en la xarxa dins de la tipologia d’espais de muntanya litoral.

Finalment, el Pla territorial metropolità de Barcelona (2010) atorga a la serra de Collserola la categoria de protecció especial pel seu interès natural i agrari dins del sistema d’espais oberts de l’àmbit metropolità.

En total, se sumaven dues figures per protegir al màxim els valors naturals del Parc, en el moment en què es van iniciar els treballs previs a la declaració de parc natural el 2002 amb l’«Estudi de mesures addicionals de protecció de la serra de Collserola», a instància del Parlament de Catalunya, segons Resolució 1347/VI, de 24 d’abril de 2002, i que van elaborar la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col•laboració del Consorci del Parc de Collserola. La finalitat d’aquest estudi era proposar mesures addicionals de protecció en resposta als importants problemes estructurals del Parc de Collserola, partint de tres grans estratègies: 1) Protegir els sistemes i garantir les funcions naturals de la serra; 2) Regular l’oferta de lleure i les noves formes de freqüentació, i 3) Implantar les activitats de custòdia ambiental.

Finalment, el 16 de març de 2009 la signatura del conveni de col•laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i el Consorci del Parc de Collserola formalitzava la voluntat de la Generalitat d’incorporar-se al Consorci com a membre consorciat, a la vegada que s’impulsava la declaració de Collserola com a Parc Natural.

Però, quins són els efectes de la declaració de Parc Natural ?

En primer lloc, la declaració de parc natural, a banda de delimitar definitivament l’espai de la superfície protegida, també implica la incorporació de la Generalitat de Catalunya al Consorci del Parc de Collserola, el qual ha estat impulsat durant 23 anys per l’administració local (Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona). A banda dels recursos econòmics que aporta, aquesta incorporació reforça la gestió del Parc, atès que la Generalitat és l’administració ambiental de Catalunya d’acord amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya, amb competències no sols sobre la gestió d’espais naturals i d’hàbitats protegits situats a Catalunya, sinó també sobre la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col•laboració en la gestió del medi ambient.

En segon lloc, la declaració de parc natural suposa reforçar l’objectiu de conservació enfront de la protecció merament urbanística. Tanmateix, això no implica que quedin derogats tots els instruments urbanístics o territorials amb incidència sobre la serra de Collserola, com és el cas del Pla general metropolità (PGM). Les qualificacions urbanístiques del PGM i l’aplicació del PEPCo continuen plenament vigents.

I en tercer lloc, altres aspectes que reforcen la gestió del parc de Collserola amb la declaració de parc natural són la protecció penal davant de conductes il•lícites i d’infraccions administratives; la declaració d’utilitat pública i drets d’adquisició preferent de tots els terrenys afectats a efectes d’expropiació, no solament de les obres i actuacions previstes; i la possibilitat que l’òrgan de gestió del parc natural emeti informe preceptiu previ a l’atorgament d’autoritzacions necessàries per a l’execució de qualsevol pla, obra, moviment de terres o explotacions naturals, a l’interior o a l’exterior de l’espai protegit i que poden afectar-lo.