Una nova tesi promoguda pel CREAF a la parcel·la de bosc experimental de l’Estació Biològica del Parc, revela el paper clau dels ratolins en la dispersió i germinació dels aglans.
Nocturns i discrets, els ratolins de bosc (Apodemus sylvaticus) són dels mamífers més imperceptibles i desconeguts de la serra. Passejant pels boscos del Parc poca gent n’ha vist mai cap. Ningú no diria que es tracta, en canvi, d’una de les espècies forestals més significatives. De ben segur que és el mamífer més abundant i una espècie que té un paper clau en l’ecosistema forestal.
Recentment s’ha dut a terme a Collserola un estudi que revela i confirma nous aspectes del comportament d’aquests petits animals, de la seva interacció amb altres espècies i, en especial, de com poden arribar a influir en la dinàmica de regeneració del bosc d’alzines i roures a causa del seu interès pels aglans.
L’estudi l’ha promogut el Centre de Recerca i Ecologia Aplicada Forestal (CREAF) i s’emmarca en el conveni de col·laboració entre aquesta institució i el Parc, que ha permès el desenvolupament de diferents línies de recerca en l’àmbit de l’Estació Biològica del Parc (Can Balasc). S’ha concretat finalment en la tesi doctoral de Pau Sunyer, Variabilitat en la depredació i dispersió d’aglans per Apodemus sylvaticus en boscos mediterranis d’alzina: el rol de l’estacionalitat, l’heterogeneïtat espacial i les interaccions animal-animal, dirigida pels doctors Josep Maria Espelta (CREAF) i Alberto Muñoz (UCM) i presentada al maig.
Com a grans consumidors d’aglans, aquests prolífics rosegadors podrien representar una plaga devastadora per a les alzines i els roures ja que el que es mengen de l’aglà és precisament la llavor fèrtil. L’estudi demostra que, ben al contrari, els ratolins esdevenen uns grans aliats dels arbres als quals ajuden tot dispersant i facilitant la germinació dels plançons.
Això és degut al seu comportament recol·lector-emmagatzemador. Quan els ratolins descobreixen els aglans habitualment se’ls enduen a un lloc segur per menjar-se’ls tranquil·lament o amagar-los sota terra per disposar-ne més tard i que no els prenguin. Però alguns ja no els recuperen per oblit o per la mateixa mort de l’animal. Aquests aglans disposen, llavors, de les millors condicions per germinar i, a l’arbre, li compensen amb escreix tots els que s’han menjat.
En l’estudi, mitjançant diferents enginys experimentals s’han pogut analitzar els factors que condicionen el comportament de recerca i acumulació dels aglans per part dels ratolins. Com per exemple, que la presència de depredadors com la geneta (simulada experimentalment mitjançant cotons impregnats d’olor) la inhibeix, mentre que, al contrari, la d’altres ratolins “competidors” la incentiva, i s’han pogut treure conclusions molt interessants.
En definitiva, aquesta investigació ens mostra un exemple paradigmàtic de com s’estableixen subtils relacions entre plantes i animals que, a través de l’evolució i més enllà de les interaccions bàsiques de productor-consumidor, han donat lloc a la biodiversitat actual. Si el color de les flors només s’explica per la interacció dels insectes, en la composició i la dinàmica dels nostres boscos hi tenen molt a veure aquests petits “minairons” de cua llarga que habiten al sotabosc.
Més informació:
CPNSC, 16/07/2015
