A -- a

http://www.parcnaturalcollserola.cat/kml/SigMapsCapesCAT.htm?../provesPHP/ermites.php?SATELIT

Ermites i esglésies

Veure mapa en Google maps

Santa Maria de Valldonzella Santa Maria de Valldonzella

Conjunt d’edificacions format per l’església, la torre i la masia construïdes en diferents èpoques, actualment abandonat. Annexa al mas es troba el que fou la capella d’un important monestir de deodades datat del 1175 i que passà el 1226 a les benedictines del Cister. Va ser l’origen del monestir femení de Valldonzella.

Se’n conserva l'absis rectangular amb finestra de doble esqueixada, seguit d’una nau amb carreus ben escairats que denoten una construcció del segle XII, i una coberta amb sostre pla i embigat, sostingut per arcs de mig punt, excepte l’oratori, que és cobert amb volta.

Accés: Des de Vallvidrera o des de Santa Creu d’Olorda. Però el camí més senzill surt de Sant Feliu de Llobregat, passa pel santuari de la Salut i segueix la riera de Santa Creu. A cent metres de la torre del Bisbe o de Baix i a peu del torrent de Can Parellada, trobem la torre de Dalt o de Santa Margarida.

Veure en mapa

Sant Cebrià i Santa Justina Sant Cebrià i Santa Justina

Ermita d’origen romànic, del segle XII, que ha sofert nombroses modificacions al llarg dels segles. Es trobava en estat ruïnós el 1786 i fou refeta al segle XIX.

L’edifici és d’una sola nau amb coberta a dues vessants, de teula àrab i amb campanar d’espadanya. Està construïda amb la mateixa llicorella del sòl on està assentada. A l’interior hi ha un petit altar d’estil plateresc.

Consagrada a sant Cebrià i santa Justina, és lloc tradicional de romiatges i s’hi celebra l’aplec el 26 de setembre. Segons les inscripcions en llatí i català que hi ha a l’altar, van passar per aquest lloc Francesc d’Assís i Ignasi de Loiola. L’any 1493 s’hi establí una comunitat de frares mínims de Sant Francesc de Paula, sota la protecció de Ferran II. Amb el temps passà a ser propietat dels marquesos d’Alfarràs, però continua conservant el seu caràcter d’ermita.

Veure en mapa

Santa Creu d'Olorda Santa Creu d'Olorda

Conjunt d’edificacions format per l’església, el cementiri i la casa rectoral, situat a la carretera que puja de Molins de Rei a Vallvidrera. L’església està documentada el 1032, però la primera notícia d’aquest indret es troba en un document de finals del segle X. Les restes preromàniques que s’hi troben posen en evidència la seva antiguitat.

Durant el període romànic es van afegir a l’interior unes capelles laterals i s’allargà la nau, que es va cobrir amb una volta de canó. Posteriorment s’hi van fer diferents reformes i finalment, el 1632, es va bastir l’actual campanar i la portalada principal. El topònim d’Olorda és un mot preromà de possible origen basc que significa ‘camí dels vedells’.

Veure en mapa

Santa Maria de Vallvidrera Santa Maria de Vallvidrera

La primera notícia registrada es troba en un document de l’any 987, fent referència a l’església de la parròquia de Valldoreix. Fou el nucli original de Vallvidrera.

Al segle XIII es constituí en parròquia independent i al segle XVI s’aixecà l’edifici actual seguint l’estil del gòtic tardà. És d’una nau, amb absis poligonal i campanar de planta quadrada.

Veure en mapa

Santa Maria de les Feixes Santa Maria de les Feixes
Documentada el 1316, s’indicava que aquesta ermita disposava de diversos altars. Originàriament era un edifici romànic o d’inspiració gòtica. El 1784 va ser profundament reformada per construir-hi l’actual ermita barroca. Edifici amb planta de creu llatina, s’hi accedeix per un porxo amb arcades situat a la façana oest, sobre la qual hi ha un campanar de cadireta.
Veure en mapa

La Salut de Sant Feliu de Llobregat La Salut de Sant Feliu de Llobregat

La capella es va edificar sobre una ermita medieval i fou beneïda el 1749. Està adossada a una masia, la Casa Gran de la Gleva. El 1859 es construí una nova capella i un nou retaule. En esclatar la Guerra Civil Espanyola, l’ermita fou cremada i les imatges destruïdes, també la de la Mare de Déu. Acabada la guerra, es reconstruí i s’encarregà una nova imatge.

Als anys vuitanta del segle passat, tota la finca passà a ser propietat del Parc de Collserola i es feren grans remodelacions a l’entorn de la masia.

Veure en mapa

Temple del Tibidabo Temple del Tibidabo
p>Edifici neogòtic de grans dimensions, fou construït entre el 1902 i el 1961, seguint un projecte d’Enric Sagnier.

Originalment, era coronat per una estàtua de bronze del Sagrat Cor, de Frederic Marés, destruïda durant la Guerra Civil; l'estàtua actual, de 1950, és de Josep Miret.

Amb un ascensor es pot pujar fins als peus de la imatge, a 575 m sobre el nivell del mar, des d’on es pot gaudir d’una magnífica panoràmica. Actualment és obert al culte i es pot visitar.

Veure en mapa

La Salut o Santa Eulàlia de Madrona La Salut o Santa Eulàlia de Madrona
Situada al vessant sud del puig Madrona, al terme municipal del Papiol, l’ermita té una sola nau. Una part és preromànica, dels segles IX i X. El capitell de la finestra geminada correspon a finals del segle X. L’absis i les absidioles són semicirculars i amb decoració lombarda, del segle XI, que fou quan s’allargà la nau i es cobrí amb volta de canó.
Veure en mapa

Sant Adjutori Sant Adjutori

Curiosa ermita de planta circular, que es troba en el camí de Sant Cugat a Sant Medir. La seva construcció és remonta al segle X, amb algunes reformes i ampliacions en segles posteriors.

L’any 2003 és va dur a terme un projecte de restauració de l’ermita i d’acondicionament del seu entorn immediat.

Veure en mapa

Sant Medir Sant Medir
Es té la primera notícia de l’ermita mercès a un document de l’any 1047, on Guitart, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, fa establiment a un tal Riculf d’unes terres que afronten amb “Domum S. Emeterii”. El 1145, l’abat de Sant Cugat va decidir establir deu homes en terrenys erms de les seves propietats, resolent que tindrien com a lloc de culte la capella de Sant Medir, l’indret on estava situada era molt solitari i tenia pocs feligresos. L’”Anno Domine, 1447” gravat conjuntament amb un relleu de la Santísima Trinitat, sobre el portal, significa una fita constructiva o d’algun fet històric relacionat en la seva història, un segle més tard s’inicià la fama del lloc de romeria que avui encara conserva. Des de l’any 1603 es pot datar el retaule major que malauradament desaparegué a causa d’un incendi l’any 1922: la fusteria era de Joan Stella, de Barcelona, la imatgeria de Pau Fornés, de Barcelona i la pintura de Bernat Vidal, de la parròquia de Sant Medir El 1804 es fundà la Germandat de Sant Medir a Sant Cugat i el 1830 la tradició de l’Aplec s’exten a la vila de gràcia, mercès a una prometença d’un tal Pere Vidal, forner d’aquest municipi i originari de Sant Cugat.
Veure en mapa

Sant Pere de Romaní Sant Pere de Romaní
La primera referència documental de l'ermita és de l'any 1001. Més tard, el 1032, l'ermita ja és esmentada en un testament, fent-se notar que era dedicada a Sant Pere; així , la capella devia consagrar-se entre aquestes dues dates. L'any 1248 pertanyia al senyor de la terra i del segle XII al XVII passà per diverses mans particulars. Al segle XVII s'adossà una petita torre de planta quadrangular amb finalitats de guaita i senyals. La guerra de Successió portà l'abandonament de l'ermita encara que l'any 1838 rebé llicència per celebrar-hi missa. Durant la guerra Civil queda molt malmesa i després de diverses restauracions avui dia ha tornat a caure en estat d'abandonament.
Veure en mapa

Sant Bartomeu de la Quadra Sant Bartomeu de la Quadra
Sant Bartomeu de la Quadra és citat per primer cop en un document de l'any 1143, on s'afirma que es sufragània de Santa Creu d'Olorda. A finals del segle XIII Sant Bartomeu ja tenia certa inprotància ja que el capellà de Sant Miquel de Molins de Rei tenia obligació de celebrar-hi missa tres dies per setmana, Al llarg del temps s'hi van anar construïnt masos pel voltant i des de finals del segle XVIII es construïren torres per segones residències. L'any 1868 Sant Bartomeu obtingué el benefici d'erigir-se en paròquia independent, encara que els aconteixements del 1936 va quedar totalment derruïda. Avui dia no és parròquia, només si fa missa els diumenges.
Veure en mapa

Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
Ctra. de l'Església, 92. 08017 Barcelona. T: 932 803 552

MAPA WEBCONTACTEAVISOS LEGALS

Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) de tercers per recollir informació estadística sobre les consultes rebudes. Si segueixes navegant, considerem que ho acceptes.