Recorregut pel sector nord-occidental de la serra, una de les àrees més ben conservades. La seva curta durada i la varietat dels diferents elements singulars que s’hi troben el configuren com un dels recorreguts més assequibles i més bells del parc. En destaquen, sobretot, el castell Roquer del Papiol, l’ermita romànica de la Salut, les vistes del puig Madrona, el fenomen geològic de les Escletxes i els alzinars de la serra d’en Rabassa i el puig Madrona. A més a més, aquest recorregut permet l’observació de les dues grans unitats geomorfològiques del Parc: el massís i les planes que l’envolten.

Sortida: S’inicia des de l’allunyada estació de la RENFE de la població del Papiol, Aproximadament a 100 metres de l’estació , direcció Molins de Rei, hi ha un pas subterrani que travessa l’autopista i per una escala s’arriba a la carretera que puja al poble en 20 minuts.
Arribada: Plaça Oliveres de Valldoreix, des d’on surt un autobús que porta a l’estació dels FFG de Valldoreix.

Castell del Papiol
Castell gòtic del s. XII damunt la roca. Impressionants murs. Arcs, finestres i patis. La primera notícia que se’n té data del 1115, any en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer III el donà en feu als seus vassalls Arnau i Bernat Pere. El 24 de maig de 1448 un violent terratrèmol afectà el castell, de manera que s’hagueren d’enderrocar els pisos alts. Modernament ha estat restaurat i en l’actualitat és habitat.

Les Escletxes
Conjunt de peculiars roques calcàries. S’hi troben una gran quantitat de restes fòssils que evidencien la seva formació marina fa uns trenta milions d’anys. Es tracta d’un escull marí que es va formar a l’abric de Collserola, línia costanera en aquells moments. Les calcàries s’han fragmentat en blocs que tendeixen a separar-se produint esquerdes que arriben a fer uns quinze metres de profunditat per un parell d’amplada. Tradicionalment utilitzat per iniciar-se en tècniques d’escalada i espeleologia.

Bòbila del Papiol
A les bòbiles es realitza l’explotació de les argiles i margues, roques que constitueixen la matèria primera de les indústries ceràmica i rajolera. A les valls fluvials del Besòs i del Llobregat i a la deperssió del Vallès, trobem localitzades diverses bòbiles que exploten el substrat argilós de la zona.

Alzinars de la Serra d’en Rabassa
Vista de lluny, aquest amassa forestal sembla una pineda de pi blanc, però si s’entra a l’interior, descobrim un sotabosc dens d’alzines junt amb altres arbusts. És fàcil veure que l’evolució natural d’aquest bosc és convertir-se en alzinar quan els pins acabin fent-se vells i caiguin morts.

La Salut
Segle XII, d’origen alt-medieval. És una bella ermita romànica situada als peus del puig Madrona que serví com a església parroquial del Papiol fins al segle XIV. Des de l’exterior, es pot distingir una línia que separa dues èpoques constructives. L’ermita preromànica (s. IX-X), a la part occidental, tenia planta i absis rectangulars amb la coberta suportada per cavalls de fusta. Posteriorment va ser ampliada: es va allargar la nau (s. XI-XIII) i es cobrí amb volta de canó. Al mateix temps, s’hi afegiren els arcs torals, a la part antiga, per sostenir la volta.

Puig Madrona
És el turó més septentrional de la serra, amb 336 metres d’altitud. Allunyat de la resta de turons, permet tenir una visió força completa de la serra de Collserola. En primer terme, la vall de la Rierada, després el puig d’Olorda, els turons de Can Pasqual i el cim culminant del Tibidabo, amb els vessants vallesans de pendents suaus.

Pissarres motades
A la zona del puig Madrona podem observar les pissarres motades, amb taques fosques, que ens indiquen la proximitat de roques ígnies.

Font de Can Barba
Font de la masia de Can Barba situada al fondal, a sota del camí. Uns plàtans ofereixen ombra fresca i recorden les berenades i aplecs d’altres temps.

Can Montmany
S’aixeca sobre una antiga masia del segle XVI, anomenada Mas Roig. L’actual casa de camp és d’aspecte senyorial i la corona una altiva torre.