Projecte de l’atles de mamífers de mida gran i mitjana del Parc Natural mitjançant la tècnica del fotoparany
En un Parc Natural és important conèixer les espècies animals que hi viuen i la seva distribució. Cap a finals del 90, el Parc ja va utilitzar de manera pionera i amb èxit els paranys fotogràfics en el monitoratge de la població de genetes. Per a les genetes aquesta tècnica és especialment apte atès el comportament confiat de l’espècie i el fet que les taques del pelatge dels animals permeten la identificació individual. Tanmateix, es constatava que la tècnica era efectiva també per conèixer els la resta de mamífers del Parc.
L’any 2008, Guillem Molina-Vacas, biòleg de la UB, va elaborar un primer Atles dels mamífers de mida gran i mitjana del Parc utilitzant el fotoparany com a mètode de mostreig. Després, Andrea Garmendia i Nàdia Mirghani van reprendre el projecte, ja directament dirigit des de l’Estació Biològica i juntament amb tècnics del mateix Consorci, per tal d’aconseguir una aproximació de la presència d’aquests mamífers al Parc, i poder així comparar els resultats de les distribucions faunístiques en aquest període.
Per fer-ho s’ha dividit el Parc en 92 quadrícules, a cadascuna de les quals s’han col·locat dues càmeres parany, amb esquer al davant, per tal de veure quines espècies apareixen a cada quadrícula i acabar obtenint un mapa complet del Parc per a cada espècie, on s’apreciï on ha estat capturada i, per tant, on es troba present.
Des de l’inici del projecte l’any 2011 i fins al 2021, es van mostrejar 88 de les 92 quadrícules. S’han aconseguit un total de 5956 vídeos o fotografies amb les quals s’han sumat un total de 1.535 “contactes” un cop descartades les imatges redundants, en què han aparegut 30 espècies de vertebrats diferents (14 mamífers, 15 ocells, i un rèptil).
En el recent XVI Congrés de la SECEM es va recollir i explicar una síntesi dels resultats que conformen la imatge actual de la comunitat de meso mamífers del Parc, i les valoracions que se’n deriven.
