En aquest rodal de Collserola, la sequera també s’hi ha fet notar. Una alzina surera ens crida l’atenció. Un arbre que sobreviu a les flames gràcies al seu extraordinari “vestit” de suro, aquí, en canvi, ha sucumbit a la perllongada manca d’aigua. Es ben morta.

I tot i així no para de “cantar.” Es un xiuxiueig constant, polifònic, que de vegades sembla que s’apaivaga però, de cop i volta fa una sobtada elevació de to i volum.

Ens hi acostem per comprendre quin és l’origen d’aquest fenomen “musical”…