Línia de treball iniciada l’any 1987 que permet disposar, en aquest moment, d’una de les sèries mes llargues de dades sobre ocells a Catalunya.

L’objectiu inicial va ser caracteritzar el valor faunístic dels diferents ambients del Parc, i posteriorment avaluar l’evolució del poblament d’ocells en relació als canvis mediambientals o territorials de Collserola.

La metodologia es basa en la realització d’itineraris fixes de detecció mitjançant l’albirament directe o l’audició dels sons, a partir dels quals s’obtenen índexs relatius d’abundància i riquesa en les diferents unitats de paisatge del Parc, tant a l’època de cria com a l’hivern.

Es tracta d’una metodologia similar a la que més tard adoptaria l’Institut Català d’Ornitologia en el seu programa SOCC, en el qual el Parc també participa.

En el decurs d’aquests anys, el seguiment més enllà de posar en relleu el rol de cada hàbitat en la dinàmica i la riquesa faunística del Parc, ha permès constatar canvis significatius en les poblacions, entre els quals hi ha l’augment sensible de l’espectre d’espècies forestals en detriment de les d’espais oberts i en contra, paradoxalment, de l’afavoriment general de les espècies més mediterrànies esperable amb l’escalfament climàtic.